Curs 2014-15

 

Taller d'Storytelling (22204)

Titulació/estudi: Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Curs:  Tercer
Trimestre: Tercer
Nombre de crèdits ECTS:  4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: Català i castellà
Professor: Francesc Ponsa (teoria + dos sessions pràctiques) i Javier Inglés (pràctica).

 

1. Presentació de l'assignatura

En aquesta assignatura l'estudiant realitzarà un desenvolupament aplicat a partir d'un estudi teòric de les principals tècniques d'elaboració de línies argumentals i missatges en processos estratègics de relacions públiques i comunicació corporativa. D'acord amb això, analitzarem l'storytelling com a base teòrica per la creació d'universos de marca transmèdia mitjançant un recorregut per les tècniques més emprades a la creació d'històries i com poden aplicar-se a les noves plataformes de comunicació tant off com online.

 

2. Competències que s'han d'assolir

2.1. Competències generals

·         Capacitat d'anàlisi

·         Valoració crítica de la pròpia feina i de la feina dels altres

·         Treball en equip

 

2.2. Competències especifiques

·         Coneixement de la tècnica de l'storytelling i utilització en els àmbits de la publicitat, les relacions públiques i el management.

·         Transmissió de missatges a través d'una història.

·         Identificació de les funcions de l'storyteller i les seves aplicacions.

·         Utilització de tots els recursos de la narrativa a les noves plataformes de comunicació.

·         Producció de diverses narratives transmèdia.

·         Construcció del discurs com a instrument de comunicació i persuasió.

3. Continguts

3.1. Conceptes i teories

·         Storytelling: l'art d'explicar històries.
Conceptualització i evolució històrica: de la tradició oral al gaming.

·         Estructures bàsiques de l'storytelling: Drama, "Procedural", Telenovel·la, Webisodes i Gaming.

·         Com crear personatges i les seves possibilitats.

·         L'Storytelling a la publicitat clàssica.

·         Les noves narratives:  Com explicar històries a les Xarxes Socials.

·         Universos transmèdia.

·         El framing: la creació de marcs de referència.

·         Comunicació, persuasió i retòrica.

4. Avaluació i recuperació

L'avaluació de la assignatura es la suma de les notes dels 6 exercicis. Però no tots tenen el mateix pes:

·         FRAMING 5%

·         CENICIENTA HAZME UNA PERDI 15%

·         THE END 20%

·         LA VIDA EN UN TUIT 20%

·         RENDEIX-TE, ESTÀS RODEJAT 25%

·         DISCURS 15%

 

Per establir la nota es tindran en compte tres criteris:

-          Originalitat, què la història sigui diferent.

-          Compliment de l'encàrrec, què transmeti el missatge que es demana.

-          Habilitat en l'ús del conceptes adquirits a les sessions teòriques.

 

Per poder aprovar l'assignatura s'han d'entregar com a mínim 5 exercicis.

En el cas de treballar en grup, la nota de cada exercici serà la mateixa per a tot el grup.

Els estudiants aprovats o no presentats no tindran opció a la recuperació. Només els alumnes suspesos en el còmput global de l'assignatura podran recuperar-la. Per fer-ho, hauran de refer les pràctiques suspeses sempre i quan la nota obtinguda sigui igual o superior a 3 i no hagin suspès més de la meitat de les pràctiques.

 

5. Bibliografia i recursos didàctics

·         ARISTÒTIL (1998). Retòrica. Poètica. Barcelona: edicions 62.

·         BALLÓ, Jordi; PÉREZ, Xavier (1996). La llavor immortal: els arguments universals en el cinema. Barcelona: Empúries.

·         CASSANY, Daniel (1993). La cuina de l'escriptura. Barcelona:  Empúries.

·         GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel (1995). Cómo se cuenta un cuento. Barcelona: Random House Mondadori.

·         KLEIN, Naomi (2001). No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós .

