Curs 2010-2011

Llicenciatura en Biologia

Farmacologia (12324)

Identificació de l'assignatura
L'assignatura Farmacologia és una matèria obligatòria del currículum de Biologia que s'imparteix durant el segon trimestre del tercer curs. Consta de quatre crèdits teòrics i dos crèdits pràctics.

Coordinació i professorat
Els coordinadors de l'assignatura són els doctors Rafael Maldonado iFernando Berrendero. Els doctors Andrés Ozaita, Rafael de la Torre, Patricia Robledo, Miquel Martín, Blanca Rubí iPere N. Roset participen en les tasques docents de l'assignatura.

Objectius generals i específics
L'evaluació del rendimient acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):
- Prova d'elecció múltiple: 4,5 punts
- Prova de preguntas breus: 3,5 punts
- Avaluació de l'aprenentatge basat en problemes (ABP): 1 punt
- Avaluació de les pràctiques: 0,5 punts
- Avaluació dels seminaris: 0,5 punts

A la convocatòria especial de setembre, l'examen consistirà només en una prova de preguntes breus. Es mantindran les notes obtingudes en pràctiques, seminaris i ABP.

Avaluació dels aprenentatges
L'avaluació del rendiment acadèmic s'efectuarà de la manera següent (sobre un total de 10 punts):
- Prova d'elecció múltiple: 5 punts
- Prova de preguntes breus: 2 punts
- Avaluació de les pràctiques: 1,5 punts
- Avaluació en els seminaris: 1,5 punts
Qualsevol tipus de còpia en qualsevol dels apartats d'avaluació implica la no superació de l'assignatura.

Requeriments
És necessari tenir un coneixement previ de l'assignatura Fisiologia General, impartida en el primer curs, així com de l' assignatura Fisiologia Especial, que s'imparteix en el segon curs de la llicenciatura. Tots els estudiants hauran de fer com a mínim una presentació oral en el curs dels seminaris.

PROGRAMA TEÒRIC DE FARMACOLOGIA
I. FARMACOLOGIA GENERAL
Tema 1. El cicle general dels fàrmacs en l'organisme
El cicle general dels fàrmacs en l'organisme. Mecanismes de transport a través de membranes. Característiques de l'absorció i tipus. Vies d'administració de medicaments. Administració local i administració general. Concepte de biodisponibilitat. Modificacions de l'absorció dels medicaments. Sistemes especials d'alliberació de fàrmacs al medi intern.

Tema 2. Destinació dels fàrmacs en l'organisme
Concepte de transport, distribució i emmagatzemament de fàrmacs en l'organisme. El transport de fàrmacs a la sang. La unió a les proteïnes plasmàtiques. Els fenòmens de distribució. Emmagatzemament de fàrmacs en òrgans de dipòsit. El volum aparent de distribució. Concepte de barrera natural: la barrera hematoencefàlica i la barrera placentària.

Tema 3. El metabolisme de fàrmacs
Objectius i significat farmacològic del metabolisme. Concepte de metabòlit actiu i/o tòxic. Sistemes enzimàtics metabolitzadors. Vies metabòliques. Metabolisme hepàtic i extrahepàtic. Metabolisme de primer pas. Variabilitat entre espècies, variabilitat interindividual i intraindividual; influència dels factors genètics, ambientals i patològics.

Tema 4. L'excreció de fàrmacs
Record fisiològic de la funció renal. Concepte de depuració. Eliminació de fàrmacs pel ronyó. Característiques i factors que l'alteren. Fàrmacs que alteren el pH de l'orina i fàrmacs que alteren l'excreció de molècules orgàniques. Eliminació biliar. Altres vies d'eliminació.

Tema 5. Fàrmaco-cinètica
Conceptes generals. Paràmetres fàrmaco-cinètics: cinètica d'absorció, distribució i eliminació. Ànalisis compartimentals: models fàrmaco-cinètics. Anàlisis no compartimentals. Concepte de semivida, volum de distribució, depuració i àrea sota la corba. Càlcul de paràmetres fàrmaco-cinètics (biodisponibilitat, etc.). Administració única intravascular i extravascular. Administració de dosis repetides. Acumulació. Pautes de dosificació. Relació entre els nivells plasmàtics i efecte farmacològic. Influència dels processos patològics i altres variables sobre els paràmetres fàrmaco-cinètics.

