Curs 2011-2012
OBJECTIUS
Aquesta és una assignatura introductòria als grans temes de la Ciència Política relacionats amb la gènesi i, especialment, amb les característiques del funcionament i l'estabilitat de les democràcies contemporànies. En aquest curs es tractarà de descriure i mesurar que és la democràcia representativa en l'actualitat, i com la ciència política estudia algunes de les seves característiques principals. Ara bé, cal tenir en compte que no totes les democràcies representatives són iguals. Un cop s'acompleixen uns requisits mínims que serveixen per diferenciar-les dels règims no-democràtics, les actuals democràcies es caracteritzen més per les seves diferències que per les seves semblances. Aquí analitzarem alguns dels factors que marquen les diferències entre les democràcies representatives, factors que són, al mateix temps, aquells que condicionen el funcionament i els resultats i, en darrera instància, l'estabilitat de les democràcies.
Per fer un seguiment adequat d'aquesta assignatura és imprescindible treballar els textos del dossier de lectures que corresponen a autors clàssics de la ciència política. La majoria de les lectures es discutiran en les sessions pràctiques però també se'n farà referència durant les sessions teòriques. De fet, de cara al correcte funcionament de les classes pràctiques és necessari que els estudiants llegeixin en profunditat els textos de cada sessió abans de les classes, i que participin activament en les mateixes. A més, amb la professora de teoria es realitzaran dues sessions en format de seminaris sobre dues lectures específiques amb l'objectiu de fer un seguiment de l'assimilació dels conceptes principals de l'assignatura per part dels estudiants i d'estimular el debat crític.
TEMARI DE LES SESSIONS TEÒRIQUES
INTRODUCCIÓ
Tema 1. Introducció. Definició de l'objete d'estudi: la democràcia representativa
1.1. Democràcia representativa: definició i identificació. El concepte de poliarquia.
1.2. Com mesurar la democràcia: drets, llibertats i resultats econòmics i socials.
1.3. Una introducció a la discussió de la gènesi de la democràcia.
PART I. ELS PROCESSOS I ELS ACTORS POLÍTICS EN LES DEMOCRÀCIES REPRESENTATIVES
Tema 2. El context cultural i social de les democràcies representatives
2.1. Les cultures polítiques i les actituds. El concepte de capital social.
2.2. Els valors i les ideologies.
2.3. La socialització política.
2.4. Les grans línies de conflicte o "cleavages" (clivelles).
Tema 3. Els actors individuals, la participació política i electoral
3.1. La ciutadania com actor: l'acció política individual.
3.2. La participació política: mecanismes i intensitat de la participació, factors explicatius.
3.3. El comportament electoral analitzat des de la ciència política.
Tema 4. Els actors col·lectius: partits, organitzacions i moviments
4.1. Els partits polítics i la seva vigència en l'actualitat.
4.2. Els sistemes de partits.
4.3. Els grups d'interès, associacions i moviments socials.
4.4. Els canals de representació dels actors col·lectius en les democràcies representatives.
PART II. ELS ELEMENTS CONSTITUTIUS i INSTITUCIONALS DE LES DEMOCRÀCIES REPRESENTATIVES
Tema 5. Les institucions polítiques en les democràcies representatives
5.1. Els poders de l'Estat en la democràcia representativa.
5.2. Els òrgans que configuren la divisió de poders.
5.3. Formes de govern.
Tema 6. Representació i sistemes electorals
6.1. Funcions de les eleccions.
6.2. Definició i elements constitutius dels sistemes electorals: la circumscripció, la fórmula electoral, la barrera mínima o llindar i la forma de vot.
6.3. Classificació i efectes del sistemes electorals.
Tema 7. L'organització territorial de l'Estat
7.1. Models d'organització territorial: l'Estat unitari i els Estats no unitaris.
7.2. Algunes aproximacions empíriques per mesurar graus de federalisme i descentralització del poder.
7.3. Els arguments per qüestionar l'Estat-nació i establir altres formes d'organització territorial.
PART III. DINÀMIQUES, INTERACCIONS I MODELS EMPÍRICS DE DEMOCRÀCIA
Tema 8. Les interaccions entre els processos i les institucions. Els models de democràcia i casos empírics8.1. La classificació de Lijphart: democràcies majoritària i de consens.
