Curs 2009-2010
OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA
El principal objectiu de l'assignatura és ensenyar a analitzar els fenòmens d'acció col.lectiva presents a les nostres societats: des de l'acció col·lectiva més institucionalitzada d'un sindicat a la d'una comunitat de veïns, des de l'acció dels estats per subministrar béns públics a les xarxes de cooperació a la recerca de la cogestió, tot subratllant els elements de continuïtat entre aquests fenòmens tan diversos. El nostre propòsit és oferir als estudiants una sèrie d'instruments conceptuals i models analítics que els permetin comprendre millor les dinàmiques d'interacció i cooperació entre individus quan es plantegen promoure accions col·lectives i assolir diferents tipus de béns públics.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
El curs -tant les classes plenàries, com les lectures del dossier- s'estructura a partir de 7 mòduls teòrics. Les preguntes fonamentals que intenten abordar, així com un breu resum s'exposen a continuació.
1. Introducció a l'acció col·lectiva
Per què les causes justes no prosperen més? Per què si molta gent vol una cosa no sempre s'aconsegueix? Es que no ho volen prou? És que no es prou bona la seva demanda? És que hi ha massa gent dolenta entestada a que les causes justes no prosperin?
En aquest primer mòdul de l'assignatura es busca introduir a l'estudiant en la lògica de l'acció col·lectiva tot subratllant, d'entrada, la discontinuïtat entre la racionalitat individual i la col·lectiva i entre la voluntat agregada i l'impacte social. Observarem les connexions entre ambdós nivells i la lògica pròpia d'aquest àmbit d'interacció entre allò que és individual i el que és col·lectiu.
2. Com estudiar el problema de l'acció col·lectiva: la perspectiva de les ciències socials
Es pot estudiar els fenòmens socials, i entre ells l'acció col·lectiva, amb simplificacions? Fins a quin punt? Simplificar és explicar? Si trobem les causes de l'acció col·lectiva la podrem manipular? Les ciències socials tenen res a veure amb la biologia?
Aquest segon mòdul té un caràcter epistemològic i pretén, abans d'endinsar-nos en el curs, tenir una idea clara dels límits i les virtuts científiques dels models explicatius que utilitzarem al llarg del curs. Així mateix, s'aprofitarà per aclarir els principals conceptes associats a una recerca científica en les ciències socials i escatir les possibles connexions entre les diverses ciències.
3. Naturalesa del bé col·lectiu: la lògica de l'acció col·lectiva d'Olson (visió des de l'economia)
En qualsevol acció col·lectiva és millor ser molts que pocs? Què té a veure la naturalesa del que volem aconseguir amb les possibilitats d'aconseguir-ho? Per què no hi ha associacions fortes d'usuaris de RENFE i sí de maquinistes?
Aquest mòdul busca situar a l'estudiant en la perspectiva d'anàlisi econòmica de l'acció col·lectiva, exposant les principals aportacions de l'obra de Mancur Olson i les seves derivades. Així, se centrarà en descobrir les connexions entre la naturalesa del bé col·lectiu i les possibilitats i fórmules d'acció col·lectiva més eficaces per obtenir-lo.
4. La força del nombre (models d'agregació) i motivacions per a la cooperació (visió des de la psicologia social)
Com es contagia l'acció col·lectiva? És millor 10 + 1 que 12 - 1? Com més serem més riurem, sempre?
En aquest mòdul 4 s'examinen alguns dels principals models d'agregació i contagi de l'acció col·lectiva i se subratllen alguns elements clau en la seva conformació com són, entre d'altres, els nivells d'expectatives, o la relació entre benefici individual i col·lectiu.
5. El paper del capital social i les xarxes (visió des de la sociologia)
Existeix un capital per aconseguir cooperació social? És acumulable? Com es guanya? Com es perd? És el mateix confiança que seguretat? De què depèn la nostra confiança? Discriminem a l'hora de confiar?
El mòdul 5 se centra en presentar el concepte de "capital social", les diverses formes d'entendre'l i la seva aplicació als problemes d'acció col·lectiva que hem examinat, especialment des d'un punt de vista estructural (xarxes de relació).
6. La importància de les regles del joc (visió des de la politologia)
No hi ha sortida sense l'estat (per resoldre els problemes de la cooperació)? Es pot comparar la màfia amb l'estat? Com de petit ha de ser un col·lectiu per a que es pugui produir cooperació espontània?
El mòdul 6 es dedica a comparar les diverses vies de solució als problemes de cooperació (mercat,estat i comunitat) tot comparant els avantatges i inconvenients dels diferents mecanismes (més o menys centralitzats) que cadascuna d'aquestes vies implica.
7. Interaccions i jocs repetits
I si la cooperació s'aprengués per repetició? Què passa quan repetim les nostres interaccions en el temps? Com es modifiquen les accions col·lectives? Què s'estabilitza? Què no s'estabilitza (per cert, pot anar tothom a la moda)?
El darrer mòdul ens serveix per fer revisió i extreure conclusions del curs alhora que es presenten les solucions cooperatives fruit de l'evolució social i la repetició. També es pararà una atenció especial a destacar la naturalesa cíclica latent de qualsevol fenomend'agregació de l'acció col·lectiva (els cicles no són només cosa de l'economia) i algunes paradoxes.
TEMARI DELS SEMINARIS
1. Formes tradicionals d'explotació de béns públics
Quines formes de propietat tradicionals (alternatives a la propietat estrictament privada) hi havia a Espanya? Com això afectava a les formes d'acció col·lectiva?
