OBJECTIUS
El curs pretén preparar l'alumne perquè pugui utilitzar l'utillatge del dret parlamentari i comprengui quina és la lògica a què respon la institució parlamentària (organització i funcionament) i què en guia el desenvolupament.

Es proporciona un coneixement dels conceptes bàsics utilitzats en relació amb l'origen de les institucions jurídiques pròpies i característiques i a les grans tendències o línies d'evolució que s'observen en el dret comparat. S'examina la seva recepció en l'estructura político-institucional espanyola i en el seu ordenament jurídic, amb una atenció preferent a les Corts Generals però considerant també, si escau, els parlaments autonòmics, especialment el de Catalunya.

L'adquisició dels instruments conceptuals es completa amb la instrucció sobre l'ús de les fonts del dret parlamentari i el coneixement de la jurisprudència constitucional produïda en qüestions pròpies d'aquesta branca jurídica, per tal de proporcionar a l'alumne la preparació per fer front a supòsits pràctics.

El curs consta d'unes exposicions de caràcter teòric, de caràcter descriptiu, i la realització d'unes sessions de participació en les quals se sotmeten a debat i estudi, bé uns supòsits de fets problemàtics, bé la jurisprudència constitucional.

PROGRAMA
Tema 1. Les fonts del dret parlamentari
La Constitució. Els estatuts d'autonomia. Les lleis. Els reglaments parlamentaris: característiques i naturalesa jurídica. Les disposicions integradores, supletòries i interpretatives dels reglaments parlamentaris. Els costums parlamentaris. Els precedents

Tema 2. La institució parlamentària
La formació del Parlament: sistema electoral i composició. L'estructura del Parlament: el bicameralisme.

Tema 3. El procés de vida de les cambres
La legislatura. La constitució de les cambres. Els períodes de sessions. Les sessions extraordinàries. La dissolució de les cambres. La prorrogatio i la Diputació Permanent. La caducitat del treball parlamentari.

Tema 4. L'estatut dels parlamentaris. Les elits
L'accés a la condició de parlamentari. La pèrdua de la condició. Les incompatibilitats i el seu control. Les garanties per a l'exercici de la funció parlamentària: la inviolabilitat i la immunitat parlamentària. Els drets dels parlamentaris. Els deures i les obligacions dels parlamentaris. Les elits parlamentàries.

Tema 5. Els grups parlamentaris
Naturalesa jurídica del grup parlamentari. Formació i estatut del grup parlamentari. El paper dels grups parlamentaris en la vida de les cambres. El Grup Mixt. Les agrupacions. Els diputats no adscrits.

Tema 6. L'organització del Parlament
La Junta de Portaveus. La Mesa de les cambres: elecció i funcions. La presidència de les cambres: elecció i funcions. El Ple de les cambres. Les comissions: classes de comissions, composició, estructura i funcionament. Les diputacions permanents de les cambres. Les Corts Generals com a òrgan complex: les sessions conjuntes, forma de les decisions en sessions conjuntes i les comissions mixtes.

Tema 7. El funcionament general de les cambres parlamentàries
La programació del treball parlamentari: el calendari, l'ordre del dia i la convocatòria de les sessions parlamentàries. El debat i la regulació de l'ús de la paraula: el dret a la paraula, l'ordenació dels debats, l'obstruccionisme i les tècniques per abreujar els debats. Els sistemes de decisió, el quòrum i les votacions: el quòrum de presència, el quòrum de decisió, els sistemes de votació i les majories. Els sistemes de publicitat dels treballs parlamentaris: la presència del públic i dels mitjans de comunicació social. Les publicacions oficials: el Butlletí Oficial i el Diari de sessions, els mitjans de comunicació.

Tema 8. Els principis del parlamentarisme democràtic
El principi de la representativitat i el pluralisme polític. El principi del debat, la contradicció i la transacció o el consens. El principi majoritari. El principi de la independència del Parlament. El principi de la publicitat. El principi de la ritualitat. El principi agregatiu.

Tema 9. Les funcions parlamentàries
La funció representativa. La funció legislativa. La funció financera i pressupostària. La funció de control. La funció de direcció o d'impuls polític. Altres funcions de les cambres parlamentàries.

Tema 10. El procediment legislatiu
La iniciativa legislativa. El procediment legislatiu al Congrés dels Diputats: procediment comú i procediments especials. El procediment legislatiu al Senat: procediment ordinari i procediments especials. El procediment legislatiu de reforma constitucional. El procediment legislatiu als parlaments autonòmics: procediment ordinari, procediments especials, procediment legislatiu de reforma dels Estatuts, la sanció i la promulgació de les lleis.

