Curs 2009-2010
Llicenciatura en Economia
Tema 1. Panorama i criteris bàsics
1.1. Panorama de la gestió d'institucions sanitàries.
1.2. Conceptes d'eficàcia, efectivitat, eficiència, i equitat. Contradiccions i compensacions entre eficiència i equitat.
1.3. L'objectiu de la gestió sanitària: Reduir la bretxa entre eficàcia i efectivitat.
Lectures
SEN, A. "Mortality as an indicator of economic success and failure". The Economic Journal 1998. 108 Pàg. 1-25.
LAPPÉ, J. i d'altres. "Improvements in 1-year cardiovascular clinical outcomes associated with a hospital-based discharge medication program". Annals of Internal Medicine 2004. 141 Pàg. 446-453.
Tema 2. Salut, benestar i desenvolupament econòmic
2.1. Enfocament epidemiològic dels determinants de la salut: risc relatiu, exposició i proporció atribuïble poblacional.
2.2. La producció de salut. Visió històrica dels determinants de la salut.
2.3. Salut i d'altres objectius al món subdesenvolupat: El creixement econòmic. La ruptura del cercle viciós entre pobresa i mala salut.
2.4. Salut i d'altres objectius al món desenvolupat: El problema de l'augment de la despesa. L'anàlisi cost-benefici generalitzat.
Lectures
Banco Mundial. Informe sobre el desarrollo mundial 1993. Invertir en salud. Washington: Banco Mundial, 1993. Pàg. 1-17.
PITA, S. Cómo se interpretan los estudios médicos: cuantificación del riesgo y de la incertidumbre.
VERA-HERNÁNDEZ, M. Evaluar intervenciones sanitarias sin experimentos. Gaceta Sanitaria 2003. 17(3). Pàg. 238-48.
Tema 3. La política de salut
3.1. Fallides del mercat, respostes institucionals i efectes secundaris de les respostes.
3.2. Les polítiques de salut: Canadà, Cuba, EE.UU.
3.3. Tot, per a tothom, de la millor qualitat i a preu zero? L'establiment de prioritats: Holanda, Oregon, Nova Zelanda.
3.4. Fallides de les intervencions públiques al sector sanitari: Límits a la 'racionalitat' en política sanitària. Límits a la racionalitat en la pràctica clínica.
3.5. Sistemes sanitaris comparats. Sistema sanitari espanyol. El sector de la sanitat a Catalunya.
Lectures
SAMPIETRO-COLOM, L. Priorización de pacientes en lista de espera para cirugía de cataratas: diferencias en las preferencias entre ciudadanos. Gaceta Sanitaria 2006. 20(5). Pàg. 342-51.
Tema 4. La mesura del producte salut i la mesura del producte de l'assistència
4.1. La mesura del producte salut. La paradoxa de la salut.
4.2. La mesura del producte intermig ajustat per casuística: Grups Relacionats amb el Diagnòstic, Grups d'Atenció Ambulatòria i Clinical Risk Groups.
Lectures
ROSE, G. Individuos enfermos y poblaciones enfermas. En: El desafío de la Epidemiología. Problemas y lecturas seleccionadas. Washington: Organización Panamericana de la Salud, 1988 (publicació científica 505). Pàg. 900-909.
Tema 5. Informació, demanda de serveis sanitaris i assegurament
5.1. La demanda de serveis sanitaris com a demanda derivada: Estudis empírics i l'experiment de la Rand. El copagament. La demanda induïda pel proveïdor.
5.2. La demanda d'assegurances sanitàries i el seu impacte al benestar social: enfocament basat en les variacions de l'excedent del consumidor i perspectiva de les variacions aparentment arbitràries de les taxes d'utilització.
Lectures
VAN DE VEN i d'altres. Health-adjusted premium subsidies in the Netherlands. Health Affairs 2004. 23 (3). Pàg. 45-55.
Jules Romains. Knock o el triunfo de la medicina. Madrid: Bruño, 1989.
Tema 6. La gestió dels centres sanitaris (1): La gestió dels recursos
6.1. Tancament de l'abisme de la qualitat.
6.2. Motivació dels treballadors.
6.3. Satisfacció dels usuaris.
Lectures
GONZÁLEZ LÓPEZ-VALCÁRCEL, B.; BARBER, P. Los recursos humanos y sus desequilibrios mitigables. Gaceta Sanitaria 2006. 20 (Supl 1). Pàg. 103-9.
