Història dels Gèneres Audiovisuals (21395)

Titulació/estudi: Grau en Periodisme
Curs: segon
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Fran Benavente

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura forma part de l'itinerari general d'història, teoria i anàlisi de l'obra audiovisual. L'objectiu central de la matèria és oferir eines per conèixer i comprendre les tradicions dels gèneres audiovisuals, les seves transformacions al llarg de la història, i com aquestes tradicions arriben a la contemporaneïtat, particularment al moment actual.

Els seus continguts i objectius s'estructuren en sis grans eixos. El primer proposa a l'alumnat un model d'estudi historiogràfic de la tradició dels gèneres audiovisuals a partir de l'hermenèutica i de la teoria de la recepció. Aquest model, que podem definir com una arqueologia dels gèneres, pretén aportar les eines necessàries per comprendre l'ús dels gèneres en l'audiovisual contemporani a partir del diàleg que els mecanismes, referents, temes i estructures que configuren els gèneres implicats en productes audiovisuals més o menys actuals -particularment pel·lícules de ficció i sèries de televisió-, mantenen amb la tradició històrica que reclamen en la seva construcció.

El segon eix passa per definir teòricament què és un gènere de ficció a partir del plantejament de la qüestió en el territori de la literatura i amb l'objectiu d'oferir una visió crítica i oberta sobre la naturalesa i consideració dels gèneres audiovisuals.

Un tercer eix passa per l'estudi històric dels principals gèneres de tradició cinematogràfica.

Un quart eix consisteix en la presa en consideració de la transformació operada en el món audiovisual en els darrers quaranta anys. Aquesta transformació implica la pèrdua de contorns definitoris de la ficció cinematogràfica al contacte amb altres ficcions i pràctiques audiovisuals, com ara la televisiva, la publicitària, les formes del videoclip o l'audiovisual interactiu. Això provoca un descentrament progressiu del cinema com a forma de ficció dominant en el panorama audiovisual i suscita un diàleg constant dels seus paradigmes constitutius amb les formes característiques d'aquestes altres pràctiques. Aquesta dialèctica té una doble direcció i afecta indefectiblement la configuració imaginària i les estructures dels gèneres audiovisuals. D'altra banda, en el marc de l'anomenada postmodernitat, els gèneres tendeixen també a difuminar les seves fronteres definitòries i entren en un procés d'hibridació i fragmentació que determina la seva deriva històrica en la contemporaneïtat.

Un cinquè objectiu passa per donar a conèixer pràctiques i modes de pensament que conviden l'alumne a reflexionar sobre les imatges des de les pròpies imatges. En aquest sentit, la introducció a la forma de l'assaig audiovisual com a eina d'estudi sobre les imatges descobreix una altra lògica de treball que conjuga la dimensió teòrica i la praxis creativa de l'audiovisual en les vies d'un pensament sobre les imatges i els sons que no només aporta coneixements teòrics sinó que serveix d'introducció als mecanismes de muntatge, als elements de significació de la imatge i als principis de la retòrica audiovisual.

Finalment, un darrer objectiu determina l'assoliment d'una perspectiva crítica sobre l'audiovisual de gènere i els tòpics que el defineixen; també sobre la consideració fixada per la vulgata històrica al respecte de l'assimilació de determinats elements, temes, motius, imatges, etc. a certes lògiques de gènere.

2. Competències que s'han d'assolir

Instrumentals:

1.- Capacitat d'anàlisi i de síntesi a l'hora d'elaborar treballs buscant la qualitat i l'excel·lència en la seva presentació.

2.- Capacitat d'organitzar les idees i planificar el treball.

3.- Coneixements generals bàsics

4.- Comunicació oral i escrita de la pròpia llengua

5.- Habilitats en la gestió de la informació. Capacitat per buscar i analitzar informació de fonts diverses.

6.- Presa de decisions.

Interpersonals:

7.- Capacitat de crítica i autocrítica

8.- Treball en equip. Integrar i coordinar un equip de treball.

Sistèmiques:

9.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits a la pràctica.

10.- Habilitats de recerca.

11.- Capacitat d'aprendre.

