course 2013-2014

Història de les Idees I (12587)

Curs: primer
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: castellà

1. Presentació de l'assignatura

L'objectiu d'aquesta assignatura és l'estudi dels moviments filosòfics i religiosos que constitueixen els trets fonamentals de la tradició intel·lectual i espiritual europea. L'assignatura cobreix des de l'antiga Grècia fins al final de l'edat mitjana. Es proposa un recorregut al mateix temps cronològic i temàtic: examinarem els principals temes de la filosofia antiga i medieval, des de les diverses concepcions sobre l'origen i la constitució del món que hi van predominar, fins a les diferents visions de l'home i de la seva relació amb el llenguatge, el coneixement, els altres éssers humans i amb allò diví. Ens aproparem als pensadors més rellevants de l'antiguitat i el món medieval a partir dels seus textos i situarem les seves aportacions més importants en el context del pensament greco-romà, jueu, cristià i musulmà.

2. Competència que s'han d'assolir

Competències generals

Competències específiques

1. Conèixer i situar les formacions filosòfiques i religioses de l'antiguitat i l'edat mitjana. Assolir una bona comprensió de les principals idees desenvolupades a la filosofia antiga i medieval. Millorar la capacitat d'ubicar els pensadors en el seu temps, conèixer les seves obres, el seu pensament i la seva significació en la història de la filosofia. 2. Comprendre millor la formació i el dinamisme dels conceptes bàsics de la filosofia i les religions. 3. Situar la continuïtat cultural del món antic, particularment de la diversitat del llegat hel·lènic i del món bíblic i Oriental dins de les religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam 4. Familiaritzar-se amb els textos de la filosofia antiga i medieval proposats, aprendre a interpretar-los acuradament i aprofundir en les qüestions cabdals que s'esmenten i a relacionar les diferents posicions filosòfiques així com els problemes i necessitats a què responen.

1. Copsar el sentit i utilitzar adequadament els termes tècnics i els conceptes clau del vocabulari bàsic dels pensadors estudiats. 2. Capacitat d'exposar oralment (discussió en els seminaris) i per escrit allò que s'ha comprés dels textos. 3. Conèixer i accedir als materials i eines de referència en la matèria: consultar i emprar correctament la bibliografia crítica fonamental amb l'ús de les eines bàsiques de recerca bibliogràfica.

3. Continguts

Tema 1. Introducció al pensament antic
Tema 2. Introducció al pensament medieval
Tema 3: L'univers i el seu origen
Tema 4: L'Ésser, l'essència i l'existència
Tema 5: L'ésser humà: naturalesa i destí
Tema 6: La paraula i les idees
Tema 7: La virtut i la felicitat
Tema 8: El llegat del pensament antic i medieval

Tema 1- Els orígens de la filosofia: el pas del mythos al lógos. La continuïtat i la ruptura entre el pensament mític de les religions originaries i el pensament filosòfic tal com apareix en els presocràtics.

Tema 2 -Els filòsofs presocràtics: De Tales a Demòcrit. La idea de arché o principi com a font de la naturalesa (physis). Els fragments d' Heràclit i l' escola eleata: Parmènides i Zenó.

Tema 3 -La Grècia Il·lustrada: Sòcrates i els sofistes. El gir de la Naturalesa (physis) cap a la ciutat (polis) com objecte de la reflexió filosòfica. Les doctrines platòniques: la teoria de l'ànima, la teoria de la reminiscència i la doctrina sobre Eros.

Tema 4 -La Teoria de les idees: discussió crítica. La teoria de la justícia com a rectora de la ciutat ideal: la polis platònica. Paral·lelisme existent entre l'organització de l'ànima (psique) i la de l'Estat.

Tema 5 -La doctrina aristotèlica sobre el moviment: la teoria acte- potència i hilemorfisme en el seu tractat sobre la Naturalesa (physis). El pensament polític en Aristòtil i la seva concepció de l'ètica. El concepte aristotèlic de praxis i la teoria de la virtut: les tres Ètiques. La filosofia primera com a ciència dels primers principis o causes: la Metafísica. La connexió en el pensament antic entre metafísica i teologia.

Tema 6 -La crisi de la polis grega i el naixement de la filosofia hel·lenística. Els moviments sincrètics dels primers segles: el Cristianisme i la paideia grega. La gnosis i l'esperit de l'Antiguitat tardana.

Tema 7 -Plotí i el neoplatonisme.

