Teoria de les Institucions Polítiques

Curs 2014-15

Teoria de les Institucions Polítiques (21682)

Titulació: Grau en Ciencies Polítiques i de l'Administració
Curs: 3r

Trimestre: 3r

Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Català
Professorat: Jacint Jordana, Olatz Ribera (pràctiques)

1. Presentació de l'assignatura

Les institucions polítiques representen una de les grans solucions als problemes de l'acció col·lectiva per impulsar la coordinació i la cooperació entre els individus, i per el que fa al àmbit públic, facilitar també la producció de bens públics. Per aquest motiu, és molt important entendre com sorgeixen les institucions, quines són les condicions per la seva estabilitat, i quins són els efectes agregats que generen, tant en termes de rendiment, com d'eficàcia, equitat i eficiència social.

Durant les dècades recents, la ciència política ha desenvolupat diverses teories sobre les institucions polítiques que van més enllà de les perspectives tradicionals sobre les institucions, de caràcter fonamentalment descriptiu i classificador. Aquesta assignatura té com a objectiu que el estudiant assoleixi un coneixement suficient de les grans perspectives teòriques sobre les institucions a la ciència política actual, amb el coneixement directe dels autors i textos més rellevants.

L'assignatura pretén estimular la capacitat de reflexió teòrica sobre el paper de les institucions en els processos polítics. A través del diàleg amb diverses ciències socials, especialment l'economia, la sociologia, i en certa mesura també la psicologia cognitiva, han sorgir diferents perspectives teòriques, que han estat reconegudes entorn del marc general conegut com "Nou Institucionalisme" a la ciència política.

Una vegada revisats els fonaments teòrics sobre les institucions en el àmbit polític, l'assignatura es concentra es revisar el paper de les institucions polítiques en diverses dimensions significatives: la figura del Estat i la seva evolució històrica, els mecanismes per agregar preferències i possibilitar la pressa de decisions a les democràcies, la rellevància de les institucions per el desenvolupament econòmic, o l'articulació del territori com a comunitat política de caràcter multi-nivell.

2. Competències a assolir

Competències generals:

Capacitat d'anàlisi i síntesis

Habilitat de gestió de la informació

Habilitats d'investigació

Capacitat d'aprendre

Competències específiques:

Desenvolupar la capacitat de reconèixer l'estructura, funcionament i impacte de les institucions polítiques

Coneixements disciplinaris:

Identificar i entendre les diferents perspectives teòriques i analítiques que aborden l'estudi de les institucions polítiques

Distingir diferents tipus d'institucions polítiques i les seves condicions d'estabilitat i canvi

3. Continguts

Un primer bloc estarà dedicat a identificar conceptes bàsics i revisar els fonaments conceptuals de les diverses aproximacions teòriques a les institucions polítiques, en son vigents actualment en els debats acadèmics. En aquest marc, els més destacats són el enfocament de l'elecció racional, i els institucionalismes històrics i sociològics (tema 1 ).

Un segon bloc dels continguts es centre en analitzar les institucions estatals i les diferents formes d'autoritat política en l'articulació del territori, l'emergència dels règims democràtics, i especialment la varietat de les institucions polítiques en els règims democràtics. L'objectiu és identificar i valorar els problemes que han d'afrontar les democràcies en la pressa col·lectiva de decisions i plantejar el repte d'explicar la diversitat de solucions institucionals als esments problemes (temes 2-3).

Un tercer bloc dels continguts es concentra en l'estudi de formes institucionals més específiques. L'objectiu en aquest cas és discutir l'aplicació de les teories sobre les institucions polítiques examinades prèviament en alguns àmbits específics, com els mecanismes de delegació institucional, o el paper del disseny institucional en les polítiques de desenvolupament (temes 4-5).