2. Sistemes premoderns de selecció i codecisió
Quines fórmules de gestió de l'acció col·lectiva i quins sistemes institucionals per a la resolució de conflictes col·lectius regien en temps premoderns (alternatives al sistema de democràcia liberal-representativa)?
3. Bases evolutives de la cooperació
Disposem d'un cervell social? Amb què ens ha dotat la natura per facilitar la cooperació? En què (i en que no) ens assemblem als animals en aquest punt? Quines eines pròpies són presents en algunes espècies animals?
4. Sistemes de decisió col·lectiva i de gestió del conflicte
Com es prenen decisions fora del sistema de representació política? Quines fórmules de gestió de conflictes s'han creat, més enllà de l'àmbit polític (i judicial)? Quins exemples d'aplicació de fórmules participatives han funcionat i per què?
5. Plataformes i associacions veïnals
Com s'organitzen les noves associacions ciutadanes? Quin són els problemes als que han de fer front? I les meves tradicionals (associacions de veïns), per què han perdut pes? Com encaren el futur?
6. Nous moviments socials i acció col·lectiva
Com s'organitzen les noves associacions ciutadanes? Quin són els problemes als que han de fer front? I les meves tradicionals (associacions de veïns), per què han perdut pes? Com encaren el futur?
7. L'acció col·lectiva a la xarxa
Com s'organitza la col·laboració col·lectiva a través de la xarxa virtual? Quines diferències representa respecte de l'acció col·lectiva no virtual? De quins avantatges s'aprofita? A quines limitacions ha de fer front?
8. Procesos de privatització o "publicitació" i les seves repercusions sobre l'acció col·lectiva
Al llarg de la història certs béns col·lectius han canviat de naturalesa, quins efectes ha produït sobre el seu consum i l'acció col·lectiva per a la seva provisió? Què hem d'esperar que passi en el futur? Quin avantatges i inconvenients plantegen cadascuna d'aquestes opcions de cara a l'acció col·lectiva?
AVALUACIÓ
En funció de l'avaluació de les competències enunciades, la nota de l'assignatura estarà dividida en un 50% de la qualificació final segons la nota de l'examen final, i un altre 50% segons la nota conjunta dels seminaris i el treball.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
1. Sánchez Piñol, Albert: "Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana" i "L'espantaocells que s'estimava els ocells", Tretze Tristos Tràngols, Barcelona: Ed. La Campana. 2008.
2. Gladwell, Malcolm: "Las tres leyes de toda epidemia", El punto de inflexión. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid. Espasa Calpe, 2001.
3. Sala i Martín, Xavier: "1 euro = 2 euros", La Vanguardia, 17/12/2006.
4. Hardin, Garrett: "La tragedia de los comunes". Science, 162. 1968.
5. Sala i Martín, Xavier: "Pospongan el sexo hasta abril", La Vanguardia, 17/01/2007.
6. Newman, William: "Es verdad que la luna propicia el crimen", entrevista a La Vanguardia, 28/03/2002.
7. Laitin, David D.: "Resurgimientos nacinalistas y violencia", Sistema 132-33. 1996.
8. Olson, Mancur: La lógica de la acción colectiva. Bienes públicos y la teoría de grupos, México: Noriega Editores. 1965 [1992].
9. Stiglitz, Joseph E.: La economía del sector público. Barcelona: Antoni Bosch, 1988: 149-75.
10. Hardin, Russell: "La acción colectiva y el dilema del prisionero" en Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991.
11. Marí-Klose, Pau: Elección racional. Madrid: CIS: 87-95.
12. Schelling, Thomas C.: "Termostatos, cacharros y otras familias de modelos", en Lecturas de Teoría Política Positiva, ed. Josep M. Colomer, Madrid: Instituto de Estudios Fiscales. 1991.
13. Mezo, Josu: Políticas de recuperación lingüística en Irlanda (1922-1939) y el País Vasco (1980-1992). Madrid: Instituto Juan March de Estudios e Investigaciones: p. 12-37.
14. Elster, Jon: "Racionalidad, moralidad y acción colectiva" en Intereses individuales y acción colectiva, Fernando Aguiar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias. 1991.
15. Kuran, Timor: "Ahora o nunca: El elemento de sorpresa en la revolución de Europa oriental de 1989". Zona Abierta, 80/81. 1997.
16. Boix, Carles: "Capital social o comunitat cívica". Estudi crític introductori a la traducció del llibre de Robert D. Putnam: Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Barcelona: Ed. Proa. 2000.
17. Ostrom, Elinor: El gobierno de los bienes comunes. México: Fondo de Cultura Económica. 1990: 25-64.
18. Taylor, Michael: Community, anarchy and liberty. Cambridge: CUP. 1982: 25-33
19. Gladwell, Malcolm: "El poder del contexto", El punto de inflexión. Cómo pequeñas cosas pueden provocar una gran diferencia. Madrid. Espasa Calpe, 2001: 189-201.
20. Gambetta, Diego: "La mafia: el precio de la desconfianza" en Intereses individuales y acción colectiva, Fernando Aguiar (comp.). Madrid: Editorial Pablo Iglesias. 1991.
21. Axelrod, Robert: "El problema de la cooperación" en La evolución de la cooperación. Madrid: Alianza Editorial: 1986.
22. Tarrow, Sidney: "La acción colectiva y los movimientos sociales" en El poder en movimiento. Los movimientos sociales, la acción colectiva y la política. Madrid: Alianza Editorial, 1997.