BERG, M. i d'altres. Feasibility first: Developing public performance indicators on patient safety and clinical effectiveness for Dutch Hospitals. Health Policy 2005. 75. Pàg. 59-73.
Tema 7. La gestió dels centres sanitaris (2): La gestió de la utilització
7.1. La gestió de la utilització: Assistència gestionada des de l'oferta.
7.2. Orientació cap a l'atenció primària.
7.3. Articulació entre nivells assistencials (finançament capitatiu)
7.4. L'ordenació de les llistes d'espera.
Lectures
PEIRÓ, S. Algunos elementos para el análisis de las listas de espera. Gestión Clínica y Sanitaria 2000. 2 (4): Pàg. 126-131.
Tema 8. La gestió dels centres sanitaris (3): Estratègia i formes organitzatives
8.1. Gestió empresarial de la Sanitat: pública i privada al finançament, compra i producció de serveis sanitaris.
8.2. Les organitzacions sanitàries: Descentralització en burocràcies, organitzacions sense finalitat lucrativa i associacions de professionals.
Lectures
LÓPEZ-CASASNOVAS, G. La gestión sanitaria: orientaciones a futuro para el cambio organizativo, del control y la financiación. Cuadernos Económicos de ICE 2004. nº 57: Pàg. 49-62.
Tema 9. La gestió clínica
9.1. Estudis de variacions en la utilització.
9.2. Estudis d'efectivitat.
9.3. Estudis d'adequació.
9.4. Anàlisi de decisió clínica i Guies de bona pràctica clínica.
9.5. L'encaix organitzatiu del la gestió clínica.
Lectures
Peiró, S.; BERNAL, E. ¿A qué incentivos responde la utilización sanitaria en el Servicio Nacional de Salud? Gaceta Sanitaria 2006. 20 (Supl 1): Pàg. 110-6.
Tema 10. La indústria farmacèutica
10.1. Perspectiva econòmica
10.2. Perspectiva sanitària.
10.3. Perspectiva empresarial.
Lectures
PUIG, J. (ed). Análisis económico de la financiación pública de medicamentos. Barcelona: Masson, 2002. Presentació: XIII-XXXIII.
Bibliografia
Banco Mundial. Informe sobre el desarrollo mundial 1993. Invertir en salud. Washington: Banco Mundial, 1993.
Banco Mundial. World development report 2004. Making services work for poor people. World Bank i Oxford University Press, 2004.
CUTLER, D. Your money or your life. Oxford University Press, 2004.
DEL LLANO, J.; ORTÚN, V. i d'altres. Gestión Sanitaria. Innovaciones y desafíos. Barcelona: Masson, 1998.
FOLLAND, S.; GOODMAN, A.; STANO, M. The economics of health and health care. Prentice Hall, 5a ed 2007.
LÓPEZ, G. (dir). El interfaz público-privado en Sanidad. Barcelona: Elsevier-Masson, 2002.
MENEU, R.; PEIRÓ, S. (dir). Elementos para la gestión de la prescripción y la prestación farmacéutica. Barcelona: Elsevier-Masson, 2004.
NEWHOUSE, J. Free for all? Harvard University Press, 1993.
ORTÚN, V. Economía en Sanidad y Medicina. Instrumentos y limitaciones. Barcelona: Hogar del Libro, 1992.
ORTÚN, V (dir). Gestión clínica y sanitaria. De la práctica diaria a la academia, ida y vuelta. Barcelona: Elsevier-Masson, 2003.
PHELPS, C. Health Economics. Nova York: Harper Collins, 1992.
PINTO, J. L.; VÁZQUEZ, M. X.; LÁZARO, A.; MARTÍNEZ, J. E. Análisis coste-beneficio en la salud: Métodos de valoración y aplicaciones. Barcelona: Elsevier-Masson, 2003.
PUIG, J.; LÓPEZ, G.; ORTÚN, V. (dir). ¿Más recursos para la salud? Barcelona: Elsevier-Masson, 2004.
ROSE, G. The strategy of preventive medicine. Oxford University Press, 1992. Traducció al castellà de Masson-Salvat: La Estrategia de la Medicina Preventiva, 1994.
Avaluació de l'assignatura
Pràctiques i participació representen el 30% de la nota sempre que s'aprovi l'examen final.