Tema 8 -Les conflictives relacions entre filosofia i religió: la patrística. Sant Agustí: la creació, el temps i l'ànima humana. El mal com a privatio boni. El problema de la gràcia divina i de la llibertat humana

Tema 9 -El Renaixement carolingi i les escoles del segle XII. La lluita entre fe y raó. Sant Anselm i la demostració racional de l'existència de Déu. El naixement de la universitat, entre l'aristotelisme oriental i l'escolàstica llatina (Avicena, Averroes, Albert Magne).

Tema 10 -Sant Tomàs, i la harmonia entre fe i raó, teologia i filosofia. Coneixement de l'ànima i metafísica: Déu com fonament de la moralitat. La crisi de l'escolàstica i el nominalisme radical de Ockham.

4. Avaluació

Convocatòria ordinària (juny): L'avaluació serà continuada, es qualificarà l'examen escrit final (70%) i tres pràctiques (30%; 10% cada una). Les pràctiques consisteixen en respondre una sèrie de preguntes sobre les lectures obligatòries i elaborar a partir de les respostes un comentari de text i posar-los en comú en tres sessions de seminaris respectivament, al final dels quals les pràctiques seran lliurades. Es valorarà tant la participació en el seminari com l'escrit presentat, pel que no es qualificaran les pràctiques si no s'ha assistit al seminari.

Convocatòria extraordinària de setembre: Examen escrit (100%) sobre els temes tractats al llarg del curs i les tres lectures obligatòries. Consistirà en contestar dues preguntes i elaborar un comentari de text.

La nota final és el resultat de les notes obtingudes a les sessions pràctiques (30%) i a l'examen (70%).

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Lectures obligatòries:
- Platón, Apología de Sócrates (Diálogos I). Trad. J. Calonge. Madrid: Gredos, 1981
- Aristóteles, Ética nicomáquea. Trad. Julio Pallí Bonet. Madrid: Gredos, 1988 [Libros I y II]
- Boecio, La consolación de la filosofía. Intro., trad. i notes de Pedro Rodríguez Santidrián. Madrid: Alianza, 1999 [Boeci, Consolació de la filosofia (llatí-català). Barcelona: Fundació Bernat Metge, 2002]

5.2. Bibliografia complementària

- Bréhier, Émile, Historia de la filosofía, vol. 1-Antigua y medieval. Bellaterra: UAB, 2000
- Flasch, Kurt, El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana. D'Agustí a Maquiavel. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2006
- De Libera, Alain, La filosofía medieval. Valencia: PUV, 2006
-, Pensar en la Edad Media. Madrid: Anthropos, 2000
- Gilson, Etienne, El espíritu de la filosofía medieval. Madrid: Rialp, 2004
-, La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos, 1995
- Guthrie, William Keith Chambers, Historia de la filosofía griega. Trad. Alberto Medina González. Madrid: Gredos, 1984-1993, 6 vols.
- Grube, G. M. A., El Pensamiento de Platón. Trad. Tomás Calvo Martínez. Madrid: Gredos, 1973.
- Hadot, Pierre, ¿Qué es la filosofía antigua? México: FCE, 1998
- Jaeger, Werner, Aristóteles: base para la historia de su desarrollo intelectual. Trad. José Gaos. México: FCE, 1946, 5ª reimp. 2000.
- Kirk, G. S. y J. E. Raven. Los filósofos presocráticos. Madrid: Gredos, 1979.
- Long, Anthony, La filosofía helenística. Estoicos, epicúreos, escépticos. Trad. P. Jordán de Urries. Madrid: Alianza, 1984, 2ª reimp. 1994.
- Vernant, Jean-Pierre, Mito y pensamiento en la Grecia antigua. Trad. Juan Diego López Bonillo. Barcelona: Ariel, 1983, 3ª ed. 1993.

