Curs 2009-2010

Teories Criminològiques (20621)

Nom de l'assignatura: Teories Criminològiques
Curs Acadèmic: 2009-2010 Curs: 1 Trimestre: 2
Titulació / Estudis: Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
Codi assignatura: 20621
Crèdits ECTS: 4 Hores dedicació estudiant: 100
Llengua de docència: Català
Professorat: Ester Blay
Tutories: Dilluns de les 11 a les 13 hores al despatx 40.210; es poden acordar altes hores per correu.e

1. Presentació de l’assignatura

Aquesta assignatura es desenvolupa mitjançant classes magistrals participatives i mitjançant seminaris de discussió, i requereix també de treball autònom per part dels estudiants (preparació dels seminaris).

L’estudi de les teories criminològiques, de les diverses explicacions al perquè de la delinqüència, és una matèria fonamental en la criminologia. Des dels inicis de la criminologia com a disciplina científica s’ha buscat respondre a la pregunta de perquè algunes persones cometen delictes, i aquesta pregunta s’ha contestat de maneres molt diverses al llarg dels anys: buscant respostes en les característiques dels individus, de les societats o qüestionant la pròpia definició de delicte.

L’element clau en aquesta matèria és doble. Per una banda, el seu estudi ha de permetre veure que darrera de cada política criminal, darrera de les mesures de prevenció i de repressió del delicte que adopta una societat s’hi amaga un posicionament teòric, una explicació de perquè les persones delinqueixen i què es pot fer per prevenir-ho. Per altra banda, l’aparell teòric en criminologia permet donar sentit a les dades, contextualitzar-les, i extreure’n les conseqüències.

L’aprofitament d’aquesta assignatura ha de permetre els estudiants enfrontar-se de forma autònoma, amb un criteri propi, a la literatura criminològica, als estudis empírics i a les propostes de política criminal. Finalment, els pot permetre desenvolupar o prendre consciència del propi posicionament teòric, modificar-lo i extreure’n les conseqüències.

Pel que fa als continguts, un primer bloc de coneixement es centra en intentar definir què és una teoria criminològica, en subratllar-ne la utilitat per tal d’explicar i comprendre la delinqüència i la rellevància per tal de formular polítiques de prevenció i polítiques de reacció a la delinqüència. Fet això, l’assignatura es centrarà sobretot en l’anàlisi de les principals perspectives o respostes a la pregunta fonamental de perquè algunes persones delinqueixen, quines són les principals respostes a la comissió de delictes, i quines són les conseqüències de política criminal que es deriven d’aquestes respostes. Finalment, un darrer bloc estarà dedicat a avaluar la situació actual, fonamentalment eclèctica, així com algunes perspectives que han permès avançar la criminologia en els darrers anys, com el feminisme o la criminologia cultural.

Les recomanacions generals per tal de seguir l’assignatura són la realització puntual de les lectures i els treballs i reflexions proposats.

Les llengües de treball de l’assignatura són el castellà i el català. Veureu que hi ha bibliografia abundant en anglès; aquesta bibliografia es planteja com a una possibilitat a aprofitar per aquells estudiants que ho poden fer i per animar-vos a tots a començar a treballar amb el que és actualment l’idioma científic dominant en l’àmbit de la criminologia.

Advertim que el plagi en qualsevol dels treballs a presentar comporta que aquest sigui puntuat amb un 0.

2. Competències a assolir en l’assignatura

Competències generals

Competències específiques

Instrumentals

1.- Capacitat per expressar-se i comunicar-se correctament en castellà i en català.

2.- Capacitat per utilitzar els recursos bibliogràfics i les TIC que ofereix la universitat.

3.- Capacitat de gestionar la informació; selecció de fonts, síntesi de la informació i avaluació crítica de la informació rellevant.

Sistèmiques

4.- Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals.

5.- Capacitat per generar noves idees (creativitat).

6.- Habilitat per treballar de forma autònoma.