8.2. Casos concrets a partir de l'anàlisi empíric.
8.3. Les institucions polítiques pluralistes i socialment eficients.
8.4. Models, resultats i qualitat de les democràcies.
AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
L'avaluació de l'assignatura consta de dues parts: la part teòrica i la part pràctica. La part teòrica, que té un valor del 70% en la nota final, es divideix també en dues parts: l'examen, amb un valor del 50% de l'assignatura, i els seminaris en grups reduïts (al voltant de 15 persones), que tindran un valor del 20% i que són d'assistència obligatòria. Al llarg del curs, es realitzaran dos seminaris de discussió sobre dues lectures, els quals seran avaluats per la professora de teoria. Caldrà fer una recensió crítica col·lectiva (entre 3-4 persones) dels dos textos dels seminaris.
La part pràctica té un valor del 30% de l'assignatura. L'avaluació de les pràctiques serà el resultat de la presentació de dos escrits que respondran a una pregunta genèrica sobre cada bloc del temari, així com de l'assistència i participació activa en les classes. L'avaluació d'aquesta part de l'assignatura serà responsabilitat del professorat de pràctiques.
Per fer la mitjana entre la part teòrica i la part pràctica és necessari haver aprovat l'examen de la part teòrica.
Bibliografia obligatòria
Lectures seminaris de teoria:
Seminari 1: "¿Qué es la Democracia? ¿ Por qué la democracia ? ¿Por qué la igualdad política?". A: DAHL, Robert. La democracia. Madrid: Taurus, 1999. Pàg. 45-93.
Seminari 2: LIPSET, Seymour M. "Repensando los requisitos sociales de la democracia". La Política, 2; pp. 51-87. 1996.
Lectures pràctiques:
DAHL, Robert. La poliarquía. Participación y oposición. Madrid: Tecnos, 1989; pàg. 13-25, 41-53.
HUNTINGTON, Samuel. La tercera ola o la democratización a finales del siglo XX. Barcelona: Paidós, 1994; pàg. 17-39.
ALMOND, Gabriel; VERBA, Sydney. La cultura cívica. Estudio sobre la participación política en cinco naciones. Madrid: Euramérica, 1970; pàg. 19-59.
PUTNAM, Robert D. Per a fer que la democràcia funcioni. La importància del capital social. Barcelona: Proa, 2000. Pàg. 51-67 i 207-251.
SARTORI, Giovanni. Partidos y sistemas de partidos. Marco para un análisis. Madrid: Alianza, 1992. Cap. 5 i 6.
SARTORI, Giovanni. Comparative Constitutional Engineering. Nova York: New York University Press, 1994; pp. 121-137.
DUVERGER. Maurice. "Influencia de los sistemas electorales en la vida política". A: ALMOND, G. i altres. Diez textos básicos de ciencia política. Barcelona: Ariel, 1992. [Duverger ho va escriure al 1950].
LIJPHART Arend. Las democracias contemporáneas. Barcelona: Ariel, 1987; cap. 1, 2 i 14.
COLOMER, Josep Maria. Instituciones políticas. Barcelona: Ariel, 2001; cap. 5.
LIJPHART Arend. Modelos de democracia. Formas de gobierno y resultados en treinta y seis países. Barcelona: Ariel, 2000; cap. 16.
Bibliografia complementària (no obligatòria)
LANE, Jan-Erik; ERSSON, Svante. Politics and Society in Western Europe. 4a. ed. Londres: Sage, 1999.
NEWTON, K.; VAN DETH, W. Foundations of Comparative Politics. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. [Reeditat el 2006].
PASQUINO, Gianfranco i altres. Manual de Ciencia Política. Madrid: Alianza, 1986.
VALLÈS, Josep M. Ciencia Política. Una introducción. Barcelona: Ariel, 2000.
VALLÈS, Josep M.; BOSCH, Agustí. Sistemas electorales y gobierno representativo. Barcelona: Ariel, 1997.