Economia i Instruments Analítics per l'Estudi del Dret (20610)

  • Nom de l'assignatura: Economia i Instruments Analítics per l'Estudi del Dret
  • Curs Acadèmic: 2009-2010
  • Curs: 1er
  • Trimestre: 2on i 3er
  • Titulació / Estudis:Grau en Dret
  • Codi assignatura: 20610
  • Nombre de crèdits ECTS: 10
  • Hores dedicació estudiant: 250 h.
  • Llengua o llengües de docència: Català

 

  • Professorat i tutories:

SEGON TRIMESTRE

Mireia Artigot i Golobardes

(Professora dels grups 1 i 2)

Despatx: 40.122 (Roger de Llúria)

Telèfon: 93 542 1514

[email protected]

Hores de consulta: Dimecres 13:00 a 14:00

Salvador Guillermo Viñeta

(Professor dels grups 3 i 4)

Despatx: 20.299 bis (Jaume I)

Telèfon: 93 542 17 53

[email protected]

TERCER TRIMESTRE

Joan Faner Aguiló

(Professor dels grups 3 i 4)

Despatx: 23.111 (Mercè Rodoreda)

Telèfon: 93 542 15 86

[email protected]

Núria Subirats Rebull

(Professora del grup 2)

Despatx: 20.299 bis (Jaume I)

Telèfon: 93 542 17 53

[email protected]

Santiago Massons Capdevila

(Professor del grup 1)

Despatx: 20.299 bis (Jaume I)

Telèfon: 93 542 17 53

[email protected]


Nota: Si teniu alguna consulta urgent fora de l'horari de consulta, podeu enviar un e-mail al professor/a i demanar hora per consulta.

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura "Economia i Instruments Analítics per a l'Estudi del Dret" és una de les assignatures de formació bàsica dins del projecte curricular dels estudiants del grau en Dret. L'assignatura es desenvolupa al llarg del 2n i del 3r trimestre del primer curs del grau i està formada per quatre blocs de contingut.

L'objectiu de l'assignatura és doble. Durant el 2n trimestre els estudiants es familiaritzaran amb les principals qüestions que afecten a les economies en el seu conjunt, així com el coneixement del comportament bàsic dels agents econòmics. Al llarg del 3r trimestre l'alumnat coneixerà, per una banda, les principals eines de l'estadística i, per l'altra, les bases del raonament de la teoria de jocs. Així doncs, aquest curs representa un complement indispensable en la formació d'un graduat en Dret pel que fa a la vessant introductòria de la Teoria Econòmica i Estadística, ja que dota a l'estudiant dels instruments econòmics i analítics bàsics per a la valoració dels fenòmens socials i econòmics que regula el Dret.

El primer bloc de l'assignatura ajudarà a l'alumne a entendre com les famílies i les empreses prenen decisions i interactuen en el mercat (Introducció a la Microeconomia), mentre que el segon bloc permetrà que s'entengui com el resultat de les interaccions de tots els agents conformen els agregats econòmics, com aquests agregats es configuren i es relacionen entre sí, i com afecten simultàniament al conjunt de les famílies, empreses i mercats d'un país o d'un conjunt de països (Introducció a la Macroeconomia).

El tercer bloc del curs es centra en l'estudi dels problemes de decisió multipersonals i en com els agents econòmics adopten estratègies diverses quan interactuen entre ells (Introducció a la Teoria de Jocs). Per últim, el quart bloc pretén dotar a l'estudiant dels principals mecanismes de descripció d'anàlisis de dades (Introducció a l'Estadística).

El contingut de l'assignatura ajudarà a analitzar i estudiar algunes de les situacions i problemes que sorgeixen en la nostra societat, i és per tant molt important que l'estudiant segueixi l'actualitat econòmica tot llegint diaris o revistes en l'àmbit econòmic, tal com el desenvolupament econòmic, qüestions relacionades amb la competència, entre d'altres. Algunes fonts interessants podrien ser The Economist, Expansión, Cinco Días, entre d'altres, així com les seccions econòmiques de diaris generals.

