Llengua Catalana (20173)
Titulació/estudi: Grau en Traducció i Interpretació
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 8 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 200 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professor: Rosa Estopà i Montserrat Ribas
1. Competències
Competències (generals i específiques del pla d'estudis) |
Objectius avaluables o resultats d'aprenentatge |
|
Competències generals |
Capacitat d'aprenentatge autònom i en grup |
|
Competències específiques |
Capacitat per poder reflexionar sobre el funcionament de la llengua i el discurs
|
|
L'excel·lència en el domini de la llengua escrita |
|
|
Destresa per a la cerca d'informació i documentació
|
|
2. Continguts
Bloc 1: Maneig d'eines informàtiques
Bloc 2: Component lèxic
2.1. Processos de formació de mots
2.2. La derivació
2.3. La composició
2.4. Els processos de lexicalització
Bloc 3: La realitat sociolingüística catalana
3.1. Llengua i variació
3.2. Varietat normativa vs varietat estàndard
3.3. Norma escrita i norma oral
3.3. Procés de normalització lingüística del català. Institucions i obres de referència
3.4. Planificació lingüística
Bloc 4: Normativa lèxica
4.1. Manlleus
4.2. Calcs
4.3. Estrangerismes acceptats
4.4. Neologia de laboratori
Bloc 5: Normativa sintàctica
5.1. Els pronoms relatius
5.2. La duplicació pronominal
5.3. La preposició a davant del complement directe
5.4. Canvi i caiguda de preposicions
5.5. Preposicions amb expressions locatives i temporals
5.6. L'ús de les preposicions per i per a
5.7. Aspectes sintàctics de les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi passat)
5.8. Perífrasis verbals i formes lexicalitzades
5.9. Formes verbals pronominals
5.10. Usos dels verbs ser i estar
Bloc 6: Normativa ortogràfica
6.1. L'apostrofació
6.2. El guionet
6.3. La e epentètica
6.4. Les sigles i els acrònims
Bloc 7: L'activitat enunciativa
7.1. L'acte d'enunciació. Delimitació de la situació i identificació dels participants
7.2. Els rols enunciatius: enunciadors, locutors, destinataris,...
7.3. Rols enunciatius i identitats socials
7.4. Modus i dictum
7.5. La modelització
7.6. La cortesia
Bloc 8: La producció de textos
8.1. El text com a producció multimodal
8.2. La construcció del sentit
8.3. La coherència
8.4. La cohesió
8.5. L'adequació
Bloc 9: Gèneres i tipologies textuals
9.1. Els gèneres com a expressió del principi ecològic. El text s'adapta al medi.
9.2. Les tipologies textuals com a representacions de distintes formes de conceptualització de l'objecte.
9.3. La descripció
9.4. La narració
9.5. L'explicació / exposició
9.6. L'argumentació
3. Avaluació
Ordinària L'avaluació de l'assignatura serà contínua i consistirà en sis pràctiques realitzades en grup de tres persones (distribuïdes al llarg de dels dos trimestres), dos exàmens (un al final del primer trimestre i l'altre a final del segon trimestre) i un valoració personal de la progressió en els coneixements de l'assignatura (feta al final de l'assignatura). La distribució de la puntuació de l'assignatura és la següent:
Nota important: per aprovar l'assignatura cal aprovar l'examen final del segon trimestre. |
Extraordinària (setembre)
|
4. Fonts
CONCA, Maria; COSTA, Adela; CUENCA, Maria Josep, LLUCH, Gemma (1999). Text i gramàtica. Teoria i pràctica de la competència discursiva. Barcelona: Teide.
FABRA, Pompeu. (1995). Gramàtica catalana. Edició facsímil de la 7a ed., de 1933. Barcelona: IEC. Biblioteca Filològica; XII. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (2004). Gramàtica de la llengua catalana. [Versió electrònica provisional consultable a http://www.iec.es/institucio/seccions/Filologica/ gramatica/default.asp.]
MESTRES, Josep Maria [et al.] (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a ed. revisada, augmentada i actualitzada. Barcelona: Eumo: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.
OBSERVATORI DE NEOLOGIA. (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora.
SOLÀ, Joan [et al.] [dir.]. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. 3 vol.
5. Metodologia docent
L'assignatura s'articula al voltant d'una proposta psicopedagògica que bàsicament pretén: a) propiciar entorns d'autoaprenentage (individuals i en grup); b) potenciar la reflexió metacognitiva; i c) treballar l'adquisició de bona part de les competències i habilitats lingüístico-discursives a partir de situacions enunciatives reals.
-
Propiciar els entorns d'autoaprenentatge Aquest plantejament didàctic exigeix, d'una banda, que l'alumnat s'impliqui i es comprometi en el procés d'aprenentage del grup. Concretament, ha d'entendre que els coneixements s'adquireixen interactuant i que propiciant l'aprenentage col·laboratiu s'està facilitant l'aprenentage individual de totes i cadascuna de les persones que hi participen. I, de l'altra, caldrà que conegui els coneixements i habilitats que ha d'assolir i els materials de què disposa per tal de negociar, tant amb el grup que li fa de suport (3 persones) com amb el professorat, el grau de monitorització que necessita
-
Potenciar la reflexió metacognitiva També es demana, a l'aprenent, que reflexioni sobre els seus coneixements lingüístics intuïtius i els contrasti amb el que proposen els models dominants. Dit d'una altra manera, li demana que faci explícits els coneixements lingüístics implícits, que porti al conscient allò que fa lingüísticament de manera inconscient i que, a més a més, sàpiga si allò que fa pertany a la variant estàndard de la llengua i és, o no és, acceptat per la gramàtica normativa. Aquest plantejament parteix del postulat que el parlant sap molt més de llengua d'allò que diu que sap i procura ajudar-lo a elaborar els processos metacognitius que haurà de dur a terme per descriure-la i analitzar-la.
-
Treballar l'adquisició de bona part de les competències i habilitats lingüístico-discursives a partir de situacions enunciatives reals. Finalment, l'objectiu didàctic que ocupa el lloc central en la nostra metodologia és que els estudiants adquireixin un bon domini de la llengua escrita. L'escriptura comporta sempre un procés de textualització que no es pot desvincular de la situació d'enunciació en què s'ha produït ni de la pràctica social que la fa possible. Per tant, dominar la llengua escrita vol dir adquirir competències i habilitats que passen per la llengua, però que van més enllà de la llengua.
-