Curs 2009-2010

Dret de l'Empresa I (20641)

  • Assignatura: "Dret de l'Empresa I"
  • Curs Acadèmic:      2009-2010                    Curs:    1                      Trimestre: 2
  • Titulació / Estudis: Grau en Ciències Empresarials
  • Area de coneixement: Filosofia del Dret (Departament de Dret)
  • Número de crèdits ECTS: 6                          Hores dedicació estudiant: 150 h.
  • Llengua de docència: català i castellà
  • Grup de docència: 1 i 2
  • Professors: Marisa Iglesias, Josep Lluis Martí, Lorena Ramírez, Rafael Ramis

  

 1. Presentació de la assignatura

L'assignatura Dret de l'empresa I (fonaments jurídics) aporta coneixements bàsics de Dret, presentant un panorama dels aspectes generals d'un ordenament jurídic i dels seus vincles amb altres fenòmens socials i econòmics. En primer lloc, la finalitat de l'assignatura és analitzar i interrelacionar un conjunt de nocions que són imprescindibles per tenir una primera aproximació al Dret en la seva globalitat, fent especial referència al paper del Dret en l'organització social, els elements normatius d'un sistema jurídic i els conceptes comuns a les diverses branques del Dret.

En segon lloc, aquesta assignatura ofereix una presentació general de l'ordenament jurídic espanyol, introduint a l'estudiant en el coneixement de les principals institucions de l'Estat, la jerarquia de normes, els drets fonamentals i la Constitució econòmica. La idea que regeix aquesta part del curs és que qualsevol professional del món empresarial ha de tenir uns coneixements mínims del propi ordenament jurídic abans d'aprofundir en l'estudi del Dret de l'empresa.     

Per últim, aquesta matèria també té la finalitat d'aportar una primera aproximació a la valoració moral del Dret i a l'anàlisi crítica de les institucions jurídiques. L'objectiu en aquest aspecte és el de donar a l'estudiant instruments per entendre com es justifiquen les estructures jurídiques i com s'haurien de configurar per servir de manera adequada als seus objectius socials. La reflexió sobre qüestions bàsiques d'ètica normativa permet adquirir una visió del Dret integral i raonada.

2. Competències a adquirir en l'assignatura

Competències generals

Competències específiques de l'assignatura

Competències instrumentals

1.    Capacitat d'anàlisi i de síntesi.

És una competència bàsica en la nostra assignatura. S'avaluarà a partir dels seminaris, en les presentacions orals i els controls per escrit.  

2.    Comunicació oral i escrita en la pròpia llengua.

S'avaluarà en els seminaris, a partir les presentacions orals i els controls per escrit.

3.    Resolució de problemes.

Al llarg del curs es plantejaran problemes teòrics i pràctics. Es pretén que l'estudiant pugui aplicar coneixements teòrics a la pràctica. S'avaluarà en els seminaris i en l'examen final.

 

4.    Capacitat de gestió de la informació.

L'assignatura busca la integració de tots els coneixements i la vinculació entre diferents conceptes i idees. S'avaluarà en els seminaris i a l'examen final.

Competències interpersonals

5.    Raonament crític. L'assignatura busca que l'estudiant aprengui a raonar adequadament des del punt de vista d'un jurista. També que les opinions raonades s'expressin públicament i en un context d'intercanvi dialèctic. S'avaluarà en els seminaris a partir de la discussió, argumentació i participació.

Competències sistèmiques

6.    Aprenentatge autònom.

L'estudiant haurà de ser capaç d'aprendre per si mateix a partir de les lectures, consulta bibliogràfica i tutories. 

1.       Aprendre a identificar els vincles entre el Dret, la cooperació social, la seguretat i el poder. 

2.       Ser capaç de comprendre les característiques definitòries d'un ordenament jurídic   

3.       Conèixer els elements que composen el Dret, identificar normes i distingir entre diferents classes de normes jurídiques.

4.       Entendre el paper dels diversos poders de l'Estat i les seves funcions principals.

5.       Entendre la importància jurídica dels drets fonamentals, els mecanismes per la seva protecció i els tres bàsics de la Constitució econòmica.

6.       Ser capaç d'identificar les diferents teories i arguments que ens permeten valorar adequadament el Dret.

7.       Adoptar en tot moment un posicionament crític respecte a les principals institucions jurídiques

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

1) Objectius conceptuals

1. Prendre consciència de les funcions bàsiques que tot sistema jurídic desenvolupa en el context social, econòmic i polític d'una societat.

2. Comprendre el concepte de Dret i les seves relacions amb la moral i la política.

3. Identificar les característiques pròpies de les normes jurídiques i les seves tipologies.

4. Adquirir el domini d'un utillatge conceptual comú a totes les branques del Dret, identificant les relacions mútues entre els diferents conceptes jurídics bàsics.

