Curs 2009-2010
Anàlisi Quantitativa d'Indicadors Socials (20616)
- Curs Acadèmic: 2009-2010
- Curs: Primer
- Trimestre Segon
- Titulació: Grau en Criminologia
- Codi assignatura: 20616
- Nombre de crèdits ECTS: 6
- Hores dedicació estudiant:150
- Llengua de docència: Català
-
Professorat: Ferran Martínez i Coma (Magistrals i Seminaris)
1. Presentació de l'assignatura
Al assolir els coneixements de l'assignatura, l'estudiant tindrà la capacitat de, per una banda, qüestionar, crear i utilitzar indicadors de mesura de la realitat social i política del món que ens envolta; i, per altra, analitzar bàsics dissenys de recerca relacionats. Així podrà analitzar i comparar de forma crítica, fenòmens determinats en contextos i moments temporals diversos.
En l'actual societat de la informació i en un context de creixent utilització de dades quantitatives en tots els àmbits, els aspectes numèrics constitueixen un coneixement transversal bàsic i necessari per a qualsevol disciplina. La incorporació d'aquesta assignatura i de la d'Instruments matemàtics i anàlisis de dades (que s'imparteix en el tercer trimestre) en el pla d'estudis de Criminologia pretén, doncs, subministrar als estudiants les eines quantitatives i matemàtiques bàsiques necessàries per a encarar amb èxit l'aprenentatge de les diferents matèries que s'imparteixen en el Grau i per a dotar-los d'una capacitat d'anàlisi i comprensió de la realitat que els serà útil en el decurs de la seva futura carrera professional.
Es tracta d'una assignatura introductòria de caire molt aplicat. Els coneixements previs necessaris per a l'assoliment de les competències d'aquesta assignatura són els coneixements matemàtics adquirits a l'ensenyament Secundari Obligatori en l'assignatura de Matemàtiques per a les Ciències Socials. Els alumnes que provenen del itinerari Humanístic i no han fet cap assignatura de matemàtiques al Batxillerat, podran superar sense problemes aquesta assignatura però hauran de dedicar-hi un major esforç que la resta de companys, atès que hauran de reforçar aquests coneixements bàsics.
2. Competències a assolir en l'assignatura
Competències generals |
Competències específiques |
Instrumentals 1. Estructuració i classificació de la informació numèrica d'un text en taules o matrius. 2. Utilització del full de càlcul Excel per a la realització de càlculs i gràfics. 3. Capacitat d'anàlisi i síntesi 4. Habilitats de gestió de la informació Interpersonals 5. Aplicació d'estratègies consensuades de solució d'un cas. 6. Presentació col·lectiva dels resultats d'un treball de grup. Sistèmiques 7. Comprensió i anàlisi d'una situació real. 8. Contextualització de les dades en relació al problema plantejat. |
1. Comprensió de conceptes bàsics en la recerca. 2. Comprensió d'un text amb informació numèrica i gràfica. 3. Obtenció i utilització adequada d'indicadors numèrics de la realitat social. 4. Interpretació de resultats obtinguts a partir de dades numèriques. 5. Comprensió de la formalització matemàtica elemental. 6. Comprensió del concepte de funció i de la seva utilitat en l'anàlisi dels fenòmens polítics i socials |
3. Continguts
Continguts de la part de construcció i anàlisi d'indicadors socials
El contingut del curs es pot estructurar en tres grans blocs: indicadors numèrics, mesurament del canvi, i funcions. Per a cada un dels tres blocs, i distingint entre conceptes, procediment i actituds
Bloc de contingut 1. Disseny de Recerca:
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
· Variable depenent |
· Reconeixement dels diferents tipus de variables. |
· Hàbit de reconèixer les variables. |
· Variable independent. |
· Reconeixement i identificació de les variables independents. |
· Identificació de les variables. |
· Hipòtesis |
· Definició i formulació d'hipòtesis |
· Hàbit d'indicar sempre les hipòtesis (implícites o explícites) en el text. |
· Mètodes de recerca |
· Explicació d'alguns mètodes de recerca. |
· Avaluació de quina és la millor estratègia de recerca. operacional. |
Bloc de contingut 2. Indicadors numèrics:
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
· Magnituds primàries i secundàries. |
