course 2014-2015
1. INTRODUCCIÓ
Davant la pregunta "què és la publicitat sense música", acadèmics i pràctics estan d'acord en què és ben poca cosa, malgrat els uns i els altres no li atorguen la importància que es mereix en els seus estudis científics o en els seus pressupostos de producció. La importància de l'element musical al llarg de la història publicitària és inqüestionable. Només cal fixar-se en els primers jingles radiofònics o per a la televisió, on la seva "visualització" en la ment de les persones és a través de melodies musicals i no pas per les seves imatges, com ara "Cola-Cao", olives "La Española", turrons "El Almendro" o les nines de "Famosa", per citar només alguns exemples. I el mateix va passar més enllà de la publicitat catalana o espanyola. És clar que els temps han canviat i les formes musicals s'han diversificat més enllà del jingle. Però la tendència no ha variat.
Així, la interdependència de les imatges publicitàries i la música és tan estreta que els experts no han estat capaços de posar fronteres. I potser no cal. El que és ben cert és que música i publicitat han de caminar juntes per entendre la pràctica professional publicitària. D'una banda, la publicitat sense música perd gran part dels seus efectes persuasius, i per tant, l'evolució de la publicitat no es pot entendre sense l'evolució de la música. De l'altra, la indústria musical actual, que no està passant un bon moment, necessita nous espais promocionals per fer arribar als consumidors les cançons dels artistes per a què s'animin a comprar-les. I la publicitat li ofereix una de les millors finestres. Per això, no hi ha dubte que el futur d'ambdues pràctiques professionals és complementari. Altra cosa és que les sinergies siguin profitoses pels consumidors i la societat en general, i no només per a la indústria musical i les marques dels anunciants.
2. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA
Es pretén estudiar el fenomen de la música aplicada a la imatge publicitària, tot analitzant exemples de bandes sonores d'anuncis televisius i radiofònics amb l'objectiu de posar de manifest les seves característiques i funcions. La base d'estudi rau en posicionaments acadèmics a l'efecte però també en treballs pràctics, reals i quotidians de la publicitat actual, tot prenent consciència de les intencions persuasives dels seus creadors i altres agents del procés. També es pretén que l'estudiant conegui de prop el procés creatiu, des del briefing del client, passant pel treball de composició o adaptació, la producció i la postproducció, fins arribar al mitjà de comunicació. Es dotarà dels instruments conceptuals adequats per abordar aquest objecte d'estudi.
3. COMPETÈNCIES DE L'ASSIGNATURA
3.1. Competències generals
- Capacitat per aplicar el coneixement a la pràctica
- Capacitat per treballar en grup, per exposar de forma clara les idees pròpies i per establir sinergies amb la resta de components del grup de treball
- Capacitat de crítica/autocrítica
- Competència comunicativa
- Coneixement del vocabulari bàsic i aplicacions
- Puntualitat i respecte cap al treball dels altres (professor i alumnes)
- Atenció a les presentacions i intervencions realitzades pels companys
3.2. Competències específiques
Competències de Grau Mínim
- Capacitat de construir, planificar i avaluar accions i discursos propis de la comunicació publicitària i de relacions públiques per a l'elaboració de campanyes de comunicació i la seva aplicació eficaç a través de les diferents tecnologies.
- Formació en el coneixement del disseny i creació d'estratègies comunicatives i desenvolupament de polítiques de comunicació, amb la finalitat d'obtenir la capacitat d'identificar, gestionar i atendre les necessitats pròpies de les empreses, tant des de la perspectiva del departament de comunicació de l'anunciant com des de l'empresa de comunicació.
- Capacitat d'anàlisi i observació dels diferents criteris estètics de la música i la seva aplicació al fenomen publicitari.
- Capacitat crítica i analítica per interpretar les dades que ofereix un briefing creatiu.
- Formació en les capacitats expressives i particularitats de cada un dels mitjans, suports i formats publicitaris per a l'elaboració de missatges i campanyes de comunicació, així com en l'habilitat per analitzar i seleccionar els vehicles de difusió d'acord amb les estratègies de comunicació, tant en mitjans convencionals com en mitjans no convencionals.
- Formació en el coneixement i us de les tecnologies de la comunicació en els diferents entorns multimèdia i hipermèdia, per a la seva aplicació en l'àmbit de la publicitat i les relacions públiques i el desenvolupament de nous suports.
- Identificació de les diferents tipologies creatives de música en la publicitat de ràdio i televisió.
- Capacitat per idear missatges publicitaris a través de la música.
- Capacitat de promoure la creativitat en el grup de treball i en l'acció pròpia.
Competències per al Grau d'Excel·lència
10. Utilització creativa i àgil dels conceptes i teories del curs per a l'anàlisi del procés creatiu publicitari a través del llenguatge musical.
4. AVALUACIÓ
4.1. Criteris d'avaluació generals
L'objectiu que proposa el curs de Música i Publicitat és que l'estudiant assoleixi amb un grau satisfactori les competències de la 1 a la 9 i que permetran fer una aproximació a la teoria i tècniques que sustenten la pràctica professional del llenguatge musical publicitari. La competència 10 és la que distingeix un grau satisfactori d'un grau excel·lent en l'assoliment dels objectius globals d'aprenentatge.