1.- Reconèixer la història de la criminologia i les seves principals influències teòriques.

2.- Capacitat per citar correctament bibliografia i altres fonts d’informació.

3.- Capacitat per analitzar el funcionament dels agents penals.

4.- Capacitat per distingir argumentacions basades en valors i argumentacions basades en evidències empíriques.

5.- Capacitat per reconèixer les múltiples vessants de les desigualtats en les nostres societats, especialment les de classe, ètnia i gènere.

6.- Capacitat d’anàlisi dels efectes teòrics i empírics de les polítiques socials.

3. Continguts

Bloc de contingut 1. DEFINICIÓ I UTILITAT DE LES TEORIES CRIMINOLÒGIQUES

Tema 1.- LES TEORIES CRIMINOLÒGIQUES

1.- Què és una teoria en ciències socials? I en la criminologia? Per què serveixen les teories criminològiques?

2.- Tipus de teories criminològiques.

3.- Criteris per avaluar una teoria criminològica.

4.- Els vincles entre les teories criminològiques, el Dret penal i la política criminal.

Bloc de contingut 2. LES TEORIES CRIMINOLÒGIQUES, PERPECTIVES ACTUALS I CONSEQÜÈNCIES DE POLÍTICA CRIMINAL

Tema 2.- El delicte com a elecció racional: de l’Escola clàssica a la rational choice theory

1.- Principals idees teòriques de l’Escola Clàssica il·lustrada. Les seves conseqüències de política criminal.

2.- Els plantejaments actuals: en particular, la teoria de l’elecció racional i la teoria de les activitats rutinàries.

3.- Les conseqüències pràctiques d’aquestes teories: la prevenció situacional. Concepte, realitat i valoració crítica.

4.- Projecció de l’escola clàssica en la penologia actual: la teoria del mereixement.

Tema 3. L’Escola Positivista i les teories biològiques de la delinqüència.

1.- Què és el positivisme?

2.- Principals idees teòriques de l’Escola Positiva. Polítiques criminals que se’n deriven. Problemes.

3.- Formulacions actuals de les teories biològiques. Conseqüències de política criminal i valoració crítica.

Tema 4. L’Escola de Chicago: teories ecològiques.

1.- L’ecologia de les ciutats i la desorganització social: l’Escola de Chicago. Valoració crítica.

2.- Nous plantejaments; en particular, nous factors de desorganització i victimització als barris.

3.- Conseqüències pràctiques i valoració crítica.

Tema 5. La delinqüència com a aprenentatge social: teoria de l’associació diferencial.

1.- Què s’aprèn? Com s’aprèn la delinqüència? Les teories culturals i la teoria de l’associació diferencial. Problemes. Conseqüències de política criminal.

2.- Plantejaments actuals: La teoria de l’aprenentatge social i les seves conseqüències de política criminal.

Tema 6. La teoria de l’anomia

1.- L’anomia: de Merton a la teoria de la frustració d’Agnews. Altres aportacions (Cohen, Cloward-Ohlin).

2.- Plantejaments actuals: teories socials i teories individuals. Problemes i conseqüències de política criminal.

Tema 7. Les teories de les subcultures delictives

1.- Les teories de les subcultures delictives: les subcultures expressives de Cohen i les subcultures instrumentals de Cloward i Ohlin.

2.- Plantejaments actuals, conseqüències de política criminal i problemes.

Tema 8. Les teories del control

1.- La rellevància dels vincles socials segons Hirschi. Problemes.

2.- Plantejaments actuals de les teories del control: el baix autocontrol com a base per una explicació de tota la delinqüència. Problemes i conseqüències de política criminal.

Tema 9. Les teories de l’etiquetament i el sorgiment del sistema penal com a nou objecte d’estudi

1.- Context. El procés de definició del delicte, del delinqüent. L’etiqueta de delinqüent i l’assumpció d’una identitat com a tal. La crítica a les estadístiques oficials del delicte.