Tema 6. Fàrmaco-dinàmica
Mecanismes generals d'acció farmacològica. Concepte d'acció i efecte. Selectivitat i reversibilitat. Lloc d'acció dels fàrmacs: receptors, enzims, molècules transportadores, canals iònics i altres. El concepte de receptor i metodologia del seu estudi. Interacció fàrmac-receptor (afinitat i activitat intrínseca/eficàcia). Concepte d'agonista i antagonista. Relació dosi/efecte. Anàlisi matemàtica. Concepte de potència, pendent i efecte màxim. Conseqüències moleculars de la interacció fàrmac-receptor. Acció dels fàrmacs sobre els mecanismes de control cel.lular.

Tema 7. Interaccions farmacològiques
Concepte i classificació. Concepte de sinergia i antagonisme. Tipus d'interaccions (fàrmaco-cinètiques, fàrmaco-dinàmiques i d'efectes) i mecanismes fonamentals. Importància real de les interaccions. Crítica de la polifarmàcia.

Tema 8. Toxicitat dels fàrmacs
Concepte de toxicitat i mecanismes generals de producció. Mecanismes generals de producció. Toxicitat aguda, subaguda i crònica; genotoxicitat i teratogènia. Variabilitat entre espècies, variabilitat interindividual i intraindividual. Concepte d'efecte indesitjable, terminologia i classificació (sobredosificació, efectes colaterals, efectes secundaris, hipersensibilitat, idiosincràsia, dependència i tolerància). Diferents tipus de reaccions. Concepte de risc terapèutic.

II. FARMACOLOGIA DE LA NEUROTRANSMISSIÓ PERIFÈRICA
Tema 9. Neurotransmissió catecolaminèrgica. Agonistes i antagonistes catecolaminèrgics
Agonistes directes dels adrenoceptors. Catecolamines. Altres agonistes dels adrenoceptors. Fàrmacs adrenèrgics d'acció indirecta. Agonistes dels receptors dopaminèrgics. Efectes farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica. Concepte de fàrmac inhibidor de l'activitat simpàtica. Classificació. Característiques generals dels antagonistes dels adrenoceptors. Efectes farmacològics i reaccions adverses. Utilització clínica.

Tema 10. Neurotransmissió colinèrgica. Agonistes colinèrgics. Antagonistes muscarínics
Concepte d'agonista colinèrgic. Classificació. Fàrmacs muscarínics d'acció directa. Anticolinesteràsics reversibles i irreversibles. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables i intoxicacions. Els gasos de guerra. Utilització clínica. Concepte d'antagonista muscarínic. Classificació. Mecanisme d'acció. Substàncies d'origen natural, semisintètiques i sintètiques. Efectes farmacològics, efectes indesitjables i intoxicació. Utilització clínica.

Tema 11. Farmacologia de la transmissió ganglionar i de la placa motora. Anestèsics locals
Concepte. Classificació. La transmissió nerviosa en el gangli vegetatiu. Fàrmacs ganglioplègics. Classificació: monofàsics i bifàsics. La neurotransmissió en la placa motora. Bloquejants neuromusculars: despolaritzants i no despolaritzants. Classificació. Mecanisme d'acció i efectes indesitjables. Utilització clínica. Anestèsics locals. Classificació. Mecanisme d'acció. Utilització clínica.

III. FARMACOLOGIA DELS MEDIADORS CEL.LULARS I DE LA IMMUNITAT
Tema 12. Histamina i serotonina
Concepte d'autacoide i classificació. Cicle biològic de la histamina. Tipus de receptors histamínics (H1 i H2). Efectes fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes i inhibidors de l'alliberació. Efectes farmacològics i indesitjables. Utilització clínica. Cicle biològic de la serotonina. Tipus de receptors serotonèrgics. Efectes fisiofarmacològics. Fàrmacs antagonistes. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 13. Autacoides derivats de la membrana fosfolipídica
Concepte. Tipus: eicosanoides (prostaglandines, prostaciclina, tromboxà A2 i leucotriens) PAF (factor activador plaquetari). Cicle biològic. Classificació. Mecanisme d'acció. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Fàrmacs inhibidors de la síntesi. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

IV. FARMACOLOGIA DEL DOLOR I DE LA INFLAMACIÓ
Tema 14. Analgèsics antitèrmics. Antiinflamatoris no esteroideus
Mediadors de la inflamació. Característiques de la sensació dolorosa i avaluació experimental. Farmacologia del dolor. Analgèsics-antiinflamatoris no esteroideus. Característiques generals. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Utilització clínica.