L'avaluació de l'assignatura, tot i no comptar amb un examen final, contempla diferents proves escrites que s'aniran realitzant en les sessions de classe, amb l'objectiu de comprovar els nivells de comprensió de l'assignatura. De la mateixa manera, l'avaluació contempla un treball en grup amb la seva consegüent presentació pública en les darreres sessions del trimestre. Així mateix, l'avaluació comptarà amb dos debats en triple format:
- preparació prèvia fora de l'aula a partir d'una lectura recomanada.
- debat on-line entre alumnes a través del fòrum de l'Aula Global-Moodle la setmana anterior.
- debat presencial en grups reduïts amb participació activa i moderat pel professor.
Sense tenir un pes específic en l'avaluació global de l'assignatura, en la nota final intervindran també elements formals com la presentació dels treballs realitzats, la capacitat d'exposició i argumentació tant oral com escrita i la intervenció activa de l'alumne tant en les sessions magistrals de gran grup com en les sessions de debat en grups reduïts. És a dir, sense tractar-se de competències especifiques de l'assignatura es dona per descomptat i assolit un domini mínim d'aquestes darreres competències.
4.2. Desglossament de les competències, mètodes d'avaluació i indicadors
|
Competències |
Mètode d'avaluació |
Indicadors |
|
-Proves escrites |
- Adequació i domini en la resposta a les preguntes formulades pel professor. |
|
-Proves escrites
|
- Adequació i domini en la resposta a les preguntes formulades pels professors. |
|
-Proves escrites
|
- Comprensió, interpretació i extracció de conclusions a partir de les lectures proposades previ a la sessió de debat en grup. |
|
-Proves escrites |
- Adequació i domini en la resposta a les preguntes formulades pel professor. |
L'assignatura conté una càrrega de 3 crèdits ETCS plantejats al llarg de 10 setmanes lectives, amb un horari que permet sessions magistrals i alguna sessió de petit grup.
4.3. Pes de cada mètode d'avaluació en la qualificació global
L'experimentació de la docència a partir del mètode Bolonia convida a relativitzar el pes de la nota obtinguda en un sola prova, afavorint l'avaluació continuada dels avenços progressius en l'assoliment de competències així com en el domini dels continguts de l'assignatura. Per això, i seguint l'estructura proposada, es detalla a continuació el pes que cada mètode d'avaluació té en la qualificació final de l'assignatura:Music in Advertising Questions (MAQ) (60%)
El curs proposa 6 preguntes escrites individuals, realitzades al principi o al final de 6 sessions especificades a l'Aula Global, que cerquen comprovar l'assimilació continuada dels continguts explicats, a través de breus comentaris de text, comentaris d'espots de TV o cunyes de ràdio, o a través de breus qüestionaris.
- Fòrum on-line/ Debat presencial (20%)
Es perfilen 2 debats al llarg del trimestre en 4 grups de 20 estudiants. Es subministraran diferents documents d'estudi per generar els debats. L'avaluació s'obtindrà de la participació activa en el debat, així com de la participació prèvia (on-line) en el fòrum de l'assignatura. - Treball de recerca i presentació pública (20%)
Treball en equips de 4 estudiants que cerca la màxima informació sobre la música que utilitza una marca/producte, una marca/servei, o la creada per a les institucions. Els alumnes lliuren el treball al professor en format CD-DVD, al mateix temps que fan una presentació pública (15') dels resultats davant la classe.
5. CONTINGUTS TEÒRICS DE L'ASSIGNATURA
5.1. Temari
T.1. Música i persuasió. Conceptes bàsics sobre el llenguatge musical. Gèneres i formes musicals. El poder de la música. Els efectes de la música i la persuasió. La música i la comunicació audiovisual. La música com a part del missatge.
T.2. Música i publicitat. Elements de la banda sonora en la publicitat. La música, la veu, els efectes i el silenci en publicitat. Tipologia de músiques aplicades al llenguatge publicitari: música original i música preexistent. La música i la imatge de marca. Música i memorització.
T.3. Tipologia de la música aplicada a la publicitat: música original. Tipologia i funcions. El jingle, el logo musical, la música incidental. La visió del compositor. Criteris tècnics i estètics i la seva aplicació al fenomen publicitari. Exemples audiovisuals.
T.4. Tipologia de la música aplicada a la publicitat: música preexistent. Tipologia i funcions. Músiques versionades, versió original, música de llibreria. La visió del compositor, del productor, del creatiu de l'agència. Criteris tècnics i estètics i la seva aplicació al fenomen publicitari. Exemples audiovisuals.
T.5. Música i publicitat a Espanya. La música en la publicitat de marques-productes. La música en la publicitat de marques-serveis. La música en la publicitat institucional d'organitzacions. Legislació espanyola en relació a la propietat intel·lectual de la música en publicitat. Copyright, drets editorials, drets fonogràfics. Tendències de futur. La música publicitària com a producte de consum.
