Política Comparada II (21672)
Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curso: 2n
Trimestre: 3er
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació de l'estudiant: 120
Professorat: Adam Holesch/ Klaus-Jürgen Nagel - Juan Carlos Triviño
Llengua o llengües de docència: Castellà/Català
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura "Política Comparada II" té com a objectiu principal l'estudi i anàlisi dels cinc sistemes polítics democràtics occidentals més consolidats (Regne Unit, Suïssa, Estats Units, França, Alemanya) i d'altres dos sistemes polítics en transició (Rússia, Nigèria).
Les classes magistrals ordenen la matèria de cadascun dels sistemes polítics proposats seguint el següent esquema: breu introducció a la història política recent; forma de govern i institucions polítiques; participació ciutadana. Les sessions se centren en cadascun dels diferents sistemes polítics proposats, però en analitzar els diferents temes es posarà èmfasis en la perspectiva comparada (democràcia parlamentària o presidencial, majoritària o de consens, organització territorial).
2. Competències a adquirir en l'assignatura
Les competències generals que es pretenen desenvolupar en l'assignatura són:
(i) capacitat d'anàlisi i síntesi, (ii) comunicació oral i escrita en la pròpia llengua (iii) capacitat de treballar en un equip interdisciplinari i (iv) Habilitats d'investigació (G 1, G3, G 16).
Per altre banda, les competències específiques que s'han de potenciar són el reconeixement de l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics, i la comprensió dels diversos elements que conformen els sistemes polítics i l'entorn en el qual interactuen, el reconeixement dels fonaments de la política comparada, per conèixer i ser capaç d'analitzar institucions, processos i polítiques des d'una perspectiva comparada (E 1, 2, 4, i 8).
3. Continguts
El contingut general de l'assignatura de Política Comparada II centra la seva atenció en l'estudi de la gènesi i l'actualitat d'alguns dels sistemes polítics més emblemàtics d'Europa i d'ultramar, i alhora els compara. Els temes que es tractaran al llarg del curs són:
- Regne Unit: La democràcia majoritària. El parlamentarisme de Westminster. El rol de la monarquia. Un bicameralisme imperfecte. Un bipartidisme imperfecte.
- Suïssa: La democràcia consociacional. Mecanismes de recerca del consens en la direcció política. Presidencial o parlamentari? Federalisme i articulació del pluralisme cultural i identitari. Mecanismes de democràcia participativa.
- Estats Units: La democràcia presidencial amb separació de poders. La Constitució de 1787. Liberalisme i federalisme. Checks and balances. President i el Parlament. El sistema electoral. Un bipartidisme gairebé perfecte. Els grups de pressió.
- França: El semipresidencialisme. La Constitució de 1958. El protagonisme del President de la República: un monarca republicà. Els casos de cohabitació. La regionalització. El sistema electoral: majoritari uninominal a dues voltes. El pluripartidisme entorn dos pols.
- Alemanya: Democràcia parlamentària amb federalisme cooperatiu. La Llei Fonamental de 1949. El sistema electoral: proporcional personalitzat. Un multipartidisme moderat.
- Rússia: La doble transició i la democràcia. El presidencialisme rus. La particular combinació entre presidencialisme francès i americà. Una democràcia sense liberalisme democràtic. La diversitat nacional i el particular federalisme rus.
- Nigèria. Les possibilitats de la democràcia i federalisme en un país del "tercer món". Els experiments amb constitucions "Westminster" i americanes. Militars, traditional rulers, xara, i petroli. La importància dels requisits previs per la democràcia.
4. Avaluació
Es combinarà l'avaluació continuada amb l'avaluació final. La nota final de curs es calcularà a partir de dues formes d'avaluació.
1. Avaluació continuada (40%). SEMINARI
Realització d'exercicis escrits, lectures d'articles, participació acadèmica activa, exposicions orals. En particular:
-20% Per l'assistència i participació a tots els seminaris. La assistència a tots els seminaris és obligatòria i serà controlada. Qui no hagi estat present al menys en un dels dos seminaris no serà avaluat i repetirà l'any que ve. Qui ha estat present només en un dels dos, passa directament a recuperació (un examen sobre tots els textos de lectura obligatòria).
-20% Per dos assaigs de 5 pàgines, individuals. Han de ser sobre dos textos/països, a triar, de manera que es lliura una recensió en un seminari i l'altra a l'altre. El dia de lliurament és el dia que correspon al tractament del text recensionat. Per tant, es tria un text dels que correspon al primer seminari i un altre dels que correspon al segon seminari. No s'accepten lliurament posteriors. Qui no hagi lliurat tots els dos assajos puntualment, passa directament a recuperació, sempre que hagi assistit al menys a un dels dos seminaris (la recuperació consisteix en un examen sobre els textos de lectura obligatòria).
2. Avaluació final (60%). TEORIA
Els alumnes hauran de sotmetre's a una prova final escrita, en la qual hauran de demostrar haver adquirit els coneixements bàsics de l'assignatura.
Recuperació:
Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura (en el cas que hi hagi previst examen obligatori dins el sistema d'avaluació), hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral.
