Teoria i Anàlisi de la Ficció Televisiva (20473)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: tercer i quart
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Fran Benavente

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura és optativa i forma part de l'itinerari general d'història, teoria i anàlisi de l'obra audiovisual. L'objectiu central de la matèria és oferir instruments per a l'anàlisi narrativa i estètica de les obres de ficció televisives i reflexionar sobre els àmbits i les perspectives teòriques des de les quals pensar i comprendre l'especificitat d'aquesta ficció en relació a d'altres modes d'expressió audiovisual i artístics -especialment el cinema-. Es tracta de reivindicar l'actualitat del pensament sobre les potencialitats del medi en l'àmbit de la ficció prenent en consideració les fulgurants transformacions tecnològiques que afecten el mitjà i que modifiquen signifitivament les seves formes de producció, distribució i recepció.

Els seus continguts i objectius s'estructuren en aquests grans eixos:

1.- Reflexió ontològica, a partir de l'anàlisi fenomenològic i des de les principals teories, sobre l'especificitat de la ficció televisiva. Estudi comparat de la ficció televisiva i el seu model més proper, la ficció cinematogràfica.

2.- Discussió i crítica de la tradició teòrica sobre la ficció televisiva. Actualitat i transformació d'aquesta tradició.

3.- Estudi dels grans àmbits de reflexió i anàlisi de la ficció televisiva. Conceptes clau: autor, realisme, intertextualitat, història, espai, temps, gèneres, muntatge.

4.- Anàlisi d'obres i autors canònics.

5.- Perspectiva històrica i hermenèutica en el desplegament de la interpretació sobre obres, autors i conceptes. Veure la ficció televisiva contemporània i les seves novetats a la llum de la tradició.

6.- Donar a conèixer pràctiques i modes de pensament que conviden l'alumne a reflexionar sobre les imatges des de les pròpies imatges.

7.- Assoliment d'una perspectiva crítica sobre la ficció televisiva i els tòpics que tradicionalment la defineixen o s'hi associen.

2. Competències que s'han d'assolir

Instrumentals:

1.- Capacitat d'anàlisi i de síntesi a l'hora d'elaborar treballs buscant la qualitat i l'excel·lència en la seva presentació.

2.- Capacitat d'organitzar les idees i planificar el treball.

3.- Coneixements generals bàsics.

4.- Comunicació oral i escrita de la pròpia llengua.

5.- Habilitats en la gestió de la informació. Capacitat per buscar i analitzar informació de fonts diverses.

6.- Presa de decisions.

Interpersonals:

7.- Capacitat de crítica i autocrítica.

8.- Treball en equip. Integrar i coordinar un equip de treball.

Sistèmiques:

9.- Capacitat per aplicar els coneixements adquirits a la pràctica.

10.- Habilitats de recerca.

11.- Capacitat d'aprendre.

12.- Capacitat per generar noves idees (creativitat).

13.- Coneixement de cultures i costums d'altres països.

14.- Motivació per l'assoliment de fites.

Competències específiques de l'assignatura:

1.- Consciència dels mètodes més rellevants de la interpretació historiogràfica.

2.- Capacitat per discernir la història i l'evolució del cinema i de la televisió a través de les seves propostes estètiques i industrials.

3.- Antropologia social i cultural dels llenguatges audiovisuals.

4.- Capacitat per a l'anàlisi dels relats audiovisuals dins de determinades condicions culturals i sociopolítiques.

5.- Capacitat per a l'anàlisi sociocultural i de les dimensions econòmiques i tecnològiques de les societats del coneixement.

6.- Capacitat i habilitat per exposar raonadament idees i missatges.

7.- Capacitat per a l'anàlisi d'obres d'art.

3. Continguts

Tema 1

Prospecció. La televisió a la catifa vermella.

La ficció televisiva: un grinyol continu. La duració: Carlos, d'Olivier Assayas. Misèria i laboratori: Michael Mann. Misteri, somni i proliferació: Mistérios de Lisboa, de Raúl Ruiz.

Tema 2

L'autor com a interrogant.

Ontologia de la ficció televiva. Teoria i gènesi. L'experiment de Jean Renoir. Del cinema a la televisió: el cineasta com a autor. Maurice Pialat, el temps i la vida. Ingmar Bergman, el rostre i el teatre. David Lynch, filmar la televisió. Les utopies televisives.

L'autor de la televisió americana: l'escriptor, el productor, el productor-escriptor. El Showrunner. La televisió antològica. L'estrany cas de Rod Serling. L'autor de la televisió de qualitat moderna. Estudi de cas: Aaron Sorkin.

