Curs 2009-10
Medicina Integrada I (20409)
Titulació/estudi: grau en Medicina
Curs: 1r
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 20 h presencials i 80 h de treball personal
Llengua o llengües de la docència: Català / Castellà
Professorat: Josep-Eladi Baños, Joan Bigorra i Mariano Sentí. UAB: Ramon Miralles, Enric Samsó, José Felipe Solsona
1. Presentació de l'assignatura
El pla d'estudis del grau en Medicina conjunt de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Autònoma de Barcelona estableix com un dels seus objectius principals una formació integral del coneixement mèdic, de manera que les bases biològiques de la medicina i les disciplines clíniques no es considerin com matèries estanques sense continuïtat. Per aquesta raó, s'hi van incloure un grup d'assignatures sota el nom de Medicina Integrada I, II, III i IV, que s'impartiran en els tres primers cursos del grau en Medicina.
Medicina Integrada és, doncs, la denominació d'assignatures destinades a presentar els problemes de salut de manera transversal, tant horitzontalment com verticalment. Això significa que els estudiants hauran d'assolir objectius educatius de les assignatures corresponents al seu curs, però també de cursos superiors o inferiors. Òbviament, això implica que el grau es consideri con un tot inseparable i no com una juxtaposició de sis cursos. En altres paraules, els estudiants hauran de comprendre alguns conceptes que teòricament corresponen a assignatures de cursos superiors i, més endavant, tornaran a conceptes dels primers cursos que haurien d'estar ja assolits.
Aquestes assignatures volen també constituir un escenari per al desenvolupament de competències genèriques bàsiques, algunes de les quals seran tractades en altres matèries de manera implícita, però que precisen d'activitats específiques com les que es duran a terme en Medicina Integrada.
2. Competències a assolir
- Conèixer l'estructura de la funció cel·lular, així com les característiques de les biomolècules, el seu metabolisme, la regulació i la integració metabòlica.
- Descriure les bases de la comunicació cel·lular i el comportament de les membranes excitables.
- Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell digestiu.
- Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció del sistema circulatori.
- Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció de l'aparell respiratori.
- Conèixer la morfologia, l'estructura i la funció del sistema nerviós central i perifèric.
- Comprendre el principi de factor de risc i la seva importància en la prevenció de la malaltia.
- Comprendre i interpretar críticament els textos científics.
- Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les principals malalties del sistema circulatori.
- Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les principals malalties de l'aparell digestiu.
- Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les principals malalties de l'aparell respiratori.
- Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les principals malalties del sistema nerviós central i perifèric.
- Reconèixer les característiques de les malalties prevalents en l'ancià.
- Valorar la relació benefici-risc dels procediments diagnòstics i terapèutics.
- Aprendre els fonaments de la farmacologia dels diferents aparells i sistemes.
- Aprendre com gestionar les dinàmiques del treball de grup.
- Aprendre a organitzar el temps de treball personal.
3. Continguts
En el període docent els estudiants hauran de resoldre quatre problemes, als quals dedicaran dues setmanes a cadascun (excepte el cas 4, al qual n'hi dedicaran tres):
- Cas 1: Els ofecs d'en Siset
- Cas 2: Una història d'inflors, ofecs i dolors
- Cas 3: La malaltia sagrada
- Cas 4: Un intrús a l'estómac
4. Avaluació
L'avaluació tindrà en compte les activitats següents:
- Examen final (60% de la nota final): consistirà en 30 preguntes d'elecció múltiple que formaran part de l'examen regular del trimestre (40%) i una prova escrita de resolució de problemes (20%).
- Treballs dels casos (40%):
Cas 1 i 2: treballs individuals (presentació escrita)
Cas 3: treball en grup (presentació escrita)
Cas 4: treball en grup (presentació oral)
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
OBRES GENERALS
ANÒNIM. Dorland, diccionario enciclopédico ilustrado de medicina. 30a. ed. Madrid: Elsevier, 2005.
FOZ, M.; LLAURADÓ, E.; RAMIS, J. Diccionari enciclopèdic de medicina. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
LAST, J. M. (ed.). Diccionario de epidemiología. Salvat: Barcelona, 1989.
NAVARRO, F. A. Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina. 2a. ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2000.
ANATOMIA
LLUSÁ, M.; MERÍ, A.; RUANO-GIL, D. Manual y atlas fotográfico de anatomía del aparato locomotor. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2004.
MOORE, K. L.; AGUR, A. M. R. Fundamentos de anatomía con orientación clínica. 2a. ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2003.
PUTZ, R.; PABST, R. Sobotta atlas de anatomía humana. 22a. ed. Madrid: Editorial Mèdica Panamericana, 2006.
MOORE, K. L.; DALLEY, A. F. Anatomía con orientación clínica. 5a. ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2007.
BIOQUÍMICA
BERG, J. M. Bioquímica. 6a. ed. Barcelona: Reverté, 2008.
MATHEWS, C. K. Bioquímica. 3a. ed. Madrid: Pearson Educación, 2002.
STRYER, L. Bioquímica. 5a. Barcelona: Editorial Reverté, 2003.
VOET, D. Bioquímica. 3a. ed. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana, 2006.
EPIDEMIOLOGIA
GORDIS, l. Epidemiology. 4a. ed. Filadèlfia: WB Saunders, 2009.
LILIENFELD, D. E. Foundations of epidemiology. 3a. ed. Nova York: Oxford University Press, 1994.
