Curs 2009-10
Tecnologia de l'Audiovisual (20383)
Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual.
Curs: 1r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: J. Ignasi Ribas
1. Presentació de l'assignatura. 2
5. Bibliografia i recursos didàctics. 4
5.2. Bibliografia complementària. 5
7. Programació d'activitats. 8
7.2 Activitats a les sessions de seminaris. 8
7.3 Càlcul de l'esforç horari requerit pels alumnes:. 9
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura pretén donar als estudiants una idea de l'evolució de les principals tecnologies que suporten l'audiovisual des dels antecedents del cinema i les tecnologies analògiques posteriors fins el profund canvi conceptual representat per la codificació digital de la informació audiovisual.
La perspectiva cronològica permet també la reflexió sobre la influència de la tecnologia en la construcció del discurs audiovisual de cada època i també en la societat en què aquest discurs es produeix.
L'assignatura vol també donar les bases per promoure l'aparició en els alumnes d'una postura crítica davant de la tecnologia, fent-los persones més capaces de posar en qüestió els models de consum audiovisual que s'ofereixen habitualment com inevitables, desitjables i necessàriament superiors a allò que substitueixen.
1.- Capacitat per aplicar els coneixements, la comprensió i l'habilitat per resoldre problemes en entorns nous o no familiars i en contextos amples o multidisciplinaris en general relatius al seu camp d'estudi.
2.- Adquisició d'una habilitat d'aprenentatge que els permeti continuar els estudis de manera autònoma o plenament autodirigida.
3.- Capacitat per a l'anàlisi socio-cultural i en particular de les dimensions polítiques, econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.
4.- Habilitat pel coneixement comunicatiu i per a la seva interrelació amb les ciències socials i les noves tecnologies.
5.- Adquisició de la capacitat i de les habilitats necessàries en l'ús adient de les eines tecnològiques característiques de les diferents fases del procés audiovisual.
1.- Adquisició d'un discurs bàsic suficient sobre l'evolució històrica de les tecnologies de l'audiovisual.
2.- Coneixement de les característiques generals d'un model analògic de codificació de la informació i la seva aplicació a diverses tecnologies i canals.
3.- Coneixement de les característiques del model digital de codificació de la informació i el seu contrast amb l'analògic.
4.- Capacitat d'entendre i analitzar la influència de les diverses tecnologies en el discurs audiovisual que sustenten.
5.- Capacitat de situar i valorar de manera crítica l'aparició de cada tecnologia en el moment històric i social pertinent.
6.- Desenvolupament d'una postura crítica davant les implicacions de les noves tecnologies.
7.- Capacitat de relacionar entre elles les diverses tecnologies, tant a nivell tecnològic com social.
8.- Aproximació a algunes de les bases científiques que sustenten les tecnologies de la comunicació audiovisual.
9.- Coneixement i aplicació del vocabulari bàsic i les aplicacions de la tecnologia de l'audiovisual.
Tema 1: Invenció i antecedents tecnològics del cinema.
Tema 2: Principis tecnològics fonamentals de la fotografia.
Tema 3: El cinema: càmeres, projectors, formats i sales especials.
Tema 4: El so. Característiques, percepció i sistemes analògics de codificació i tractament.
Tema 5: Codificació i transmissió electròniques de la imatge: la televisió
Tema 6: Principis i història de la computació. Codificació digital d'imatge i so.
En principi el tema és lliure i pot ser proposat per cada grup d'alumnes. Els temes escollits haurien de complementar les classes magistrals des d'algun d'aquests punts de vista (o combinacions de tots ells):
Complementar l'enfocament descriptiu de les classes magistrals emprant per exemple un mètode de treball més de caire històric, comparatiu, interpretatiu o crític.
Complementar els continguts tecnològics explicats, especialment en els aspectes no tractats en els apunts, com ara sistemes d'edició analògics i digitals, televisió digital, pantalles planes, cinema tridimensional, formats cinematogràfics i televisius, formats de so actuals, etc.
Hi haurà una avaluació final a través de la realització d'un examen i una avaluació continuada a través del seguiment dels alumnes en les sessions de tipus seminari. Per aprovar l'assignatura cal aprovar independentment les dues parts, examen i seminaris.
|
Examen |
50% |
|
Seminaris |
50% |
Examen: 2 o 3 preguntes conceptuals específiques, més una part tipus test amb una cinquena de preguntes aproximadament. Les tres o quatre parts tindran el mateix valor.
Seminaris: a partir del treball escrit lliurat més la seva presentació (estructuració, presentació visual i discurs oral). També es poden valorar les contribucions de cada alumne a les estones de debat i discussió de temes dins dels seminaris.
Cal aprovar les dues parts per poder superar l'assignatura.
