Curs 2009-2010

Llicenciatura en Humanitats  

Art Contemporani C (11612)

 

L'assignatura se centrarà en els canvis introduïts en l'art europeu dels inicis del segle XX i aprofundirà en els moviments d'avantguarda de la primera meitat del segle fins als anys vint.

1. LA FORMA GENERADORA

1.1. Aguste Rodin. L'home que camina. Les portes de l'infern, una reserva de formes. Marcottage i repetició. El monument: Els burgesos de Calais, Victor Hugo i Balzac. La mà de Déu.
1.2. L'escultura dels pintors. Degas i el moviment. Paul Gauguin i el relleu. Les esquenes de Matisse.

2. LA RECERCA DE LA INFINITUD

2.1. Escultura cubista. Picasso, els caps de Fernande i els tableau-objet. Archipenko i l'esulto-pintura. Els transparents de Lipchitz i la seva relació amb Juan Gris. Els relleus de Braque. Laurens i el clarobscur escultòric.
2.2. Escultura futurista. Boccioni i l'infinit plàstic. Balla i el dinamisme.

3. L'OBERTURA VERS L'ESPAI

3.1. Escultura constructivista. La Guitarra de Picasso. Vladimir Tatlin i els contrarelleus. Naum Gabo i la transparència. Antoine Pevsner i el reflex. Obrist, Itten, Gropius, Tatlin, Gabo, monuments per una nova era. Rodchenko i l'escultura plana. Lissitzky i l'espai PROUN.
3. 2. Escultura suprematista. Georges Vantongerloo i De Stijl. Laszlo Moholy-Nagy i la llum. Oskar Schlemmer i la Bauhaus. Kurt Schwitters i la Merzbau.

4. LA TRANSCENDÈNCIA DE LA MATÈRIA

4.1. La introducció del buit. Juli González i les gàbies espacials. Alexander Calder i el dibuix en l'espai. Alberto Giacometti i l'objecte esculpit. David Smith i l'escultura en ferro.
4.2. La persistència de la massa. Hans Arp i les concrecions. Constantin Brancusi i la saviesa de la matèria. La Maiastra i l' Ocell en l'espai. Mlle. Pogany, la Musa. Columna sense fi.
4.3. El buit com a massa. Henry Moore i la forma interior. Barbara Hepworth i les perforacions.

5. L'"ÉLAN" VITAL

5.1. Arquitectura Art Nouveau. L'expressionisme de l'orgànic. Horta i el coup de fouet. Van de Velde i la línia complementària. Guimard i el naturalisme. El racionalisme del maó. Mackintosh i l'Escola de Glasgow. Otto Wagner, Josef Hoffmann i Joseph Maria Olbrich: la Viena fi de segle.
5.2. Els Estats Units en paral·lel. Louis Sullivan i l'Escola de Chicago. Frank Lloyd Wright i l'arquitectura orgànica.

6. L'EXPRESSIÓ SUBJECTIVA

6.1. Arquitectura expressionista. Hermann Muthesius i la Deutscher Werkbund. Hans Poelzig i l'ideal del gòtic. Rudolph Steiner i el Goetheanum. Bruno Taut i la Gläserne Kette. Erich Mendelsohn i la Torre Einstein. Hugo Häring i el debat de la CIAM (1928).

7. L'ESTÈTICA DE LA RAÓ

7.1. Funcionalisme i Racionalisme. Adolf Loos i l'ornament. Peter Behrens i la Fàbrica AEG. Walter Gropius i l'Escola de la Bauhaus. Arquitectura De Stijl: Van Doesburg, J.J. P. Oud, Van Eestern i G. Rietveld. Ludwig Mies van der Rohe i el Pavelló de Barcelona. Le Corbusier i el gir de Ronchamp.

BIBLIOGRAFIA

AADD, La escultura. La aventura de la escultura moderna en los siglos XIX y XX, Skira, Barcelona, 1996
AADD, Picasso and the age of iron, Guggenheim Museum, New York, 1993
COLLINS, Peter, Los ideales de la arquitectura moderna, Gustavo Gili, Barcelona, 1998
GUASCH CEBALLOS, Ricardo (ed.), Espacio fluido versus espacio sistemático, Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona 1995
READ, Herbert, La escultura moderna, Ediciones Destino, Barcelona, 1994
SEARING, Helen (ed.), In search of Modern Architecture: a Tribute to H.-R. Hitchcock, The MIT Press, New York, 1982

Idioma: català