·         LABORDA, Xavier (1993). De retòrica. La comunicació persuasiva. Barcelona: Barcanova.

·         LAKOFF, George (2008). No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític. Barcelona: Viena edicions.

·         LAUSBERG, Heinrich (1966). Manual de retòrica literària. Madrid: Gredos.

·         MCKEE, Robert (2013). El guión. Barcelona: Alba Editorial.

·         PASTOR, Lluís (2010). Retòrica Exprés. Barcelona: editorial UOC.

·         PROPP, Vladimir (1998). Morfología del cuento. Madrid: Akal.

·         SALMON, Christian (2008). Storytelling. La máquina de fabricar histórias y formatear las mentes. Barcelona: Península.

·         SALMON, Christian (2011). La estrategia de Sherezade. Barcelona: Península.

·         SCOLARI, Carlos A. (2013). Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Barcelona: Deusto.

·         SPANG, Kurt (2005). Persuasión. Fundamentos de retórica. Pamplona: Eunsa.

 

5.3. Recursos didàctics

Material audiovisual amb exemples sobre les diferents conceptes.

6. Metodologia

El contingut es reparteix en dos blocs: teòric i pràctic.

La part pràctica és la més extensa al tractar-se d'un taller.
Es plantegen sis exercicis que permeten a l'alumne practicar amb els conceptes teòrics.

Els exercicis van de menor a major dificultat i pretenen posar davant de l'alumne situacions reals.
Dibuixem un context en el que és adient la creació d'una història com a eina de comunicació.

Per tant, cada exercici planteja una situació a resoldre, per un client concret i per una plataforma concreta. Abans de cada un dels quatre exercicis facilitarem contingut teòric específic que ajudi a l'alumne a resoldre'l.

 

 

7. Programació d'activitats

 

Setmana

Teoria

Pràctica

Setmana 1

No hi ha sessió

 

 

SESSIÓ 1

FRAMING

Creació de frames per incorporar a la comunicació persuasiva.

Setmana 2

Del logo a l'story

 

CENICIENTA HAZME UNA PERDI (I)

Creació d'una història, que transmeti el missatge d'una marca, i que es basi en un conte. Ha de tenir com a espai natural un smartphone.

Setmana 3

Narratives transmèdia

 

CENICIENTA HAZME UNA PERDI (II)

Creació d'una història, que transmeti el missatge d'una marca, i que es basi en un conte. Ha de tenir com a espai natural un smartphone.

Setmana 4

El mite: arguments universals

 

 

THE END (I)

Creació d'una història , vinculada als valors d'una marca, fent servir el llenguatge audiovisual clàssic. Neix a Youtube o TV i acaba a un suport interactiu.

Setmana 5

La invenció de l'storytelling management

 

THE END (II)

Creació d'una història , vinculada als valors d'una marca, fent servir el llenguatge audiovisual clàssic. Neix a Youtube o TV i acaba a un suport interactiu.

Setmana 6

Propaganda i storytelling

 

 

LA VIDA EN UN TUIT (I)

Creació d'una història, vinculada al valor d'una marca, que gira al voltant d'un personatge o varis que viuen a les xarxes socials.

Setmana 7

El relat de la política

LA VIDA EN UN TUIT (II)

Creació d'una història, vinculada al valor d'una marca, que gira al voltant d'un personatge o varis que viuen a les xarxes socials.

Setmana 8

L'storytelling a l'empresa

 

 

RENDEIX-TE, ESTÀS RODEJAT (I)

Creació d'una història, que fragmentada a diferents plataformes, transmeti un únic missatge.

Setmana 9

L'art de persuadir: la redacció de discursos

RENDEIX-TE, ESTÀS RODEJAT (II)

Creació d'una història, que fragmentada a diferents plataformes, transmeti un únic missatge.

Setmana 10

Anàlisis i estructura del discurs

DISCURS

Elaboració d'un discurs persuasiu a partir del frame.