2. Competències a assolir en l'assignatura

Aquesta assignatura té per objectiu l'adquisició de determinades capacitats i aptituds d'utilitat per l'alumne al llarg dels estudis del grau en Dret i de la seva futura carrera professional. En el quadre següent es detallen les competències generals i específiques que es treballaran al llarg del curs.

Les competències que es mencionen a continuació s'avaluaran tan de forma continuada com en els examens de l'assignatura.

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals

1. Capacitat d'anàlisi i síntesi de problemes

2. Resolució dels problemes

3. Capacitat de negociació i mediació

4. Capacitat per trobar informació de forma independent (bases de dades, mitjans de comunicació, etc.)

5. Presa de decisions

Interpersonals

6. Capacitat i adaptabilitat a la participació activa en el treball en equip en els seminaris (saber intervenir, saber escoltar i tenir capacitat de comunicació oral i escrita)

Sistèmiques

7. Comprensió i anàlisi de la realitat econòmica reflectida en els mitjans de comunicació

8. Capacitat de treball individual (lectura dels materials de l'assignatura, resolució dels exercicis, recerca als mitjans de comunicació, etc.)

9. Habilitats bàsiques de treballar amb l'ordinador

10. Capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica (resolució de casos pràctics i anàlisi de l'actualitat)

11. Habilitats d'investigació (cerca d'informació per tal d'ampliar coneixements)

1.- Identificació i resolució de problemes econòmics

2.- Capacitat per entendre i utilitzar models econòmics

3.- Capacitat de relacionar l'anàlisi econòmic amb les principals polítiques econòmiques

4.- Coneixement i anàlisi de les pautes de comportament dels principals agents econòmics (famílies i empreses)

5.- Coneixement del comportament dels diferents models de mercat (des de la competència perfecta fins al monopoli) tot analitzant la seva incidència sobre el benestar econòmic, i per tant sobre la societat

6.- Coneixement de les principals variables micro i macroeconòmiques i d'algunes de les principals bases de dades on es poden consultar

7. Capacitat d'anàlisi i treball amb dades estadístiques

3. Continguts

NOTA: La referència complerta de la bibliografía que segueix a continuació es troba a l'apartat 6 del Pla Docent.

SEGON TRIMESTRE

BLOC 1: INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA

TEMA 1. PRINCIPIS BÀSICS DE (MICRO)ECONOMIA

1.1.Eleccions i assignació de recursos

1.2.Cost d'oportunitat

1.3.Els incentius

1.4.El mercat com a mecanisme d'assignació de recursos

MANKIW:

Capítol 1. Pàg,3-15

Capítol 2. Pàg,15-35

Capítol 3. Pàg,35-44

TEMA 2. LES FORCES DEL MERCAT: DEMANDA I OFERTA

2.1Les corbes de demanda i oferta

2.2L'equilibri de mercat

2.3El concepte d'elasticitat i la seva aplicació

MANKIW:

Capítol 4. Pàg,47-65

Capítol 5. Pàg,65-83

TEMA 3. L'EFICIÈNCIA DELS MERCATS

3.1L'excedent del consumidor

3.2L'excedent del productor

3.3El significat del concepte d'eficiència

3.4Falles de mercat: les externalitats

MANKIW:

Capítol 7. Pàg,101-115

Capítol 10. Pàg,143-157

TEMA 4. L'EMPRESA: PRODUCCIÓ I COSTOS

4.1Tipus de costos

4.2La funció de producció

4.3Costos fixes i variables

4.4Costos mitjos i marginals

MANKIW:

Capítol 13. Pàg,187-199

TEMA 5. L'EMPRESA ALS MERCATS COMPETITIUS

5.1L'objectiu de l'empresa: la maximització dels beneficis

5.2Les decisions de producció a curt i a llarg termini

5.3L'oferta a curt i a llarg termini

MANKIW:

Capítol 14. Pàg, 201-217

TEMA 6. COMPETENCIA IMPERFECTA

6.1Monopoli

6.2Oligopoli. Nocions generals

6.3Competencia monopolistica.