Tema 3

Realisme de la ficció televisiva.

Discussió teòrica. El realisme burgès i la màquina de producció ideològica. El realisme britànic: Ken Loach i el docudrama, Alan Clarke i la crítica de la representació, Peter Watkins i les fronteres de la ficció. El realisme a la televisió nordamericana: Hill Street Blues, NYPD, Homicide, The Wire. L'aspecte balzaquià i l'aspecte dickensià.

Interferències reals a la comèdia de situació: de Seinfeld a Curb your enthusiasm, The Office / Extras, Flight of the conchords /Entourage, Modern Family, The Thick of It, Louie.

Tema 4

La representació de la història.

El cas Holocaust de Marvyn Chomsky. L'alternativa: Heimat d'Edgar Reitz. Rellegir la història: La Commune de Peter Watkins. Plecs de la història a la ficció americana: Mad Men. Sèries capitalisme: Deadwood, Boardwalk Empire.

Tema 5

La televisió i la postmodernitat.

Estètica de la superfície. Les màquines de visió (autòpsies del relat). La qüestió del cos. Hermenèutica de la sospita. Extrems temporals i joc serial. El muntatge. Visions de la ciutat: Baltimore, Nova Orleans.

Tema 6

Ficció i gèneres.

Món somniat i catàstrofe. La pulsió domèstica: Breaking Bad, The Walking Dead. L'horror televisiu: Masters of Horror, American Horror Story.

4. Avaluació

La qualificació s'obté a partir de les notes corresponents a:

1.- Treball d'anàlisi individual o assaig audiovisual en grups de dos (80%)

2.- Exercici de reflexió sobre una qüestió teòrica en relació a una ficció televisiva contemporània (15%)

3.- Participació i actitud a la classe (5%)

Per aprovar l'assignatura s'hauran de lliurar els dos treballs i obtenir una nota total igual o superior a 5, resultat de la mitjana de les tres notes parcials.

A continuació es detalla la naturalesa i procediment de cadascun dels treballs i l'objectiu que persegueixen:

1.- Treball d'anàlisi individual o assaig individual en grups de dos:

L'alumne pot triar entre analitzar de forma profunda una ficció televisiva -contemporània o històrica- a la llum d'algun dels àmbits rellevants presentats en el temari o bé fer un estudi transversal, comparatiu o històric sobre una determinada figura, recurs narratiu o tema en la història de la ficció televisiva també en relació als temes, conceptes i nocions presentats en el temari del curs. Aquest treball pot tenir una forma escrita, cas en el qual ha de ser individual, o bé forma d'assaig audiovisual. En aquest cas el treball pot ser realitzat en grups de dues persones.

La darrera setmana de classe els treballs es discutiran de forma col·lectiva i es visionaran i comentaran fragments dels assajos audiovisuals.

2.- Exercici de reflexió sobre una qüestió teòrica en relació a una ficció televisiva contemporània:

A meitat de curs el professor proposarà un tema teòric als alumnes. Aquests hauran d'escriure una petita reflexió de dues pàgines relacionant el tema teòric proposat amb alguna ficció televisiva concreta.

3.- Participació i actitud a classe:

Es valorarà que l'alumne tingui una actitud activa i crítica durant les classes magistrals.

4.2 Recuperació de l'assignatura

Poden optar a la recuperació de l'assignatura tots els alumnes suspesos. El requisit mínim per optar a la recuperació és haver presentat almenys un dels dos treballs de l'assignatura.

L'activitat de recuperació consistirà en la realització d'un treball equivalent al no lliurat durant el curs o bé d'un treball equivalent a aquell que no hagi arribat a 5, sempre i quan la nota mitjana de l'avaluació final hagi estat també inferior a 5.

Per aprovar la recuperació els alumnes hauran d'assolir una nota mitjana igual o superior a 5.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

ALLEN, Robert C;HILL, Annette (eds). The Television Studies Reader. New York: Routledge, 2004.

BALLÓ, Jordi; PÉREZ, Xavier. Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició. Barcelona: Empúries, 2005.

BROOK, Peter. The melodramatic imagination: Balzac, Henry James, Melodrama and the mode of excess. New Haven: Yale University Press, 1976.

CALDWELL, John Thorton. Televisuality: Style, Crisis and Authority in American Television. New Brunswick: Rutgers University Press, 1995.

CARRIÓN, Jorge. Teleshakespare. Madrid: Errata Naturae, 2011.