· Reconeixement dels diferents tipus de dades contingudes en un text. |
· Hàbit d'anotar de forma estructurada la informació numèrica del text. |
· Dades absolutes i relatives. |
· Identificació de les situacions en les que és convenient realitzar una anàlisi amb dades absolutes o relatives. |
· Tendència a contextualitzar les dades en fer comparacions. |
· Dades comparables. |
· Obtenció de dades relatives a partir de dades absolutes i de dades absolutes a partir de valors inicials i percentatges o taxes. |
· Hàbit d'indicar sempre les unitats de mesura de les dades. |
· Variables i indicadors. |
· Interpretació en termes substantius dels valors dels indicadors. |
· Actitud proactiva en la cerca de les fonts dels indicadors i la seva definició operacional. |
· Índexs. |
· Transformació d'indicadors diversos en índexs comparables. |
· Avaluació habitual de la qualitat dels indicadors usats per a l'anàlisi del tema plantejat. |
· Indicadors compostos. |
· Càlcul de mitjanes ponderades i construcció d'indicadors compostos. |
· Avaluació habitual de la sensatesa del valor de l'indicador compost |
· Índex de Desenvolupa-ment Humà. |
· Captura de dades d'una font internacional a través d'una pàgina d'internet. |
· Esforç per a comprendre totes les dimensions que incorpora el indicador |
Bloc de contingut 3. Mesurament del canvi
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
· Gràfics d'evolució temporal. |
· Representació gràfica de l'evolució d'una variable. |
· Actitud de valoració dels resultats obtinguts. |
· Taxes i percentatges de creixement. |
· Reconeixement del model de creixement que s'ajusta millor a cada situació. · Càlcul de taxes i percentatges de creixement a partir de dades observades. |
· Comprovació de l'adequació dels models obtinguts a les dades inicials del problema. |
· Models de creixement lineals, exponencials i logarítmics. |
· Ajustament de models lineals i exponencials a unes dades. |
· Tendència a avaluar la concordança entre resultats numèrics i gràfics. |
· Interpolació i extrapolació de dades. |
· Interpolació i extrapolació de valors. |
· Hàbit d'estimar mentalment o gràficament la magnitud del valor interpolat o extrapolat. |
· Estimacions i prediccions. |
· Càlcul d'estimacions i prediccions a partir d'un valor inicial i la taxa de creixement. · Ajustament d'una línia de tendència amb Excel. · Càlcul de la suma dels quadrats dels errors per decidir el millor model. |
· Hàbit de comprovar la plausibilitat de les estimacions i prediccions. |
Bloc de contingut 4. Funcions
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
· Definició de funció. Variable explicativa i variable dependent, domini i recorregut, imatge i antiimatge. |
· Reconeixement de gràfics que representen funcions. |
· Rigorositat en la definició prèvia del significat de cada variable abans d'escriure l'equació d'una funció. |
· Funcions reals de variable real. Equació i gràfic d'una funció. |
· Expressió en forma algebraica d'una funció definida en termes verbals. · Identificació del tipus de funció a partir de la seva equació i a partir de la seva gràfica |
· Voluntat d'assoliment del resultat correcte. |
· Operacions amb funcions: suma, producte i composició. Funció inversa d'una funció. |
· Representació gràfica de funcions amb Excel. |
· Hàbit de contrastar la concordança entre la forma que correspon al tipus de funció amb la que es treballa i la de la gràfica obtinguda. |
· Funcions elementals: de proporcionalitat directa i inversa; lineal, quadràtica i polinòmica; exponencial i logarítmica |
· Operacions amb funcions elementals. Càlculs amb potències i logaritmes. · Càlcul de l'equació d'una funció elemental que compleixi determinades condicions. |
· Interès per descobrir les causes dels errors. |
4. Avaluació
La qualificació final serà una combinació d'avaluació continuada (40%) i d'avaluació final (60%). A més, es recomana que l'estudiant realitzi regularment al llarg del curs les activitats d'avaluació formativa que, tot i que no tenen pes en la qualificació final, li permetran conèixer quin és el seu grau d'assoliment de les competències.