MANKIW:

Capítol 17. Pàg, 217-237

Capítol 18: pàg. 237-255

Capítol 19: Pàg. 255 -264

BLOC 2: INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA

TEMA 7. INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA. AGREGATS ECONÒMICS. CREIXEMENT

7.1Qüestions macroeconòmiques.

·El model del flux circular de la renda

7.2El PIB, concepte, mesura i components.

7.3PIB real i nominal. El deflactor del PIB.

7.4L'índex de preus de consum (IPC)

·Concepte, elaboració i dificultats

·Comparació entre el deflactor del PIB i l'IPC

7.5La inflació i les variables econòmiques

7.6Activitat, ocupació i atur.

7.7La productivitat i els seus determinants

MANKIW:

Capítol 23: pàg.. 349-365

Capítol 21: pàg.. 365-375

Capítol 25: pàg. 379-386

Capítol 28: pàg. 423-426

TEMA 8. POLÍTICA MONETÀRIA

8.1.Tipus i funcions del diner

8.2.El procés de creació del diner

8.3.La política monetària i la inflació

8.4.La inflació i el valor del diner

·L'oferta de diner

·La demanda de diner: diner com mitjà de canvi

·Determinació de l'oferta de béns i serveis

·Oferta de diner i nivell de preus d'equilibri

8.5.Oferta Monetària independent del nivell de preus (banc central autònom).

·Oferta monetària depenent del nivell de preus: el senyoriatge

·El Diner a la Restricció Pressupostària del Govern

·Creació de Diner per Finançar Despesa del Govern

·Hiperinflacions

8.6.Els costos de la inflació

8.7.Instruments de la política monetària

MANKIW:

Capítol 29: pàg 443-455

Capítol 30: pàg 457-472

TEMA 9. POLÍTICA FISCAL

9.1Efectes de la despesa pública.

9.2Efectes del sistema impositiu.

·Impost sobre la renda

·Impost sobre el consum

·Impost sobre el rendiment de l'estalvi

9.3Efectes dels deute públic

·Introducció

·Economia sense restriccions: compliment de l'equivalència Ricardiana

·Economia amb restriccions al crèdit

9.4La política fiscal i l'equilibri del mercat de capitals

9.5La coordinació de la política monetària i la política fiscal.

MANKIW:

Capítol 12: pàg. 173-182

Capítol 26: pàg.

400-409

TEMA 10. EL MODEL D'OFERTA I DEMANDA AGREGADA

10.1La corba de demanda agregada

10.2Les corbes d'oferta agregada, a curt i a llarg termini.

10.3El model d'oferta i demanda agregada i l'aplicacio de politiques economiques.

MANKIW:

Catpítol 34: pàg. 537-552

TERCER TRIMESTRE

TEMA 0. EL PAPER DE L'ESTAT EN LES ECONOMIES MODERNES

Instruments i mecanismes d'intervenció: polítiques de despesa, ingressos públics i regulació de l'activitat econòmica. L'evolució de les despeses i ingressos públics a Espanya

BLOC 3: INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DE LA DECISIÓ

TEMA 1. JOCS ESTÀTICS AMB INFORMACIÓ COMPLETA I PERFECTE

Jugadors, regles, resultats i guanys. Representació dels jocs en forma normal. Descripció de les estratègies. Equilibri per eliminació iterativa de les estratègies estrictament dominades. Fonaments i definició de l'equilibri de Nash.

Aplicacions: Externalitats, Béns Públics, Duopolis-Oligopolis (Cournot i Bertrand).

