Curs 2009-2010
Llicenciatura en Traducció i Interpretació
12838 Traducció Especialitzada Juridicoeconòmica B-A (francès - català) II
Continguts
Les competències exposades es treballaran i s'assoliran a partir de l'estudi dels diferents gèneres textuals i àmbits temàtics que indiquem a continuació:
Mòdul 1: textos d'aplicació del dret (contractes)
Mòdul 2: textos legislatius sobre temes econòmics i jurídics
Mòdul 3: textos jurisprudencials (àmbit civil, penal i social)
Competències
L'objectiu general d'aquesta assignatura és que l'estudiant desenvolupi la competència traductora en l'àmbit de l'especialitat juridicoeconòmica per tal de ser capaç de satisfer encàrrecs de traducció d'acord amb les instruccions donades per l'iniciador de la traducció. Alhora, per al desenvolupament d'aquesta competència global cal que l'estudiant assoleixi, en l'àmbit concret del dret i l'economia, les competències instrumentals de comprensió escrita en llengua de partida (francès), de producció escrita en llengua d'arribada (català i espanyol), i d'anàlisi de la llengua i el text, així com la competència sistèmica d'aprendre a aprendre. Les detallem a continuació.
Instrumentals
1) Comprensió escrita en llengua de partida (francès)
Capacitat de comprendre globalment i en detall textos juridicoeconòmics en francès de diferent temàtica i tipologia textual.
Capacitat de comprendre conceptes específics de l'àmbit temàtic del dret i de l'economia.
Capacitat d'aplicar estratègies de comprensió i interpretació en un text escrit.
Aquestes competències impliquen alhora desenvolupar les capacitats següents:
- Capacitat de detectar i comprendre referents extralingüístics propis de la cultura de partida, tant de dret com d'economia, i convencions pròpies de la llengua, l'estil o el text de partida.
- Capacitat de reconèixer i interpretar els valors semanticopragmàtics i l'orientació argumentativa de determinades unitats lingüístiques (connectors, operadors, lèxic, etc.).
2) Anàlisi de la llengua i el text de partida (francès)
Capacitat d'analitzar el text de partida tant des del punt de vista peritextual, macrotextual com microtextual.
Capacitat de detectar problemes de traducció i prendre una decisió per tal de resoldre'ls.
Capacitat de conèixer les diferents possibilitats de traduir un element propi de la cultura de partida segons la idiosincràsia mateixa de l'element en qüestió i de l'encàrrec de traducció (traducció literal, préstec, adaptació, etc.).
3) Producció escrita en les llengues d'arribada (català i espanyol)
Capacitat de produir un text juridicoeconòmic en llengua d'arribada (català o espanyol) que mantingui una relació amb el text de partida suficient perquè el text d'arribada es consideri traducció; és a dir, amb diferents graus d'adequació o lleialtat respecte a l'original d'acord amb les consignes de l'encàrrec de traducció.
Capacitat d'utilitzar una estratègia traductora determinada en funció de les indicacions de l'encàrrec o el tipus de dificultat traductora que presenta el text (adaptació, traducció literal, etc.)
Capacitat de trobar per als referents jurídics o econòmics propis de la cultura de partida equivalents funcionals o aproximats en la cultura d'arribada.
Capacitat d'explicar o fer entendre en la cultura d'arribada referents extralingüístics jurídics o econòmics exclusius de la cultura de partida i inexistents en la cultura d'arribada.
Metodologia
El dossier en suport paper (disponible també en suport electrònic al campus global) és l'eina de treball bàsica per a l'assignatura i reflecteix l'organització d'aquesta en tres mòduls. Conté els textos i els exercicis a partir dels quals es practicaran les estratègies de comprensió i d'anàlisi del text, així com també exercicis per a treballar les estratègies de producció en llengua d'arribada i de recuperació del text de partida. Aquests exercicis permeten tractar aspectes específics de les habilitats traductològiques; per ex. exercicis sobre paranys de traducció, sobre l'anàlisi del valor semanticopragmàtic de determinats elements lingüístics, exercicis de recerca (fonts lexicogràfiques monolingües i bilingües), exercicis de detecció i solució de referències culturals, exercicis per aplicar diferents estratègies traductores, exercicis estilístics i de reformulació, etc.
