Llengua Llatina (20029)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: castellà i català
Professorat: Alberto Nodar / Antoni Seva
1. Presentació de l'assignatura
Llengua llatina I forma part d'un grup d'assignatures (amb Literatura llatina, Llengua llatina II i Llengua llatina III) que ofereix els coneixements fonamentals de llengua i literatura llatines per als estudiants d'Humanitats.
La llengua llatina ha estat, fins a l'Edat Moderna, el vehicle d'expressió principal de la cultura europea, tant en la literatura com en els altres camps del coneixement (filosofia, història, dret, ciències etc.). El llatí ha donat origen a gairebé tot el lèxic romànic i, amb el grec, constitueix la base de la terminologia científica. L'estudi de l'etimologia il·lumina el sentit primer dels mots i n'explica els canvis de significació.
Les obres literàries llatines, com les gregues, mantenen la seva vigència i el seu interès permanent. Els clàssics han servit de model o d'inspiració a moltes produccions literàries fins als nostres dies.
Per això els objectius d'aquest grup d'assignatures són: a) avançar en el coneixement del llatí; b) iniciar en l'etimologia i en la semàntica del lèxic romànic; estudiar els gèneres literaris i els autors principals i la seva influència en la tradició literària occidental.
Dins d'aquests objectius generals, Llengua llatina I consistirà en una consolidació dels coneixements elementals de llatí per mitjà d'explicacions sistemàtiques (morfologia i elements de sintaxi), exercicis pràctics i anàlisi i traducció de textos. Molts d'aquests textos seran escolars, però n'hi haurà també de literaris, especialment alguns de medievals, que seran comentats. La teoria i la pràctica aniran unides íntimament.
Per cursar aquesta assignatura, se suposa que els alumnes tenen coneixements elementals de llatí. Als qui no en tinguin, se'ls farà un seguiment particular en tutories.
NOTA: Les explicacions de sintaxi, fonètica i etimologia s'intercalaran entre les explicacions sistemàtiques de morfologia.
2. Competències a assolir
Competències generals |
Competències específiques |
1. Comprensió de les estructures morfològiques i sintàctiques llatines i generals.
2. Aprenentatge de l'evolució del lèxic: etimologia i semàntica.
3. Comparació de la llengua llatina amb les llengües romàniques i amb altres famílies lingüístiques.
4. Anàlisi i comentari de textos.
5. Aprenentatge teòric i pràctic de la traducció.
6. Capacitat d'interrelacionar la llengua i la literatura llatines amb la literatura, la història, l'art i el pensament.
|
1. Domini dels mecanismes de la flexió: declinació i conjugació.
2. Domini d'estructures sintàctiques.
3. Adquisició de tècniques de traducció.
4. Coneixement de les regles de l'evolució del lèxic.
5. Capacitat de comparació lingüística
|
3. Continguts
Bloc de contingut 1: Morfologia I
• Tema 1: Declinació de substantius
• Tema 2: Declinació d'adjectius
• Tema 3: Declinació de pronoms
Bloc de contingut 2: Morfologia II
• Tema 1: Conjugació regular
• Tema 2: La veu passiva
• Tema 3: Verbs irregulars
- Tema 4: Formes nominals del verb
Bloc de contingut 3: Sintaxi
- Tema 1: El relatiu
- Tema 2: Construccions sintàctiques més freqüents
Bloc de contingut 4: Fonètica i etimologia
- Nocions elementals
4. Avaluació
a) avaluació continuada: participació en les activitats a l'aula; seguiment dels exercicis i treballs de traducció regulars;
b) examen final: recollirà els temes, les pràctiques i els aspectes principals tractats en el curs;
c) treball voluntari: versarà sobre algun tema elegit per l'alumne i dirigit pel professor;
d) preparació de l'examen de setembre: als alumnes que suspenguin l'assignatura al juny, se'ls farà una tutoria individualitzada, indicant els punts que s'han de treballar i assignant feines concretes.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Valentí, E., Gramática de la lengua latina: morfología y nociones de sintaxis, Barcelona, Bosch, 1986;
Rubio, L.-González, T., Nueva gramática latina, Madrid, Coloquio, 1990;
Seva, A. (dir.), Diccionari llatí-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993;
Seva, A. (dir.), Diccionari bàsic llatí-català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996;
AA. VV., Vox. Diccionario latino-español, español-latino, Barcelona, Bibliograf, 1996;
Väänänen, V., Introducción al latín vulgar, Madrid, Gredos, 1988;
Tagliavini, C., Orígenes de las lenguas neolatinas, Mèxic, FCE, 1973.
5.2. Bibliografia complementària
Bruguera, J., Història del lèxic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986;
Chueca, L. a. & alii, El perquè de les paraules: l'origen llatí del català i del castellà, Lleida, Pagès, 1996;
Peris, A., Diccionari de locucions i frases llatines, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2001.
5.3. Recursos didàctics
a. Dossier
És l'eina de treball habitual. Consisteix en exercicis i textos seleccionats i anotats pel professor, tenint en compte el nivell de coneixements previsible dels alumnes. Comprèn:
- Exercicis i textos simples de tema variat;
- Narracions de la Llegenda àuria;
- Poemes profans amorosos i goliàrdics;
- Himnes religiosos.
b. Material àudio-visual
Alguns temes s'il·lustraran amb imatges i filmacions; es recomanaran portals d'internet.
6. Metodologia
- Les explicacions teòriques es reduiran als termes essencials i tindran sempre aplicació pràctica.
- L'activitat fonamental seran els exercicis i l'anàlisi i la traducció de textos.
- Els textos a traduir tindran una introducció sobre l'autor i l'obra.
- Els alumnes hauran de preparar individualment pràctiques que es corregiran i explicaran a classe; altres pràctiques es faran a classe, guiades pel professor.
- Alguns temes es complementaran amb material àudio-visual.
- S'atendran personalment en tutories els alumnes que tinguin dificultats o que vulguin ampliar temes.
7. Programació d'activitats
Setmana |
Classe plenària o seminari, continguts, activitat a l'aula |
Activitats fora de l'aula, dates lliuraments |
Setmana 1a |
1ª i 2ª declinacions |
durant tot el trimestre: preparació d'exercicis corresponents a les explicacions i de traduccions de dificultat graduada |
|
|
|
|
|
|
Setmana 2a |
3ª declinació a |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 3a |
3ª declinació b |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 4a |
4ª i 5ª declinacions |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 5a |
declinació i graus dels adjectiu; declinació dels pronoms |
cap a la meitat del trimestre, preparació del treball voluntari |
|
|
|
|
|
|
Setmana 6a |
conjugació regular a |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 7a |
conjugació regular b |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 8a |
veu passiva |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 9a |
verbs irregulars |
|
|
|
|
|
|
|
Setmana 10a |
formes nominals del verb |
lliurament del treball voluntari |
|
|
|
|
|