Polítiques Públiques I

Curs 2014-15

PLA DOCENT

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració

Curs: 2n

Trimestre: 3r

Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits

Llengua o llengües de la docència: Castellà

Professorat: Teoria: Ixchel Pérez Durán (Grup 1 i Grup 2). Seminars: Andrea Noferini, Ixchel Pérez Durán

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura es proposa introduir l'estudi de les polítiques públiques, presentant els principals enfocaments conceptuals i metodològics i la seva aplicació pràctica. L'objectiu és proporcionar les eines analítiques necessàries per avaluar les raons i els mecanismes pels quals certs problemes s'inclouen a l'agenda de polítiques del govern, la manera com els esmentats problemes es defineixen, i les solucions que s'adopten en diferents contexts socioeconòmics, polítics i institucionals.

2. Competències a assolir

Competències generals

G1. Capacitat d'anàlisi i síntesi.

G3. Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.

G9. Capacitat crítica i autocrítica.

G17. Capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica.

Competències específiques

E14. Capacitat de planificar, implantar, avaluar i analitzar polítiques públiques. Aquesta competència permetrà conèixer totes les fases d'una política pública i identificar els processos de pressa de decisions, així com les alternatives per aconseguir objectius polítics.

Coneixements disciplinaris (saber):

· Conèixer les propostes teòriques sobre l'anàlisi de les polítiques públiques.

· Conèixer enfocaments sobre la governança.

· Conèixer els principis del lideratge polític i públic.

· Conèixer els processos d'adopció de decisions polítiques

Coneixements professionals (saber fer):

· Dissenyar estratègies i programes d'actuació per implantar polítiques públiques.

· Saber realitzar la avaluació d'una intervenció pública.

· Mobilitzar i coordinar recursos, agents i xarxes necessaris per implantar polítiques.

3. Metodologia

L'assignatura s'imparteix en un format de dues hores de classe magistral i dues hores de seminari quinzenalment:

· A les classes magistrals es presentaran els continguts conceptuals de cada unitat, atorgant una visió àmplia de la literatura, els enfocaments teòrics i la seva aplicació empírica. Les lectures obligatòries ajudaran a aprofundir el contingut de les classes magistrals.

· Als seminaris es discutirà l'aplicació de cada un dels temes de l'assignatura per a l'anàlisi de polítiques públiques concretes. Els estudiants hauran d'obtenir el material de treball per a cada classe a l'Aula Global. La participació en classe i el seguiment de les lectures formarà part de l'avaluació global de l'assignatura.

Activitats autònomes:

Per tal d'aprofitar el màxim l'aprenentatge, l'assignatura es basa en el supòsit que els alumnes treballaran de manera autònoma fora de classe, tant de manera col·lectiva com individual. Per tant, els alumnes han de realitzar les lectures obligatòries cada setmana i venir preparats a participar durant els seminaris.

Lectures:

Hi ha dos tipus de lectures: obligatòries i recomanades. Les lectures obligatòries, tal i com el nom indica són obligatòries. La majoria, sempre que els drets d'autor ho permetin, es penjaran a l'aula global. La llista no és exhaustiva i es recomana la iniciativa dels estudiants per trobar altres lectures acadèmiques rellevants.

4. Avaluació

L'avaluació es realitzarà combinant continguts, participació i capacitat d'aplicació del coneixement en treballs empírics. Es valorarà el seguiment continuat de l'assignatura al llarg del curs (classes magistral, estudi personal), així com la capacitat de treball en grup. L'avaluació final de l'assignatura es composa de tres parts:

Activitat	Percentatge nota final	Data
Treball en grup (3 seminaris)	30%	Seminaris 1, 2 i 3
Examen parcial	20%	Clase magistral 6
Examen final	50%	Període d'exàmens
Per tal d'aprovar el curs cal tenir una nota mínima tant a l'examen final com a l'avaluaciò continua (seminaris i examen parcial) d'un 5

· Treball en grup presentat als seminaris (30%)

L'assistència i participació informada a les activitats i debats dels seminaris són imprescindibles. Si no hi ha assistència o participació activa i evident durant el seminari (amb excepcions justificades) l'alumne no podrà obtenir la nota de grup.