12.- Capacitat per generar noves idees (creativitat)

13.- Coneixement de cultures i costums d'altres països

14.- Motivació per l'assoliment de fites.

Competències específiques de l'assignatura:

1.- Consciència dels mètodes més rellevants de la interpretació historiogràfica.

2.- Capacitat per discernir la història i l'evolució del cinema i de la televisió a través de les seves propostes estètiques i industrials.

3.- Antropologia social i cultural dels llenguatges audiovisuals.

4.- Capacitat per a l'anàlisi dels relats audiovisuals dins de determinades condicions culturals i sociopolítiques.

5.- Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i de les dimensions econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

6.- Capacitat i habilitat per exposar raonadament idees i missatges.

7.- Capacitat per a l'anàlisi d'obres d'art.

3. Continguts

Tema 1

Introducció. Discussió sobre el gèneres. El gènere: espai de les metamorfosis de la ficció. Doble aspecte dels gèneres: sincrònic i diacrònic. Hibridació generalitzada, interactuació dels codis lingüístics. Les dificultats d'una filiació. El diàleg cinema-televisió. Herència dels gèneres. Los Soprano com a paradigma. La revivificació dels gèneres. El gènere: cos i fantasma. La figura del revenant i el gènere que retorna. L'exemple de Kill Bill, de Quentin Tarantino.

Tema 2

El cinema negre. De Los Soprano a El enemigo Público. Mutacions i historicisme. Característiques, context social, fonts literàries. Tendències originals. El cinema de gàngsters, el policial. Realisme i sociologia. La segona guerra mundial i la deriva psicològica. La figura del detectiu. Barreges i transgressions. Límits de la configuració, punts sense retorn. Violència, fantasma i política als 60. La nostàlgia clàssica i els problemes de la filiació als anys 70. El noir contemporani: la paròdia, el psycho-killer. El gest manierista i el gest postmodern.

Tema 3

El musical. Fonaments del musical. Un gènere mort i ressucitat: el cas de Corazonada (F.F.Coppola). Qüestions sobre realisme i fragmentació. La vocació sonora del cinema. Els models clàssics: Busby Berkeley, la parella Astaire-Rogers. L'esplendor de la MGM. El sistema Minelli. Declivi del musical, declivi dels estudis. El musical reflexiu: trencament del mirall i ruptura de l'escena.

Tema 4

El Western. Arqueologia d'un relat èpic. Del cowboy primitiu al cicle del progrés. Un espai per colonitzar. Inflexions tràgiques. Transformacions de l'heroi. Del superwestern al western crepuscular. El desert, la pèrdua del sentit, la rarefacció: A. Mann, Budd Boetticher, Monte Hellman. El joc, el teatre, el temps, barroquisme i hiperinflació formal: Sam Peckinpah, Sergio Leone. El western després del western: un relat sobre les ferides i les cendres (Clint Eastwood, Jim Jarmusch).

Tema 5

El melodrama. La vocació sentimental del cinema. El temps, la mort i el desig. Orígens. Gènere popular i apoteosi de la posada en escena. Consolidació arquetípica, mecanismes genèrics. La passió i la distància. Frank Borzage. El melodrama familiar, els arquetips del gènere. Hibridacions. Manierismes: Douglas Sirk. Pulsions melodramàtiques al cinema d'autor: Fassbinder, Almodóvar, Wong Kar-Wai. Reescriptures: política del melodrama.

Tema 6

La comèdia. Judd Apatow, el rei de la comèdia actual. Les tradicions còmiques en joc al terreny televisiu. L'slapstick, la comèdia sofisticada, screwball comedy: el cos i la paraula. El germans Marx. Formulacions clàssiques. Reinvenció del gag, conflictes d'ordre: Jerry Lewis, Jacques Tati, Blake Edwards. La comèdia sexual: Woody Allen. La paròdia o la comèdia postmoderna. Variants nacionals.

Tema 7

El fantàstic. Problemes de definició. Territoris d'origen: Escandinàvia, Alemanya. El terror de la Universal. Els monstres. L'enemic exterior: la ciencia-ficció. Variacions neoclàssiques, distorsions paròdiques. Metafísiques. L'era postmoderna: metamorfosi, carn i metall, experiències del cos, l'altre, l'abisme, el buit, la no-forma, allò que retorna: James Cameron, David Lynch, Cronenberg. Televisió, territori del fantàstic.

