Curs 2009-10

Art del Renaixement i del Barroc (20018)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 2n
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eva March

1. Presentació de l'assignatura

Art del Renaixement i del Barroc és una assignatura de caràcter bàsic en els Estudis d'Humanitats que pretén fer una aproximació a un període concret de la Història de l'Art: el Renaixement i el Barroc. Aquesta aproximació no pressuposa, no obstant, abastar totes les manifestacions artístiques que es van produir en els anys compresos entre els segles XV a XVII però si assolir un nivell de coneixement que permeti, a partir d'una selecció d'obres -sovint les més paradigmàtiques però no sempre-, entendre els trets fonamentals i definidors dels moviments artístics esmentats per tal de poder establir la seva determinant contribució a la Història de l'Art.

L'objectiu és el de comprendre el fet artístic no de manera aïllada sinó com quelcom inserit en la societat pel qual és produit. Així, i sense descuidar els aspectes més recurrentment analitzats per la historiografia tradicional, l'assignatura dedicarà especial atenció a la història social de l'art i, particularment, a la vessant que considera els factors socials -en ocasions també ideològics- com essencials en la interpretació de la producció artística.

Com el seu nom indica, Art del Renaixement i del Barroc dóna continuïtat a Història de l'Art I. Amb tot, i malgrat que l'encertada comprensió de fets artístics assolits en moments més embrionaris pot ajudar a entendre l'abast dels que esdevenen posteriorment, es pot afirmar que l'assignatura que aquí es presenta te una unicitat i especificitat pròpies.

Prerequisits per al seguiment de l'itinerari formatiu

La preparació que es pressuposa per encarar degudament Art del Renaixement i del Barroc és la que es derivaria d'haver cursat una assignatura general d'Història de l'Art -a les acaballes del batxillerat- i d'haver superat satisfactòriament els coneixements compresos dins Història de l'Art I; això hauria d'implicar que molts -no tots- dels termes, obres i/o artistes que s'analitzaran formen part de l'univers cognitiu de l'estudiant.

Es recomana als estudiants amb nul.les o escasses nocions del vocabulari artístic que iniciïn un primer apropament, sobretot, a la terminologia arquitectònica/escultòrica. Es tractaria no tant de dominar-la com de saber, si més no, els elements fonamentals.

Es aconsellable estar avesat a la lectura de textos artístics. Ens referim, especialment, a les fonts artístiques generades durant els segles XV, XVI i XVII. Tanmateix facilitaria la comprensió de bona part dels continguts de l'assignatura el conèixer l'Antic i el Nou Testament. En aquest sentit, i junt a la iconografia religiosa, seria recomanable tenir una sòlida base de mitologia clàssica.

Art del Renaixement i del Barroc està estretament vinculada amb diverses assignatures de l'itinerari d'art -especialment i per motius òbvis amb Història de l'Art I i III- però també amb les dels itineraris d'història i filosofia. Com ja s'ha esmentat en l'apartat corresponent, ens aproparem a la Història de l'Art entenent els assoliments artístics no de manera aïllada sinó en un context històric, polític i social concret, els quals són, en definitiva els que els hi donen raó de ser.

2. Competències a assolir

Competències generals

Instrumentals

1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

2. Exposició d'un tema en públic.

3. Anàlisi, síntesi i gestió de fonts d'informació diverses.

4. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics.

5. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premises.

