Curs 2014-2015

Pensament antic i medieval (20011)

Titulació/estudi:
Curs:
Trimestre: 
Nombre de crèdits ECTS:
Hores dedicació estudiant:
Llengua o llengües de la docència: català i castellà, anglès y francès.
Professorat: Víctor Pallejà de Bustinza

1.   Presentació de l'assignatura

Es proposa una introducció al pensament antic i medieval seguint la seva història i que permeten seguir el seu decurs.

En aquesta assignatura es proposa estudiar el desenvolupament del pensament filosòfic de la Grècia antiga i de l'Europa medieval. El curs tractarà dels concepts capdals que constitueixen el mode de vida filosòfic seguint el decurs d'un seguit de temes fonamentals. Aquestos són: el naixement de la filosofia grega postsocràtica i les escoles hel·lenístiques en l'antiguitat. Per la l'edat mitjana: la dimensió filosòfica del cristianisme i la recepció de la filosofia àrab i jueva, incloent la formació de la escolàstica, les universitats i els moviments espirituals fins al segle XIII.

 

2. Competències a assolir

 

Competències generals

Competències específiques

 1. Comprensió detallada dels continguts. Períodes, autors i conceptes fonamentals seran indicats per al seu estudi.

2. Ús de la terminologia filosòfica, històrica i filològica per a l'anàlisi de textos filosòfics en el seu context històric.

3. Capacitat per formular i defensar arguments assumits davant els companys de curs de manera coherent i científica.

4. Capacitat d'exercir la crítica de manera precisa i documentada dels textos filosòfics.

 

 1. Selecció i organització d'una bibliografia crítica sobre temes de filosofia antiga i medieval.

2. Coneixement dels temes fonamentals de la filosofia antiga i medieval.

3. Redacció d'un treball acadèmic segons els estàndards de rigor acadèmic.

4. Desenvolupament de les habilitats necessàries per a l'anàlisi i exposició crítica d'un text filosòfic antic i / o medieval.

5. Ús dels recursos bibliogràfics en format paper i en format electrònic.

 

 

•2.   Contingut

1) Què és la filosofia? Definicions. Conceptes fonamentals del pensament antic: fisis, mite, religió i poètica. Paideia, arete i sofia.

2) Sòcrates. El filòsof, la polis i les deïtats de la ciutat. L'activitat filosòfica, l'ensenyament i la política. Plató i l'Acadèmia.

3) El Timeu i la República. El discurs filosòfic i els diàlegs de Plató.L'Acadèmia i la vida platònica. Política i filosofia; símbol i mite.

4) Aristòtil i la filosofia política. El peripatetisme i la stoa La forma de vida "teòrica".

5) El programa aristotèlic: el saber total. Psicologia, ètica i metafísica..

6) Escoles hel·lenístiques i ensenyament en l'època imperial. El neoplatonisme. Plotí, Procle i Jàmblic. Cosmopolitisme i hel·lenisme. L'hermetisme.

7) Cristianisme i filosofia. Teúrgia, ascetisme i contemplació. Ontoteologia i mística. Els tres monoteismes i la filosofia: Judaisme, Cristianisme i Islam.

8) La cultura del llibre en la filosofia de l'antiguitat a l'edat mitjana. La transmissió de la filosofia antiga a la posteritat: monestirs i escoles.

9) Boeci, Agustí d'Hipona, Dionís l'Areopagita.

10) Cultura llatina i bizantina. Joan Escot Eriúgena. Anselmo, Abelardo i la primera escolàstica.

11) Traslatio studiorum. L'intel·lectual professional. Àrabs i jueus: Maimònides. Avicena, Algatzell i Averrois.

12) Aristotelisme integral. La teoria de "la doble veritat".

13) L'escolàstica. S. Albert, S. Tomàs d'Aquino.S. Bonaventura i Roger Bacon.

14) Ramon Llull i Dante. La crisi filosòfica a Occident al segle XIII.