Tema 8

Altres gèneres, subgèneres i derivats. El cinema d'aventures. El cinema bèl·lic. Els gèneres en el marc de l'animació. El film biogràfic. El cinema social

4. Avaluació

La qualificació s'obté a partir de les notes corresponents a:

1.- Treball d'anàlisi individual (60%)

2.- Treball col·lectiu sobre l'evolució d'un gènere (35%)

3.- Participació i actitud a la classe (5%)

Per aprovar l'assignatura s'hauran de lliurar els dos treballs i obtenir una nota total igual o superior a 5, resultat de la mitjana de les tres notes parcials.

A continuació es detalla la naturalesa i procediment de cadascun dels treballs i l'objectiu que persegueixen:

1.- Treball d'anàlisi individual

L'alumne haurà de triar un producte audiovisual contemporani (diguem que en la contemporaneïtat de la seva pròpia existència com a espectador), preferiblement una pel·lícula cinematogràfica o qualsevol forma de ficció televisiva. Es tracta de partir d'aquest objecte concret i analitzar-lo amb vocació d'identificar els elements de gènere implicats en el seu edifici narratiu i estètic. A partir d'aquí l'alumne ha d'investigar quina relació estableix la configuració concreta i actual d'aquests elements de gènere amb les tradicions històriques que reclama. És a dir, l'alumne ha de determinar com dialoga una obra de gènere amb la tradició que fa servir, amb quin objectiu rearticula els elements d'aquesta tradició i quines novetats aporta. Tot això té com a objectiu arribar a il·luminar un estat determinat del cinema i la televisió de gènere a partir dels dos fenòmens citats anteriorment com a claus de la proposta de partida: la hibridació generalitzada dels gèneres i la tensió constant de l'específic cinematogràfic amb els altres territoris de l'audiovisual que el contaminen o que en reclamen l'herència.

2.- Treball col·lectiu sobre l'evolució d'un gènere

Parteix de la voluntat que l'alumne vegi la possibilitat de treballar els gèneres i la seva història des del mètode hermenèutic i la teoria de la recepció. A partir d'aquestes premisses es proposa als alumnes que s'organitzin en grups de quatre o cinc persones, que triïn un gènere o variant subgenèrica a estudiar i que perfilin una constel·lació de moments significatius de l'evolució del gènere seguint les nocions explicades a classe. Es tracta de treballar a partir de l'anàlisi o interpretació de pel·lícules escollides, moments determinats, plans decisius, personatges emblemàtics o gestos definitius que, un cop posats de costat, ofereixin un mapa estètic sobre l'evolució del gènere triat. Els alumnes poden optar per dues formes possibles de presentació del treball:

a) Assaig Audiovisual. El treball històric sobre el gènere es concreta en un peça audiovisual en format d'assaig documental. Els alumnes han de fer un treball previ de recerca bibliogràfica i videogràfica, definir línies de treball i assajar una feina de pensament, no explicat de forma escrita, sinó a partir de les pròpies imatges dels films (i de qualsevol altre imatge de l'arxiu audiovisual universal). Les eines que faran servir són la sintaxi del muntatge, la semàntica del pla i les diverses operacions de combinació possible d'imatge i so. Això els permetrà entendre i exposar els punts clau de l'evolució d'un gènere a través d'imatges concretes, no de conceptes generals o vaguetats de tipus especulatiu. D'altra banda els permet associar el treball de reflexió amb el treball creatiu, aspecte molt important per comprendre la rellevància del coneixement teòric en l'àmbit de la pràctica. Finalment, els obliga a investigar sobre les eines del muntatge audiovisual. Aquesta aventura d'experimentació gairebé autodidàctica els serà molt útil al llarg del estudis per capir que, quan es tracta d'imatges, no només es pensa amb el cervell sinó, com afirmava Godard, també amb "les mans", assajant els gestos del muntatge i "tocant" les imatges per associar-les o confrontar-les.