Cada text que serà objecte de traducció anirà precedit d'un quadre introductori en què s'explicitarà l'encàrrec de traducció i els aspectes d'anàlisi que cal treballar. D'aquesta manera s'orienta l'estudiant i aquest podrà preparar millor les sessions, organitzar els apunts i recuperar les sessions a les quals no hagi assistit.
El dossier proposa també activitats complementàries relacionades amb els textos objecte de traducció per a aquells estudiants que desitgin fer més pràctiques o aprofundir en algun aspecte temàtic, dicursiu o traductològic.
L'altra eina fonamental de l'assignatura està constituïda pels materials docents que es penjaran a la web de l'assignatura (al moodle): documents teòrics, textos paral.lels, exercicis complementaris, glossaris, etc. En aquesta web també es penjaran les solucions d'alguns exercicis i les correccions d'algunes traduccions, de manera que els estudiants podran treballar aquests aspectes de forma autònoma i, si escau, plantejar els dubtes a l'aula.
Prèviament a la traducció, a l'aula es presentarà el tipus de text i s'anunciaran les possibles dificultats de traducció per tal d'orientar l'estudiant en la seva tasca. Es combinarà la pràctica de l'anàlisi textual i la traducció amb explicacions teòriques sobre conceptes traductològics i discursius (nivells peri, macro i micro) i sobre continguts temàtics i culturals.
És requisit indispensable que els estudiants hagin llegit, preparat i traduït els textos per a les sessions corresponents d'acord amb la planificació prevista (vg. calendari més avall).
A l'aula es corregiran les traduccions que l'estudiant haurà fet, individualment o en grup, i es comentaran dificultats que hagin quedat pendents.
Bibliografia
DICCIONARIS GENERALS (CASTELLÀ, CATALÀ, FRANCÈS) I DICCIONARIS D'ESPECIALITAT (DRET I ECONOMIA)
ALCARAZ VARÓ, E. i HUGUES, B. (1992): Diccionario de términos jurídicos, Barcelona, Ariel.
AMORÓS RICA, N. (1986): Dictionnaire juridique: français-espagnol, espagnol-français, París, Navarre.
BRUGUERA, J. (2000): Diccionari de dubtes i dificultats del català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
CANO RICO, J. R. (1994): Diccionario económico, financiero y bursátil (inglés, castellano y francés). Madrid, Tecnos.
CHAPRON, J. i GERBOI, P. (1988): Dictionnaire de l'espagnol économique, commercial et financier espagnol-français, français-espagnol. París, Presses Pocket.
DIVERSOS AUTORS (1998): Gran diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
DIVERSOS AUTORS (2000): Diccionari de la negociació col·lectiva, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Treball.
DIVERSOS AUTORS (2001): Diccionari d'economia i gestió, 2001, UPC, Enciclopèdia Catalana.
FRÉMY, D. y M. (1993): QUID, França, Ed. Robert Laffont.
IL·LUSTRE COL·LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA (1997): Diccionari jurídic català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (1995): Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62.
MERLIN WALCH, O. (1998): Dictionnaire juridique: français-espagnol, español-francés, 4a ed., LDGJ.
MOLINER, M. (1987): Diccionario del uso del español. Madrid, Gredos.
MESTRES, J. M., GUILLÉN, J. (1992): Diccionari d'abreviacions, Barcelona, Enciclopèdia Catalana (2001).
PÉRON, M. et al. (dirs.) (1992) : Le Robert & Collins du manegement (commercial, financier, economique, juridique). Dictionnaire français-anglais, anglais-français; French-English, English-French dictionary. París, Le Robert.
PEY, S. (1993): Diccionari de sinònims i antònims, Barcelona, Teide.
RASPALL, J., MARTÍ, J., (1984): Diccionari de locucions i frases fetes, Barcelona, Edicions 62.
RIBÓ DURAN, L. (1987): Diccionario de Derecho, Barcelona, Bosch.
ROBERT, P. (1993): Le Petit Robert 1. Dictionnaire alphabétique et analogique de la langue française, París, Le Robert.