6. Generalització o extracció d'una norma general a partir d'un nombre limitat de dades o exemples.

7. Transmissió escrita i oral dels coneixements adquirits.

8. Comprensió de la interrelació entre literatura, història, art i pensament.

9. Detecció de la informació cultural i ideològica implícita en un text.

10. Argumentació, és a dir, defensa o justificació escrita i oral d'una determinada posició.

Interpersonals

1. Saber treballar en equip.

2. Integració del treball en equip en el treball autònom.

3. Comunicació interpresonal en grup reduït i en gran grup.

4. Raonament crític.

Sistèmiques

1. Aprenentage autònom.

2. Capacitat de formació continuada.

Competències específiques

1. Comprendre el significat dels termes Renaixement i Barroc. És a dir, saber destriar els elements que han de donar-se per tal que una obra pugui ser qualificada de renaixentista o barroca.
2. Comprendre la capacitat d'adaptació del Renaixement i el Barroc a les circumstàncies específiques de les diverses zones geogràfiques d'Europa.
3. Analitzar les vies a través de les quals es produeix un diàleg entre diferents centres artístics.
4. Establir les concomitàncies o les divergències entre els centres artístics creadors i els receptors.
5. Comprendre que el fet artístic pot ésser analitzat des de vessants molt diverses i que aquesta multiplicitat porta sovint, a interpretacions que no sempre son coincidents.
6. Saber integrar, en l'anàlisi de les obres d'art, els plantejaments historiogràfics tradicionals amb les noves vies interpretatives.
7. Adquirir habilitat en l'anàlisi de les imatges, les quals poden ésser, per tant, analitzades des de diferents perspectives. Donat que sovint no hi ha una única lectura certera, saber justificar els motius que porten a adoptar una posició o una altra.
8. Saber extreure informació útil dels textos artístico-literaris produïts en els segles XV, XVI i XVII.

3. Continguts

L'art com a expressió de l'orgull civil: la Florència del Quattrocento. Orsanmichele i l'escultura del primer Renaixement.
Antiguitat i Renaixement: la recepció dels models de l'art clàssic en l'art italià del 1400. La capella Scrovegni, la capella Brancacci i l'arquitectura de Brunelleschi.
La pintura flamenca al 1400. Un model alternatiu al Renaixement italià. Robert Campin i Jan Van Eyck.
La imatge del poder: l'art a les corts italianes. Urbino, Mantua, Nàpols i Ferrara.
El moment de la perfecció: l'Alt Renaixement a Roma. Rafael i les estances vaticanes.
Roma o el bressol del Barroc. Gian Lorenzo Bernini al servei del Papat: arquitectura i escultura al voltant de Sant Pere del Vaticà.
El Segle d'Or de la pintura espanyola. Sevilla i Madrid: dos models pictòrics. L'assimilació del caravaggisme a Espanya. Velázquez.
L'art barroc no religiós: la pintura al servei de la societat civil holandesa. Els retrats, la natura morta, la pintura de gènere i el paisatge.

4. Avaluació

Tant per l'exàmen final com pels treballs que es presentaran i debatran en els diferents seminiaris (els quals es faran individualment i, ocasionalment, en grups de dues o tres persones), l'alumne ha d'aconseguir la correció en tres aspectes que cal considerar bàsics i fonamentals: informació, reflexió i expressió.

Informació

La valoració de la informació es fara tenint en compte:

1. La seva amplitud i interdisciplinaritat així com el seu enfoc conceptual i la varietat de la seva procedència. A partir del que s'ha proposat a classe s'ha d'establir una anàlisi crítica de les diferents informacions rebudes.

2. La referencia exacta de les fonts d'informació fetes servir en relació al tema tractat, la conveniència d'aquestes i el "cribat" que el propi alumne hagi efectuat en la seva sel.lecció, donat que no tot és resposta per a tot i no tot el que se sap te que esser dit en qualsevol oportunitat que es presenti.

3. Que aquesta informació es transmeti amb claredat i de manera indubitativa al possible lector o oïdor -el professor i la resta dels alumnes-. La interpretació personal del tema, independentment de la valoració de les conclusions a que arribin els autors consultats.

4. La metodologia utilitzada a l'efectuar els treballs i exàmen corresponents, metodologia observable tant pel que fa al material complementari que l'alumne pot presentar (fotografies, esquemes, etc.) com al treball/exàmen en si: exactitud en les definicions i en les dades objectivables, coneixement dels textos citats, bibliografia, etc.