DANEY, Serge. Le salaire du zappeur. París: P.O.L, 1993.

DANEY, Serge. Devant la recrudescence des vols de sacs à main : cinéma, télévision, information : 1988-1991. Lyon: Aléas, 1997.

CREEBER, Glen. The television genre book. London: BFI, 2001.

CREEBER, Glen (ed). Tele-Visions. An introduction to studying television. Londres: BFI, 2006.

CAUGHIE, John. Television Drama: Realism, Modernism and British Culture. Oxford and New York: Oxford University Press, 2000.

DE FELIPE, Fernando; GÓMEZ, Iván. Ficciones colaterales. Las huellas del 11-s en las series made in USA. Barcelona: UOCpress, 2011.

EDGERTON, Gary R; JONES, Jeffre P. The Essential HBO Reader. Lexington: The University Press of Kentucky, 2008.

EDGERTON, Gary R; ROSE, Brian G. Thinking outside the box. A contemporary television genre reader. Lexington: The University Press of Kentucky, 2008.

ELLIS, John. Visible fictions: Cinema, Television, Video. New York / Londres: Wallflower Press, 1982.

ELLIS, John. Seeing things: Television in the age of Uncertainty. Londres / New York: I.B. Tauris, 2000.

FISKE, John. Television Culture. New York / Londres: Methuen, 1987.

GOODWIN, Andrew; WHANNEL, Garry. Understanding Television. London and New York: Routledge, 1990.

HAMMOND, Michael; MAZDON, Lucy. The contemporary television series. Edinburgh: Edinburgh University Press, 2005.

JANCOVICH, Mark; LYONS, James. Quality popular television. Cult tv, the industry and fans. London: BFI, 2003.

JIMÉNEZ LOSANTOS, Encarna; SÁNCHEZ-BIOSCA, Vicente (eds). El relato electrónico. Valencia: Filmoteca de la Generalitat Valenciana, 1989.

JOUSSE, Thierry (dir.) Le goût de la télévision. París: Éditions Cahiers du Cinéma, 2007.

LAVANDIER, Yves. La dramaturgia. Los mecanismos del relato: cine, teatro, ópera, radio, televisión, cómic. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2010.

MITTELL, Jason. Genre and television: from cop shows to cartoons in american culture. New York: Routledge, 2004.

MITTELL, Jason. "Narrative Complexity in Contemporary American Television". En: The Velvet light trap. Number 58, fall 2006

MITTELL, Jason. Television and American Culture. Oxford: Oxford University Press, 2009.

MITTELL Jason. Complex TV: The Poetics of Contemporary Television Storytelling, pre-publication edition (MediaCommons Press, 2012-13).

Recursos didàctics

- Fragments audiovisuals

- Fotografies / Il·lustracions

- Lectures / textos

- Aula Global / Moodle

6. Metodologia

- Es faran classes magistrals que corresponen a l'explicació del temari. Les classes s'estructuren a partir de la presentació i anàlisi de fragments audiovisuals, que el professor desenvolupa i sotmet a debat amb els alumnes.

- Es suggereixen lectures i visionat de pel·lícules en relació als temes tractats que després són inclosos com a tema de discussió en les classes magistrals.

- Es duran a terme sessions de tutoria optatives per seguir el desenvolupament dels diferents treballs. Els alumnes hauran de definir i comunicar al professor el tema del seu treball abans de la meitat del curs.

- Aula Virtual: Espai que contribueix a completar la docència presencial. Proposa una plataforma d'accés a textos de suport i material audiovisual imprescindible per oferir una visió àmplia de la matèria i facilitar eines de treball.

7. Programació d'activitats

Setmana	Activitat a l'aula agrupament / tipus d'activitat	Activitat fora de l'aula agrupament / tipus d'activitat
Setmana 1	Tema 1	Lectura de bibliografia. Visionat de ficcions.
Setmana 2	Tema 2	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Proposta de treballs.
Setmana 3	Tema 2	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Proposta de treballs.
Setmana 4	Tema 2	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Tutories.
Setmana 5	Tema 3	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Tutories. Exercici de reflexió crítica.
Setmana 6	Tema 3	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Tutories i preparació de treball.
Setmana 7	Tema 3 i 4	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Preparació de treballs
Setmana 8	Tema 4	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Preparació de treballs.
Setmana 9	Tema 5	Visionat de ficcions. Lectura de bibliografia. Preparació treballs.
Setmana 10	Tema 6 Visionat assajos audiovisuals. Debat obert sobre els treballs.	Revisió treball final.