ROBERT, P. (1993): Le Petit Robert 2. Dictionnaire universel des noms propres alphabétique et analogique, París, Le Robert.
ALTRES OBRES DE CONSULTA (CASTELLÀ, CATALÀ, FRANCÈS)
EN CASTELLÀ
BERDULLAS, J. J. i OLIVARES, E. (1997): «La traducción jurídica como caso especial de traducción», en Fernández, F. y Ortega, E., Estudios sobre traducción e interpretación (Actas de las I Jornadas Internacionales de Traducción e Interpretación de la Universidad de Málaga). Málaga: Universidad de Málaga, págs. 213-216.
BORJA ALBI, A. (2000): El texto jurídico inglés y su traducción al español. Ariel: Barcelona.
DIVERSOS AUTORS (1998): Clave. Diccionario de uso del español actual. Madrid, Ediciones S/M.
MARTÍNEZ DE SOUSA, J. (1998): Diccionario de usos y dudas del español actual. Barcelona: Biblograf.
MUÑOZ, MARÍA LUISA (2001): «La traducción de los órganos jurisdiccionales: criterios de traducción, francés/ español», a M. L. Casal, G. Conde i altres, La lingüística francesa en España camino del siglo XXI, Madrid, Ed. Arrecife, vol. II, pàg. 719-722.
ORTEGA, E. (1996): El proceso de traducción de documentos jurídicos, Granada: Comares.
SECO, M. (1981): Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española. Madrid: Aguilar.
EN CATALÀ
BADIA, J., BRUGAROLES, N., et alii, (1997): El llibre de la llengua catalana, Barcelona, Castellnou.
Codi Penal, 1998, Barcelona, Atelier Textos jurídics, Trad. a cura de l'Àrea de Dret Penal i de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.
DUARTE, C. (1993): «Introducció a la traducció jurídica i administrativa», Llengua i administració, Barcelona, Columna, pàg. 89-111.
DUARTE, C., ALSINA, A., SIBINA, S. (1996): Manual de llenguatge administratiu, Barcelona, Escola d'Administració Pública de Catalunya.
DUARTE, C., SOLÉ, J. R. (1989): Els drets humans: els textos bàsics, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament.
Majúscules i minúscules, 1992, Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, Direcció General de Política Lingüística, Col. Estudis i propostes, Generalitat de Catalunya.
SOLÀ, J., PUJOL, J. M. (1990): Tractat de puntuació, Barcelona, Columna.
EN FRANCÈS
BOURGEOIS, R. i TERRONE, P. ( 2001): La France des institutions, PUG, Col. FLE.COLONNA, R. (1990): Initiation à l'économie, Bèlgica, Marabout.
DOPPAGNE, A. (1991), Majuscules, abréviations, symboles et sigles, París, Duculot.
FONTETTE, F. de (1988): Vocabulaire juridique, París, PUF, Que sais-je?
GUNTEN, B. De, MARTIN, A., NIOGRET, M. (2000): Les institutions de la France, París, Ed. Nathan, Repères pratiques.
LABREUCHE, F., MAZEREAU, G. (2000), Vocabulaire économique quadrilingue (français, anglais, allemand, espagnol), França, PUF, Col. Major.
MARTINA, D. (1997): Précis d'économie, France, Nathan, Repères pratiques.
MARTINA, D. (1999), L'économie de la France, France, Nathan, Repères pratiques.
RASSAT, Michèle-Laure (1985): La justice en France, París, PUF, Que sais-je?
RODRÍGUEZ-FERRERA, J.-Cl. (1997): La economía mundial y el desarrollo, Acento Editorial, Flash (2001).
TEULON, F. (1996): Vocabulaire économique, França, PUF, Que sais-je?
TORRE, J. M. (1997): «Le français juridique, une langue à des fins spécifiques», La langue de spécialité et le discours scientifique, Piqué, Andre-Besó, Cuéllar (eds), València, Universitat de València, Au llibres, pàg. 31-37.
VÉGLIA, A. (1997): «Analyse d'un arrêt de rejet de la Cour de Cassation», La langue de spécialité et le discours scientifique, Piqué, Andre-Besó, Cuéllar (eds), València, Universitat de València, Au llibres, pàg. 38-42.