2.- Problemes i conseqüències de política criminal de les teories de l’etiquetament.

Tema 10. La criminologia crítica, la criminologia feminista i la criminologia cultural

1.- Context i antecedents. Principals idees teòriques: criminologies marxistes i criminologia crítica.

2.- Problemes, plantejaments actuals i conseqüències de política criminal.

3.- La criminologia feminista.

4.- Criminologia crítica i postmodernitat: en particular, la criminologia cultural.

5.- La reacció: Wilson i el realisme de dretes.

Bloc de contingut 3. PRESENT I FUTUR DE LES TEORIES CRIMINOLÒGIQUES

Tema 11.- La situació actual i el futur de la criminologia

1.- El debat científic entre teories criminològiques: competència o integració entre teories.

2.- Algunes formes d’integració teòrica.

3.- La criminologia del cicle vital.

4. Avaluació

- Es recolliran i avaluaran tres treballs de 2 planes, al segon, tercer i quart seminari (30% de la nota de l’assignatura); aquests treballs serviran a la vegada per preparar els seminaris.

- Es realitzarà un examen final, de 5 preguntes sobre el contingut de les sessions magistrals, els seminaris i el material de lectura; les preguntes 1 a 4 puntuaran 1,5 punts cadascuna; i la pregunta 5, que consistirà en un comentari de text, puntuarà 4 punts (la nota de l’examen correspon al 60% de la nota de l’assignatura; cal aprovar l’examen per aprovar l’assignatura).

- La participació als seminaris es puntuarà (10% de la nota final de l’assignatura).

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1 Bibliografia bàsica

Cid, J. – Larrauri, E. 2001. Teorías criminológicas, Barcelona, Bosch.

El primer dia de classe la professora especificarà una lectura obligatòria per cadascun dels quatre seminaris.

5.2 Bibliografia complementària

Akers, R. – Sellers, C. 2008. Criminological Theories: Introduction, Evaluation, and Application, 5ª ed., Oxford, Oxford University Press.

Garrido, V. – Stangeland, P. – Redondo, S. 2006. Principios de criminología, 3ª ed., Valencia, Tirant lo Blanch.

Serrano Maíllo, A. 2008. Introducción a la criminología, 5ª ed., Madrid, Dykinson.

Vold, G. – Bernard, T. – Snipes, J. 2002. Theoretical Criminology, Oxford, Oxford University Press.

A més dels capítols corresponents dels manuals complementaris, si voleu aprofundir en cadascun dels temes podeu prendre com a punt de partida les següents referències.

Tema 1. Les teories criminològiques

Barlow, H. 1995. “Introduction: Public policy and the explanation of crime”, a H. Barlow, (ed.) Crime and public policy: Putting theory to work, Boulder, CO, Westview, pp. 1-14.

Gibbs, J. P. 1990. “The notion of a theory in sociology”, National Journal of Sociology 4:129-158.

Gómez Rodríguez, A. 2004. Filosofía y metodología de las ciencias sociales, Madrid, Alianza (capítol 7 “La justificación de las teorías).

Tema 2. El delicte com a elecció racional: de l’escola clàssica a la rational choice theory

Beccaria, C. [1764] 2008. De los delitos y de las penas, Tecnos, Madrid.

Bentham, J.[1789] 1996. An introduction to the principles of morals and legislation. Oxford: Oxford University Press.

Felson, M. – Clarke, R. 2008. “La ocasión hace al ladrón. Teoría práctica para la prevención del delito”, a I. Ortiz de Urbina - Ponce (eds.) Convivencia ciudadana, seguridad pública y urbanismo, Barcelona, pp. 193-234.

Ortiz de Urbina, I. 2004. “Análisis económico del Derecho y política criminal”, Revista de Derecho Penal y Criminología, 2ª època, núm. extraordinari 2:31-73.

Tema 3. L’Escola positivista i les teories biològiques de la delinqüència

Lombroso, C. 1890. Los criminales, Barcelona, Presa.