Avaluació continuada individual obligatòria (40%)
· Qualificació dels exercicis (20%)
· Participació en els seminaris (20%)
Els exercicis seran d'aplicació del què s'ha tractat a les sessions plenàries. Hi haurà un total de vuit llistes d'exercicis al llarg del curs. Els alumnes hauran de resoldre individualment els exercicis proposats cada setmana i lliurar-los mitjançant l'aula global per a la seva avaluació. També hauran de fer l'autoavaluació corresponent mitjançant la contrastació dels propis resultats amb els dels fulls de solucions.
Avaluació formativa optativa, individual (0%).
· Autocorrecció dels exercicis
· Realització dels exercicis de consolidació de cada bloc temàtic
· Autocorrecció dels exercicis de consolidació
Consisteix en la contrastació mitjançant els fulls de solucions que els resultats obtinguts en cada un dels exercicis són correctes. L'alumne ha d'esforçar-se per trobar i comprendre el motiu de l'error en cas de que els propis resultats no coincideixin amb els dels fulls de solucions.
Avaluació final obligatòria individual (60%)
Consistirà en un examen de dues hores que es realitzarà a final de curs i que constarà de dues parts. La primera part contindrà exercicis curts quina finalitat és avaluar el grau d'assoliment de la major part de les competències específiques de l'assignatura. La segona part consistirà en problemes que requeriran certa iniciativa de l'alumne per a resoldre'ls i permetrà avaluar el grau d'assoliment de les competències generals i, també, d'algunes de les específiques.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1 Bibliografia bàsica
BLANCO, F. (2004) Introducción a las matemáticas para las ciencias sociales. Madrid: CIS (Colección Cuadernos metodológicos 33).
OPEN UNIVERSITY-BBC TV (1990) Les funcions. Barcelona: Àncora Audiovisual [Vídeo].
THIESSEN, H. (1997) Measuring the Real World. Chichester: John Wiley and Sons.
5.2 Bibliografia complementària
PAULOS, J. A. (1995) Un matemático lee el periódico. Barcelona: Tusquets.
BAUM, A. M.; MILLES, S. J. i SCHULTZ, H. J. (1992) Cálculo aplicado. México: Limusa.
5.3 Recursos didàctics
Material docent de l'assignatura ubicat a l'Aula Global:
- Material didàctic i bases de dades utilitzades en les sessions plenàries
- Llistes d'exercicis i les seves corresponents solucions
- Exercicis de consolidació de les unitats didàctiques i les seves corresponents solucions.
- Articles de premsa posats com a lectures
6. Metodologia
S'aplica una metodologia inductiva en la que a partir del plantejament de dades reals que cal analitzar o de situacions en les que cal fer previsions o bé prendre decisions, es van introduint els elements numèrics i matemàtics que faciliten el procés. Aquesta metodologia comporta l'existència de tres etapes diferenciades en el procés d'ensenyament-aprenentatge: una etapa d'iniciació, una etapa de sedimentació i d'adquisició d'habilitats, i una etapa de consolidació.
Així, al inici de cada tema el professor exposa els conceptes i les nocions teòriques de cada unitat didàctica; en un segon moment, els estudiants en treballar pel seu compte, ja sigui individualment resolent una sèrie d'exercicis o bé en grup aplicant els nous coneixements a la resolució d'un cas concret, interioritzen els continguts teòrics i adquireixen els procediments i actituds necessaris per aplicar-los. Finalment, en les sessions de seminari o en les de tutoria, s'acaben de resoldre els dubtes existents i es clarifiquen fonts d'errors.
El treball presencial consisteix en sessions plenàries i sessions de seminari.
· Sessions plenàries (tots els alumnes)
En elles el professor responsable de l'assignatura explica els conceptes i les nocions teòriques de cada bloc de contingut, alhora que explica els procediments que l'alumne ha d'aprendre.