Tema 15. Fàrmacs analgèsics opioides
Receptors opioides. Classificació. Opioides endògens. Fàrmacs opioides. Classificació: agonistes, agonistes parcials, agonistes-antagonistes i antagonistes. Morfina: mecanisme d'acció. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

V. FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Tema 16. Farmacologia dels ansiolítics
Benzodiazepines. Classificació. Mecanisme d'acció: el complex GABA-clor-BZD i tipus de lligands benzodiazepínics, (agonistes, antagonistes i agonistes inversos). Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Azaspirones (buspirona). Altres fàrmacs ansiolítics.

Tema 17. Farmacologia dels anticonvulsivants i hipnòtics
Epilèpsia: tipus, mecanismes patogenètics i models experimentals. Mecanisme d'acció dels anticonvulsivants. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables dels fàrmacs antiepilèptics: hidantoïnes, barbiturats, valproat sòdic, benzodiazepines, carbamazepina, etosuximida, gabapentina, lamotrigina i altres. Utilització clínica en les diferents epilèpsies. Utilització dels barbitúrics com a hipnòtics. Altres fàrmacs utilitzats com a hipnòtics.

Tema 18. Farmacologia del sistema dopaminèrgic cerebral. Antiparkinsonians. Relaxants musculars
Parkinson: hipòtesi dopaminèrgica de la malaltia i factors de risc. Models experimentals (MPTP). Fàrmacs antiparkinsonians: L-dopa, agonistes dopaminèrgics, inhibidors perifèrics de la descarboxilasa, antimuscarínics i inhibidors de la MAO. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Farmacologia de les corees i altres moviments anormals. Fàrmacs antiespàstics o relaxants musculars centrals (baclofèn, dantrolè, i benzodiazepines). Efectes farmacològics. Utilització clínica.

Tema 19. Farmacologia dels antipsicòtics
Consideracions generals. Hipòtesi neuroquímica de les manifestacions esquizofrèniques. Classificació. Fenotiazines. Butirofenones. Els nous antipsicòtics risperidona. Mecanisme d'acció. Propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 20. Farmacologia dels trastorns afectius
Hipòtesi neuroquímica de la depressió i models experimentals. Classificació dels fàrmacs antidepressius (tricíclics i heterocíclics), inhibidors de la monoaminooxidasa, de la recaptació de serotonina i altres antidepressius. Propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Fàrmacs antimaníacs. Mecanisme d'acció de les sals de liti. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

VI. FARMACOLOGIA DE LA SANG
Tema 21. Farmacologia de l'hemostàsia i de la trombosi. Fàrmacs antianèmics
Mecanismes principals d'acció farmacològica sobre l'hemostàsia i la coagulació. Vitamina K. Anticoagulants: heparina i anticoagulants orals. Antiagregants plaquetaris. Farmacologia de la fibrinòlisi, trombolítics i inhibidors de la fibrinòlisi. Mecanismes d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Farmacologia de les anèmies ferropèniques i megaloblàstiques. Compostos de ferro vitamina B12, àcid fòlic i folínic. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Eritropoetina.

VII. FARMACOLOGIA CÀRDIO-VASCULAR
Tema 22. Fàrmacs en el tractament de la insuficiència cardíaca. Fàrmacs antiarítmics
Consideracions generals sobre la funció cardíaca. El pèptid natriurètic atrial. Concepte d'inotròpic positiu. Classificació. Digitàlics. Estructura, mecanisme d'acció i fàrmaco-cinètica. Efectes farmacològics i utilització clínica. Intoxicació digitàlica. Altres fàrmacs: diurètics, vasodilatadors. Inhibidors de la fosfodiesterasa. Classificació dels fàrmacs antiarítmics (Vaughan Williams). Mecanismes generals d'acció. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Selecció de fàrmacs segons el tipus d'arítmia.

Tema 23. Farmacologia dels vasodilatadors
Antagonistes del calci. Classificació, mecanisme general d'acció, propietats farmacològiques i efectes indesitjables. Dihidropiridines, verapamil i dilitiazem. Farmacologia de la insuficiència coronària. Nitrats orgànics. Efectes farmacològics, indesitjables i ús clínic. Altres fàrmacs utilitzats en el tractament de l'angina: bloquejants beta adrenèrgics. Inhibidors de l'enzim de conversió de l'angiotensina. Altres vasodilatadors.