Tema 1. Perquè serveixen les institucions? Aproximacions a l'estudi de les institucions polítiques

Les institucions polítiques com a solució als problemes de l'acció col·lectiva per la cooperació
Els tres institucionalismes: sociològic, històric i elecció racional
Explicar amb les institucions versus explicar les institucions
Els tres pilars de les institucions: regles, normes i cognició

Tema 2. Institucions polítiques i territori

L'origen de les unions polítiques
L'economia política de les unions polítiques
Institucions i redistribució interterritorial

Tema 3. Institucions estatals i democràcia

Els orígens dels estats moderns
Democràcies i dictadures en perspectiva històrica
Divisió de poders i equilibris institucionals
La formació de governs: democràcies presidencials vs. parlamentaries

Tema 4. Democràcia i mecanismes de delegació institucional

Compromisos creïbles i els problemes de la delegació
Delegació a les democràcies contemporànies
Les agencies reguladores independents
Delegació i institucions internacionals

Tema 5. institucions polítiques i desenvolupament

Institucions polítiques i institucions econòmiques
Estat, burocràcia i polítiques de desenvolupament
Creixement i règim polític: hi ha diferencia entre dictadures i democràcies?
Causalitat i endogeneitat en la explicació institucional

4. Avaluació

Es combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final. La nota final de curs es calcularà a partir de tres formes d'avaluació:

1) Avaluació continuada (20% de la nota final). Realització d'exercicis escrits, tests, participació acadèmica activa i exposicions orals durant les sessions teòriques de l'assignatura, si s'escau, amb un valor conjunt del 20% de la nota final.

2) Avaluació seminaris (30% de la nota final). Els alumnes hauran de participar en un debat i realitzar un assaig breu sobre aspectes concrets del programa de l'assignatura, en el marc dels seminaris. La valoració de l'assaig, el debat i la participació als seminaris tindrà un valor del 30% de la nota final. Per a superar l'avaluació d'aquest part, s'haurà de presentar el treball sol·licitat i participar en un debat en alguna de les dues sessions dels seminaris.

3) Avaluació prova final (50% de la nota final). Els alumnes hauran de superar una prova final escrita (o oral), en la qual hauran de demostrar haver adquirit els coneixements bàsics de l'assignatura, capacitat d'anàlisi, raonament crític. La nota mínima per a poder fer mitjana amb la nota de l'avaluació continuada és un 4. L'examen tindrà preguntes sobre el temari de tot el curs i incorporarà tant la matèria considerada a les classes magistrals com els casos utilitzats en els seminaris.

La recuperació de l'assignatura serà en dues parts, la corresponent a la realització de pràctiques i la de l'avaluació de coneixement teòrics, amb un 50% per una part pràctica, i un 50% per la part teòrica. Els estudiants suspesos hauran de recuperar només la part que no hagin superat. Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral.

Criteris bàsics d'avaluació (per totes les activitats):

IMPORTANT: El plagi de treballs comportarà un zero de l'activitat avaluada, i pot tenir com a conseqüència la no superació de l'assignatura en el seu conjunt.

9-10 - Excel·lent (anàlisis crític i originalitat). Demostra un nivell crític i analític alt, amb originalitat. Té un bon comandament de les lectures principals i demostra conèixer bé part de les lectures recomanades. És capaç de desenvolupar un argument coherent i oferir exemples empírics rellevants per la discussió teòrica.

7-8,9 - Notable (analític). Demostra un bon nivell analític i processos de pensament original. Ha llegit i entès les lectures principals i demostra un coneixement bàsic d'algunes lectures recomanades. Reconeix les diverses perspectives, té claredat d'argumentació i habilitat per combinar recerca teòrica i empírica.

6-6,9 - Bé (bon coneixement). Té un bon coneixement descriptiu de l'assignatura i un nivell satisfactori de coneixements teòrics i analítics, però amb un argument menys clar.

5-5,9 - Suficient (descriptiu). Només descripció, sense habilitat analítica i poca claredat teòrica.

0-4,9 - Insuficient (diversos nivells inadequats). Pocs coneixements, sense argument i sense anàlisis.

5. Bibliografia general i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Clark, W.r, Golder, M. i Golder, S.N. (2013), Principles of Comparative Politics (2^nd edition), SAGE, Thousand Oaks.

Colomer, Josep M. (2007), Instituciones Políticas, Barcelona: Ariel (2a edición)

Colomer, Josep M. (2009), Ciencia de la Política, Ariel Ciencia Política, Barcelona.

Elster, Jon (1992), Local Justice, New York: Russell Sage Foundation (Trad. espanyola: Gedisa, 1994)

Hall, Peter A. i Rosemary C.R. Taylor (1996), "Political Science and the Three 'New Institutionalisms'", Political Studies, vol. 44: 936-957.

