Curs 2010-11

Morfologia (13287)

Titulació/estudi: Llicenciatura en Lingüística
Curs: primer
Trimestre: primer
Nombre de crèdits : 4,5 crèdits
Llengua o llengües de la docència: Català

1. Presentació de l'assignatura

L'objectiu general de l'assignatura és doble:

  1. Delimitar i caracteritzar les unitats i els processos morfològics independentment de les llengües, de forma que es pugui adquirir una metodologia d'anàlisi morfològica.
  2. Aprendre a descriure els processos de flexió i formació de mots a través de la pràctica sobre el castellà i el català.

2. Coneixements previs

  • Conceptes: Conceptes bàsics de lingüística general
  • Procediments: elements bàsics de l'anàlisi lingüística
  • Actituds: predisposició al treball autònom en equip, disposició a entrar en les fonts originals a través de lectures.

3. Competències que cal assolir:

3.1. Competències generals o transversals

3.1.1. Competències generals instrumentals

Capacitat d'anàlisi i síntesi

Anàlisi de situacions i resolució de problemes

Raonament pràctic

Gestió de la informació

3.1.2. Competències generals interpersonals

Capacitat de treball en equip

Capacitat de treball individual

3.1.3. Competències generals sistèmiques

Motivació per la qualitat

Capacitat d'aprenentatge autònom i de formació continuada

3. 2. Competències específiques de segon cicle

Situar la Morfologia en el conjunt de la Lingüística

Distingir les unitats morfològiques d'altres unitats lingüístiques

Precisar el paper de les unitats morfològiques en el lèxic

Saber reconèixer i exemplificar les competències morfològiques dels parlants

Reconèixer i representar els processos de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi, truncació, repetició, etc.)

Saber reconèixer les unitats morfològiques en el pla del text i en el del sistema lingüístic

Saber representar una unitat morfològica

Saber formular regles morfològiques i morfofonològiques

Saber descriure morfològicament el sistema nominal, verbal, adjectival i pronominal d'una llengua (català o castellà)

Saber representar les unitats del lèxic

Precisar els espais d'intersecció entre les unitats morfològiques, d'una banda, i unitats sintàctiques i fonològiques, de l'altra 

4.      Continguts 

4.1. Conceptes: conceptes bàsics en morfologia descriptiva.

4.2. Procediments: pautes de l'anàlisi morfològica, lectura de textos.

4.3. Actituds: autonomia de l'estudiant davant l'anàlisi, predisposició a la lectura de textos.

5.      Eixos estructurals/temàtics (mòduls-unitats didàctiques) organitzats per setmanes: 

  1. La Morfologia dins de la Lingüística. Competència i actuació morfològiques. Morfologia i Fonologia. Morfologia i Sintaxi. Morfologia i Semàntica.
  2. La unitat morfològica. Morfema i morf. La paraula. Morfologia lèxica i Morfologia flexiva.
  3. La Morfologia en la gramàtica. El component lèxic. Unitats lèxiques i representació en la gramàtica. La competència lèxica. Creativitat i productivitat lèxiques.
  4. Formació de paraules. Regularitat i excepció en la Morfologia lèxica. Regles morfològiques i regles lèxiques.
  5. Formació de paraules: derivació per sufix: nominalització i adjectivació.
  6. Formació de paraules: derivació per sufix: verbalització i adverbialització.
  7. Formació de paraules: prefixació
  8. Formació de paraules: composició patrimonial i composició sàvia. Altres processos de formació de mots.
  9. Morfologia flexiva. Morfologia nominal i Morfologia verbal.

  10. Gramàtica i representació del lèxic en els diccionaris 

Lectures

Sessió 1: La Morfologia dins de la Lingüística. Competència i actuació morfològiques. Morfologia i Fonologia. Morfologia i sintaxi. Morfologia i semàntica.

Bauer, L. (1988) Some basic concepts. A: Introducing Linguistic Morphology. Edinburgh, Edinburgh University Press. Pàg. 7-41

Sessió 2: La unitat morfològica. Morfema i morf. La paraula. Morfologia lèxica i Morfologia flexiva.

Pena, J. (1999) Partes de la morfología. Las unidades del análisis morfológico. GDLE, vol 3, pàg. 4305-4366.

Sessió 3: La Morfologia en la gramàtica. El component lèxic. Unitats lèxiques i representació en la gramàtica. La competència lèxica. Creativitat i productivitat lèxiques.

Castairs-McCarthy (1992) Morphology and the lexicon. Pàg. 11-51

Katamba, F. (1993) Productivity in Word formation. Pàg. 65-88

Sessió 4: Formació de paraules. Regularitat i excepció en la morfologia lèxica. Regles morfològiques i regles lèxiques.

Scalise, S. (1994) Morfologia, Bologna, Il Mulino. Pàg. 93-119

Varela, S. (1990) El componente morfológico: unidades, representaciones y modelos de organización. Pàg. 29-50

Sessió 5: Formació de paraules: derivació per sufix: nominalització i adjectivació

Cabré, M.T (2002) La derivació. GCC, vol 1, pàg. 733-775.