Compten com a activitats de l'avaluació contínua a efectes del dret a recuperació les activitats assenyalades a continuació :
1. Assistència al primer seminari i lliurament puntual de la ressenya corresponent al primer seminari
2. Asistencia al segon seminari i lliurament puntual de la ressenya corresponent al segon seminari.
Els que no han assistit a tots i cadascú dels seminaris i/o els que no hagin lliurat les recensions puntualment, recuperaran mitjançant un examen sobre els textos tractats als seminaris. Els que no han assolit una nota de 5 o millor a l'apartat avaluació contínua (no incloent el treball), també recuperaran mitjançant el mateix examen d'aquestes característiques.
Els que han suspès l'examen final, o bé no s'hi han presentat, recuperaran mitjançant un nou examen, sempre que tinguin dret a recuperació.
Els que no tinguin dret a recuperació i els que no recuperen repetiran l'any que ve.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
1. Alcantra Saez, Manuel (ed.) 2000, Sistemas políticos de la Unión Europea, València: Tirant lo Blanch.
2. Caramani, Daniele (ed.) 2008, Comparative Politics. Oxford: Oxford University Press.
3. Clark, William R.; Golder, Mark; Golder, Sona, Nadenichek, 2013, Principles of Comparative Politics, London: SAGE
4. Colomer, Josep (ed.) 1995, La política en Europa. Introducción. A las instituciones de quince países, Barcelona.
5. Colomer, Josep (ed.) 2008, Comparative European Politics, 3rd Edition, London: Routledge.
http://people.unica.it/fulvioventurino/files/2012/04/Handbook_COLOMER_2008_Comparative_European_Politics.pdf
6. Elgie, Robert, 2011, Semi-Presidentialism: Sub-Types And Democratic Performance, Oxford: Oxford University Press.
7. Lijphart, Arend, 2000, Modelos de democracia. Barcelona: Ariel.
8. Lijphart, Arend, 2012, Patterns of Democracy, 2nd Edition. New Haven: Yale University Press.
9. Linz, Juan and Arturo Valenzuela (ed.) 1994, The Failure of Presidential Democracy, Baltimore: Johns Hopkins University Press.
10. Linz, Juan 1992, "The Perils of Presidentialism", in: Arend Lijphart, Parliamentary versus Presidential Government. Oxford: Oxford University Press. (pp. 118-127).
11. Linz, Juan y Arturo Valenzuela, (ed.) 1998, Las Crisis del presidencialismo, Madrid: Alianza Editorial.
12. Lipset, Seymour Martin, 1997, American Exceptionalism: A Double-Edged Sword. WW: Norton & Company.
13. McCormick, John, 2010, Comparative Politics in Transition. Indianapolis:
Indiana University Press.
14. Orvis, Stephen/Drogus, Carol Ann (ed.) 2015, Introducing Comparative Politics. Concepts and cases in context, 3rd Edition, Los Angeles: SAGE.
5.2. Recursos didàctics
-Anotacions i ppt de l'assignatura elaborats pel professor.
-Dossier de lectures.
-Exercicis distribuïts en les sessions de seminaris.
6. Metodologia
La metodologia del curs es basarà en la combinació de classes presencials, de seminaris en les quals es plantegessin activitats dirigides (individuals o en grup), i en activitats fora de l'aula.
En les classes magistrals el professor exposarà els continguts de l'assignatura. Paral·lelament, en els seminaris es complementaran les sessions anteriors amb textos específics dels dossiers de lectures, que seran objecte de comentaris, anàlisi crítica i/o elaboració de recensions per part dels alumnes.
Així mateix, els estudiants hauran de realitzar activitats autònomes, fora de l'aula (lectura de textos, estudi de les anotacions de l'assignatura).
7. Programació d'activitats
Setmana 1: Teoria: El sistema polític del Regne Unit.
Setmana 2 : Teoria: El sistema polític de Suïssa.
Setmana 3: Teoria: El sistema polític dels EUA.
Setmana 4: Teoria: El sistema polític dels EUA. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Regne Unit, Suïssa, EUA, França) (alguns grups).
Setmana 5: Teoria: El sistema polític de França. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Regne Unit, Suïssa, EUA, França) (alguns grups)
Setmana 6: Teoria: El sistema polític de França. El sistema polític d'Alemanya. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Regne Unit, Suïssa, EUA, França) (alguns grups)
Setmana 7: Teoria: El sistema polític d'Alemanya. Seminari: Lectura i anàlisi de materials ((Regne Unit, Suïssa, EUA, França, Alemanya, Rússia, Nigèria). (alguns grups)
Setmana 8: Teoria: El sistema polític d'Alemanya. El sistema polític de Rússia. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Alemanya, Rússia, Nigèria). (alguns grups)
Setmana 9: Teoria: El sistema polític de Rússia. El sistema polític de Nigèria. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Alemanya, Rússia, Nigèria). (alguns grups)
Setmana 10: Teoria: El sistema polític de Nigèria. Seminari: Lectura i anàlisi de materials (Alemanya, Rússia, Nigèria). (alguns grups)