En el cas excepcional que un alumne per qüestions personals/laborals o familiars es vegi impossibilitat/da amb la feina en grup requerida per aquesta assignatura, l'alumne haurà de contactar immediatament amb la professora responsable de l'assignatura i el professorat de seminari assignat.

· Examen parcial (20%)

L'examen parcial incorporarà la matèria considerada a les classes magistrals.

· Examen final (50%)

L'examen final incorporarà tant la matèria considerada a les classes magistrals com als seminaris. Per tal d'aconseguir una bona nota cal haver llegit més enllà de les lectures obligatòries. L'examen tindrà preguntes sobre el temari de tot el curs.

Nota mínima:

Per tal d'aprovar el curs cal tenir una nota mínima tant a l'examen final com a l'avaluaciò continua (seminaris i examen parcial) d'un 5.

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura, hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral.

Recuperació de l'assignatura:

L'avaluació de l'assignatura té dues parts:

· Part 1. Seminaris i examen parcial 50% (Seminaris 30% i examen parcial 20%)

· Part 2. Examen final 50%

Per tant l'alumne haurà de recuperar la part suspesa. Si s'han suspès totes dues parts s'han de recuperar totes dues:

· Per recuperar la part 1:

o Entrega de 3 treballs de 1500 paraules cadascun (les preguntes es penjaran a l'aula global).

· Per recuperar la part 2:

o Examen

Si l'alumne suspèn l'assignatura a la recuperació, no és guardarà cap nota per l'any següent.

5. Programa de Classes magistrals

Classe 1. Introducció a l'estudi de polítiques públiques

Lectures obligatòries:

· Grau Creus, M. (2002) "El estudio de las políticas públicas: enfoques y metodologías de análisis" En Grau, M. y Mateos, A. (eds.) Análisis de Políticas Públicas en España: enfoques y casos. Valencia: Tirant lo Blanch.

Lectures recomanades:

· Bardach, E. (2001) Los ocho pasos para el análisis de Políticas Públicas. Un manual para la práctica. México, D. F.: CIDE. Capítol 1.

· Laswell, H. "La orientación hacia las políticas", en Aguilar, L.F. El estudio de las políticas públicas, Miguel Ángel Porrúa, 1992.

· Meny, Y. i Thoenig, J.C. Las políticas públicas, Barcelona, Ariel, 1992. "Capítulo III. El marco conceptual."

· Parsons, W. Public Policy. An introduction to the theory and practice of policy analysis, Aldershot: Edward Elgar, 1995, pp. 2-16.

Classe 2. La formació de l'agenda i la definició dels problemes a l'agenda política

Lectures obligatòries:

· Parsons, W. Public Policy. An introduction to the theory and practice of policy analysis, Aldershot: Edward Elgar, 1995, pp. 125-132.

Lectures recomanades:

· Birkland T (2005). 'Agenda setting, power and interest group', en T. Birkland, "An Introduction to the Policy Process: Theories, Concepts and Models of Public Policy Making." Routledge.

· Chaqués Bonafont L. y A. Palau Roqué (2011). 'Comparing Law-Making in a Quasi Federal System of Government: The case of Spain'. Comparative Political Studies 44:(8) 1089-1119.

· Kingdon, J. Agendas, Alternatives and Public Policies, Harper Collins, 1995.

· Majone, G. (2008) "Agenda Setting" A Moran, M., Rein, M. i Goodin, R. E. (eds.) The Oxford Handbook of Public Policy. Oxford: OUP.

Classe 3. Grups d'interès i lobbying

Lectures obligatòries:

· Baumgartner, F.R. (2001). Interest Groups. In Paul Barry Clarke and Joe Foweraker, eds., Encyclopedia of Democratic Thought (London and New York: Routledge, 2001), pp. 371-74

Lectures recomanades:

· Baumgartner, F.R i Beth L. Leech. (1998). The Importance of Groups in Politics and in Political Science, Princeton University Press.

Classe 4. Les polítiques públiques, el rol de l'Estat i la divisió entre públic i privat.

Lectures obligatòries:

· Rainey, H.G. and Y.H Chun (2005), 'Public and private management compared', en E. Ferlie, L.E. Lynn and C. Pollitt (eds), The Oxford Handbook of Public Management, Oxford: Oxford University Press, pp. 72-102.