Bibliografia

(Temes 1-5)
Águila, R. del, Sócrates furioso. El pensador y la ciudad, Anagrama, Barcelona, 2004
Aubenque, P., La prudencia en Aristóteles, Crítica, Barcelona, 1999.
Bossi, B., Saber gozar. Estudios sobre el placer en Platón, Trotta, Madrid, 2008
Brisson, L., Platón, las palabras y los mitos. ¿Cómo y por qué Platón dio nombre al mito?, Abada, Madrid, 2005
Calvo, T., Aristóteles y el aristotelismo, Akal, Madrid, 1996.
Colli, G., El nacimiento de la filosofía, Tusquets, Barcelona, 1996
Colli, G. La sabiduría griega II, Trotta, Madrid, 2008
Detienne, M., Los griegos y nosotros. Antropología comparada de la Grecia antigua, Akal, Madrid, 2007
Dodds, E. R., Los griegos y lo irracional, Alianza Editorial, Madrid, 1985.
Düring, I., Aristóteles. Exposición e interpretación de su pensamiento, UNAM, México, 1990.
Elorduy, E., El estoicismo, Gredos, Madrid, 1972.
Fernández-Galiano, M., El descubrimiento del amor en Grecia, Coloquio D. L., Madrid, 1985.
Finlay, J. F., Plato. The Written and Unwritten Doctrines, Londres, 1974.
Friedländer, P., Platón: verdad del ser y realidad de la vida, Tecnos, Madrid, 1989.
García-Baró, M., De Homero a Sócrates. Invitación a la filosofía, Sígueme, Salamanca, 2004
Gomperz, T., Pensadores griegos. Una filosofía de la antigüedad, FCE, Herder, Barcelona, 2000.
Grube, M. A., El pensamiento de Platón, Gredos, Madrid, 1973.
Guthrie, W., Los filósofos griegos de Tales a Aristóteles, FCE, México, 1953.
Hadot, P., Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006
Havelock E.A., Prefacio a Platón, Visor, Madrid, 2004
Heller, A., Aristóteles y el mundo antiguo, Península, Barcelona, 1979.
Jaeger, W., Aristóteles. Bases para la historia de su desarrollo intelectual, F. C. E., México, 1946.
Jaeger, W., La teología de los primeros filósofos griegos, FCE, México, 1952.
Jaeger, W., Paideia: los ideales de la cultura griega, FCE, México, 1957.
Jonas, H., La religión gnóstica. El mensaje del Dios extraño y los comienzos del cristianismo, Siruela, Madrid, 2000.
Kirk, G. S./ Raven, J. E./Schofield, M. Los filósofos presocráticos, Gredos, Madrid, 1987.
Lledó, E., Epicureísmo. Una sabiduría del cuerpo, del gozo y de la amistad, Taurus, Madrid, 2003.
Long, A., La filosofía helenística: estoicos, epicúreos, escépticos, Alianza, Madrid, 1987.
Mondolfo, R., El pensamiento antiguo. Historia de la filosofía greco-romano, Losada, Buenos Aires, 1980.
Mosterín, J., La Hélade. Historia del pensamiento, Alianza, Madrid, 2006
Mosterín, J., Aristóteles. Historia del pensamiento, Alianza, Madrid, 2006
Nussbaum, M. C., La terapia del deseo. Teoría y práctica en la ética helenística, Paidós, 2003.
Puech, H.-Ch., En torno a la gnosis, Taurus, Madrid, 1982.
Reale, G., Per una nuova interpretazione di Plato, Vita e Pensiero, Milano, 1991.
Reale, G., Platón. En búsqueda de la sabiduría secreta, Herder, Barcelona, 2001
Reale, G., Introducción a Aristóteles, Herder, Barcelona, 2003
Reale, G., Eros, demonio mediador. El juego de las máscaras en el "Banquete" de Platón, Herder, Barcelona, 2004.
Robin, L., La théorie platonicienne de l' amour, P.U.F., París, 1964.
Rohde, E. Psique. La idea del alma y la inmortalidad entre los griegos, FCE, Madrid, 1994.
Ross, D., La teoría platónica de las Ideas, Cátedra, Madrid, 1986.
Santayana, G., Platonismo y vida espiritual, Trotta, Madrid, 2006
Severino, E. La filosofía antigua, Ariel, Barcelona, 1986.
Snell, B., El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la genesis del pensamiento europeo en los griegos, Acantilado, Barcelona, 2007
Tovar, A., Vida de Sócrates, Alianza Editorial, Madrid, 1984.
Trueba, C., Ética y tragedia en Aristóteles, Anthropos, México, 2004.
Vernant, J. P., Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Ariel, Barcelona, 1973.

