Estructura i Ecologia dels Mitjans Audiovisuals (20378)

Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual Curs: segon
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 6 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Joan M. Corbella, Frederic Guerrero-Solé

1. Presentació de l'assignatura

 

Aquest curs, continuació de l'assignatura Estructura de la Comunicació Social, pretén dotar els estudiants amb els coneixements teòrics i metodològics adequats per a poder analitzar el sistema comunicatiu des d'una perspectiva multidimensional: econòmico-industrial, político-legal, tecnològica i socio-cultural.

L'objectiu és que siguin capaços d'entendre les relacions entre els agents de la comunicació audiovisual i la dinàmica dels canvis en l'estructura i l'organització dels mitjans i serveis audiovisuals

2. Competències que s'han d'assolir

 

Generals:

Adquirir competència en investigació acadèmica i aplicada.

Adquirir formació per a integrar-se en tasques professionals de gestor audiovisual i expert en estudis audiovisuals.

Específiques:

Vincular l'assignatura amb la formació general en ciències socials per tal de proporcionar una competència contextual de caràcter transversal.

Proporcionar formació en Història i Estructura de la Comunicació.

Proporcionar formació en el coneixement de les tecnologies de la comunicació, per al desenvolupament de formats i suport audiovisuals.

Proporcionar formació bàsica relacionada amb la planificació i gestió d'empreses audiovisuals i la realització de projectes comunicatius.

3. Continguts

BLOC I

Tema 1

Fonaments teòrics i metodològics per a l'anàlisi del sector audiovisual des de la perspectiva de l'ecologia de la comunicació.

El sector audiovisual i les indústries culturals. El procés i els agents de la comunicació audiovisual. Estructura, sistema i ecologia de la comunicació. Dimensions per a l'anàlisi: econòmico-industrial, político-legal, tecnològica i socio-cultural. Convergència i Globalització.

Tema 2

Evolució històrica de les estructures dels serveis audiovisuals

De les estructures clàssiques als nous circuits, en el cinema, la música, la ràdio i internet. L'evolució dels models televisius al món.

 

BLOC II

Tema 3

Transformacions del paisatge audiovisual: tecnologia i economia

La innovació tecnològica: perspectiva històrica. La innovació tecnològica en l'audiovisual: resultats i implicacions. Els canvis econòmics i la revisió dels models econòmics en l'audiovisual. Els drets d'autor.

Tema 4

Les polítiques i la regulació sobre l'audiovisual

Implicació de les polítiques públiques en el desenvolupament del paisatge audiovisual: la regulació. Els principals temes de regulació: concentració i pluralisme; estatut jurídic dels serveis audiovisuals, i conseqüències; servei públic i gestió pública de l'audiovisual: les autoritats de regulació; les mesures de foment i suport a l'audiovisual; la cronologia de l'explotació de les obres audiovisuals.

 

 

Tema 5

L'ús social de l'audiovisual

Usos i consum dels serveis audiovisuals en la societat. Anàlisi de casos clàssics i emergents. La mesura de l'ús dels mitjans audiovisuals.

BLOC III

Tema 6

El sector audiovisual a Catalunya i Espanya

El panorama audiovisual català i l'espanyol, en l'entorn internacional. Les claus de l'evolució recent. El panorama en l'actualitat.

Tema 7

El sector audiovisual a altres països

4. Avaluació

L'avaluació constarà de cinc exercicis puntuables que es faran al llarg del curs (cadascun dels quals valdrà un 8% de la nota), i d'un examen final que valdrà un 60% de la nota final.

Els treballs seran en grups de 3 ó 4 alumnes.

Procés de recuperació

Aquells alumnes que suspenguin l'examen podran tornar-s'hi a presentar a final de trimestre, en el dissabte habilitat per a fer les recuperacions.

Els estudiants que hagin suspès alguns dels treballs podran tornar-los a presentar a final de trimestre, en el dissabte habilitat per a fer l'examen de recuperació.

