course 2012-2013
El pressupòsit fonamental de l'assignatura és que no hi ha una sola teoria de la imatge, sinó que al voltant d'aquesta s'articulen nocions variades, i de vegades contradictòries, que fan referència tant a temes de caire civilitzador -en relació amb les imatges que difonen els mitjans de comunicació-, com a l'autonomia estètica de la imatge contemporània, a la utilització del discurs sobre la imatge com a estratègies de configuració del poder social, al rol que tenen les imatges en la construcció de la nostra identitat i de la nostra mirada, etc. En aquest sentit, l'objectiu fonamental del curs és el d'obrir una finestra als principals debats que avui s'articulen al voltant de les imatges. Aquests debats comporten necessàriament una mirada crítica sobre la concepció de la imatge, de la qual l'estudiant s'haurà de fer partícip.
Seguint l'esperit de Bolonya i l'adaptació que aquest plantejament ha tingut en la nostra universitat, el curs s'articula principalment al voltant de la celebració de les sessions de seminari. Per dur a terme aquests seminaris, es dividirà la classe per ordre alfabètic en 4 subgrups -A, B, C, i D- i s'elaborarà un calendari específic amb la periodització dels debats, el lliurament dels treballs que s'hagin de fer i el retorn dels treballs corregits pel professor. En total es faran 4 seminaris temàtics, amb una periodicitat de 15 dies. Les tres primeres sessions seran d'introducció teòrica als debats sobre la imatge i hi haurà d'assistir tot el grup. Els seminaris es basaran en la discussió, prèvia lectura i reflexió personal per part de l'alumne, de les lectures i qüestions plantejades pel professor sobre l'estatut de la imatge contemporània. Abans de començar el seminari cal que els alumnes lliurin el seu treball al professor; aquesta és una condició indispensable per anar al seminari i garantir que hi ha un treball previ per part de l'alumne i que el seminari s'aprofita en tota la seva dimensió. Més endavant s'especifiquen algunes qüestions relatives al funcionament dels seminaris.
Per tal de facilitar el treball als alumnes, a la copisteria OCE es troben els textos al voltant dels quals s'articulen les sessions de seminari. En alguns casos es tracta de capítols de llibres, d'entrevistes o d'articles publicats als mitjans o, fins i tot, d'una novel·la. Aquest material es troba a la biblioteca de la Universitat, amb la qual cosa només caldrà comprar el material que l'alumne no hagi pogut aconseguir d'una altra manera. Cal afegir que, a OCE, els textos dels seminaris són independents (es poden comprar per blocs).
Introducció
Les funcions de la imatge i els seus àmbits d'anàlisi filosòfica i sociològica. Introducció històrica: les crítiques a la imatge. La imatge autocrítica i la imatge iconoclasta. Crítica al paradigma de la representació.
Els 4 seminaris, que corresponen a 4 dels grans debats i perspectives des de les quals es planteja contemporàniament la teoria de la imatge, són els següents:
SEMINARI 1
L'autonomia estètica de la imatge contemporània.
Textos que s'han de treballar:
-Jauss, H. R. Pequeña apología de la experiencia estética. Paidós-UAB, 1972. Capítols: II-III, V-IX.
-Wolfe, T. La palabra pintada. Anagrama, 1975.
SEMINARI 2
Les imatges adjectivades. L'estereotip, la rebel·lió i la indústria. El cas de la imatge dels joves.
Textos que s'han de treballar:
-Klein, N. Alt Todo (capítol 3 del llibre No logo).
-Klein, N. El patriarcado se hace funky (capítol 5 de No logo).
SEMINARI 3
La imatge contemporània des de l'antropologia cultural.
Textos que s'han de treballar:
-Postman, N. "Los medios como epistemología", a Divertirse hasta morir. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1998.
-Sartori, G. Homo Videns. La sociedad teledirigida. 1a. part. Madrid, Taurus, 1997.
