course 2012-2013
Art Contemporani A (12597)
Titulació/estudi: Enginyeria en Informàtica
Curs: tercer i quart
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant:
Llengua o llengües de la docència: Català
Professorat: Anna Pujadas Matarín [email protected]
1. Presentació de l'assignatura
Estudi dels principis fonamentals i dels episodis històrics més rellevants, així com dels principals corrents, amb els seus representants més destacats, dels diversos gèneres de l'art del segle XX.
2. Competències a assolir
|
Competències generals |
Competències específiques |
|
1. COMPETÈNCIES INSTRUMENTALS Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmics. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies postures, i de defensar-les públicament. 2. COMPETÈNCIES PERSONALS Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de donar a conèixer les pròpies opinions dins del respecte a les opinions divergents. 3. COMPETÈNCIES SISTÈMIQUES Haver desenvolupat el sentit de la curiositat i el desig de saber allò ignorat, imprescindibles en tot procés formatiu i en tota activitat professional amb projecció. Ser capaç d'aplicar amb flexibilitat i creativitat els coneixements adquirits i d'adaptar a contextos i situacions noves. Estar capacitat per progressar en els processos de formació i aprenentatge de manera autònoma i contínua. |
1. CONEIXEMENTS DISCIPLINARIS Conèixer, situar i interpretar sumàriament les principals obres i corrents artístics (inclosos la música i el cinema) de la història, amb especial consideració al món modern i contemporani. 2. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS Ser capaç d'interpretar de manera raonada i competent textos escrits, testimonis iconogràfics, dades estadístiques i documents cartogràfics amb vista a l'elaboració d'una opinió pròpia convenientment justificada. 3. COMPETÈNCIES ACADÈMIQUES Reconèixer el valor del patrimoni artístic i cultural, tant de caràcter universal com a local, de la humanitat, així com la necessitat de la seva conservació i promoció. Posseir consciència del caràcter transversal del coneixement i de la conveniència de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques, i en particular de la necessitat de superar la divisió entre les anomenades dues cultures, humanística i científica. Prendre consciència de la necessitat de procedir a una revisió i actualització constant dels propis coneixements. 4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES Demostrar que tenen coneixements en una àrea d'estudi en què, a més de comptar amb el suport de llibres de text avançats, s'inclouen també coneixements procedents de l'avantguarda de la investigació. Tenir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins d'una àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes de caire social, científic o ètic. |
3. Continguts
ARQUITECTURA
5. L'«ÉLAN» VITAL
5.1. Arquitectura Art Nouveau. L'expressionisme de l'orgànic. Horta i el coup de fouet. Van de Velde i la línia complementària. Guimard i el naturalisme. El racionalisme del maó. Berlage i la Borsa d'Amsterdam. Mackintosh i l'Escola de Glasgow. Otto Wagner, Josef Hoffmann i Joseph Maria Olbrich: la Viena fi de segle. 5.2. Els Estats Units en paral·lel. Louis Sullivan i l'Escola de Chicago. Frank Lloyd Wright i l'arquitectura orgànica.
6. L'EXPRESSIÓ SUBJECTIVA
6.1. Arquitectura expressionista. Hermann Muthesius i la Deutscher Werkbund. Adolf Behne i l'Arbeitsrat für Kunst. Hans Poelzig i l'ideal del gòtic. Rudolph Steiner i el Goetheanum. Bruno Taut i la Gläserne Kette. Erich Mendelsohn i la Torre Einstein. Hugo Häring i el debat de la CIAM (1928).
7. L'ESTÈTICA DE LA RAÓ
7.1. Funcionalisme i Racionalisme. Adolf Loos i l'ornament. Peter Behrens i la Fàbrica AEG. Walter Gropius i l'Escola de la Bauhaus. Arquitectura De Stijl: Van Doesburg, J.J. P. Oud, Van Eestern i G. Rietveld. Ludwig Mies van der Rohe i el Pavelló de Barcelona. Le Corbusier i el gir de Ronchamp.
ESCULTURA
1. LA FORMA GENERADORA
1.1. Aguste Rodin. L'home que camina. Les portes de l'infern, una reserva de formes. Marcottage i repetició. El monument: Els burgesos de Calais, Victor Hugo i Balzac. La mà de Déu. 1.2. L'escultura dels pintors. Degas i el moviment. Paul Gauguin i el relleu. Les esquenes de Matisse.
2. LA RECERCA DE LA INFINITUD
2.1. Escultura cubista. Picasso, els caps de Fernande i els tableau-objet. Archipenko i l'esulto-pintura. Otto Gutfreund i els retrats del seu pare. Els transparents de Lipchitz i la seva relació amb Juan Gris. Els relleus de Braque. Laurens i el clarobscur escultòric. 2.2. Escultura futurista. Boccioni i l'infinit plàstic. Balla i el dinamisme.
3. L'OBERTURA VERS L'ESPAI
3.1. Escultura constructivista. La Guitarra de Picasso. Vladimir Tatlin i els contrarelleus. Naum Gabo i la transparència. Antoine Pevsner i el reflex. Obrist, Itten, Gropius, Tatlin, Gabo, monuments per una nova era. Rodchenko i l'escultura plana. Lissitzky i l'espai PROUN. 3. 2. Escultura suprematista. Georges Vantongerloo i De Stijl. Laszlo Moholy-Nagy i la llum. Oskar Schlemmer i la Bauhaus. Kurt Schwitters i la Merzbau.