 

 

4. Avaluació

L'assignatura s'avaluarà mitjançant un examen final (70% de la nota), la vessant teòrica, i les intervencions en els seminaris (10%), i un comentari de text específic (20%) en la vessant pràctica.

La recuperació comptarà per tota la nota (100%), les activitats presencials dels seminaris no es podran recuperar.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

••      Mensa i Valls, Jaume, Introducció a la filosofia medieval, Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.

••      Saranyana, Josep-Ignasi, Breve historia de la filosofía medieval, Pamplona : EUNSA 2010. recurs electrònic.

••      - La filosofía medieval : desde sus orígenes patrísticos hasta la escolástica barroca, Pamplona : EUNSA, 2011.

••      Hirschberger, Johannes, Historia de la filosofía, Barcelona : Herder, 2011.

••      The Cambridge history of medieval philosophy, Cambridge, UK ; New York : Cambridge University Press , 2010.

••      Kurt Flasch, Das philosophische Denken im Mittelater, Philipp Reclam jun. GmbH & Co., 2000.

••      - El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana: d'Agustí a Maquiavel, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum 2006.

••      Libera, Alain de, La Filosofia medieval, [València] : Universitat de València, 2006.

••      Jolivet, Jean, Perspectives médiévales et arabes, Paris : Librairie philosophique J. Vrin, 2006.

••      Marenbon, John, Medieval philosophy : an historical and philosophical introduction, Routledge, 2006.

••      Pierre Hadot, Qu'est-ce que la philosophie antique?, Gallimard, 1995.

••      - ¿Que es la filosofia antigua?, Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1998.

••      Kassim, Husain, Aristotle and Aristotelianism in medieval Muslim, Jewish, and Christian philosophy, San Francisco : Austin & Winfield, 1998.

••      Folscheid, Dominique, Les Grandes dates de la philosophie antique et médiévale, Paris : Presses Universitaires de France, 1996.

••      Rafael Ramón Guerrero, Historia de la filosofía medieval, Madrid, Akal, 1996.

••      Weinberg, Julius, Breve historia de la filosofía medieval, Ediciones Cátedra Barcelona 1987.

 

5.2. Bibliografia complementària

••      Orígenes de la filosofia:

••      Kurt Flasch, El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana: d'Agustí a Maquiavel, Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum, 2006.

••      De Tales a Demòcrit. El pensament presocràtic. Fragments i testimonis, edició i traducció de Joan Ferrer Gràcia, Girona, Edicions de la ela geminada, 2011.

••      Dodds, E. R., Los griegos y lo irracional, Madrid: Alianza Editorial, , 1985.

••      Cornford, F. M., De la religión a la filosofía, Barcelona: Ariel, 1984.

••      Cornford, F. M., Principium Sapientiae. Los orígenes del pensamiento filosófico griego, Madrid: Visor, 1987.

••      Gigon, O., Los Orígenes de la filosofía griega, Madrid: Gredos, 1985.

••      Snell, B., El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la genesis del  pensamiento europeo en los griegos, Barcelona: Acantilado, 2007.

••      Vernant, J.-P., Mito y pensamiento en la Grecia antigua, Barcelona: Ariel, 1983, 3ª ed. 1993.

••      Sòcrates y Platón

••      Benson. H. H., Essays on the Philosophy of Socrates, Oxford: Oxford University Press, 1992.

••      Cornford, F. M. Socrates y el pensamiento griego, Madrid: Norte y Sur, 1964.

••      Cornford, F. M. Antes y después de Socrates, Barcelona: Ariel,1981.

••      Friedländer, P., Platón: verdad del ser y realidad de la vida, Tecnos, Madrid, 1989.

••      Gouthrie, Socrates, Cambridge: Cambridge University Press, 1971.

••      Havelock E. A., Prefacio a Platón, Madrid: Visor, 2004.

••      Kraut, R. The Cambridge Companion to Platon, Cambridge University Press, 1992.

••      Rankin, H. D. Sofists, Socratics and Cynics, Croom Helm, 1983.