Tema 11. Els procediments per crear, mantenir i substituir una majoria parlamentària i governamental
La investidura del president i l'aprovació del programa: les consultes, la proposta del candidat, el debat i la votació d'investidura. La qüestió de confiança i les modulacions sobre el programa de govern: la iniciativa, l'objectiu i la tramitació. La moció de censura: la iniciativa, la tramitació i la censura constructiva. La moció de censura: procediment de control i de recanvi. El desequilibri en favor de la majoria comprovada.

Tema 12. Els procediments de control
Actes de control de l'acció del Govern: la convalidació dels decrets llei, el control dels decrets legislatius, l'autorització del Congrés dels Diputats per a la celebració de referèndum, la intervenció del Congrés dels Diputats en els estats d'alarma, d'excepció i de setge i el control de mesures coactives sobre les comunitats autònomes.

Tema 13. Els procediments per dirigir i impulsar l'acció política i de govern
Els programes, els plans i els comunicats del Govern. Les propostes de resolució i les proposicions no de llei. Les mocions d'estímul i de felicitació. La compareixença del Govern davant el Parlament i les sessions informatives. La coordinació, l'autorització i l'aprovació d'actuacions. L'elecció de titulars d'òrgans institucionals. La utilització de procediments de control i d'informació en la direcció i l'impuls de l'acció política i de govern.

Tema 14. Els procediments d'informació
Les preguntes parlamentàries. Les interpel·lacions. Les comissions d'enquesta. El dret de petició dels ciutadans. Altres instruments d'informació.

Tema 15. Les relacions entre el Parlament i el Govern en el sistema parlamentari Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària i el Govern. Sistemes de relacions entre la majoria parlamentària governamental i la minoria. Les responsabilitats de la majoria i les de la minoria.

Tema 16. L'organització administrativa de les cambres i dels funcionaris
La Secretaria General. El servei d'assistència al Ple i a les comissions. Els serveis administratius, econòmics i de documentació. L'estatut del funcionari del Parlament.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA
MOLAS, Isidre; PITARCH, Ismael. Las Cortes Generales en el sistema parlamentario de gobierno. Madrid: Tecnos, 1987.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. Derecho parlamentario español. Madrid: Espasa Calpe, 1990.
SOLÉ, J.; APARICIO, M. A. Las Cortes Generales en el sistema constitucional. Madrid: Tecnos, 1988.
DIVERSOS AUTORS. Parlamento y justicia constitucional. Pamplona: Aranzadi, 1997
DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal Constitucional. Madrid: Comares, 1998.

BIBLIOGRAFIA
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y opinión pública. Madrid: Tecnos, 1995.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos) El Senado, cámara de representación territorial. Madrid: Tecnos, 1996.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y control del Gobierno. Pamplona: Aranzadi, 1998.
AELPA (Asociación Española de Letrados de Parlamentos). Parlamento y sistema electoral. Pamplona: Aranzadi, 1999.
ALBERTÍ, E. i d'altres. Manual de dret públic de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1992.
ANUARIO de Derecho Constitucional y Parlamentario. Asamblea Regional de Murcia.
BARCELÓ, M.; VINTRÓ, J. Dret públic de Catalunya. Rubí: Cedecs, 2001.
CAMINAL, M.; MATAS, J. [ed.]. Sistema polític de Catalunya. Barcelona: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona: Tecnos, 1998.
CAPO GIOL, J. "La legislación estatal en la España democrática. Una aproximación politocológica". Cuadernos y Debates, núm. 26. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1990.
COLOMER, Josep Maria. Instituciones políticas. Cap. 5. Barcelona: Ariel, 2001.
COMENTARIS sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 3 vol. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, 1988. Comentaris 91 a 106.
CORTES Generales, Las. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1987.
DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal Constitucional. Madrid: Comares, 1998.