Lacuesta, R.S. i Bustos, E. (1999) La derivación nominal. GDLE, vol 3, pàg. 4505-4594.

Rainer, F. (1999) La derivación adjetival. GDLE, vol 3, pàg. 4595-4644.

Lázaro Mora, F. (1999) La derivación apreciativa. GDLE, vol 3, pàg. 4645-4682.

Sessió 6: Formació de paraules: derivació per sufix: verbalització i adverbialització

Serrano Dolader, D. (1999) La derivación verbal y la parasíntesis. GDLE, vol 3, pàg. 4683-4756

Egea, E.R. (1993) Restricciones lexicológicas en el uso de los adverbios en -mente. A. Varela, S (1993), pàg. 282-299.

Sessió 7: Formació de paraules: prefixació

Varela, S. i Martín, J. (1999) La prefijación. GDLE, vol 3, pàg. 4993-5040.

Cabré, M.T. (1988) La prefixació en català. A: Staczek, J. (ed) On Spanish, Portuguese and Catalan Linguistics. Georgetown University Press, Washington. Pàg. 47-63

Martín, J. (1995) La creación de términos contrarios y contradictorios: los prefijos IN-, DES- y NO- en español. A: Martín Vide (ed) (1995) Lenguajes naturales y lenguajes formales, XI.

Sessió 8: Formació de paraules: composició patrimonial i composició sàvia. Altres processos de formació de mots

Val, J.F. (1999) La composición. GDLE, vol 3, pàg. 4757-4842.

Gràcia, L. (2002) Formació de mots: composició. GCC, vol 1, pàg. 781-832.

Lorente, M. (2002) Altres elements lèxics. GCC, vol 1, pàg. 833-890.

Cabré Monné, T. (2002) Altres sistemes de formació de mots. GCC, vol 1, pàg. 891-934.

Casado Velarde, M. (1999) Otros procesos morfológicos: acortamientos, formación de siglas y acrónimos. GDLE, vol 3, pàg. 5075-5096.

Sessió 9: Morfologia flexiva. Morfologia nominal i Morfologia verbal

Clua, E. (2002) Gènere i nombre en els noms i els adjectius. GCC, vol 1, pàg. 485-538.

Alcoba, Santiago (1999) La flexión verbal. GDLE, vol 3, pàg. 4915-4992.

Wheeler, M. (2002) Flexió verbal irregular i verbs defectius. GCC, vol 1, pàg. 649-732.

Sessió 10: Gramàtica i representació del lèxic en els diccionaris

Bernal, E. 2003) Morfología y diccionario. Lagunas léxicas y lagunas lexicográficas en los substantives deverbales del sufijo -itzar del catalán. A: Bisetto, A.; Iacobini, C.; Thorton, A.M. (eds) ( 2003), pàg. 13-28.

Cada sessió setmanal (teòrica i pràctica) consta de tres components:

  1. Breu presentació del tema (màxim 1h)
  2. Una o més lectures i presentació a classe
  3. Resolució i presentació d'exercicis (1h)

6. Avaluació

Cada estudiant haurà de presentar oralment un mínim d'una lectura.

Presentació oral d'exercicis.

Confecció d'un treball d'anàlisi sobre un o dos formants o estructures.

En unció de la participació dels estudiants en conjunt o individualment es podrá proposar una prova final.

7. Bibliografia   

Anderson, S.R. (1992) A-Morphous Morphology, Cambridge, Cambridge University Press.

Bauer, L. (1988) Introducing Linguistic Morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press.

Bisetto, A.; Iacobini, C.; Thorton, A.M. (eds) ( 2003). Scriti di morfologia. Bolònia, Caissa Italia editore

Bosque, I. & Demonte, V. (dir) (1999), Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe. Vol.3. (GDLE)

Bybee, J.L. (1985) Morphology. A Study of the Relation between Meaning and Form, Amsterdam, John Benjamins.

Cabré, M.T. A l'entorn de la paraula, 2 vols, València, Universitat de València.

Cabré, M.T. & Rigau, G. (1986) Lexicología i Semántica. Barcelona, Enciclopedia Catalana.

Carstairs-McCarthy, A. (1992) Current Morphology, Londres, Roudledge.

Gràcia, Ll. (1995) Morfologia lèxica. L'herència de l'estructura argumental,València, Universitat de València.

Katamba, F. (1993) Morphology, Londres, McMillan Press.

Mascaró, J. (1986) Morfologia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

Matthews, P.H. (1974) Morphology. An Introduction to the Theory of Word-Structure, Cambridge, Cambridge University Press.

Scalise, S. (1994) Morfologia, Bologna, Il Mulino.

Solà, J. (dir) (2003) Gramàtica del català contemporani. Barcelona, Empúries. (GCC)

Spencer, A. (1991) Morphological Theory,Oxford/Cambridge, Blackwell.

Spencer, A. & Zwicky, A.M. (1998) The Handboock of Morphology, Oxford, Blackwell.

Varela, P. (1990) Fundamentos de morfología, Madrid, Síntesis.

Wheeler, M. (1993) "On the hierarchical of naturalness principles in inflexional morphology", Journal of Linguistics, 29, pp.95-111.