MACMAHON, B.; TRICHOUPOULUS, D. Epidemiología. Madrid: Marban, 2001.
ROTHMAN, K. J. Epidemiology: an introduction. Oxford: Oxford University Press, 2002.
SACKETT, D. L.; HAYNES, B.; GUYATT, G. H.; TUGWELL, P. Epidemiología clínica, ciencia básica para la medicina clínica. 2a. ed. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana, 1991.
FARMACOLOGIA
BRUNTON, L. L.; LAZO, J. S.; PARKER, K. L.; Goodman & Gilman. Las bases farmacológicas de la terapéutica. 11a. ed. Mèxic: McGraw-Hill, 2007.
FLÓREZ, J. Farmacología humana. 5a. ed. Barcelona: Elsevier-Masson, 2007.
RANG, H. P.; DALE, M. M.; RITTER, J. M.; FLOWER, R. J.; Rang y Dale Farmacología. 6a. ed. Barcelona: Elsevier-Churchill Livingstone, 2008.
FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA
ESTELLER, A.; CORDERO, M. Fundamentos de fisiopatología. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 1998.
FOX, S. I. Fisiología humana. 10a. ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2008.
GANONG, W. F. Fisiología humana. 20a. ed. Mèxic: El Manual Moderno, 2006.
GUYTON, A. C. Tratado de fisiología médica. 11a. ed. Madrid: Elsevier España, 2006.
GUYTON, A. C.; HALL, J. E. Fisiología y fisiopatología. 6a. ed. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 1998.
LEVY, M. N.; STANTON, B. A.; KOEPPEN, B. M. Fisiología: Berne y Levy. 4a. ed. Madrid: Harcourt, 2006.
POCOCK, G. Fisiología humana: la base de la medicina. 2a. ed. Barcelona: Masson, 2005.
TRESGUERRES, J. A. F. [et al.]. Fisiología humana. 3a. ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2003.
GENÈTICA
GRIFFITHS, A. J. F. [et al.]. Genética moderna. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2000.
KLUG, W. S.; CUMMINGS, M. R. Conceptos de genética. 8a. ed. Madrid: Pearson Educación, 2006.
HISTOLOGIA
FAWCETT, D. W. Bloom and Fawcett: Concise Histology. 2a. ed. Londres: Arnold, 2002.
GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Histología. Texto y Atlas. Mèxic: McGraw-Hill Interamericana, 1997.
JUNQUEIRA, L. C. U. Histología básica. 5a. ed. Barcelona: Masson, 2000.
MCKENZIE, J. C. Basic concpets in cell biology and histology: a student's survival guide. Nova York: McGraw-Hill, Health Professions Divisions, 2000.
STEVENS, A. Histología humana. 3a. ed. Madrid: Elsevier, 2006.
IMMUNOLOGIA
ABBAS, A. K.; LICHTMAN, A. H.; POBER, J. S. Cellular and Molecular Immunology. 6a. ed. Filadèlfia: WB Saunders Elsevier, 2007.
ABBAS, A. K.; LICHTMAN, A. H.; POBER, J. S. Inmunología celular y molecular. 5a. ed. Madrid: Elsevier, 2004.
JANEWAY, C. A.; TRAVERS, P.; WALPORT, M.; CAPRA, J. D. Immunobiology: The Immune System in Health and Disease. 5a. ed. Nova York: Garland, 2001.
JANEWAY, C. A.; TRAVERS, P.; WALPORT, M.; CAPRA, J. D. Inmunobiología. 4a. ed. Barcelona: Masson S.A., 2000.
5.2. Bibliografia complementària
5.3. Recursos didàctics
6. Metodologia
L'assignatura es farà en el format d'aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquest mètode, que s'empra a la UPF des del 2003, suposa el treball dels estudiants sols o en grup entorn a un problema o cas durant dues setmanes, sota la supervisió del seu tutor o tutora.
7. Programació d'activitats
8-1-2010. Presentació de l'assignatura al grup classe. Explicació de l'assignatura, les seves característiques, assignació de grups i resolució de dubtes
11-1-2010. Primera sessió de tutoria del cas 1. Presentació i debat del cas 1
18-1-2010. Segona sessió de tutoria del cas 1. Presentació de les troballes dels estudiants i resolució del cas
22-1-2010. Lliurament del treball individual corresponent al cas 1
25-1-2010. Primera sessió de tutoria del cas 2. correcció dels treballs dels estudiants. Presentació i debat del cas 2
1-2-2010. Segona sessió de tutoria del cas 2. Presentació de les troballes dels estudiants i resolució del cas
5-2-2010. Lliurament del treball individual corresponent al cas 2
8-2-2010. Primera sessió de tutoria del cas 3. Correcció dels treballs dels estudiants. Presentació i debat del cas 3
15-2-2010. Segona sessió de tutoria del cas 3. Presentació de les troballes dels estudiants i resolució del cas
19-2-2010. Lliurament del treball de grup corresponent al cas 3
22-2-2010. Primera sessió de tutoria del cas 4. Correcció del treball del grup dels estudiants. Presentació i debat del cas 4
1-3-2010. Segona sessió de tutoria del cas 4. Presentació de les troballes dels estudiants i resolució del cas
8-3-2010. Tercera sessió de tutoria del cas 4. Presentació oral del treball de grup dels estudiants
12-3-2010. Sessió de tancament de l'assignatura. Discussió dels darrers dubtes, comentaris de preparació de l'examen i avaluació de l'activitat