Reflexió

No hi ha un nivell mínim en quant a la reflexió sobre un tema o una qüestió. Simplement no es consideraran vàlids els treballs o exàmens que no superin el mer coneixement memorístic o repetitiu dels temes tractats, encara que aquest coneixement fóra complert. És necessari demostrar un mínim nivell de reflexió i crítica d'aquests coneixements, per tant es valorarà:

L'agudesa crítica de la qüestió plantejada per l'alumne en front de la realitat que hagi d'analitzar.
El nivell de desenvolupament, l'articulació general de la reflexió, la seva coherència i el seu rigor lògic; la relació entre la informació aportada i el problema plantejat i la implicació de la reflexió en visions més amplies que la situïn en un determinat context i la facin comprensible i extensible a allò que és genèric.
En relació amb la capacitat d'autocrítica implícita a la reflexió es valorarà:

- El mostrar explícitament els criteris d'anàlisi utilitzats.

- El saber explicar la metodologia i el procés seguit en l'elaboració dels coneixements i en la reflexió sobre el mateixos. És a dir, s'han de raonar les opinions exposades, mostrant amb claredat els pressupostos a partir dels quals s'han elaborat aquelles.

La capacitat d'enfrontar-se a la qüestió plantejada amb mètodes i actituts (no només informacions) procedents d'àreas de coneixements que no siguin estrictament les de la Història de l'Art.

Expressió

No es tindran en consideració els treballs o exàmens que presentin una ortografia descuidada i amb excessives faltes, il.legibles per la lletra i sense un mínim d'ordre lògic que faci possible la seva comprensió. L'alumne ha de tenir en compte, per tant:

- L'ordre i claredat expositiva en l'articulació general del treball.

- La cura en la composició gràfica.

- L'exactitud, claredat i concisió de l'expressió.

- L'ús rigorós i exacte del vocabulari general i del específic de la Història de l'Art.

L'avaluació s'efectuarà per mitjà dels instruments següents:

- Un únic exàmen a final del segon trimestre el qual representarà el 70 % de la nota final de l'assignatura.

- Les activitats/treballs desenvolupats en els seminaris, els quals forniran el 30% de la nota final de l'assignatura.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

ANTAL, F., El mundo florentino y su ambiente social, Alianza, Madrid, 1989 (1947).

ARGAN, G. C., Renacimiento y Barroco, 2 vols., Akal, Madrid, 1987 (1976).

BAXANDALL, M., Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento. Arte y experiencia en el Quattrocento, Gustavo Gili, Barcelona, 1978 (1972).

BLUNT, A., Teoria de las Artes en Italia, Cátedra, Madrid, 1987 (1940).

BROWN, J., La Edad de Oro de la pintura española, Nerea, Madrid, 1991.

BURKE, P., El Renacimiento italiano. Cultura y sociedad en Italia, Alianza, Madrid, 1993 (1986).

CHASTEL, A., El Arte del Renacimiento 1450-1500, Akal, Madrid, 2005.

COLE, A., Art of the Italian Renaissance Courts, Everyman Art Library, Londres, 1995.

HARBISON, C., The Art of Northern Renaissance, Weidenfeld and Nicolson, Londres, 1995.

HASKELL, F., Patrones y pintores: arte y sociedad en la Italia barroca, Cátedra, Madrid, 1984 (1980).

HOLLINGSWORTH, M., El patronazgo artístico en la Italia del Renacimiento. De 1400 a principios del siglo XVI, Akal, Madrid, 2002 (1994).

PÄCHT, O., Early Netherlandish Painting. From Rogier van der Weyden to Gerard David, Harvey Miller, Londres, 1994.

PANOFSKY, E., Los primitivos flamencos, Cátedra, Madrid, 1998 (1966).

PAOLETTI, J. i RADKE, G. M., El Arte en la Italia del Renacimiento, Akal, Madrid, 2002 (1997).

PEREZ SANCHEZ, A. E., Pintura barroca en España: 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1992.

POPE-HENNESSY, J., La escultura italiana en el Renacimiento, Nerea, Madrid, 1989 (1958).

The Glory of the Golden Age: Dutch Art of the 17th Century, Rijksmuseum, Amsterdam, 2000.

WACKERNAGEL, M., El medio artístico en la Florencia del Renacimiento: obras, comitentes, talleres y mercado, Akal, Madrid, 1997.

WELCH, E., Art in Renaissance Italy, Oxford University Press, 2000.

WITTKOWER, R., Arte y arquitectura en Italia, 1600-1750, Cátedra, Madrid, 1995.