(Temes 6-10)
ARENDT, Hannah, El concepto de amor en San Agustín. Madrid: Encuentro, 2001
BRÉHIER, Emile, La philosophie de Plotin . París: Vrin, 1998.
-, Història de la filosofia , vol. 1. Antiguitat i edat mitjana. Bellaterra/Madrid: Universitat Autònoma de Barcelona/Tecnos, 1998
BROWN, Peter, San Agustín. Una biografía. Madrid: Acento, 2002
-, El mundo en la Antigüedad tardía . Madrid: Taurus, 1991
-, El primer milenio de la cristiandad occidental. Barcelona: Crítica, 1997
COPLESTON, Frederick, Historia de la filosofía . Vols. 1. y 2. De San Agustín a Escoto. Barcelona: Ariel, 2000
DANIÉLOU, Jean, Mensaje evangélico y cultura helenística. Siglos II y III. Madrid: Cristiandad, 2002
DODDS, E. R., Paganos y cristianos en una época de angustia. Algunos aspectos de la experiencia religiosa desde Marco Aurelio a Constantino. Madrid: Ediciones Cristiandad, 1975
FLASCH, Kurt, Introduction à la philosophie médiévale. [Einführung in die Philosophie des Mittelalters, 1987]. Trad. Janine de Bourgknecht. Prefacio Ruedi Imbach y François-Xavier Putallaz. Paris: Flammarion, 1998
GARCÍA-VALDECASAS, Miguel, El sujeto en Tomás de Aquino. La perspectiva clásica sobre un problema moderno, Pamplona: Ed. Universidad de Navarra, 2003
GILSON, Étienne, Le thomisme. Introduction a la philosophie de Saint Thomas d´Aquin, Paris : Vrin, 1989
-, La filosofía en la Edad Media. Madrid: Gredos, 1995
-, El ser y los filósofos. Pamplona: Ed. Universidad de Navarra, 1996
-, El espíritu de la filosofía medieval. Madrid: Rialp, 2004
HADOT, Pierre, Plotino o la simplicidad de la mirada. Barcelona: Alpha Decay, 2004
-, ¿Qué es la filosofía antigua? Madrid: FCE, 1998
JAEGER, Werner, Cristianismo primitivo y paideia griega. México: FCE, 1995
JONAS, Hans, La religión gnóstica. El mensaje del Dios Extraño y los comienzos del cristianismo. Prol. José Montserrat Torrents. Trad. Menchu Gutiérrez. Madrid: Siruela, 2000
-, La gnosis y el espíritu de la antigüedad tardía. Valencia: Institució Alfons el Magnànim-Diputació de València, 2000
LE GOFF, Jacques, Los intelectuales en la Edad Media. Barcelona: Gedisa, 1999
LIBERA, Alain De, La philosophie médiévale. París: Presses Universitaires de France, 1993
-, Pensar en la Edad Media . Barcelona: Anthropos, 2000
1989
LYOTARD, Jean-François, La Confesión de Agustín, Madrid: Losada, 2002
MARROU, Henri Irénée, San Agustín y el agustinismo. Madrid: Aguilar, 1960
-, ¿Decadencia romana o antigüedad tardía? siglos III-VI. Madrid: Rialp, 1980
-, Saint Agustin et la fin de la culture antique. París: Boccard, 1983
MERTENS, Heinrich, A., Manual de la Biblia . Aspectos literarios, históricos y culturales. Barcelona: Herder, 1989
MOMIGLIANO, Arnaldo, El conflicto entre paganismo y cristianismo en el s.IV. Madrid: Akal, 1987
PAUL, Jacques, Historia intelectual del Occidente medieval. Madrid: Cátedra, 2003
PELIKAN, Jaroslav, Christianity and Classical Culture: The Metamorphosis of Natural Theology in the Christian encounter with Hellenism. New Haven (Conn.) etc.: Yale University Press, 1993
PUECH, Henri-Charles, En torno a la Gnosis I. Madrid: Taurus, 1982
-, (dir.) Historia de las religiones, vols. 5, 6. Madrid: Siglo XXI, 1984, 1993
-, Sobre el maniqueísmo y otros ensayos, Siruela, Madrid, 2006
RICOEUR, Paul ; LACOQUE, André, Pensar la Biblia. Estudios exegéticos y hermenéuticos. Barcelona: Herder, 2001
-, Finitud y culpabilidad, Trotta, Madrid, 2004
VON CAMPENHAUSEN, Hans, Los padres de la iglesia I. Griegos, II. Latinos, Madrid: Cristiandad, 2001

5.3. Recursos didàctics

A l'aula global-Moodle els alumnes disposaran de materials complementaris (selecció de textos; articles; imatges; mapes; cronologies; enllaços amb recursos electrònics; glossaris; llistats de manuals i obres de referència i bibliografia específica per temes)

6. Metodologia

El curs s'impartirà amb sessions plenàries i seminaris per grups.

Les sessions plenàries seran teòriques, tractaran els continguts proposats al temari, s'exemplificaran les idees i conceptes exposats amb textos concrets, s'oferiran indicacions bibliogràfiques i s'atendran les preguntes plantejades pels alumnes.

Les sessions pràctiques demanen una participació més activa de l'estudiant: discussió en petits grups i exposició oral. Es treballaran en grup les lectures obligatòries, que l'alumne prèviament haurà llegit i a partir de les quals haurà elaborat un comentari de text (el primer dia de curs es proporcionaran les indicacions pertinents). En finalitzar cada un dels tres seminaris, l'alumne lliurarà per escrit la pràctica corresponent, una per cada lectura obligatòria, i rebrà la correcció abans del següent seminari (i en el cas del darrer, abans que finalitzi el curs).