GIBBONS:

Capítol 1. Pàg, 1-15

TEMA 2. JOCS DINÀMICS AMB INFORMACIÓ COMPLETA

Jocs dinàmics amb informació completa i perfecte. Representació dels jocs en forma extensiva. Equilibri per inducció cap enrere. Jocs en dues etapes amb informació completa però imperfecte. Equilibri perfecte en subjocs.

Aplicacions: Duopoli de Stakelberg, Barreres a l'entrada.

GIBBONS:

Capítol 2. Pàg, 53-59

TEMA 3. JOCS REPETITS

Jocs repetits en dues etapes. Jocs repetits infinitament. Jocs dinàmics amb informació completa però imperfecte.

Aplicacions: Col·lusió

GIBBONS:

Capítol 2. Pàg, 80-129

BLOC 4: INTRODUCCIÓ A L'ESTADÍSTICA

TEMA 4. Descripció de les dades i les seves relacions

Introduir el concepte d'estadística. L'anàlisi de dades dins de l'estadística. Tipus de variables i distribució de valors. Gràfics de distribucions. Descripció numèrica de les distribucions: mitjana, mediana, quartils, desviació típica. Distribucions normals. Mesures de desigualtat i concentració: corba de Lorenz i índex de Gini.

Aplicacions: Desigualtat en la distribució de la renda, Pobresa relativa, Votant mitjà.

MOORE:

Capítol 1. Pàg, 1-95

TEMA 5. Correlacions i regressions

Dues variables numèriques. Interpretar diagrames de dispersió. El concepte de correlació. Recta de regressió. Anàlisi de residus. Observacions influents. La relació entre correlació i regressió. Una variable numèrica i una categòrica. Dues variables categòriques. Distribucions marginals. Taules de contingència. Diagrames de barres.

Aplicacions: Relació entre educació i ingressos.

MOORE:

Capítol 2. Pàg, 97-204

TEMA 6. Distribucions i probabilitat

Concepte de probabilitat. Espai mostral. Regles de la probabilitat. Probabilitats en un espai mostral finit. Valor esperat. Intervals de resultats. Distribucions normals de probabilitat: corba de densitat. Distribucions mostrals. La mitjana i la desviació típica de la mitjana mostral. Distribució de la mitjana mostral.

Aplicacions: Assegurament sanitari.

MOORE:

Capítol 4. Pàg, 269-317

TEMA 7. Inferència estadística i conceptes bàsics, estimació i contrast d'hipòtesis

Concepte d'inferència estadística. Confiança estadística. Intervals de confiança per mitjanes. Precisió i mida de la mostra. Plantejament d'hipòtesis: hipòtesi nul·la i hipòtesi alternativa. Proves de significació. Valor-P. Contrast d'hipòtesis per la mitjana i proporció poblacional. Nivell de significació. Prova d'una cua i prova de dues cues. Error de tipus I i error de tipus II. Potència del contrast. Limitacions del contrast d'hipòtesis.

MOORE:

Capítol 6. Pàg, 393-480

 

4. Avaluació

Els dos trimestres de l'assignatura s'avaluaran conjuntament. Per tant, l'alumne obtindrà una única nota final.

ESQUEMA D'AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

La nota final del curs s'establirà a partir dels criteris següents:

·Nota de l'avaluació continuada 40 % (5% cada seminari)

Part que correspon a la nota mitja de l'avaluació dels vuit seminaris que tindran lloc durant els dos trimestres.

A principi de cada trimestre els estudiants formaran equips de treball de 4 o 5 persones. La presència als seminaris és obligatòria i cada equip haurà d'entregar una còpia per escrit de les respostes (no s'acceptaran còpies per e-mail) segons el calendari d'entrega que s'indiqui a l'inici de cada trimestre.