Tema 24. Fàrmacs diurètics. Farmacologia de la hipertensió arterial
Principis fonamentals de l'estructura i funció de la nefrona. Lloc d'acció dels diurètics. Classificació i mecanisme d'acció. Diurètics d'acció directa. Diurètics d'acció indirecta. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Classificació i mecanismes d'acció dels antihipertensors. Hipotensors d'acció central. Fàrmacs vasodilatadors directes (bloquejadors dels canals de calci; altres). Inhibidors de l'enzim convertidor de l'angiotensina, antagonistes de l'angiotensina i betabloquejadors.

VIII. FARMACOLOGIA DE L'APARELL RESPIRATORI
Tema 25. Farmacologia de l'aparell respiratori
Farmacologia de la musculatura lisa bronquial. Fàrmacs que estimulen o que deprimeixen la funció respiratòria. Classificació dels fàrmacs antiasmàtics. Teofilina i derivats. Efectes farmacològics, indesitjables i ús clínic. Fàrmacs agonistes dels adrenoreceptors â. Fàrmacs anticolinèrgics. Glucocorticoides. Cromoglicat disòdic i nedocromil. Altres fàrmacs antiasmàtics. Farmacologia de la secreció traqueobronquial. Farmacologia de la tos. Antitussígens. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

IX. FARMACOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU I DE LA NUTRICIÓ
Tema 26. Farmacologia de la secreció gastrointestinal
Farmacologia de la secreció gàstrica. Possibilitat d'acció farmacològica. Fàrmacs antiulcerosos i antimicrobians. Antiàcids. Anticolinèrgics. Antihistamínics H2. Inhibidors de la bomba de protons. Protectors de la mucosa. Farmacologia de la secreció biliar i pancreàtica. Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 27. Farmacologia de la motilitat gastrointestinal
Neurotransmissió en el tracte gastrointestinal. Farmacologia del vòmit. Emètics i antiemètics. Classificació dels fàrmacs antiemètics. Fàrmacs que estimulen la motilitat gastrointestinal. Gastrocinètics. Efectes indesitjables i ús clínic. Farmacologia de l'estrenyiment. Classificació dels laxants. Mecanisme d'acció. Efectes indesitjables i ús clínic. Classificació dels fàrmacs antidiarreics. Mecanismes generals d'acció. Efectes farmacològics i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 28. Farmacologia del metabolisme lipídic i de l'àcid úric
Tipus de lipoproteïnes plasmàtiques. Alteracions del metabolisme lipídic. Possibilitats farmacològiques. Fibrats. Derivats nicotínics. Resines intercanviadores de ions. Inhibidors de l' HMG-CoA reductasa. Altres hipolipemiants. Propietats farmacològiques, efectes indesitjables i ús clínic. Metabolisme de l'àcid úric. Fàrmacs uricosúrics. Al.lopurinol. Colxicina. Efectes indesitjables i ús clínic.

X. FARMACOLOGIA ENDOCRINOLÒGICA
Tema 29. Farmacologia de les hormones sexuals i de la motilitat uterina
Introducció. Hormones sexuals masculines. Anabolitzants. Antiandrògens. Efectes indesitjables. Hormones sexuals femenines. Estrògens i gestàgens. Efectes indesitjables. Antiestrògens i antagonistes de la progesterona. Fàrmacs contraceptius. Efectes indesitjables. Estimulants i relaxants de la motilitat uterina. Tipus i propietats farmacològiques. Efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 30. Hormones tiroidees. Farmacologia del calci i del fòsfor
Tipus d'hormones tiroidees. Efectes fisiològics. Possibilitats d'intervenció farmacològica. Fàrmacs antitiroideus. Classificació. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica. Homeòstasi mineral de l'os. Calci, hormona paratiroidea, calcitonina i vitamina D. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Altres compostos. Utilització clínica.

Tema 31. Farmacologia de les hormones de l' escorça suprarenal
Introducció. Fisiologia de l'escorça suprarenal. Mineralocorticoides. Cicle biològic. Aldosterona, dexoxicorticosterona i derivats sintètics. Efectes indesitjables. Glucocorticoides. Cicle biològic. Compostos naturals i sintètics. Efectes indesitjables. Inhibidors de l'escorça suprarenal. Utilització clínica dels esteroides.

