Curs 2010-2011

Llicenciatura en Biologia

Botànica (12299)

PLA DOCENT DE L'ASSIGNATURA

IDENTIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'assignatura Botànica és una matèria troncal del currículum de Biologia que s'imparteix en el primer curs. Consta de 9 crèdits, 6 teòrics i 3 pràctics.

COORDINACIÓ I PROFESSORAT
El coordinador i professor responsable del temari teòric de l'assignatura és el Dr. Lluís Cardona, i la coordinadora i professora responsable del temari pràctic de l'assignatura és la Dra. Elisabeth Moyano.Els alumnes podran fer totes les consultes que considerin oportunes per correu electrònic o presencialment dins de l'horari previst de consultes.

OBJECTIUS GENERALS
El projecte docent de l'assignatura pretén que els alumnes adquireixin una visió fonamental de l'organització i el funcionament dels sistemes vegetals així com de la seva diversitat. També s'hi tractarà la producció de substàncies vegetals d'interès farmacèutic.

AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
Per avaluar el rendiment acadèmic dels estudiants es tindran en compte tant els continguts teòrics de l'assignatura (60%) com els pràctics (40%). Al final del trimestre es farà una prova d'elecció múltiple amb 38 preguntes, que aportarà un màxim de 4 punts, i una prova d'assaig amb 8 preguntes, que aportarà 2 punts. A més, durant el trimestre els alumnes hauran de confeccionar i exposar a classe el contingut d'una fitxa d'herbari, que aportarà com a màxim 1 punt. L'examen de pràctiques aportarà un màxim de 2 punts i l'ABP, 1 punt.

PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA
TEMARI TEÒRIC

Tema 1
Àmbit d'estudi de la botànica. Concepte de vegetal: importància de la paret i de la fotosíntesi. Cicles biològics dels vegetals.

PART 1. SISTEMÀTICA VEGETAL

Tema 2
Botànica sistemàtica. Categories taxonòmiques. Nomenclatura. Classificació de la diversitat vegetal.

Tema 3
Algues procariotes: divisió Cyanophyta.

Tema 4
Algues eucariotes: divisió Rhodophyta.

Tema 5
Algues eucariotes: divisió Ochrophyta i divisió Dinophyta.

Tema 6
Algues eucariotes: divisió Chlorophyta.

Tema 7
Fongs: divisió Zygomycota. Divisió Ascomycota. Divisió Basidiomycota. Els líquens.

Tema 8
Molses: divisió Marchantiophyta, divisió Anthocerotophyta i divisió Bryophyta.

Tema 9
Les plantes vasculars: divisió Tracheophyta. Organització del corm, arrel, tija i fulles.

Tema 10
Les cues de cavall i les falgueres: classe Equisetopsida i classe Filicopsida.

Tema 11
La subdivisió Spermatophyta: el gra de pol·len i la formació de la llavor.

Tema 12
Les espermatòfites basals: gimnospermes.

Tema 13
Les espermatòfites amb carpels: angiospermes. Origen evolutiu i estructura de la flor. Formació del fruit.

Tema 14
Classe Magnoliopsida. Subclasse Magnoliidae. Subclasse Hamamelidae. Subclasse Caryophyllidae.

Tema 15
Subclasse Dilleniidae. Subclasse Rosidae. Subclasse Asteridae.

Tema 16
Classe Liliopsida. Subclasse Arecidae. Subclasse Commelinidae. Subclasse Liliidae.

Tema 17
Estructura de les comunitats vegetals. Successió i clímax. Fitogeografia.

PART 2. ÚS TERAPÈUTIC DE LES PLANTES

Tema 18
Plantes productores de compostos terpènics.

Tema 19
Plantes productores de compostos fenòlics.

Tema 20
Plantes alcaloídiques.

DESENVOLUPAMENT DE LES CLASSES TEÒRIQUES
Del temps dedicat a la docència teòrica, un 80-90% s'impartirà com a lliçó magistral. El professor durant les seves explicacions utilitzarà una sèrie de transparències i diapositives de les quals els alumnes en disposaran de còpies informatitzades (format PowerPoint) abans de l'inici de la classe.* (Temes 12, 13 i 14). Per al desenvolupament d'aquests temes, el professor disposarà de 30 minuts per explicar resumidament les característiques dels tàxons inclosos en el tema. La resta de la classe es dedicarà a comentar les fitxes d'herbari, corresponents a aquests tàxons, que hagin elaborat els alumnes prèviament amb ajuda de les Lecciones hipertextuales de botánica de la UNEX i la base de dades PFAF.