***
DIVERSOS AUTORS. Los parlamentos de Europa y el Parlamento Europeo. Madrid: Cyan, 1997.
DIVERSOS AUTORS. El Parlamento y sus transformaciones actuales. Madrid: Tecnos/ Parlamento de Andalucía, 1994.
GARRORENA MORALES, A. El Parlamento y sus transformaciones actuales. Madrid: Asamblea Regional de Murcia. Tecnos, 1990.
GUERRERO SALOM, E. El parlamento: qué es, cómo funciona, qué hace. Madrid : Síntesis, 2004.
LINZ, Juan. "Democracia: presidencialismo o parlamentarismo". En: LINZ i d'altres. Hacia una democracia moderna. La opción parlamentaria. Santiago de Xile: Universidad Católica de Chile. C.P.
LÓPEZ GUERRA, L. i d'altres. Dret constitucional. Vol. II. València: Tirant lo Blanch, 1995.
MARTÍNEZ, A. El Congreso de los Diputados en España, funciones y rendimiento. Madrid: Tecnos, 2000. C.P.
MONTERO GIBERT, José Ramón; GARCIA MORILLO, Joaquín. El control parlamentario. Madrid: Tecnos, 1984.
PÉREZ ROYO, Javier. Curso de Derecho Constitucional. Madrid: Espasa Calpe, 1990.
PRATS, J. La reforma de los Legislativos en América Latina. Un enfoque institucional. València: Tirant lo Blanch, 1997.
PUNSET, R. Estudios parlamentarios. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 2000.
SANTAOLALLA LÓPEZ, Fernando. El Parlamento en la encrucijada. Madrid: Eudema, 1989.
SOLÉ, J.; APARICIO, M. A. Las Cortes Generales en el sistema constitucional. Madrid: Tecnos, 1988.

Publicacions de consulta habitual
Anuario de Derecho Constitucional y Parlamentario. Asamblea Regional de Murcia.
Bibliografía de Derecho Parlamentario. Junta General del Principado de Asturias.
Jornadas de Derecho Parlamentario. Madrid: Congreso de los Diputados.
Publicaciones de la Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Madrid: Tecnos.
Publicaciones del Parlamento Vasco. Vitòria: Parlamento Vasco.
Revista de las Cortes Generales. Madrid: Congreso de los Diputados.

Webs parlamentàries d'interès
http://www.congreso.es
http://www.senado.es
http://www.parlament.cat
http://parlamento.euskadi.net
http://iberoame.usal.es/legislativo/legislativos/presentacion1.htm
http://www.duei.de/iik
http://www.aelpa.org/informacion.htm
http://www.bibliojuridica.org

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA
Els criteris que es tenen en compte són l'assistència i la participació a les classes; la realització d'exercicis pràctics i de lectures, el debat que se'n fa a classe per comprovar que s'han assimilat els conceptes explicats; els resultats de l'examen final, que inclou el desenvolupament de qüestions teòriques, i la realització, si escau, de comentaris pràctics similars als fets durant el curs.

Els professors mantenen, malgrat les dificultats creixents, una ferma vocació docent; no en tenen gens, però, d'examinadora. És per això que tenen bon rotllo amb els estudiants - participatius i actius- i fugen, tant com permet l'ordenament vigent, dels que només els requereixen com a examinants.

La nota final serà la suma de les notes obtingudes en els següents apartats:
A) lectures obligatòries: fins a 3 punts
B) treball de reflexió sobre tema proposat pel professor: fins a 2 punts
C) qüestionaris-resum de jurisprudència: fins a 1 punt
D) examen final: fins a 3 punts
E) treball de millora de nota(matrícula d'honor): fins a 1 punt

A) Els alumnes han de fer dues lectures obligatòries, que seran objecte d'avaluació a l'examen final en el que hi haurà una pregunta sobre cada una de les lectures.
-- CAZORLA PRIETO, Problemas de la organización y funcionamiento de los parlamentos contemporáneos, en "Las transformaciones del parlamento contemporáneo"m Ed. Tecnos-Asamblea Regional de Murcia, Madrid 1990.
-- Joaquín GARCIA MORILLO, "Mitos y realidades del parlamentarismo", en Revista del Centre de estudios constitucionales núm. 9, 1991

B) El tema de reflexió personal (individual) que es proposa és el següent:

"Relacions entre el parlament i la societat (més enllà de la funció representativa d'aquest):instruments de participació, comunicació, etc."

"El control de l'activitat del parlament pel Tribunal Constitucional (sobre normes, organització i funcionament); carències, excessos, balanç".

Per a la realització d'aquest treball, els alumnes poden utilitzar la bibliografia general recomanada, però especialment els llibres de PITARCH-MOLES, SOLÉ TURA-APARICIO I GARRORENA., a més de les explicacions de classe.

Aquest treball no s'ha de lliurar fins al dia de l'examen. És obligatori el seu lliurament per poder fer l'examen.

Extensió: de 4 a 6 pàgines.