Ferri, E. 1887, Los nuevos horizontes del Derecho y del procedimiento penal, Madrid, Centro Editorial de Góngora.

Fishbein, D. H. 2006. “Integrating findings from neurobiology into criminological thought”, a S. Henry and M. M. Lanier (eds.) The essential criminology reader, Boulder, CO, Westview.

Rowe, D. C. 2002. Biology and crime, Los Angeles, Roxbury.

Walsh, A. 2000. “Behavior genetics and anomie/strain theory”, Criminology, 38:1075-1108.

Wilson, J. - Hernstein, R. J. [1985]1998. Crime and Human nature, New York, Free Press.

Tema 4. L’Escola de Chicago: teories ecològiques.

Sampson, R. J. 1995. “The community”, a J. Q. Wilson - J. Petersilia (eds.) Crime, San Francisco: Institute of Contemporary studies, pp. 193-216.

Shaw, C. R. - McKay, H. D. 1942. Juvenile delinquency and urban areas, Chicago, Chigaco University press.

Schlossman, S. – Sedlak, M. 1983. “The Chicago Area Project revisited”, Crime and Delinquency 29:398-462.

Tema 5. La delinqüència com a aprenentatge social: teoria de l’associació diferencial.

Akers, R. L. 2006. “Aplicaciones de los principios del aprendizaje social. Algunos programas de tratamiento y prevención de la delincuencia”, a Guzmán Dábora et al. (eds.) Derecho penal y criminología como fundamento de la política criminal, pp. 1.117-1.138.

Gendreau, P. – Smith, P. – French,l S.K.A. 2006. “The theory of effective correctional intervention: empirical status and future directions”, a F. T. Cullen – J. P. Wright – K. R. Blevins (eds.) Taking stock: The status of criminological theory. Advances in Criminological Theory Volume 15, New Brunswick, NJ, Transaction, pp. 419-446.

Losel, F. 2007. “It’s never too late: Toward an integrated science of developmental intervention in criminology”, The Criminologists 32(5):3-8.

Tema 6. La teoria de l’anomia

Alabart, A. 2003. “Sociología urbana”, a S. Giner (coord.) Teoría sociológica moderna, Barcelona, Ariel.

Messner, S. F. – Rosenfeld, R. 2006. ”The present and future of institutional-anomie theory”, a F. T. Cullen – J. P. Wright – K. R. Blevins (eds.) Taking stock: The status of criminological theory. Advances in Criminological Theory volume 15, New Brunswick, NJ, Transaction, pp. 127-148.

- 2007. Crime and the American Dream, 4ªed. Belmont, CA, Thomson Wadsworth.

Sampson, R. 2008. “Vecindario y comunidad”, a I. Ortiz de Urbina - Ponce (eds.) Convivencia ciudadana, seguridad pública y urbanismo, Barcelona, pp. 235-248.

Tema 7. Les teories de les subcultures delictives

Anderson, E. [1999] 2006. “The code of the streets”, a F. T. Cullen – R. Agnew (eds.) Criminological Theory past to present: Essential Readings, 3ª ed, Los Angeles, Roxbury.

Cohen, A. 1955. Delinquent Boys: The culture of the gang, Nova York, Free press (capítol 2 “A general theory of subcultures”).

Cohen, S. [1972] 2002. Folk devils and moral panics, 3ª ed, Londres, Routledge.

Tema 8. Les teories del control

Gottfredson, M. 2006. “Una teoría del control explicativa del delito”, a Guzmán Dábora et al. (eds.) Derecho penal y criminología como fundamento de la política criminal,pp. 333-345.

Hirschi, T. 1969. Causes of delinquency, Berkeley, California, University of California Press.

Tittle, C. 2006. “Control balance theory”, a F. T. Cullen – R. Agnew (eds.) Criminological Theory past to present: Essential Readings, 3ª ed, Los Angeles, Roxbury.

