Estudi de casos: Llengües i Societat (20652)
Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Llengua o llengües de la docència: Català / Castellà
Professor: Montserrat González / Montserrat Ribas
1. Descripció
Anàlisi de la llengua en contextos d'ús social mitjançant la metodologia d'Estudi de Cas i del que implica l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).
2. Objectius
- Aprendre a gestionar els estudis del llenguatge en situacions reals de comunicació i de comunitats de parla.
- Adquirir competències generals de formulació de preguntes, argumentació basada en situacions reals, recollida, anàlisi i interpretació de dades.
- Conceptualitzar nocions bàsiques del que significa treballar amb ABP.
- Coneixer l'enfoc de l'ABP en relació a la llengua i al seu ús en el context social.
- Aprendre a compartir i discutir els nous coneixements adquirits amb el grup.
- Aprendre a exposar el coneixement adquirit i a aplicar-lo en el context del problema.
3. Competències
Competències Generals |
|
Competències Específiques |
|
4. Continguts
Un dels trets més destacables d'aquesta metodologia és que el programa de l'assignatura no es configura al voltant d'ítems de contingut prèviament seleccionats, sinó que els continguts van emergint dels casos que es proposen per analitzar. Aquest procediment permet introduir, com a mínim, dos canvis de perspectiva que reorienten de manera especialment rellevant el procés d'aprenentatge: a) allò que anomenem "realitat" és un esdeveniment (= allò que esdevé) en constant moviment i, per tant, els coneixements i habilitats que necessita l'analista per aproximar-s'hi també s'hauran de moure (= formació permanent); i b) els esdeveniments del món comporten sempre moviments complexos que caldrà observar-los des de posicions transdisciplinàries; tot i que, en cada moment analític, se'n focalitzi una més que una altra. Això vol dir que, en l'espai d'aquesta assignatura, no es treballa amb "paquets de continguts", sinó amb "es-deveniments travessats per continguts"; i que la mirada mitjançant la quals s'observen els casos no es redueix a la que proposa una determinada disciplina, sinó que es procura obrir a totes aquelles mirades que ens permeten veure aspectes que, altrament, potser s'acabarien negligint. Els continguts que emergeixen dels casos són, doncs, observats des de la sociolingüística, la psicolongüística, l'antropologia lingüística, l'etnografia de la comunicació, la pragmàtica i l'anàlisi del discurs, sense descartar-ne d'altres.
Certament no es pot proposar un llistat de continguts, però sí que es poden esmentar els temes dels casos que se solen analitzar. En concret, es presta especial atenció a: a) les situacions de contacte de llengües i registres (code switching, criolls, minoritzacions lingüístiques, etc.); b) el paper de les llengües en la construcció d'identitats individuals, socials i culturals (llengua i gènere, llengua i immigració, peculiaritats de parla, etc.); i c) les relacions entre llengua, comunitat, individu (llengua estàndard i variació dialectal, llengua estàndard i variació social, argots professionals, etc.)
Un posicionament analític important de subratllar en la metodologia d'estudi de cas és que permet entendre, d'una banda, que un cas és sempre una "realitat" social (=alguna cosa que "succeeix" en societat) situada i, per tant, la definició del "problema", el significat que se li atribueixi i les actuacions que es proposin dependran sempre de la pràctica social en què s'ha produït; i, de l'altra, que no només els casos han de ser vistos com a interaccions discursives socialment situades, sinó també la pròpia pràctica analítica. Dit d'una altra manera, l'analista no és extern a la pràctica social d'analitzar un cas, sinó que ha de ser conscient que, duent a terme aquesta activitat, introdueix esquemes de pensament i de procediment que l'orienten. Per aquesta raó, caldrà fer observar als estudiants que, per exemple, els usos i les formes que utilitzen per referir-se als agents socials i per descriure'n les activitats i maneres d'estar al món contribueixen a crear una determinada representació social d'aquests agents i d'aquests esdeveniments. En definitiva, els continguts que es treballen en aquesta assignatura giren al voltant de la relació que necessàriament s'estableix entre "problemes" lingüístico-discursius i "problemes" socials, i de com les pràctiques discursives intervenen en el manteniment, o la transformació, de l'ordre social.
5. Metodologia
Metodologia |
L'assignatura es treballarà seguint els 7 pasos de l'ABP:
|
Organització |
|
Rol de l'estudiant
|
|
(*) la configuració dels grups es manté en tots quatre ABP.
Activitats de l'estudiant: |
Treballs en grup (4 membres):
Examen individual: conceptes i resolució d'un cas relacionat amb algun dels ABP treballats. |
6. Avaluació
- 4 treballs en grup (oral i escrit): 60%
- Portafoli: 10%
- Examen individual: 30%