5.2. Planificació temporal dels continguts del temari
|
SETMANA |
PROGRAMA / ACTIVITAT |
|
1
|
Presentació general de l'assignatura: competències, programa, metodologia i avaluació continuada. Determinació dels 4 grups i els 21 equips. T.1 Música i persuasió |
|
2 |
T.1 Música i persuasió / T.2 Música i publicitat |
|
3 |
T.2 Música i publicitat / T.3 Tipologia-Mús. original |
|
4 |
T.3 Tipologia-Mús. original / T.4 Tipologia-Mús. preexistent |
|
5 |
DEBAT 1. Article en discusió. Debat online des de 7 dies abans a l'Aula Global-Moodle Grup 1 (11.30-12h) / Grup 2 (12-12.30h) / Grup 3 (12.45-13.15h) / Grup 4 (13.15-14.15h) |
|
6 |
T.3 Procés creatiu: la visió del compositor musical. Master-class. |
|
7 |
DEBAT 2. Article en discusió. Debat online des de 7 dies abans a l'Aula Global-Moodle Grup 4 (11.30-12) / Grup 3 (12-12.30) / Grup 2 (12.45-13.15) / Grup 1 (13.15-14.15) |
|
8 |
T.5 La música en la publicitat de marques-productes a Espanya. Equips 1-7. Presentació pública de resultats i lliurament de CD-DVD. |
|
9
|
T.5 La música en la publicitat de marques-serveis a Espanya. Equips 8-14. Presentació pública de resultats i lliurament de CD-DVD. |
|
10 |
T.5 La música en la publicitat institucional a Espanya. Equips 15-21. Presentació pública de resultats i lliurament de CD-DVD. |
6. BIBLIOGRAFÍA
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
FERNÁNDEZ GÓMEZ, J.D.; (2005); Aproximación tipológica a la música en publicidad: de la identidad sonora corporativa a la comercialización de la canción publicitaria. En Questiones Publicitarias, vol. I, n.10, pp.53-76.
GÓMEZ RODRÍGUEZ, J.A.; (2005); Lo que no venda, cántelo. Algunas reflexiones sobre el papel de la música en la publicidad. En La Música en los medios audiovisuales. Salamanca: Plaza Universitaria Ediciones, pp. 225-266.
GUIJARRO, T.; MUELA, C.; (2003); La música, la voz, los efectos y el silencio en publicidad. Madrid: Dossat 2000.
MONTAÑEZ , NEBRIJA I BARSA; (2006); Historia iconográfica de la música en la publicidad. Madrid: Iberautor Promociones Culturales, S.L.
RADIGALESRadigales, J. (2002); Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual, Barcelona: Trípodos. Papers d'Estudi.
SANTACREU, O. (2002); La música en la publicidad. Tesis Doctoral. Universidad de Alicante.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
BASSAT, L. (1993); El libro rojo de la publicidad. Barcelona: Folio.
BELTRÁN MONER, R. (1991); Ambientación musical: selección, montaje y sonorización. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión (IORTV). Colección Manuales Profesionales. 1984/1991.
BLANKOPF, K. (1988); Sociología de la música. Madrid: Real Musical.
CHION, M. (2004); La música en el cine. Barcelona: Paidós Comunicación.
CEBRIAN, M. (1978); Introducción al lenguaje de la televisión. Madrid: Pirámide.
COOK, N. (2004); Analisyng Musical Multimedia. Oxford: Oxford University Press.
DE MARCOS, I. (2001); Estrategias musicales. En Anuncios, n.941, pp.48-50. Publicaciones Profesionales S.A.U.
GARCIA UCEDA, M. (2000); Las claves de la publicidad. Madrid: ESIC.
GERTUDRIX, M. (2003); Música y narración en los medios audiovisuales. Madrid: Laberinto Comunicación.
HUNG, K.(2000); Narrative music in congruent and incongruent TV advertising. En The Journal of Advertising, vol. XXIX, n.1, pp.25-34. American Academy of Advertising.
HURÓN, D. (1989); Music in Advertising: An Analytic Paradigm. En Musical Quarterly, vol. 73, n.4, pp. 557-574. Oxford University Press.
LEÓN, J.L. (1996); Los efectos de la publicidad. Barcelona: Ariel.
LORENTE, J. (1986); Casi todo lo que sé de publicidad. Barcelona: Folio.
NIETO, J. (1996); Música para la imagen. La influencia secreta. Madrid: S.G.A.E.
PEDRERO, L. M. (2000); La radio musical en España. Historia y análisis. Madrid: Instituto Oficial de Radio
Televisión (IORTV).
RODRÍGUEZ, A. (1998); La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona: Paidós.
SEDEÑO, A.M. (2006); La función de la música en los comerciales publicitarios. En UNIrevista, vol. 1, n.3, pp.1-7. Universidade do Vale do Rio dos Sinos, Brazil.
XALABARDER, C. (2006); Música de cine. Una ilusión óptica. Sl: LibrosEnRed.