Lectures recomanades:

· Pierson, Paul: "The new politics of the welfare state", World Politics 48:2 (1996) 143-179.

· Skocpol, Theda "State formation and social policy in the United States", American Behavioral Scientist 3:6 (1992), pp. 559-584.

Classe 5. Les polítiques socials i l'estat del benestar

Lectura obligatòria:

· Esping-Andersen G. 1989. "The Three Political Economies of the Welfare State", Canadian Review of Sociology, 26(1): 10-36.

Lectures recomanades:

· Adelantado, J., J. A. Noguera, et al. (2000). El Marco de Análisis: Las Relaciones Complejas entre Estructura Social y Políticas Sociales. Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. J. Adelantado. Barcelona, Icaria.

· Esping-Andersen, G. (1990). The three worlds of welfare capitalism. Cambridge, Polity Press.

· Levitas, R. (2007). "Los límites de la agenda social europea: Revisión de las políticas de inclusión social." Revista Española del Tercer Sector 5.

· Rhodes, M. (1996) "Southern European Welfare States: Identity, Problems and Prospects for Reform". South European Society and Politics. Volume 1, nº 3, pp. 1-22.

· Swank, D. (2002) Global capital, Political Institutions and Policy Change in Developed Welfare States. Cambridge University Press, Cambridge.

Classe 6. Examen parcial

Classe 7. Continuïtat i canvi en les polítiques públiques: les institucions

Lectures obligatòries:

· Hall P. i R. Taylor (1996). Political Science and the Three New Institutionalisms, Political Studies 44(5): 936-957

Lectures recomanades:

· Hall, P. A. (1993) "Policy Paradigms, Social Learning and the State: The Case of Economic Policy-Making in Britain" Comparative Politics: 25, 275-96.

· Lowndes, V. (2002) "Institucionalism" A Marsh, D. i Stoker, G. (eds) Theory and Methods in Political Science. Basingstoke: Palgrave.

· March, James G. i Olsen, Johan P. "El nuevo institucionalismo: factores organizativos de la vida política", en Zona Abierta 63-64 (1993), pp. 1-22.

· March, J. G. y Olsen, J. (1997) El redescubrimiento de las instituciones. La base organizativa de la política. México, DF: Fondo de Cultura Económica. (capítulo 1)

· North, D. Instituciones, cambio institucional y desempeño económico, Fondo de Cultura Económica, 1990. "Instituciones".

Classe 8. Implementació i avaluació de les polítiques públiques

Lectures obligatòries:

· Blázquez Vilaplana, B. y Morata García de la Puerta, B. (2005) "La implementación de las políticas públicas: Modelos Analíticos y el papel de la administración pública" En Pérez Sánchez, M. (eds.) Análisis de Políticas Públicas. Granada: Editorial Universidad de Granada.

· Howlett, M. (2011) Designing Public Policies. Principles and instruments. Routledge: Abingdon. Capítol 2.

Lectures recomanades:

· Majone, G. "From the Positive to the Regulatory State. Causes and Consequences of Changes in the Mode of Governance", Journal of Public Policy, vol. 17, pp. 139-67.

Classe 9. Xarxes i actors

Lectures obligatòries:

· Chaqués Bonafont, Laura, Redes de políticas públicas, Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas, 2004. (capítol 2)

Lectures recomenades:

· Jordana, J. (2008) "El análisis de los policy networks: ¿Una nueva perspectiva sobre la relación entre políticas públicas y Estado? A Acuña, C. H. (compilador) Lecturas sobre el Estado y las políticas públicas: Retomando el debate de ayer para fortalecer el actual. Buenos Aires: Proyecto de Modernización del Estado.

· Evans, M. i Davies, J. (1999) "Interpretación de la transferencia de políticas: una perspectiva multidisciplinaria y de niveles múltiples" Gestión y Política Pública, vol. VIII, (2).

Classe 10. Les coalicions de propostes (advocacy coalitions), "puntuated equilibrium" i polítiques de regulació

Lectures obligatòries:

· Nowlin, M.C., 2011. Theories of the Policy Process : State of the Research and. Policy Studies Journal, 39(2007), pp.41-60.

Lectures recomenades:

· Sabatier PA (1999). Theories of the Public Policy Process. Boulder: Westview Press.