••      Ross, D., La teoría platónica de las Ideas, Càtedra, Madrid, 1986.

••      Vlastos, G., Platonic Studies, Princeton University Press, 1981.

 

••      Aristoteles

••      Barnes, J. Aristotle, Oxford University Press, 1992.

••      Lloyd, G. Aristotle. The Growth and Structure of his Thought, Cambridge University Press, 1968.

••      Ross, D., Aristotle, Routledge, 1995.

 

••      Helenismo

••      Annas, J., The Modes of Scepticism, Cambridge: Cambridge University Press, 1985.

••      Long, A. A., La filosofía helenistica, Madrid, Alianza Universidad, 1977.

 

••      Filosofía medieval

••      Arendt, H., El concepto de amor en S. Agustín, Madrid: Encuentro, 2001.

••      Matthews, G. B. ed., The Agustinian Tradition, Berkeley: University of California Press,

••      1999.

••      De Libera, A., La filosofía Medieval, Universidad de Valencia, 2006.

••      Gilson, É., Dante et la philosophie, Paris: Vrin, 1986.

••      Grant, E., God and Reason in the Middle Age, 2001.

••      Le Goff, J., El nacimiento del Purgatorio, Madrid: Taurus, 1981.

••      Le Goff, J., El Hombre Medieval, Madrid: Alianza, 1990.

••      Corbin, H. Historia de la filosofía Islamica, Madrid, Editorial Trotta, 1994.

••      Davidson, H. A., Alfarabi, Avicenna y Averroes: their Cosmologies, theories of the Active Intellect and Theories of Human Intellect, Oxford: Oxford University Press, 1992.

••      Gaukroger, S., The Emergence of a Scientific Culture: Science and the Shaping of Modernity, Oxford: Oxford University Press, 2006.

••      Le Goff, J., Los intelectuales en la Edad Media, Barcelona: Gedisa, 1999.

••      Lindberg, D. C., Los inicios de la ciencia occidental: la tradición científica europea en el contexto filosófico, religioso e institucional, desde el 600 a. C. hasta 1450, Barcelona: Paidós, 2002.

••      Pring-Mill, R., El microcosmos lul.lià, Palma de Mallorca: Moll, 2006.

••      Vega, Amador. Ramon Llull y el secreto de la vida, Madrid: Siruela, 2002.

••      Kenny. A. J., Tomás de Aquino y la mente, Barcelona: Herder, 2000.

••      Gilson, É., El tomismo. Introdución a la filosofía de Santo Tomás de Aquino, Pamplona: Universidad de Navarra, 1989.

••      Eckhart, Maestro, El fruto de la nada (ed. Amador Vega), Madrid: Siruela, 1998.

••      Eckhart, Mestre, Pròleg a l'Evangeli de Joan, Barcelona: Proa, 2002.

••      Haas, Alois M., Maestro Eckhart. Figura normativa para la vida espiritual, Barcelona: Herder, 2002.

 

 

5.3. Recursos didàctics

http://plato.stanford.edu/entries/

 

6. Metodologia

La dinàmica de treball que se seguirà al llarg del curs, consistirà en atendre les classes teòriques com base de les lectures d'estudi seleccionades en la bibliografia. En paral·lel les classes pràctiques permetran incidir en la comprensió dels materials que serviran per a fonamentar la comprensió de la matèria. Tant en unes classes com en les altres es permetrà el debat i el contrast de parers, tot i que en les sessions practiques aquest aspecte serà emfatitzat. Els alumnes tindran que estudiar el documents assignats en totes i cadascuna de les sessions. L'assistència i participació a és demanada i avaluada (10% de la nota), així com la preparació d'un treball escrit (20%) fruit de la recerca personal i la discussió en grup.

 

 

7. Programació d'activitats

 Es realitzaran tres sessions de comentari de text per a cadascun dels dos grups en què es divideix l'aula. Els alumnes hauran de participar en la anàlisi dels materials a estudi, distribuïts al principi del curs.