Curs 2009-2010
PART I: EL DRET ROMÀ A LA PENÍNSULA I LA MONARQUIA VISIGODA
Introducció
Tema 1. Les fonts de producció del dret romà
1.1. L'època primitiva.
1.2. La República.
1.2.1. La llei.
1.2.2. La interpretació.
1.2.3. El ius honorarium.
1.3. El Principat.
1.4. El Dominat.
Tema 2. El dret romà a la Península
2.1. La conquesta de la Península.
2.2. La romanització de la societat.
2.3. La romanització jurídica.
Tema 3. El regne dels gots a la Península
3.1. Itinerari històric del poble visigot.
3.2. La creació del dret en el regne visigot.
3.3. La legislació dels monarques visigots.
PART II: LES MONARQUIES CRISTIANES MEDIEVALS
Introducció
Tema 4. El pensament jurídic
4.1. El teocentrisme polític i la concepció subjectiva del dret.
4.2. La república cristiana i la renovació de l'Imperi Romà.
4.3. El iuscentrisme polític, el protagonisme dels juristes i la concepció objectiva del dret.
4.3.1.Competències materials.
4.3.2. Competències formals.
4.3.3. Finalitat.
4.4. El renaixement jurídic a Bolonya i el ius commune.
4.4.1. Origen de l'escola jurídica de Bolonya.
4.4.2. Textos jurídics.
4.4.3. El dret canònic i el seu estudi.
4.5. L'escola dels glossadors i dels comentaristes.
4.6. El dret comú del mar i el Llibre del Consolat de Mar.
4.6.1. La creació del dret.
4.6.2. La fixació del dret i els consolats de mar.
Tema 5. La Corona de Castella i la recepció del dret comú
5.1. L'ordenament jurídic de Castella.
5.1.1. Els drets municipal i senyorial.
5.1.2. El dret regi i la política legislativa d'Alfons X (1252-1284).
5.1.3. El sistema de fonts del dret castellà i les recopilacions.
5.1.4. Les comunitats basques.
5.1.5. Navarra.
5.1.6. La monarquia universal.
Tema 6. La Corona d'Aragó i els seus ordenaments jurídics
6.1. El dret general de la Corona
6.2. Catalunya
6.2.1. L'imperi carolingi i el naixement de Catalunya.
6.2.2. La monarquia feudal i la recepció del dret comú (segles XI-XIII)
6.2.3. La monarquia estamental (del final del segle XIII al començament del segle XVIII)
6.3. Aragó.
6.4. València.
6.5. El Regne de Mallorca.
6.6. La guerra de Successió i les seves conseqüències polítiques i jurídiques en el segle XVIII.
Bibliografia bàsica
ESCUDERO, J. A., Curso de historia del derecho español. Fuentes e instituciones político-administrativas. Madrid, 1995.
MONTAGUT, T., Història del Dret espanyol. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 1997.
Bibliografia complementària
ABADAL i DE VINYALS, R. Del reino de Tolosa al reino de Toledo. Madrid, 1961.
ARANGIO-RUIZ, V. Storia del diritto romano. 7a. edició, Nàpols, 1991.
BLÁZQUEZ, J. M. "Causas de la romanización en Hispania". Hispania, 93-96.
CALASSO, F. Medio Evo del diritto, I: le fonti. Milà: Giuffrè, 1954.
COING, H. Handbuch der Quellen und Literatur der neueren europäischen Privatrechtsgeschichte, I: Mittelalter (1100-1500). Munic: Beck, 1973.
FEENSTRA, R. "L'école de droit d'Orléans au trezième siècle et son rayonnement dans l'Europe médievale". Revue d'Histoire des Facultés de Droit et de la Science Juridique, 13, 1992. Pàg. 23-42.
FONT i RIUS, J. M. Apuntes de historia del derecho español. Parte general: la evolución general del derecho español. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1969.
FONT i RIUS, J. M. "Estudi introductori" a Textos Jurídics Catalans. Lleis i costums, IV/1. Constitucions de Catalunya. Barcelona: 1988.
FONT i RIUS, J. M. La recepción del derecho romano en la península Ibérica durante la edad media. Montpellier: 1967.
GOURON, A. "La science du droit dans le Midi de la France au moyen âge". Collect de studies Series. Londres, 1984.
KING, P. D. Derecho y sociedad en el reino visigodo. Versió castellana de M. Rodríguez Alonso. Madrid, 1981.
MIQUEL, J. Apuntes de historia del derecho español. Barcelona, 1980.
SOBREQUÉS VIDAL, S. Història de la producció del dret català fins al Decret de Nova Planta. Girona: Col·legi Universitari de Girona, 1978.
THOMPSON, E. Los godos en España .Traducció al castellà de J. Faci. Madrid: Alianza, 1979.
TOMÁS Y VALIENTE, F. Manual de historia del derecho español. Madrid: Tecnos, 1981.