Tema 32. Farmacologia del metabolisme glucídic
Introducció. Regulació de la glucèmia. Hormones del pàncrees endocrí. Insulina. Efectes fisiofarmacològics. Preparacions. Efectes indesitjables. Glucagó. Efectes fisiofarmacològics. Efectes indesitjables. Somatostatina. Antidiabètics orals. Classificació. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Fàrmaco-cinètica. Efectes indesitjables. Inhibidors de les alfaglucosidases intestinals. Efectes farmacològics i indesitjables. Utilització clínica dels antidiabètics.

XI. QUIMIOTERÀPIA DE LES MALALTIES INFECCIOSES I NEOPLÀSIQUES
Tema 33. Antimicrobians I
Mecanisme d'acció dels antibiòtics i classificació. Resistències bacterianes: determinants genètics, transferència de gens resistents, mecanismes bioquímics. Antimicrobians que interfereixen amb la síntesi o acció dels folats: sulfamides, trimetoprim, cotrimoxazol. Antimicrobians que interfereixen l'ADN girasa: quinolones. Altres antisèptics urinaris. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat antibacteriana. Propietats fàrmaco-cinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 34. Antimicrobians II
Antibiòtics â-lactàmics: penicil·lines, cefalosporines i cefamicines. Altres antibiòtics â-lactàmics. Inhibidors de las â-lactamases. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat antibacteriana. Propietats fàrmaco-cinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 35. Antimicrobians III
Antimicrobians que afecten la síntesi proteica dels bacteris: tetraciclines, cloramfenicol, antibiòtics aminoglucosídics, macròlids i lincosaminases, àcid fusídic. Tipus i classificació. Mecanismes d'acció i de resistència. Activitat antimicrobiana. Propietats fàrmaco-cinètiques i efectes indesitjables. Utilització clínica. Altres agents antibacterians.

Tema 36. Agents actius contra microbacteris
Fàrmacs utilitzats en el tractament de la tuberculosi: isoniazida, rifampicina, etambutol, piracinamida. Altres tuberculostàtics i antimicrobians utilitzats per al tractament de la resistència. Fàrmacs utilitzats en el tractament de la lepra: dapsona i altres.

Tema 37. Aspectes generals dels fàrmacs antimicòtics i antivírics
Antifúngics per al tractament d'infeccions sistèmiques o superficials. Antibiòtics antifúngics. Antimicòtics de síntesi. Mecanismes d'acció i resistència. Efectes indesitjables. Utilització clínica. Mecanismes de l'acció antivírica. Antivírics per al tractament d'infeccions sistèmiques o superficials. Antivírics utilitzats en el tractament de la sida. Propietats farmacològiques i principals efectes indesitjables. Utilització clínica.

Tema 38. Aspectes generals dels fàrmacs antiparasitaris
Protozous. Classificació dels antipalúdics. Estratègies terapèutiques. Antiamèbics. Altres infeccions per protozous. Antihelmíntics. Classificació de les helmintiasis. Principals fàrmacs antihelmíntics. Fàrmacs per al tractament d'infeccions per artròpodes.

Tema 39. Aspectes generals de la quimioteràpia antineoplàsica
Introducció. Cicle cel·lular. Possibilitats d'actuació farmacològica. Grups farmacològics. Mecanisme d'acció. Efectes farmacològics. Principals efectes indesitjables.

El tema 28 no será impartido en clase ya que se estudiará en forma de ABP (ABP 23)

Seminaris
1. Casos pràctics sobre el sistema nervios vegetatiu (1 hora)
2. Casos pràctics sobre la farmacologia dels opiàceus (1 hora)
3. Casos pràctics sobre la farmacologia dels trastorns afectius (1 hora)
4. Casos pràctics sobre la farmacologia de les drogues de abús (1 hora)
5. Casos pràctics sobre l'aplicació de fàrmacs antihipertensius (1 hora)

Pràctiques
1. Farmacocinètica. Models comportamentals i solució de problemes (2 hores)
2. Utilització del gat virtual per a l'estudi del control vegetatiu (2 hores)
3. Determinacions comportamentals en roedors. Influència de fàrmacs actius sobre el sistema nervios (2 hores)