Observacions

Per a superar l'assignatura és condició imprescindible aprovar l'examen final.

Només podran presentar-se a les recuperacions dels treballs aquells alumnes que, com a mínim, hagin lliurat 3 dels 5 treballs en les dates previstes.

Exercicis

Exercici 1: els grans problemes de l'audiovisual (no puntuable)

Exercici 2: ideació d'un agent audiovisual (8% de la nota)

Exercici 3: el paisatge audiovisual en el futur (8% de la nota)

Exercici 4: conceptes de regulació i anàlisi de normes reguladores (8% de la nota)

Exercici 5: anàlisi d'estudis d'ús social de l'audiovisual (8% de la nota)

Exercici 6: transformacions de l'audiovisual al món (8% de la nota

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

ACADEMIA DE LAS ARTES Y LAS CIENCIAS DE LA TELEVISIÓN. La industria audiovisual en España. Escenarios de un futuro digital. Madrid: Academia de la TV, 2010.

ARNANZ, Carlos M. Negocios de televisión. Transformación del valor en el modelo digital. Barcelona, Gedisa, 2002.

ARTERO, Juan Pablo. El mercado de la televisión en España: Oligopolio. Barcelona: Deusto, 2007.

BUSTAMANTE, E. Radio y televisión en España. Historia de una asignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Gedisa, 2006.

BUSTAMANTE, E. (coord.). Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa, 2003.

CEREZO, Julio (dir.). Cuadernos de comunicación EVOCA. Madrid: Evoca, 2010.

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Informe sobre l'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, anual.

CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA. Quaderns del CAC, núm. 34: Vers una nova ecologia de l'audiovisual. Barcelona: CAC, 2010.

CORBELLA, Joan M. /Josep GIFREU (eds): La producció audiovisual a Catalunya 2008-2009. Barcelona, Dcoumenta Universitària, 2010.

EGEDA: Panorama audiovisual. Madrid, Egeda, edició anual.

5.2. Bibliografia complementària

ATKINSON, D.; RABOY, M. (i d'altres). La radio y la televisión de servicio público: el desafío del siglo XXI. Ediciones UNESCO, 1998.

BROWN, A. & PICARD, R. (eds.) (2005). Digital Terrestrial Television in Europe. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates Publishers.

BUSTAMANTE, E. La televisión económica. Financiación, estrategias y mercados. Barcelona: Gedisa, 1999.

COMISIÓN EUROPEA. Libro verde sobre la convergencia de los sectores de telecomunicaciones, medios de comunicación y tecnologías de la información y sobre sus consecuencias para la reglamentación. Brussel·les: CE, 1997. (http://europa.eu.int/ISPO/convergencegp/greenp.html).

DOYLE, Gillian. Understanding media economics. Londres, Sage, 2002.

EUROPEAN AUDIOVISUAL OBSERVATORY. Television and media concentration. Regulatory Models on the National and the European Level. Strasbourg: Consell d'Europa, 2001 (Revista Iris special).

FLICHY, P. Une histoire de la communication moderne. Espace public et vie privée. París: Ed. La Découverte. [Traducció espanyola: Una historia de la comunicación moderna. Espacio público y vida privada. Barcelona: Gustavo Gili, 1993].

HALLIN, Daniel C./ Paolo MANCINI. Sistemas mediáticos comparados : tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política Barcelona: Hacer, 2008

INCOM: Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009.

MEDINA, Mercedes. Estructura y gestión de empresas audiovisuales. Pamplona, EUNSA, 2005.

RICHERI, G. La transición de la televisión. Barcelona: Bosch, 1994

5.3. Recursos didàctics

Lectures recomanades com a complement dels continguts exposats a classe accessibles des de l'aula global

6. Metodologia

Classes magistrals

Classes pràctiques

Treball grupal

Estudi individual

7. Programació d'activitats