TEMARI PRÀCTIC
Hi ha set pràctiques de laboratori (14 hores), dues sortides de camp (8 hores) i quatre sessions d'ABP (8 hores). A les sessions d'ABP hauran de resoldre una sèrie de casos pràctics sobre botànica.

Pràctica 1. Microscòpia. Citologia i histologia vegetal
L'objectiu d'aquesta pràctica és que els alumnes es familiaritzin amb l'ús del microscopi i observin una col·lecció de preparacions d'histologia vegetal. També en aquesta pràctica els alumnes faran unes preparacions d'epidermis de fulla per estudiar-ne el procés de plasmòlisi i deplasmòlisi i observar-ne els estomes.
Durada: 2 hores

Pràctica 2. Identificació d'algues
L'objectiu d'aquesta pràctica és introduir l'estudiant en la classificació de les algues (al laboratori).
Durada: 2 hores

Pràctica 3. Identificació de molses i falgueres
L'objectiu d'aquesta pràctica és introduir l'estudiant en la classificació dels briòfits i falgueres (al laboratori).
Durada: 2 hores

Pràctica 4. Identificació de gimnospermes
L'objectiu d'aquesta pràctica és introduir l'estudiant en la classificació de les gimnospermes (al laboratori).
Durada: 2 hores

Pràctica 5. Identificació d'angiospermes I
L'objectiu d'aquesta pràctica és introduir l'estudiant en la classificació de les angiospermes (al laboratori).
Durada: 2 hores

Pràctica 6. Identificació d'angiospermes II
L'objectiu d'aquesta pràctica és introduir l'estudiant en la classificació de les angiospermes (al laboratori).
Durada: 2 hores

Pràctica 7. Classificació de plantes medicinals. Identificació de drogues d'origen vegetal
L'objectiu d'aquesta pràctica és aprofundir en el coneixement d'algunes de les plantes medicinals de la nostra flora i que els alumnes hi reconeguin les característiques morfològiques que els són pròpies. A més, durant aquesta pràctica els alumnes podran estudiar amb detall una col·lecció de drogues vegetals comercialitzades.
Durada: 2 hores

Pràctica 8. Sortida de camp
En aquesta pràctica els estudiants podran observar, en el seu hàbitat natural, algunes de les espècies vegetals més comunes de la flora mediterrània. L'objectiu d'aquesta pràctica és, a més d'aprofundir en les característiques anatòmiques de molts tàxons freqüents en la flora catalana, conèixer els hàbitats naturals on es desenvolupen.
Durada: 4 hores

Pràctica 9. Sortida de camp
En aquesta pràctica els estudiants podran observar, en el seu hàbitat natural, algunes de les espècies vegetals més comunes de la flora eurosiberiana. L'objectiu d'aquesta pràctica és, a més d'aprofundir en les característiques anatòmiques de molts tàxons freqüents en la flora catalana, conèixer els hàbitats naturals on es desenvolupen.
Durada: 4 hores

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA

Títols de text:
CARRIÓN, J. S. Evolución vegetal. Múrcia: D. M., 2003.
IZCO J. i d'altres. Botánica. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana de España, 1997.
MAUSETH, J. D. Botany. An introduction to Plant Biology. Boston: Jones & Bartlett Publ, 1998.
TORMO, R. Lecciones hipertextuales de botánica. 1997.
(HYPERLINK, http://www.unex.es/botanica/presenta.htm http://www.unex.es/botanica/presenta.htm)

Títols de consulta:
BOLÒS, O. de i d'altres. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1993.
FONT QUER, P. Diccionario de botánica. Barcelona: Labor, 1989.
BLANCO, E. i d'altres. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona: Editorial Planeta, 1997.
FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres Editora, Barcelona Catalans. Volum 7. Fundació Enciclopèdia Catalana, 1986.
GRAHAM, L. E.; WILCOX, E. W. Algae. Prentice Hall, 2000.
HENRY, R. J. Plant diversity and evolution. CAB International, 2005.
KENRICK, P.; DAVIS, P. Fossil Plants. Londres: Natural History Museum, 2004.
NUENT, J.; PANADERA, J. A.; ROMO, A. Vegetació de Catalunya. Vic: Eumo, 1992.
RITA, J. i d'altres. Herbari virtual de les Illes Balears (http://herbarivirtural.uib.es)
SPOONER, B. Fungi. Harper Collins, 2005.
TREASE, G. E.; EVANS, W. C. Tratado de farmacognosia. 13a. edició. Madrid: Interamericana, 1991.
WILLIS, K. J.; MCELWAIN, J. C. The evolution of plants. Oxford University Press, 2001 .