Tema 9. Les teories de l’etiquetatge i el sorgiment del sistema penal com a nou objecte d’estudi

Becker, H. S. 1963. Outsiders, Free Press of Glencoe, Collier-McMillan [hi ha traducció al castellà 1971. Los extraños. Sociología de la desviación, Buenos Aires, Tiempos contemporáneos).

Braithwaite, J. 1989. Crime, shame and reintegration, Cambridge, Cambridge University Press.

Goffman, E. 1968. Stigma. Notes on the management of a spoiled identity, Londres,

Penguin.

Kitsuse, J. – Cicourel, A. 1963. “A note on the uses of official statistics”, Social Problems 11:131-138.

Tema 10. La criminología crítica, la criminologia feminista i la criminologia cultural

Baratta, A. 1991. Criminología crítica y crítica del Derecho penal, 3ª ed., México DF, Madrid, Bogotá, Siglo XXI.

Hayward, K. – Young, J. 2007. “Cultural criminology”, a M. Maguire i R. Morgan (eds.) Oxford Handbook of Criminology, Oxford, Oxford University Press, pp. 102-121.

Heidensohn, F. – Gelsthorpe, L. 2007. “Gender and crime”, a M. Maguire i R. Morgan (eds.) Oxford Handbook of Criminology, Oxford, Oxford University Press, pp. 381-420.

Larrauri Pijoan, E. 2001. La herencia de la criminología crítica, Madrid, Siglo XXI.

- 2008. “Una crítica feminista al Derecho penal”, a E. Larrauri (ed.) Mujeres y sistema penal, Montevideo-Buenos Aires, B. de F., pp. 19-40.

Tema 11. La situació actual i el futur de la criminologia

Colvin, M- Cullen, F. T. – Vander Ven, T. 2002. “”Coercion, social support, and crime: An emerging theoretical consensus”, Criminology 40:19-42.

Ellis, L. – Walsh, A. 1999. “Criminologists’ opinions about causes and theories of crime and delinquency”, The Criminologist 24(4):1, 4-6.

Farrington, D. 2006. “Criminología del desarrollo y del curso de la vida”, a Guzmán Dábora et al. (eds.) Derecho penal y criminología como fundamento de la política criminal, pp. 239-266.

Sampson, R. J. – Laub, J. H. 2003. “Life-course desisters? Trajectories of crime among delinquent boys followed to age 70”, Criminology 41:555-592.

- 2005. “A general age-graded theory of crime: Lessons learned and the future of life-course criminology”, a D. P. Farrington (ed.) Integrated developmental and Life course theories of offending. Advances in Criminological Theory. Volume 14. New Brunswick, NJ, Transaction, pp. 165-182.

Wilson, J. Q. – Kelling, G. L. 2008. “Ventanas rotas: la policía y la seguridad vecinal”, a I. Ortiz de Urbina - Ponce (eds.) Convivencia ciudadana, seguridad pública y urbanismo, Barcelona, pp. 307-325.

5.3 Recursos didàctics

www.asc41.com

Pàgina de l’Associació Americana de Criminologia.

www.crimetheory.com

Pàgina que centralitza recursos per l’aprenentatge, la recerca i l’ensenyament de les teories criminològiques. Irregular, i no sempre actualitzada, però hi ha elements de profit.

http://www.sagepub.com/journalsProdDesc.nav?prodId=Journal200923&currTree=Subjects&level1=900&

Pàgina de Theoretical Criminolgy, una publicació internacional acadèmica pel progrés de la teorització en criminologia.

http://www.crimepsychblog.com/

Blog que recull notícies i recerques relacionades amb la psicologia i la delinqüència.

http://www.durkheim.itgo.com

Arxiu sobre Emile Durkheim.

http://www.chicagoareaproject.org

Pàgina oficial del Chicago Area Project, per una aplicació actual de les teoreis de l’Escola de Chicago.