-Postman, N. "La era dels show business" (fragment), a Divertirse hasta morir. Barcelona: Llibres de l'Índex, 1998.
-Mirzoeff, N. "Introducción", a Introducción a la cultura visual. Barcelona: Paidós, 2003.
Material complementari (exemples, conseqüències):
-Postman, N. ¡Y ahora esto!
-Sartori: capítols 1, 2, 3 i 7 de la tercera part.
SEMINARI 4
El món com a imatge. El desprestigi de la realitat.
Textos que s'han de treballar:
-Baudrillard, P. "La precesión de los simulacros", a Cultura y simulacro. Kairós, 1978.
-Debord, Guy. La sociedad del espectáculo (fragments dels capítols I, II i VIII). Pre-Textos, 1999.
Realització de les memòries (s'han de lliurar a classe abans de l'inici del seminari)
Les memòries, que s'han de lliurar abans de l'inici de la sessió, són memòries individuals i que no han de sobrepassar l'extensió màxima de 2 pàgines (en format de plantilla normal de Word, cos 12, espai interlineal 1,5). Les memòries han de donar resposta als interrogants plantejats per a cada sessió (aquests textos estan penjats en el Campus Global). Donar resposta a aquestes qüestions no vol dir donar una resposta literal, una per una, a les qüestions plantejades; sinó abastar en la reflexió personal de cadascú els principals temes plantejats. No cal dir en aquest sentit que la redacció final és una redacció lliure i personal. Aquestes qüestions s'enunciaran a través del Campus Global com a mínim una setmana abans de la realització de cadascun dels seminaris. Les correccions de les memòries i els resultats es lliuraran un cop tots els grups hagin fet els debats (en el seminari següent), i es poden comentar/revisar amb la professora en horari de tutories la setmana següent (amb citació prèvia).
Dinàmica dels seminaris
Hi ha 4 grups d'alumnes -A, B, C i D-, cadascun amb una vintena d'estudiants, distribuïts inicialment per ordre alfabètic (amb les úniques modificacions possibles degudes als alumnes que estiguin fent les pràctiques durant el segon trimestre). En cada seminari hi ha previstos inicialment 5 grups de 4 alumnes (caldrà ajustar aquesta dada en funció dels alumnes que fan les pràctiques; és possible en aquest sentit que els grups siguin finalment de 4 persones). En cada grup d'alumnes i per a cada sessió, hi haurà un portaveu, que serà l'encarregat de fer la presentació dels principals temes/eixos plantejats per cada lectura (treball extensiu) i també un sintetitzador, que en farà la conclusió un cop posats en comú els principals eixos del debat entre tots els grups i la professora (treball intensiu, de síntesi). Aquesta funció serà rotativa entre tots els membres del grup i té un pes significatiu en la qualificació global de l'assignatura. Els altres dos/tres membres del grup prendran notes per tal de facilitar aquesta tasca al sintetitzador. Aquestes notes són de gran interès de cara a la realització de la memòria final (memòria 5).
Avaluació de l'assignatura
Aquesta assignatura s'imparteix seguint la metodologia Bolonya; és a dir, no hi haurà examen final, es farà una avaluació continuada en grups reduïts (en la mesura que l'assignació de recursos ho permeti -calendari docent i hores professor/alumne-). La planificació de l'avaluació de l'assignatura garanteix la igualtat de condicions per a tots els alumnes. Només els alumnes que estiguin fent les pràctiques durant el primer trimestre podran avaluar l'assignatura a través de la realització d'un examen; la qualificació global de l'examen serà l'equivalent a la realització de les memòries (no s'hi podrà sumar la nota corresponent a la participació a classe, donat que aquesta és inexistent). Els elements d'avaluació de l'assignatura són els següents: presentació i síntesi fetes a classe: 15%; participació a classe més enllà de la presentació/síntesi: 10%; realització de les 5 memòries: 75% (15% cada memòria).