5. Bibliografia i recursos didàctics
BELLAÏCHE, Philippe. Les secrets de l'image vidéo. Paris: Eyrolles, 1995.
WYN, Michel. Le cinéma et ses techniques. Quincy: Nouvelles editions techniques europeennes, 1982.
LLORENS, Vicente. Fundamentos tecnològicos de vídeo y televisión. Barcelona: Ediciones Paidós, 1995.
CHARDÈRE, Bernard. Le roman des Lumière. Gallimard, 1995
BARBEY, Pierre. Iniciació al vídeo. Barcelona: Marcombo i TV3, 1988.
LUXERAU, François. Video. Principes et techniques. Paris: Editions Dujarric, 1989.
PAREJA CARRASCAL, Emilio. El magnetoscopio digital profesional. Barcelona: Marcombo, 1994.
PRADERA, Alejandro. El libro de la fotografía. Madrid: Alianza Editorial, 1994.
WYVER, J. La imagen en movimiento. Valencia: Filmoteca Valenciana, 1991.
TORRES URGELL, Luis i altres. Sistemas analógicos y digitales de televisión. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Barcelona, 1994.
BETHENCOURT MACHADO, Tomás. Sistemas de televisión. Clásicos y avanzados. Madrid: Departamento de Publicaciones. Centro de Formación RTVE, 1991.
BISHOP, Peter. Estudio general del ordenador. Madrid: Alhambra, 1985.
HELLER, Rachelle S. I MARTIN C. Dianne. Bits y Bytes. Iniciación a la informática. Madrid: Anaya Multimedia, 1984
5.2. Bibliografia complementària
Cada un dels 6 temes de la part magistral té una bibliografia pròpia amb unes 5 o 10 entrades. No la reproduim aquí a causa de la seva gran extensió.
També hi ha una bibliografia bàsica per a l'elaboració dels seminaris:
Crowley, David; Heyer, Paul. La Comunicación en la Historia. Tecnología, Cultura, Sociedad. Barcelona: Bosch, 1997
Marvin, Carolyn. When Old Technologies Were New. Thinking About Electric Communication in the Late Nineteenth Century. New York [N.Y.] [etc.] : Oxford University Press, 1988
Williams, Raymond. Historia de la comunicación. Vol 1, 2. Barcelona: Bosch, 1992
Bordwell, David; Staiger, Janet; Thompson, Kristin. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós, 1997
Burch, Noël. El tragaluz del infinito. Madrid: Cátedra, 2006
Fielding, Raymond. A Technological History of Motion Pictures and Television. Los Angeles: University of California Press, 1983.
De Lauretis, T. I Heath, S. (comps.). The Cinematic Apparatus. Londres: Macmillan, 1980.
Zielinski, Siegfried. Deep Time of the Media. Towards an Archaeology of Hearing and Seeing by Technical Means. Cambridge, MA: MIT Press, 2006
Crary, Jonathan. Técnicas del observador. Visión y modernidad en el siglo XIX. Murcia: CENDEAC, 2008
Crary, Jonathan. Suspensiones de la percepción. Atención, espectáculo y cultura moderna. Madrid: AKAL, 2008
Friedberg, Anne. The virtual window: from Alberti to Microsoft. Cambridge, MA: MIT Press, 2006
Beau, Frank; Dubois, Philippe; Leblanc, Gérard. Cinéma et dernières technologies. Paris : Institut National de l'Audiovisuel; Bruxelles : De Boek Université, 1998
Almiron, Núria; Jarque, Josep Manuel. El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Barcelona: Anthropos, 2008
Mitcham, Carl. ¿Qué es la filosofía de la tecnología? Barcelona: Anthropos, 1989
Apunts Generals de l'Assignatura
Temes 1 a 6 (accessibles al Campus Global o en fotocòpies)
Es tracta d'uns apunts, elaborats durant els darrers anys de docència, d'unes 250 pàgines dividits en 7 temes, numerats del 0 al 6.
Web de l'assignatura
http://www.iua.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/prehome.htm
Web de recursos addicionals específics: "Idees i vincles en el segle XX. La ciència" / "Informació: a distància, per a tothom, per a cadascú".
http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/navegador/index.htm
(cal habilitar pop-ups o finestres emergents)
Material específic pels seminaris:
Document d'explicació general dels seminaris amb diversos apartats:
Característiques dels grups
Característiques del treball
Activitat orientativa a les diverses sessions
Possibles temes dels treballs
Algunes idees generals sobre la metodologia a emprar
Bibliografia (sobre metodologia)
Document de bibliografia comentada dels seminaris
Document d'adreces web comentades pels seminaris
Altre material addicional:
Documents de producció de "Idees i vincles"
Tema 0: Bases científiques de l'audiovisual (amb molta informació tècnica i científica complementària)
Articles periodístics, etc.
