1. La psicoanàlisi en relació amb els altres enfocaments teòrics sobre la literatura

1.1 Enfocaments analítics: l'estructuralisme, la semiòtica, l'estilística, la deconstrucció

1.2 Enfocaments interpretatius: l'hermenèutica, la crítica de la consciència, els estudis culturals

1.3 La psicoanàlisi com a enfocament interpretatiu

1.3.1 La psicoanàlisi com a hermenèutica de la sospita

1.3.2 La psicoanàlisi com a teoria del subjecte i com a teoria de la cultura

1.3.3 La psicoanàlisi com a teoria del text i de la seva significació

2. Aportacions de la psicoanàlisi a la literatura i de la literatura a la psicoanàlisi

2.1 De la literatura a la psicoanàlisi: conceptes i instruments operatius

2.1.1 Els exemples de Freud, Jung i Lacan

2.2 De la psicoanàlisi a la literatura: maneres de narrar i possibilitats de construcció

2.2.1 Els exemples de Breton i de Joyce: associacionisme lliure i flux de consciència

3. Corrents principals de la psicoanàlisi i la seva repercussió en l'estudi de la literatura

3.1 La psicoanàlisi freudiana

3.1.1 La literatura com a mecanisme de sublimació per a l'autor

3.1.2 La literatura com a mecanisme d'identificació per al lector

3.2 La psicoanàlisi jungiana

3.2.1 La literatura com a via d'accés a l'inconscient col·lectiu

3.2.2 La literatura com a lloc d'expressió dels arquetips

3.3 La psicoanàlisi lacaniana

3.3.1 L'inconscient estructurat com un llenguatge

3.3.2 Els tres ordres: el real, l'imaginari i el simbòlic

4. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (I): l'autor, l'obra, el lector

4.1 L'autor: la psicobiografia com a psicoanàlisi del procés de creació

4.2 L'obra: la psicocrítica com a psicoanàlisi del contingut i la forma del text

4.2.1 El text com a somni o mite individual

4.2.2 El text com a somni o mite col·lectiu

4.2.3 El text com a joc o elaboració infantil

4.3 El lector: la textoanàlisi com a psicoanàlisi del procés de recepció

5. Nivells d'incidència de la psicoanàlisi en la literatura (II): els gèneres literaris

5.1 La comèdia i la tragèdia: el riure i la mort

5.1.1 La comèdia: les formes i registres de l'humor, el còmic i l'acudit

5.1.2 La tragèdia: la tensió entre l'heroi i la paraula dels morts

5.2 La novel·la com a producció familiar del neuròtic

5.2.1 La novel·la romàntica com a novel·la de l'expòsit

5.2.2 La novel·la realista com a novel·la del bastard

5.3 El conte i el relat breu com a formes del secret

5.3.1 Contes de fades: el meravellós com a lloc de les identificacions positives

5.3.2 Contes cruels: el fantàstic com a lloc de la familiaritat sinistra

6. Retòrica de l'inconscient (I): mecanismes de l'elaboració onírica o primària i trops i figures de l'elaboració literària

6.1 El principi general de no contradicció i els trops o figures del significat

6.1.1 La condensació o relació d'analogia: la metàfora

6.1.2 El desplaçament o relació de contigüitat: la metonímia

6.2 Figures de l'obsessió: l'al·literació, el pleonasme, el políptoton, el polisíndeton, el lapsus calami

7. Retòrica de l'inconscient (II): mecanismes d'elaboració racional o secundària i trops i figures de l'elaboració literària

7.1 Figures de la censura: l'antítesi, l'eufemisme, la hipèrbole, la correctio

7.2 Figures de la (de)negació i la (dis)simulació: l'el·lipsi, la digressió i el parèntesi, la dubitatio

7.3 Figures de l'atenuació: la ironia, la lítote, la reticència, la concessio

8. Literatura, psicoanàlisi i filosofia: La carta robada de Poe segons Lacan i Derrida

8.1 La subordinació del text literari al discurs psicoanalític i filosòfic

8.2 Poe vist per Lacan: el mecanisme de la repetició i les lleis de la repressió i la denegació

8.3 Poe vist per Derrida: la carta perduda, o la correspondència com a tanatografia

Idioma

Català