Curs 2010-11

Llengua Catalana (20648)

Titulació/estudi: Grau en Llengües Aplicades
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 8 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 200 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Joan Costa

1. Competències

	Competències (generals i específiques del pla d'estudis)	Objectius avaluables o resultats d'aprenentatge
Competències generals	Capacitat d'aprenentatge autònom i en grup	Dissenyar individualment un pla d'aprenentatge i assolir- ne els objectius Col·laborar en grup amb altres alumnes per assolir els objectius del pla d'aprenentatge que han dissenyat. Participar activament en la producció col·lectiva de textos.
Competències específiques	Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua i el discurs	Observar un conjunt d'estructures morfosintàctiques i deduir-ne les regles gramaticals. Explicar processos de formació de mots. Identificar errors de coherència, cohesió, adequació i normativa en textos aliens. Explicar els errors de coherència, cohesió, adequació i normativa en els textos propis que marqui el professorat. Descriure i contrastar distintes situacions d'enunciació. Reconèixer seqüències textuals de distintes tipologies. Comentar críticament textos de diferents gèneres i tipologies textuals.
	L'excel·lència en el domini de la llengua escrita	Conèixer les qüestions de la normativa lingüística tractades a classe. Redactar correctament les qüestions de la normativa lingüística tractades a classe. Produir textos coherents, cohesionats i adequats a la situació comunicativa. Corregir els errors de coherència, cohesió, adequació i normativa en els textos propis que marqui el professorat.
	Destresa per a la cerca d'informació i documentació	Manejar materials i fonts de consulta adequats per resoldre aspectes de normativa. Manejar materials i fonts de consulta adequats per resoldre aspectes de coherència, cohesió, adequació. Manejar materials i fonts de consulta adequats per i analitzar produir textos i discursos.

2. Continguts

Bloc 1: Maneig d'eines informàtiques

Bloc 2: Component lèxic

2.1. Processos de formació de mots
2.2. La derivació
2.3. La composició
2.4. Els processos de lexicalització

Bloc 3: La realitat sociolingüística catalana

3.1. Llengua i variació
3.2. Varietat normativa vs varietat estàndard
3.3. Norma escrita i norma oral
3.3. Procés de normalització lingüística del català. Institucions i obres de referència
3.4. Planificació lingüística

Bloc 4: Normativa lèxica

4.1. Manlleus
4.2. Calcs
4.3. Estrangerismes acceptats
4.4. Neologia de laboratori

Bloc 5: Normativa sintàctica

5.1. Els pronoms relatius
5.2. La duplicació pronominal
5.3. La preposició a davant del complement directe
5.4. Canvi i caiguda de preposicions
5.5. Preposicions amb expressions locatives i temporals
5.6. L'ús de les preposicions per i per a
5.7. Aspectes sintàctics de les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi passat)
5.8. Perífrasis verbals i formes lexicalitzades
5.9. Formes verbals pronominals
5.10. Usos dels verbs ser i estar

Bloc 6: Normativa ortogràfica

6.1. L'apostrofació
6.2. El guionet
6.3. La e epentètica
6.4. Les sigles i els acrònims

Bloc 7: L'activitat enunciativa

7.1. L'acte d'enunciació. Delimitació de la situació i identificació dels participants
7.2. Els rols enunciatius: enunciadors, locutors, destinataris,...
7.3. Rols enunciatius i identitats socials
7.4. Modus i dictum
7.5. La modelització
7.6. La cortesia

Bloc 8: La producció de textos

8.1. El text com a producció multimodal
8.2. La construcció del sentit
8.3. La coherència
8.4. La cohesió
8.5. L'adequació

Bloc 9: Gèneres i tipologies textuals

9.1. Els gèneres com a expressió del principi ecològic. El text s'adapta al medi.
9.2. Les tipologies textuals com a representacions de distintes formes de conceptualització de l'objecte.
9.3. La descripció
9.4. La narració
9.5. L'explicació / exposició
9.6. L'argumentació

4. Avaluació

Ordinària

L'avaluació de l'assignatura serà contínua i consistirà en sis pràctiques realitzades en grup de tres persones (distribuïdes al llarg de dels dos trimestres), dos exàmens (un al final del primer trimestre i l'altre a final del segon trimestre) i un valoració personal de la progressió en els coneixements de l'assignatura (feta al final de l'assignatura). La distribució de la puntuació de l'assignatura és la següent:

6 pràctiques avaluables: 60 %.
Examen del primer trimestre: 10 %
Examen del segon trimestre: 20%
Valoració personal : 10 %

Nota important: per aprovar l'assignatura cal aprovar l'examen final del segon trimestre.