WÖLFFLIN, H., Renacimiento y Barroco, Paidós, Barcelona, 1991 (1888).

5.2. Bibliografia complementària

BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, 2 vols., Taurus, Madrid, 1973 (1968).

BROTTON, J., El bazar del Renacimiento, Paidós, Barcelona, 2003.

CASTELFRANCHI VEGAS, L., Italie et Flandes. Primitifs flamands et Renaissance Italienne, L'Aventurinne, Paris, 1995 (1983).

KRISTELLER, P. O., El pensamiento renacentista y las artes, Taurus, Madrid, 1986 (1965).

MURRAY, L., El Alto Renacimento y el Manierismo. Italia, el norte y España, Destino, 1995 (1977).

PANOFSKY, E., Renacimiento y renacimientos en el arte occidental, Alianza, Madrid, 1975 (1960).

8.3. Fonts d'informació per a l'aprenentatge. Bibliografia de reforç:

CHASTEL, A., El arte italiano, Akal, Madrid, 1988 (1957).

GOMBRICH, E. H., La Historia del arte, Debate/Círculo de Lectores, Madrid, 1997 (1985).

HARTT, F., History of Italian Renaissance Art: Painting, Sculpture, Architecture, Abrams, Nueva York, 1987.

JESTAZ, B., Historia del Arte del Renacimiento, Akal, Madrid, 1991 (1984).

JANSON, H. W., Historia general del arte, Alianza, Madrid, 1990.

REAU, L., Iconografía del arte cristiano, 5 vols., Serbal, Barcelona, 1996 (1955-1959).

Summa Pictorica. Historia Universal de la Pintura (dir. Joan Sureda), Planeta, Barcelona, 1998.

TURNER, J. (ed.), The Dictionary of Art, 34 vols., Grove, Nueva York, 1996.

8.4. Recursos didàctics. Material docent de l'assignatura

- Dossier de textos artístico-literaris dels segles XV, XVI i XVII.

8.5. Recursos didàctics. Materials i eines de suport

- La pàgina web www.upf.es/materials/fhuma/renaix i els links en ella assenyalats.

5.3. Recursos didàctics

6. Metodologia

El model metodològic que es seguirà per assolir els coneixements compresos en l'assignatura combinarà diferents vies d'aprenentatge. Serà a les classes plenàries on es donarà el gruix principal de la matèria així com les indicacions generals per acabar d'elaborar cada un dels vuit blocs de continguts en què es divideix Art del Renaixement i del Barroc. Per tant, una vegada plantejades les qüestions considerades fonamentals, l'alumne les treballarà individualment servint-se, per fer-ho, tant de la bibliografia específica de cada tema -la qual serà oportunament assenyalada en les classes plenàries- com del dossier de textos artístico-literaris que tindrà a la seva disposició. Paral.lelament, en els seminaris, es posaran en comú els diversos punts de vista dels exemples escollits pels alumnes.

Aquesta serà la dinàmica habitual per elaborar la majoria dels blocs de continguts, ara bé, en dos casos concrets, els corresponents als temes 4 i 7 l'alumne els prepararà íntegrament utilitzant dos fonts d'informació diferent. En el primer cas, la pàgina web www.upf.es/materials/fhuma/renaix, la qual, tot i el títol -Art del Renaixement i del Barroc. El Renaixement a Itàlia-, abasta només informacions relatives al tema de L'art a les corts italianes en el segle XV. Pel que fa al tema 7, l'alumne el prepararà d'acord a les indicacions que es donaran durant la visita a les col.leccions d'art barroc del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

7. Programació d'activitats

Setmana 1

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 2

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 3

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 4

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 5

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 6

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 7

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 8

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 9

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

Setmana 10

Sessió 1-Plenària

Sessió 2- Seminari

OBSERVACIONS: La visita a les col.leccions barroques del MNAC es farà dintre de l'horari de l'assignatura tot i que estarà subjecte a la disponibilitat del Museu; per tant, aquest factor i el nombre màxim d'alumnes permès per visitar-les, condicionarà el dia/dies que es destinaran per fer la sortida.