4. LA TRANSCENDÈNCIA DE LA MATÈRIA
4.1. La introducció del buit. Juli González i les gàbies espacials. Alexander Calder i el dibuix en l'espai. Alberto Giacometti i l'objecte esculpit. David Smith i l'escultura en ferro. 4.2. La persistència de la massa. Hans Arp i les concrecions. Constantin Brancusi i la saviesa de la matèria. La Maiastra i l' Ocell en l'espai. Mlle. Pogany, la Musa. Columna sense fi. 4.3. El buit com a massa. Henry Moore i la forma interior. Barbara Hepworth i les perforacions.
4. Avaluació
AVALUACIÓ FORMATIVA. Aquesta es durà a terme a través d'un exercici de recerca que segueixi les prescripcions acadèmiques (índex, paginació, bibliografia, imatges correctament documentades, etc.). Realitzat individualment.
AVALUACIÓ FINAL. Es realitzarà mitjançant un exercicis, a base d'un qüestionari de preguntes referides als continguts principals exposats a les classes i als textos que constitueixen la base documental del curs. Realitzat individualment.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
AADD, La escultura. La aventura de la escultura moderna en los siglos XIX y XX, Skira, Barcelona, 1996
BENEVOLO, Leonardo, Historia de la arquitectura moderna, Gustavo Gili, Barcelona, 1994
GUASCH CEBALLOS, Ricardo (ed.), Espacio fluido versus espacio sistemático, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 1995
READ, Herbert, La escultura moderna, Ediciones Destino, Barcelona, 1994
5.2. Bibliografia complementària
AADD, Brancusi par Brancusi, Arborescence, Paris, 1995, 1 CD-ROM
AADD, Picasso and the age of iron, Guggenheim Museum, New York, 1993
AADD, The sculpture of Matisse, Museum of Modern Art, New York, 1975
COLLINS, Peter, Los ideales de la arquitectura moderna, Gustavo Gili, Barcelona, 1998
COOPER, Douglas, La época cubista, Alianza Editorial, Madrid, 1894, Alianza Forma, núm. 44
DE FUSCO Renato, Historia de la arquitectura contemporánea, Celeste, Madrid, 1992
GABO, Naum, Constructions, Sculpture, Lund Humphries, London, 1957
GIEDION, Sigfried, Espacio, tiempo y arquitectura, Editorial Científico-Médica, Barcelona, 1958, 2ª ed.
KRAUSS, Rosalind, Pasajes de la escultura, Akal, Madrid, 2002
LE CORBUSIER, Hacia una arquitectura, Poseidón, Barcelona, 1978
LE NORMAND-ROMAIN, Antoinette, Rodin y la revolución de la escultura, Fundació la caixa, Barcelona, 2004
LIPCHITZ, Jacques, My life in Sculpture, Thames and Hudson, London, 1972
LODDER, Christina, El Constructivismo ruso, Alianza Editorial, 1988, Alianza Forma
MUTHESIUS, Hermann, Style-architecture and Building-art: Transformations of Architecture in the Nineteenth Century and its Present Condition, Getty Center, Santa Monica (USA), 1994, Texts & Documents
NEUMEYER, Fritz, Mies van der Rohe. La palabra sin artificio. Reflexiones sobre arquitectura 1922/1968, El Croquis Editorial, Madrid, 1995
PEHNT, Wolfgang, La arquitectura expresionista, Gustavo Gili, Barcelona, 1975
QUETGLAS, Josep, El horror cristalizado, Actar, Barcelona, 2001
SEARING, Helen (ed.), In search of Modern Architecture: a Tribute to H.-R. Hitchcock, The MIT Press, New York, 1982
TAFURI, Manfredo, Arquitectura contemporánea, Aguilar, madrid, 1978
WITTKOWER, Rudolf, La escultura: procesos y principios, Alianza Editorial, Madrid, 1997, Alianza Forma, núm. 8
WRIGHT, Frank Lloyd, Frank Lloyd Wright : primers escrits, Edicions UPC, Barcelona, 1994
5.3. Recursos didàctics
Recursos elctrònics de la Biblioteca de la UPF
http://www.upf.edu/bibtic/recursos/acces_fora.html
Guia temàtica sobre recursos electrònics d'arquitectura
http://biblioteca.udl.es/guide/guide.php?id=60
Guia temàtica sobre recursos electrònics d'art
http://biblioteca.udl.es/guide/guide.php?id=59
6. Metodologia (optatiu)
7. Programació d'activitats
|
ART DEL SEGLE XX (20057) |
||
|
|
Dilluns |
Dimecres |
|
22/09 - 24/09 |
|
PLENÀRIA |
|
27/09 - 01/10 |
PLENÀRIA |
PLENÀRIA |
|
04/10 - 08/10 |
PLENÀRIA |
PLENÀRIA |
|
11/10 - 15/10 |
PLENÀRIA |
101 |
|
18/10 - 22/10 |
PLENÀRIA |
102 |
|
25/10 - 29/10 |
PLENÀRIA |
101 |
|
01/11 - 05/11 |
|
102 |
|
08/11 - 12/11 |
PLENÀRIA |
101 |
|
15/11 - 19/11 |
PLENÀRIA |
102 |
|
22/11 - 26/11 |
PLENÀRIA |
PLENÀRIA |
|
29/11 - 03/12 |
PLENÀRIA |
PLENÀRIA |
|
|
||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|