· Sabatier PA (1988). An advocacy coalition framework of policy change and the role of policy-oriented learning therein. Policy Sciences 21(2/3): 129-168.

Classe 11. Transparència i rendició de comptes

Lectures obligatòries:

· Bovens, M. (2005). Public Accountability. En E. Ferlie, L. Lynne y C. Pollitt (Eds.), The Oxford handbook of public management, (pp.182-208). Oxford, UK: Oxford University Press.

· Pérez Durán I. (2015). 'Assessing formal accountability for public policies: The case of health policy in Spain', International Review of Administrative Sciences.

Lectures recomanades:

· Mulgan, R. (2000). "Accountability": An ever expanding concept?, Public Administration Review, 78, 555-573.

· O'Donnell, G. (1999). Horizontal Accountability in new democracias. En A. Schedler, L. Diamond y M. Plattner (Eds.), The self-restraining state. Power and accountability in new democracies. Boulder CO: Lyne Reinner

· Schedler, A. (1999). Conceptualizing accountability. En A. Schedler, L. Diamond y M. Plattner (Eds.), The self-restraining state. Power and accountability in new democracies (pp. 13-51). Boulder CO: Lyne Reinner.

Classe 12. Com es dissenya una política pública

Classe 13. Conclusió de l'assignatura. Repàs.

6. Programa de seminaris:

Durant el programa de seminaris s'emfatitzarà de manera clara el caràcter pràctic de les sessions. L'assistència i participació informada i rellevant són imprescindibles i part de l'avaluació de l'assignatura. Cada seminari requereix una preparació individual i/o en grup específica, que es detalla a continuació:

Seminari 1. Interessos organitzats en l'etiquetatge d'aliments a la Unió Europea.

Relació amb classes teòriques:

· Definició de problemes

· Formació i control de l'agenda

· Lobbying

Activitats: Divisió en 5 grups de treball:

o Grup 1. ONG (BEUC, The European Consumer Organisation)

o Grup 2. Industry (e.g. PepsiCo/Nestlé)

o Grup 3. Comissió Europea

o Grup 4. Parlament Europeu

o Grup 5. Parlament Europeu

Lectura obligatòria:

Kurzer P. and A. Cooper (2013). "Biased or not? Organized interests and the case of EU food information labeling", Journal of European Public Policy, 20(5): 722-740.

Seminari 2. Polítiques de la salut. La reforma dels serveis públics sanitaris a Catalunya.

Relació amb classes teòriques:

· Les polítiques socials i l'estat del benestar

· Partits polítics i altres actors

· Distribució de poder

· Implementació i instruments

Activitats: Divisió en 5 grups de treball:

o Grup 1. CiU

o Grup 2. PSC

o Grup 3. PP

o Grup 4. ERC

o Grup 5. IC-Els Verds

Lectura obligatòria:

Moreno Fuentes, F. J. (2009) "Del sistema sanitario de la seguridad social al sistema nacional de salud descentralizado." En Moreno, L. (ed.) Reformas de las políticas del bienestar en España. Madrid: Siglo XXI.

Lectures recomenades:

Gallego, R. (2003) "Las políticas sanitarias de las Comunidades Autónomas" En Gallego, R., Gomà, R. I Subirats, J. (eds.) Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas. Madrid: Tecnos.

Pérez Giménez, R. (2000) "Políticas sanitarias y desigualdades en España" En Adelentado, J. (ed). Cambios en el Estado del Bienestar. Políticas sociales y desigualdades en España. Barcelona: Icaria.

Seminari 3. Xarxa de política pública sobre residus nuclears a Espanya;

Relació amb classes teòriques:

· Policy difussion

· Coalicions de propostes

· Xarxes d'actors

Activitats: Divisió en 6 grups de treball:

o Govern central

o Ajuntaments

o Experts internacionals

o Ecologistes i científics

o Opinió publica (empreses i ciutadania en general)

o Unió Europea

Lecturas:

http://www.csn.es/index.php/es/temas/residuos-radiactivos

http://www.foronuclear.org/es/el-experto-te-cuenta/ique-es-un-atc

http://gestoresderesiduos.org/noticia/cementerios-nucleares-que-son-cuantos-hay-en-espana