5. Entendre les implicacions polítiques i morals de les decisions jurídiques i aprendre a valorar èticament algunes de les nostres institucions.

6. Prendre consciència de la necessària visió interdisciplinar dels problemes jurídics.

Aquests objectius es vinculen a les competències següents:

1.       capacitat per discernir problemes, capacitat d'argumentació i d'anàlisi.

2.       distingir els diferents elements del Dret i els aspectes generals de l'ordenament jurídic espanyol.

3.       identificar els conceptes centrals utilitzats en la valoració moral del Dret i integrar-los en l'estudi del Dret.

2) Objectius d'habilitat

Al final de l'aprenentatge l'estudiant ha de dominar el procediment i la tècnica de l'argumentació i de la integració de coneixements. Aquests objectius es vinculen amb les  competències mencionades anteriorment.

3) Objectius de valors o actituds

A l'acabar l'aprenentatge, l'estudiant haurà d'haver estat capaç de desenvolupar el valor de la reflexió i l'actitud crítica. Aquests objectius es vinculen amb les competències mencionades anteriorment. 

3. Continguts

Unitat 1. Introducció al fenomen jurídic

a) El Dret i la cooperació social. Problemes d'acció col·lectiva. Les normes com incentius per la cooperació. b) El Dret i el control social. Regulació i integració. c) El Dret i la seguretat. Seguretat en les relaciones jurídiques i seguretat vers l'Estat. d) El Dret i el poder. Eficiència i legitimitat.

Unitat 2. Les normes jurídiques

a) Normes socials, morals i jurídiques. Característiques de les normes jurídiques. b) Les fonts del Dret. Llei, costum i principis generals del Dret. Tipologia de normes jurídiques. c) Les decisions judicials i les tradicions jurídiques.

Unitat 3. Branques del Dret i conceptes jurídics bàsics

a) Les principals branques del Dret. Les branques del Dret i els conceptes jurídics bàsics. b) La noció de personalitat jurídica. Els subjectes del Dret. c) La noció de dret subjectiu. d) La noció de deure o obligació jurídica. Obligacions i sancions. e) El concepte de responsabilitat jurídica. Responsabilitat subjectiva i responsabilitat objectiva.

Unitat 4. Ordenament jurídic espanyol. Aspectes generals

a) L'Estat de Dret, democràtic i social. b) Les principals institucions de l'Estat espanyol. Els poders legislatiu, executiu i judicial. c) Jerarquia de normes. d) L'organització de l'estructura judicial. e) Els drets fonamentals. El Tribunal Constitucional. f) La Constitució econòmica i l'estat social.

Unitat 5. Dret i ètica normativa

a) La valoració moral del Dret i l'ètica normativa. Teories teleològiques i teories deontològiques. b) La interferència coactiva de l'Estat en l'autonomia individual. El principi lliberal del dany. c) Perfeccionisme i paternalisme.

Unitat 6. Dret, legitimitat, justícia i economia

a) Eficiència, legitimitat i justícia. b) Algunes teories de la justícia. L'utilitarisme i el principi d'utilitat. c) El liberalisme igualitari de Rawls. La posició originària i els principis de justícia. d) El liberalisme conservador de Nozick. La llibertat d'empresa i la idea de l'Estat mínim. e) Mercat, justícia i l'Anàlisi econòmica del Dret.

4. Avaluació de l'aprenentatge

Criteris d'Avaluació generals

La nota final de l'assignatura es calcularà a partir de la següent proporció: L'examen final tindrà un valor del 60% de la nota global i les activitats desenvolupades en els seminaris tindran un valor del 40%.

L'examen final tindrà dos parts. En la primera hi haurà una prova tipus test o assimilable, sense que descomptin les respostes no encertades, però amb un mínim de respostes correctes per superar-la. En la segona part hi haurà una o dues preguntes de desenvolupament sobre els continguts del programa.

L'avaluació dels seminaris consistirà en el següent. En primer lloc, per poder obtenir una nota de seminaris és necessari assistir, com a mínim, al 80% de les sessions. En segon lloc, la nota final de seminaris dependrà, d'una banda, dels resultats de les proves que es duran a terme a cada seminari, activitat que tindrà un valor del 70% de la nota de seminaris i, d'altra banda, del nivell de participació en cada seminari, element que tindrà un valor del 30% de la nota final de seminaris.