Goodin, Robert E. (ed.), (2003), Teoría del Diseño Institucional, Gedisa, Barcelona.

March, James G. I Johan P. Olsen (1997), El descubrimiento de las instituciones. La base organizativa de la política, Fondo de Cultura Económica, México (ed. Or, 1989).

Mahoney, James i Kathleen Thelen (2010), (Eds.), Explaining Institutional Change. Ambiguity, Agency and Power, Cambridge. Cambridge University Press.

North, Douglas C. (1990), Institutions, Institutional Change, and Economic Performance, Cambridge: Cambridge University Press (trad. Esp. FCE, 1993)

Ostrom, Elinor (1990), Governing the Commons: the Evolution of Institutions for Collective Action, New York: Cambridge University Press (Trad. espanyola: FCE, 1999).

Tsebelis, George (2002), Veto Players: How Political Institutions Work, Princeton: Princeton University Press. (trad. Espanyola, FCE, 2006)

Peters, B. Guy (1999), Institutional Theory in Political Science: The New Institutionalism, Londres: Cassells, (Trad. espanyola: Gedisa, 2003)

Rhodes, R.A.W., Sarah A. Binder i Bert A. Rockman (2006), (Eds.), The Oxford Handbook of Political Institutions, Oxford: Oxford University Press.

5.2. Recursos didàctics

Llistats de bases de dades sobre institucions polítiques:

http://einstein.library.emory.edu/govinstlinks.html

http://nd.edu/~apsacp/data.html

http://www.nsd.uib.no/macrodataguide/set.html?id=11&sub=1

http://www.tobinproject.org/research-inquiry/democracy

6. Metodologia

L'assignatura s'imparteix en un format presencial, amb onze sessions de dues hores de classe magistral, i dos seminaris de dues hores.

· A les classes magistrals es presentaran els continguts conceptuals de cada tema, atorgant una visió àmplia de la literatura, els enfocaments teòrics i la seva aplicació empírica.

· Als seminaris es discutirà l'aplicació de temes de l'assignatura sobre qüestions de rellevància i interès actual. Els estudiants hauran d'obtenir el material de treball per a cada classe a l'Aula Global.

Lectures:

· Hi ha dos tipus de lectures: obligatòries i recomanades. Les lectures obligatòries, tal i com el nom indica són obligatòries i estaran disponibles a l'Aula Global.

· La majoria de lectures recomanades, sempre que els drets d'autor ho permetin, es penjaran a l'aula global. La llista no és exhaustiva i es recomana la iniciativa dels estudiants per trobar altres lectures rellevants.

7. Programació d'activitats: seminaris

Cada alumne haurà de participar en un debat en alguna de les dues sessions dels seminaris que es detallen a continuació.

Els debats hauran de preparar-se en grups de 4/5 persones i tindran l'estructura següent:

- Exposició introductòria de cada grup (5 minuts per grup)

- Rèpliques i contrarèpliques (entre 35 i 40 minuts)

- Conclusió de cada grup (5 minuts per grup)

Cada debat constarà, doncs, de dos grups, que hauran de preparar arguments a favor i en contra d'una determinada qüestió. Un cop a classe, a cada grup se li assignarà una posició (a favor o en contra) i s'iniciarà el debat. Els arguments hauran de recolzar-se en les diferents perspectives teòriques existents i en els textos i recursos didàctics proveïts.

Important: és indispensable que la resta d'alumnes, i no només els qui debatran els temes, també hagin fet les lectures indicades. S'avaluarà la participació a classe.

Per a la sessió de seminari en què no participin en el debat, tots els alumnes hauran d'entregar un assaig breu d'entre 1000 i 1500 paraules on es discuteixin els avantatges i inconvenients d'una determinada qüestió.

Avaluació dels seminaris (30% de la nota final):

20% - Participació als Seminaris.

40% - Debat (del qual s'avaluarà una part a nivell individual i una altra a nivell de grup).

40% - Assaig Breu.

Seminari 1: Institucions i territori: Unitat, federalisme i secessió. El cas escocès.

Seminari 2: Mecanismes de Delegació Institucional. El cas dels Bancs Centrals