C) A l'apartat "Pràctiques", de la web de l'assignatura es penjaran dossiers de jurisprudència constitucional amb diversos fragments de sentències per tal que l'alumnat els llegeixi. Aquests dossiers estan relacionats amb temes exposats a classe Es faran 4 classes dedicades a comentar jurisprudència constitucional. Per a a cada una d'elles es proposarà als alumnes, la setmana anterior, unes preguntes i es donarà prèviament una llista de jurisprudència (que no serà una llista exhaustiva). Al final de la classe de jurisprudència es recolliran les respostes(o resum o comentari de sentència, segons sigui el cas, per indicació prèvia del professor) escrites al qüestionari proposat. Per lliuraments posteriors cal adreçar-se al professor Per poder fer l'examen, cal haver lliurat els treballs de jurisprudència esmentats.

En la valoració de les respostes a les preguntes que comprengui l'examen final, es tindrà en compte el coneixement de la jurisprudència constitucional.

D) L'examen final es refereix al coneixement dels conceptes i de les institucions explicats en les classes teòriques; es pot plantejar també la resolució d'un supòsit de fet - cas pràctic- , en el qual es plantegin alguns dels problemes estudiats en els casos pràctics realitzats durant el curs; la part dedicada a avaluar l'aprofitament de les lectures interroga sobre algunes de les qüestions examinades pels autors.

L'examen final s'integrarà per 2 temes, que no s'han de correspondre exactament amb epígrafs del programa, és a dir, es pot plantejar un tema transversal.

E) Millora de la qualificació: Els alumnes que obtinguin, com a mínim, una puntuació de 8,5, a proposta del professor poden millorar-la i assolir excel·lent o, en el seu cas, matrícula d'honor, fent un treball sobre Jurisprudència del Tribunal Constitucional o sobre Tècnica legislativa, que s'ha de lliurar abans del 8 de gener. Cal fer un resum crític (15/ 20 pàgines) d'algun dels llibres o temes següents:

Alumnat de DRET
a) Jurisprudència del Tribunal Constitucional
-- DE LA PEÑA, L. Derecho parlamentario español y Tribunal Constitucional. Madrid: Comares, 1998. Capítols I, II, III i IV.
-- Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Parlamento y justicia constitucional. Pamplona: Aranzadi, 1997. Capítols següents: -
- AGUIAR DE LUQUE, Luis. "La composición y organización parlamentarias en la jurisprudencia constitucional".
- JIMÉNEZ CAMPO, Javier. "Sobre los derechos fundamentales de los parlamentarios".
- VÍBORAS JIMÉNEZ, José Antonio. "La función legislativa en la jurisprudencia constitucional".
- PEÑA RODRÍGUEZ, Luis de la. "La función de control en la jurisprudencia constitucional".

b) Tècnica legislativa:
- KARPEN, Ulrich. "L'avaluació de la legislació". En: Legislador i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2003.
- Montoro, M. Jesús. "Seguretat jurídica i tècnica legislativa". En: Legislador i tècnica legislativa. Barcelona: Parlament de Catalunya, 2003.
- CORONA, J.; PAU, F.; TUDELA, J. [coord.]. La técnica legislativa a debate. Madrid: Tecnos, 1994.
- GRETEL. Curso de técnica legislativa. Madrid: CEC, 1989.
- SAINZ MORENO, F.; DA SILVA, J. C. [coord.]. La calidad de las leyes. Vitòria: Parlamento Vasco, 1989.

Alumnat de CIÈNCIA POLÍTICA

a) Pot optar també per un treball sobre:

-- Els sistemes parlamentari i presidencialista
-- NOHLEN, D.; FERNÁNDEZ, M. El presidencialismo renovado. Caracas: Nueva Sociedad, 1998.
-- NOHLEN, Dieter. El contexto hace la diferencia: reformas institucionales y el enfoque histórico-empírico.

-- L'estructura de les càmeres
-- Arbeitspapier, núm. 4 i 5 i dues monografies més
-- PRATS I CATALÀ, Joan. La reforma de los legislativos en América Latina. València: Tirant lo Blanc, 1997. Cap. 1 i 2.

F) Sense perjudici de l'obligatorietat de fer les lectures, cal recordar que, per al bon seguiment del curs, és necessari treballar la bibliografia bàsica. L'àrea de l'assignatura al Campus Global recull àmpliament bibliografia complementària.

SEMINARI DE DRET PARLAMENTARI

El dia de presentació de l'assignatura s'oferix també un seminari alternatiu voluntari, amb assistència obligada per als que hi optin, amb avaluació continuada per treballs i lectures dirigides i comentades que substitueix la realització i l' avaluació del curs ordinari

SITUACIONS ESPECIALS
Els alumnes repetidors, els que no poden seguir el curs oficial, els Erasmus s'han d'adreçar personalment al professor, a l'inici del trimestre, per establir el seu règim de treball.

ADVERTIMENT
Al llarg del curs, en funció de la bibliografia existent, es poden modificar les lectures obligatòries proposades.