Els treballs que l'estudiant hagi de presentar per escrit han de ser originals i propis. En cas de detectar-se que s'ha plagiat un treball aliè, la qualificació de l'assignatura serà un suspens. La cita literal de textos s'ha de fer sempre entre cometes i/o cursiva, indicant a continuació la font d'on s'ha extret la informació. En l'apartat de bibliografia es faran constar totes les fonts utilitzades, webs incloses.

En la valoració de la participació en seminaris i en l'examen final s'intentarà valorar totes les competències, habilitats i coneixements importants per aquesta assignatura. 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1 Materials d'estudi

Unitat 1

-José Juan Moreso i Josep Maria Vilajosana, Introducción a la teoría del derecho, Madrid, Marcial Pons, capítol 1.  Text número 1 del Dossier.

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, capítol 1 i pp. 48 a 51 i 56 a 59.

-Ángel Latorre, Introducción al derecho, Ariel, Barcelona, 1992, pp. 33-42. Text número 2 del Dossier.

Unitat 2

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, pp. 35-48.

-Manuel Atienza, El sentido del derecho, Barcelona, Ariel, 2001, pp. 62-70. Text número 3 del Dossier.

Unitat 3

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, pp. 105-122.

-Marisa Iglesias Vila, "Els conceptes jurídics bàsics", EDIUOC, 2008, pp. 13 a 23 i 37 a 47.  (disponible a l'aula global)

-Carlos Santiago Nino, Introducción al Análisis del Derecho, Ariel, Barcelona, 1983, pp. 190-195 i 168-173. Text número 4 del Dossier.

Unitat 4

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, capítol 3.

-C. Viver Pi-Sunyer, Constitución, Vicens Vives, Barcelona, 1994, capítols 8, 12, 13, 14 i 15. Textos números 5, 6, 7 i 8 del Dossier.

Unitat 5

-Alfred Font Barrot i José Luis Pérez Triviño, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009, pp. 59-72.

-E. Garzón Valdés, "¿Es éticamente justificable el paternalismo jurídico?", a Derecho, ética y política, Centro de Estudios Constitucionales, 1993, pp. 155-157, 164-172. (disponible a l'aula global).

Unitat 6

-Stephen Lukes, "Cinco fábulas sobre derechos humanos", en Claves de la razón práctica, n. 41, 1994. (disponible a l'aula global).

-Roberto Gargarella, Las Teorías de la justicia después de Rawls, Paidós, Barcelona, 1999, capítols 1 i 2. Textos números 9 y 10 del Dossier.

-Manuel Atienza, El sentido del derecho, Ariel, Barcelona, 2001, pp. 135-140. Text número 11 del Dossier.

6. Metodologia d'aprenentatge

L'assignatura requerirà treball autònom per part de l'alumne, que consistirà en l'estudi de materials bibliogràfics, lectura de textos i realització d'exercicis.

Pel que fa al treball presencial, aquest consistirà en classes magistrals seguides d'un intercanvi d'opinions raonades per part dels alumnes de tot el grup. També hi haurà treball presencial en els seminaris, que requeriran la participació activa de l'estudiant i la realització de proves o controls de lectura. Per últim, es realitzaran tutories individualitzades amb el professor de l'assignatura per tal que l'alumne pugui clarificar els dubtes que tingui sobre el contingut de l'assignatura. 

El professor anirà indicant al llarg del curs quin tipus d'activitats i treball dirigit s'ha de realitzar prèviament i posteriorment a cada sessió de seminari i classe magistral.

7. Programació d'activitats 

1) Classes teòriques en grup

Prèviament a cada sessió de la classe magistral s'haurà d'estudiar el material didàctic previst en cada unitat que s'estigui treballant a classe. A les classes magistrals es desenvoluparan els aspectes principals del temari i s'aprofundirà en aquelles qüestions més complexes de l'assignatura, que són més difícils de comprendre per l'estudiant quan treballa de forma autònoma.

2) Activitats en subgrup. Seminaris

Es realitzaran 6 seminaris com activitat de subgrup. Les sessions en subgrup hauran de preparar-se de forma prèvia a cada sessió. Els enunciats dels exercicis que s'hauran de realitzar a cada seminari així com la informació sobre les lectures corresponents estaran penjades a l'aula Moodle i estaran també disponibles al dossier de l'assignatura. En l'enunciat de cada seminari s'indicarà concretament què és el que s'ha d'estudiar i treballar per tal de preparar cada sessió.

Contingut temàtic de cada seminari

Seminari 1. Funcions del dret i les possibilitats de l'anarquia

Seminari 2. El dilema del presoner

Seminari 3. El cas Pinochet

Seminari 4. Conflictes de drets fonamentals

Seminari 5. Els límits de la intervenció estatal: autonomia, paternalisme i perfeccionisme

Seminari 6. Teories de la justícia