Finalment, aquests treball són presentats davant tota la classe i sotmesos a debat. La comunitat d'idees genera un diàleg enriquidor i afavoreix la implicació dels alumnes en la construcció del contingut de l'assignatura.

b) Presentació a classe. Aquest format resulta més conegut pels alumnes del Grau, ja molt familiaritzats amb les metodologies d'avaluació característiques de l'Espai Bolonya. Bàsicament es tracta de resseguir el mateix itinerari que amb l'anterior opció, conservar el mateix esperit, però en comptes de plasmar-lo en una peça audiovisual es demana als grups que ocupin durant una sessió la posició del professor i que exposin, de forma compactada, concreta i aclaridora el resultat de la seva investigació davant dels seus companys, com si de una classe magistral es tractés. L'obligació de treballar a partir d'imatges concretes -determinats fragments audiovisuals- persisteix, i cadascun dels integrants haurà d'explicar una fase decisiva en l'evolució del gènere o subgènere escollit. Durant l'exposició els alumnes hauran de ser capaços de respondre els dubtes del professor -situat en posició d'alumne inquisidor- i dels seus mateixos companys.

En ambdós casos és tan important el resultat final com el procés de treball. És fonamental que les idees inicials progressin en funció d'una investigació real i de la constatació per part del professor dels sabers adquirits pels alumnes. Per això es proposa un sistema de tutories sistemàtiques i periòdiques, fora de l'horari de classe, obligatòries per a tots els grups. Aquestes tutories tenen l'objectiu de comprovar el progrés del treball, ajudar en el seu desenvolupament i controlar que la dedicació sigui la desitjada.

3.- Participació i actitud a classe

Es valorarà que l'alumne tingui una actitud activa i crítica durant les classes magistrals.

4.2 Recuperació de l'assignatura

Poden optar a la recuperació de l'assignatura tots els alumnes suspesos. El requisit mínim per optar a la recuperació és haver presentat almenys un dels dos treballs de l'assignatura.

L'activitat de recuperació consistirà en la realització d'un treball equivalent al no lliurat durant el curs o bé d'un treball equivalent a aquell que no hagi arribat a 5, sempre i quan la nota mitjana de l'avaluació final hagi estat també inferior a 5.

Per aprovar la recuperació els alumnes hauran d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5. .

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

 

AA.VV. Théorie des genres. París: Éditions du Seuil, 1986.

ARISTÓTELES. Poética de Aristóteles. Madrid: Gredos, 1992.?

ATLMAN, Rick. Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós Comunicación, 2000.?

BENAVENTE, Fran. El héroe trágico en el western. El género y sus límites. Tesi Doctoral. Universitat Pompeu Fabra, 2007.

BORDWELL, D; STAIGER, J; THOMPSON, K. El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós Comunicación, 1997.?

BOU, Núria i PÉREZ, Xavier. El temps de l'heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood. Barcelona: Paidós, 2000.

BROWNE, Nick. Refiguring American Film Genres. Theory and History. Berkeley: University of California Press, 1998.

DELEUZE, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós Comunicación, 1994.?

GRANT, Barry Keith (ed.). Film genre reader III. Austin: University of Texas Press, 2003.

JIMÉNEZ LOSANTOS, E.; SÁNCHEZ-BIOSCA, V. El relato electrónico. Valencia: Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1989.

LAVANDIER, Yves. La dramaturgia. Los mecanismos del relato: cine, teatro, ópera, radio, televisión, cómic. Madrid: Ediciones Internacionles Universitarias de Madrid, 2003.?

NEALE, Stephen. Genre. Londres: BFI, 1980.?

NEALE, Steve (Ed.) Genre and contemporary Hollywood. Londres: BFI, 2002.?

SCHATZ, Thomas. Hollywood Genres. Formulas, filmmaking and the studio system.?McGraw Hil-Humanities, 1981.

SERCEAU, Michel (dir.). "Panorama des genres au cinéma". CINEMACTION n. 68, Corlet-Télerama, 1993.?

SPANG, Kurt. Géneros literarios. Madrid: Síntesis, 1993.