L'avaluació de cada seminari s'obtindrà, per una banda, per la qualificació de la part escrita que s'entregui (tots els estudiants del mateix equip obtindran la mateixa nota d'aquesta part) i, per altra banda, es valorà positivament la participació individual activa als seminaris.

·Nota de l'examen final: 60 %

Al final del tercer trimestre tindrà lloc un examen final on s'avaluarà la matèria dels 4 blocs de l'assignatura. Per tal de que la nota de l'examen faci mitja amb la nota dels seminaris caldrà obtenir una puntuació mínima de 5 a l'examen final.

Tanmateix, al final del segon trimestre es realitzarà un examen parcial alliberatori dels blocs 1 i 2, de manera que els alumnes que obtinguin una puntuació igual o superior a 5 només hauran de presentar-se als blocs 3 i 4 de l'examen final. Per tant, la nota final d'aquests estudiants serà la mitjana de l'examen parcial i l'examen final.

Aquells estudiants que no superin l'examen parcial alliberatori, s'avaluaran dels quatre blocs a l'examen final. Per tal de poder fer mitja entre les dues parts de l'examen final, l'alumne ha d'obtenir una nota mínima de 4 en la part que es tregui un pitjor resultat. Així i tot, la mitja de les dues parts ha de seguir sent superior a 5.

En el cas de suspendre l'examen final, tan si s'ha aliberat matèria com si no en l'examen del segon trimestre, l'assignatura quedarà suspesa.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1 Bibliografia bàsica

  • Segon Trimestre: INTRODUCCIÓ A LA MICROECONOMIA I INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA
    • MANKIW, N.G. (2007). Principios de Economía. 4a edició. Thomson (traducció de l'original anglès).
  • Tercer Trimestre: INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DE LA DECISIÓ I INTRODUCCIÓ A L'ESTADÍSTICA

  •  
    • GIBBONS, R. (1992). Un Primer Curso de Teoría de Juegos. Antoni Bosch.

    • MOORE, D.S. (2000). Estadítica aplicada básica. 2a edició. Antoni Bosch.

5.2 Altres recursos

  • Materials disponibles al Moodle (articles, noticies, links d'interès, etc.)

6. Metodologia

Aquesta assignatura combina activitats presencials (realitzades dins de l'aula) amb activitats que l'estudiant haurà de portar a terme pel seu compte, bé de forma dirigida, bé de manera autònoma.

La metodologia de les sessions serà la següent:

§Per a les classes teòriques:

Al llarg de cada trimetre l'alumne assistirà a 26 hores de classes magistrals impartides pel professor de l'assignatura. Es recomana que l'estudiant es prepari els materials indicats abans de les classes.

L'alumne haurà de complementar i ampliar els continguts presentats a les classes magistrals, seguint les lectures i bibliografia que es recomanin.

§Per als semanis:

Durant el curs hi hauran vuit seminaris - quatre a cada trimestre - que s'impartiran en quatre subgrups. Aquests seminaris serviran per aprofundir i ampliar els temes tractats a les classes magistrals. Alguns dels seminaris seran dirigits pel professor de l'assignatura, i la resta pels professors ajudants.

L'estudiant, juntament amb el seu equip, haurà de preparar aquests seminaris pel seu compte seguint les pautes establertes prèviament.

Càlcul del volum de treball previst

Crèdits ECTS: 10

Volum total de treball de l'estudiant: 250 hores (25 hores per crèdit ECTS).

Distribució del volum de treball de cada estudiant:

1) Hores de treball presencial: 72 hores

52 h. de sessions en Grup

16 h. de participació en Seminaris

4 h. per a la realització de les proves finals

2) Hores de treball dirigit: 66 hores

26 h. d'activitats programades prèvies i posteriors a les classes de grup.

40 h. d'activitats programades prèvies i posteriors a les activitats en subgrup.

3) Hores de treball autònom: 112 hores

48 h. de lectura del Pla Docent i preparació de la bibliografia

64 h. d'estudi personal.