http://home.earthlink.net/~hsbecker/

Pàgina de Howard Becker, sociòleg de l’etiquetament. Hi ha treballs seus i altres materials interessants.

http://critcrim.org/

Pàgina de la divisió dedicada a la criminologia crítica de la Societat Americana de Criminologia, amb materials acadèmics, novetats i links que us poden resultar útils.

http://peacemakingandcrime.blogspot.com/

Blog sobre peacemaking criminology, amb orientació americana però que conté perspectives i materials interessants.

www.perc.plymouth.ac.uk/solon/fcrn/

Pàgina del Feminist Crime Research Network, de la Universitat de Plymouth, al Regne Unit.

6. Metodologia

- Presencial: hi ha 10 sessions en què es realitzaran classes magistrals, en les quals es demanarà també la participació dels estudiants; hi ha programats quatre seminaris en els quals s’aprofundirà i es discutiran els principals continguts de la matèria, a partir del treball previ realitzat pels estudiants, i les propostes de discussió de la professora.

- Autònom: elaboració dels treballs que caldrà presentar al segon, tercer i quart seminari i que han de servir per preparar-los. Reflexió crítica sobre els continguts i conclusions de les classes i els seminaris.

7. Programació d'activitats

Programació d’activitats

Setmana	Activitat a l’aula agrupament / tipus d’activitat	Activitat fora de l’aula agrupament / tipus d’activitat
Setmana 1	Sessió 1 Les teories criminològiques: definició, utilitat i rellevància
Setmana 2	Sessió 2 El delicte com a elecció racional: de l’Escola clàssica a la rational choice theory	Preparació del seminari 1.
Setmana 3	Sessió 3 L’Escola Positivista i les teories biològiques de la delinqüència Seminari 1 Discussions: l’Escola Clàssica: fonaments i conseqüències actuals	Estudi de la bibliografia bàsica i materials dels temes 1 i 2; preparació del Seminari 1.
Setmana 4	Sessió 4 L’Escola de Chicago: teories ecològiques	Estudi de la bibliografia bàsica i materials del tema 3. Preparació del seminari 2.
Setmana 5	Sessió 5 La delinqüència com a aprenentatge social: teoria de l’associació diferencial Seminari 2 Aprofundiment i discussió entorn les teories positivistes	Preparació del seminari 2
Setmana 6	Sessió 6 La teoria de l’anomia	Estudi de la bibliografia bàsica i materials dels temes 4 i 5. Preparació del seminari 3.
Setmana 7	Sessió 7 Les teories de les subcultures delictives. Les teories del control Seminari 3 Aprofundiment i discussió entorn les teories de l’aprenentatge i les teories de l’anomia. Lliurament del segon treball individual	Estudi de la bibliografia bàsica i materials dels temes 6 i 7. Preparació del seminari 3
Setmana 8	Sessió 8 Les teories de l’etiquetament i el sorgiment del sistema penal com a nou objecte d’estudi	Estudi de la bibliografia bàsica i materials del tema 7. Preparació del seminari 4.
Setmana 9	Sessió 9 La criminologia crítica, la criminologia feminista i la criminologia cultural Seminari 4 Aprofundiment i discussió sobre les teories de l’etiquetament i les diverses perspectives crítiques.Es recollirà el tercer treball individual	Estudi de la bibliografia bàsica i materials dels temes 8 i 9. Preparació del seminari 4
Setmana 10	Sessió 10 La situació actual i el futur de la criminologia	Estudi del tema 10.

Distribució del temps de treball dels estudiants:

- Sessions presencials (classes i seminaris): 28 hores

- Realització dels 3 treballs i preparació dels 4 seminaris (incloses les lectures obligatòries):

o Primer seminari: 4 hores

o Primer treball/segon seminari: 12 hores

o Segon treball/tercer seminari: 12 hores

o Tercer treball/quart seminari: 12 hores

§ Total: 40 hores

- Estudi individual dels materials per l’examen: 32 hores

- TOTAL: 100 hores de treball