VERNET, Marc. "Genre". A: AA.VV. Lectures du film. Paris: Albatros, 1980.

5.2. Bibliografia complementària

BALLÓ, Jordi; PÉREZ, Xavier. Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició. Barcelona: Empuries, 2005

BISKIND, Peter. Moteros tranquilos, toros salvajes. Barcelona: Anagrama, 2009.

BOU, Núria. Plano, contraplano: de la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.

CASETTI, Francesco. Teorías del cine. Madrid: Cátedra, 2000.

CREEBER, Glen (ed). The television genre book. Londres: British Films Institute, 2001.

FEUER, Jane. El musical de Hollywood. Madrid: Verdoux, 1992.

HEREDERO, Carlos F; SANTAMARINA, Antonio. El cine negro. Buenos Aires: Paidós Ibérica, 1996.

LEUTRAT, Jean-Louis. Vida de fantasmas. Lo fantástico en el cine. Valencia: Ediciones de La Mirada, 1999.

LEUTRAT, Jean-Louis; LIANDRAT-GUIGUES, Suzanne. Western(s). París: Klinsieck, 2007.

TESSÉ, Jean-Philippe. Le Burlesque. París: Cahiers du Cinéma, 2008.

THORET, Jean-Baptiste. Le cinéma américain des années 70. París: Cahiers du Cinéma, 2006.

 

5.3. Recursos didàctics

- Fragments de films

- Fotografies / Il·lustracions

- Lectures / textos

- Aula Global / Moodle

6. Metodologia

- Es faran classes magistrals que corresponen a l'explicació del temari. Les classes s'estructuren a partir de la presentació i anàlisi de fragments audiovisuals, que el professor desenvolupa i sotmet a debat amb els alumnes.

- Es suggereixen lectures i visionat de pel·lícules en relació als temes tractats que després són inclosos com a tema de discussió en les classes magistrals.

- Recomanació de pel·lícules en cartellera o acabades d'estrenar en relació als temes estudiats.

- Es duran a terme sessions de tutoria sistemàtiques i periòdiques per seguir el desenvolupament dels diferents treballs de grup. Cada grup haurà de passar almenys dues vegades per aquesta tutoria. En la primera haurà de defensar una primera idea inicial i en la segona mostrar les diferents línies de treball i el repartiment de tasques entre els membres del grup. Les següents tutories són opcionals i depenen del temps disponible.

D'altra banda les tutories també estan pensades per discutir les possibilitats i el desenvolupament dels treballs individuals, resoldre els dubtes que puguin sorgir i parlar sobre bibliografia i filmografia útils per a aquest treball.

- Aula Virtual: Volem crear un entorn pedagògic que contribueixi a completar la docència presencial, proposant una plataforma d'accés a textos de suport i material audiovisual (exemples de les classes, exemples addicionals, assajos audiovisuals, entrevistes, arxiu d'imatges), imprescindible per oferir una visió àmplia de la matèria i facilitar eines de treball que assenyalin el camí de les activitats pràctiques, concebudes com a exposicions o treball audiovisual útil també per a la resta de companys de classe.

7. Programació d'activitats

Setmana	Activitat a l'aula agrupament / tipus d'activitat	Activitat fora de l'aula agrupament / tipus d'activitat
Setmana 1	Tema 1	Visionat de films. Formació de grups
Setmana 2	Tema 2	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Proposta de treballs.
Setmana 3	Tema 2	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Proposta de treballs.
Setmana 4	Tema 2	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Tutories i preparació d'exposicions.
Setmana 5	Tema 3	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Tutories i preparació d'exposicions.
Setmana 6	Tema 3 Exposició i debat. Tema 6	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Tutories i preparació d'exposicions.
Setmana 7	Tema 3 i 4 Exposició i debat. Tema 7	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Preparació exposicions.
Setmana 8	Tema 4 Exposició i debat. Tema 7	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Revisió treball final.
Setmana 9	Tema 4 i 5 Exposició i debat. Tema 8	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Revisió treball final.
Setmana 10	Tema 5 Visionat assajos audiovisuals. Debat obert.	Visionat de films. Lectura de bibliografia. Revisió treball final.