· Sessions de seminari (subgrups del 25%)
En aquestes sessions el protagonista és l'alumne que haurà d'assistir-hi havent realitzat amb anterioritat les tasques proposades. Tenen per objectiu la discussió de l'estratègia aplicada i les eines matemàtiques utilitzades en la resolució dels exercicis i del cas plantejats per a cada sessió, i el debat amb la resta d'estudiants sobre els resultats obtinguts, la bondat de les solucions aplicades i les possibles alternatives.
El treball dirigit (fora de l'aula) consisteix en la resolució dels exercicis setmanals, en la realització del treball previ a les sessions de seminari i en la realització del treball de resolució d'un cas de gestió municipal.
El treball autònom (fora de l'aula) consisteix en l'estudi i la pràctica dels continguts, l'adquisició d'habilitats en el maneig d'un full de càlcul, la contrastació dels resultats dels exercicis individuals i la realització dels exercicis de consolidació.
7. Programació d'activitats
Setmana |
Activitat a l'aula agrupament / tipus d'activitat |
Activitat fora de l'aula agrupament / tipus d'activitat |
1 |
1 (gran grup) Presentació del curs- Disseny de recerca. 2 (gran grup) Disseny de recerca: inferència i causalitat |
|
2 |
1 (gran grup) Disseny de recerca: variables 2 (gran grup) Disseny de recerca: variables |
|
3 |
1 (gran grup) Disseny de recerca: hipòtesi Indicadors numèrics- Dades: primàries i secundàries, absolutes i relatives, comparables. 2 (sem 101) Exercicis- Càlculs 3 (sem 102) Exercicis- Càlculs 4 (sem 103) Exercicis- Càlculs 5 (sem 104) Exercicis- Càlculs |
|
4 |
1 (gran grup) 1 (gran grup) Disseny de recerca: problemes Indicadors numèrics- Variables i indicadors, Índexs i indicadors compostos. 2 (sem 101) Exercicis- Construcció d'Indicadors 3 (sem 102) Exercicis- Construcció d'Indicadors 4 (sem 103) Exercicis- Construcció d'Indicadors 5 (sem 104) Exercicis- Construcció d'Indicadors |
|
5 |
1 (gran grup) 1 (gran grup) Instruments de recerca: enquestes Indicadors numèrics- Variables i indicadors, Índexs i indicadors compostos. 2 (sem 101) Exercicis- Construcció d'Indicadors 3 (sem 102) Exercicis- Construcció d'Indicadors 4 (sem 103) Exercicis- Construcció d'Indicadors 5 (sem 104) Exercicis- Construcció d'Indicadors |
|
6 |
1 (gran grup) Instruments de recerca: enquestes Mesurament del canvi -gràfics d'evolució temporal, taxes i percentatges de creixement. 2 (sem 101) Exercicis- gràfics i percentatges 3 (sem 102) Exercicis- gràfics i percentatges 4 (sem 103) Exercicis- gràfics i percentatges 5 (sem 104) Exercicis- gràfics i percentatges |
|
7 |
1 (gran grup) Instruments de recerca- entrevistes |
|
8 |
1 (gran grup) Instruments de recerca: focus groups Mesurament del canvi -gràfics d'evolució temporal, taxes i percentatges de creixement. 2 (sem 101) Exercicis- gràfics i percentatges 3 (sem 102) Exercicis- gràfics i percentatges 4 (sem 103) Exercicis- gràfics i percentatges 5 (sem 104) Exercicis- gràfics i percentatges |
|
9 |
1 (gran grup) Instruments de recerca: entrevistes Mesurament del canvi- models de creixement i estimacions 2 (sem 101) Exercicis- models de creixement, estimacions i prediccions 3 (sem 102) Exercicis- models de creixement, estimacions i prediccions 4 (sem 103) Exercicis- models de creixement, estimacions i prediccions 5 (sem 104) Exercicis- models de creixement, estimacions i prediccions |
|
10 |
1 (gran grup) Conclusions |