Extraordinària (setembre)

Si l'alumne/a té l'assignatura suspesa per no haver superat els continguts cal que es presenti a l'examen. Hi haurà una pregunta relacionada amb els continguts del primer trimestre i una altra relacionada amb els continguts del segon. Si té tots dos trimestres suspesos, cal que respongui les dues preguntes. Si només en té un, cal que respongui la pregunta del trimestre que té suspès.

Si l'alumne/a té l'assignatura suspesa per no haver superat la normativa cal que faci l'exercici que es detallarà en un annex a aquest document i que el faci arribar al professorat com a màxim el dia de l'examen. Cal que es presenti a l'examen de recuperació de normativa. Aquest examen constarà de 2 apartats: a) escriure 350 paraules sobre un tema general que es proposarà, no relacionat amb el contingut de l'assignatura; i b) corregir els errors de normativa de 10 frases i donar-ne les raons.

Si l'alumne/a té l'assignatura suspesa per no haver superat els continguts i per no haver superat la normativa. Ha de fer el mateix que en els casos 1 i 2, ja que la normativa s'avaluarà en la redacció de l'examen. Com en el cas 1, cal que es presenti a l'examen. Hi haurà una pregunta relacionada amb els continguts del primer trimestre i una altra relacionada amb els continguts del segon. Si té tots dos trimestres suspesos, cal que respongui les dues preguntes. Si només en té un, cal que respongui la pregunta del trimestre que té suspès. Pel que fa al cas 2, però, només haurà de fer la part 2a (corregir els errors de normativa de 10 frases i donar-ne les raons) de l'examen de recuperació de normativa.

Si l'alumne/a té l'assignatura suspesa per no haver lliurat totes les pràctiques Cal que faci les pràctiques que té pendents i les lliuri com a molt tard el dia de l'examen de setembre.

Si l'alumne/a té l'assignatura suspesa per no haver participat en més de 2 fòrums. Cal que faci els comentaris que té pendents i els lliuri com a molt tard el dia de l'examen de setembre.

5. Fonts

CONCA, Maria; COSTA, Adela; CUENCA, Maria Josep, LLUCH, Gemma (1999). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.

FABRA, Pompeu. (1995). Gramàtica catalana. Edició facsímil de la 7a ed., de 1933. Barcelona: IEC. Biblioteca Filològica; XII. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (2004). Gramàtica de la llengua catalana. [Versió electrònica provisional consultable a http://www.iec.es/institucio/seccions/Filologica/ gramatica/default.asp.]

MESTRES, Josep Maria [et al.] (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a ed. revisada, augmentada i actualitzada. Barcelona: Eumo: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.

OBSERVATORI DE NEOLOGIA. (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.

SOLÀ, Joan [et al.] [dir.]. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 3 vol.

6. Metodologia

L'assignatura s'articula al voltant d'una proposta psicopedagògica que bàsicament pretén: a) propiciar entorns d'autoaprenentage (individuals i en grup); b) potenciar la reflexió metacognitiva; i c) treballar l'adquisició de bona part de les competències i habilitats lingüístico-discursives a partir de situacions enunciatives reals.

Propiciar els entorns d'autoaprenentatge Aquest plantejament didàctic exigeix, d'una banda, que l'alumnat s'impliqui i es comprometi en el procés d'aprenentage del grup. Concretament, ha d'entendre que els coneixements s'adquireixen interactuant i que propiciant l'aprenentage col·laboratiu s'està facilitant l'aprenentage individual de totes i cadascuna de les persones que hi participen. I, de l'altra, caldrà que conegui els coneixements i habilitats que ha d'assolir i els materials de què disposa per tal de negociar, tant amb el grup que li fa de suport (3 persones) com amb el professorat, el grau de monitorització que necessita
Potenciar la reflexió metacognitiva. També es demana, a l'aprenent, que reflexioni sobre els seus coneixements lingüístics intuïtius i els contrasti amb el que proposen els models dominants. Dit d'una altra manera, li demana que faci explícits els coneixements lingüístics implícits, que porti al conscient allò que fa lingüísticament de manera inconscient i que, a més a més, sàpiga si allò que fa pertany a la variant estàndard de la llengua i és, o no és, acceptat per la gramàtica normativa. Aquest plantejament parteix del postulat que el parlant sap molt més de llengua d'allò que diu que sap i procura ajudar-lo a elaborar els processos metacognitius que haurà de dur a terme per descriure-la i analitzar-la.
Treballar l'adquisició de bona part de les competències i habilitats lingüístico-discursives a partir de situacions enunciatives reals. Finalment, l'objectiu didàctic que ocupa el lloc central en la nostra metodologia és que els estudiants adquireixin un bon domini de la llengua escrita. L'escriptura comporta sempre un procés de textualització que no es pot desvincular de la situació d'enunciació en què s'ha produït ni de la pràctica social que la fa possible. Per tant, dominar la llengua escrita vol dir adquirir competències i habilitats que passen per la llengua, però que van més enllà de la llengua.