L'assignatura es desenvoluparà en dues parts, classes magistrals i seminaris. A les classes magistrals assisteix tota la classe. Per fer els seminaris, aquesta es divideix en 4 grups (1, 2, 3 i 4). Dins de cada un d'aquest es faran els equips de treball, uns 4 aproximadament, formats per uns 5 alumnes, cada un dels quals treballarà sobre un tema diferent. Hi haurà doncs un total de 16 a 18 grups de treball diferents.
Aquesta és la distribució temporal dels dos tipus d'activitats.
|
|
|
|
|
|
La idea general sobre el treball a fer al seminari és que ha de ser un treball relativament senzill i relativament curt (l'extensió no serà en si mateixa un mèrit) però ben treballat, força pensat, ben raonat, rigorós i convincent.
El format estàndard de presentació pot ser un text il·lustrat en format word o pdf d'unes 15 o 20 pàgines aproximadament. A la sessió 10 caldrà fer una presentació pública del treball de 10 minuts de durada recolzada en un PowerPoint. Després de la presentació cal lliurar els dos documents en format paper i digital (CD).
Es poden considerar alternatives com ara fer el treball en format web (HTML). Això pot ser interessant i fins i tot recomanable si el discurs es recolza molt en lligams hipertextuals a internet.
El treball haurà d'incloure - a la manera d'apèndix, sense formar part del cos principal - una breu reflexió crítica (i autocrítica), centrada en una descripció, possiblement seqüencial, del treball realitzat. Es poden apuntar aquí possibles idees per millorar el treball, tant en la part comuna com en la part de la feina específica de cada grup. La descripció del treball ha d'incloure explícitament el detall de les feines fetes per cada un dels membres de l'equip.
Quant a la divisió de feines cal apuntar que és necessari que tothom tingui una base comuna mínima sobre el contingut i la metodologia del treball. Això s'ha de demostrar en la presentació pública, que s'ha de fer entre tots. Per exemple, no val fer totes les imatges o tot el disseny gràfic i no intervenir en el nucli del treball.
A les classes magistrals es desenvolupen els 6 temes d'acord amb aquesta temporització prevista:
|
|
|
|
|
|
7.2 Activitats a les sessions de seminaris
Aquestes són les activitats previstes a les diverses sessions de seminaris i la seva temporització.
Sessió 1. Setmana 2:
Sessió amb tot el grup (80):
Explicació dels seminaris
Explicació de la documentació pròpia proporcionada
Explicació de la proposta oberta de bibliografia (llibres, articles, internet)
Proposta general, no específica de possibles temes, opcions generals, idees, metodologies, etc.
Realització dels 4 grups de classe (1, 2, 3 i 4) d'unes 20 persones
Realització dels subgrups de treball dins de cada un dels 4 grups
Temps entre la sessió 1 i la sessió 2 (entre 17 i 21 dies): treball de documentació, primera lectura de la bibliografia. Treball fora d'hores lectives.
|
|
|
|
|
|
Sessions 2 a 5, separades amb els 4 grups de classe de 20 alumnes cada un:
Sessió 2. Setmana 5: Cada subgrup de 5 alumnes proposa tema (o temes).
Portar per escrit una breu sinopsi del tema, segons model. Proposta de divisó de feines. Decisió del tema a fer per cada grup.
Sessió 3. Setmana 7: Aproximació força consolidada al contingut.
Primera aproximació a l'estructuració.
Sessió 4. Setmana 9: Aproximació força consolidada a l'estructuració.
Primera aproximació a la presentació.
Sessió 5. Setmana 10: Presentacions: cada subgrup, durant 10 minuts, recolzada en PPT, web o alternatiu. Lliurament del treball escrit.
7.3 Càlcul de l'esforç horari requerit pels alumnes:
Les hores de treball presencial a classe són les següents:
- Classe magistral............................................................ 23 hores
- Seminaris....................................................................... 5 hores
· Subtotal presencial........................................................ 28 hores
Les hores de treball individual fora de classe recomanades són:
· Reforç Sincrònic de Teoria.............................................. 12 hores
· Realització de treball de Seminari
o Documentació i primera lectura de bibliografia.......... 6 hores
o Sinopsi i proposta de divisó de feines...................... 2 hores
o Preparació del contingut....................................... 10 hores
o Preparació de l'estructuració.................................. 12 hores
o Preparació de la presentació.................................. 10 hores
o Redacció treball escrit i proves de presentació......... 12 hores
· Preparació Examen........................................................ 10 hores
- Subtotal no presencial.................................................... 72 hores
- Total....................................................................... 100 hores