Curs 2013-2014

Audiovisual Digital (12492)

Titulació/estudi: Enginyeria en Informàtica
Curs: primer
Trimestre: tercer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: ---
Llengua o llengües de la docència: català/castellà
Professor: Ivan Pintor Iranzo

1. Presentació de l'assignatura

El cinema no només és un reflex dels canvis socials i culturals, sinó que també és un dels motors d'aquestes transformacions. Partint sempre de la idea de "símptoma cultural", es tracta de proporcionar les eines necessàries a l'estudiant per tal d'analitzar i entendre el cinema com a reflex i motor dels canvis culturals i socials actuals. Les formes, imatges i procediments que caracteritzen el cinema contemporani es presenten, a més, en un diàleg obert amb altres territoris expressius com la ficció televisiva, el còmic i la literatura.

2. Competències que s'han d'assolir

L'objectiu del curs és fornir l'estudiant amb eines teòriques que permetin analitzar

els diferents territoris del cinema contemporani , on conviuen poètiques particulars amb fenòmens de descentralització de la producció. Davant la imatge-flux del cinema cal una disposició capaç de provocar xocs entre imatges i de reconèixer els moviments temporals dintre de la imatge, il·luminar el vincle entre imaginari i història a partir de la cesura, de l'escletxa, en definitiva de l'interval. És en virtut d'aquesta noció, tal com es defineix en la tradició teòrica que s'estén d'Aby Warburg a Georges Didi-Huberman i Giorgio Agamben que és possible efectuar un recorregut a través del cinema contemporani que s'obri continuament a una comprensió més àmplia de la imatge.

Tot partint de l'interrogant ¿en què pensen les imatges?, el curs trata de que les obres posin en relleu la seva dimensió estètica en el xoc significant amb altres obres. Sense ànim d'exhaustivitat, pel·lícules, -i, de manera secundària còmics, videoclips, ficció televisiva i videojocs-s'ofereixen a una anàlisi que permeti identificar constàncies, tendències i corrents narratius comuns. Davant d'una metodologia plural, les obres apareixen com a formes expresives i estètiques amb determinats trets de posada en escena, però també amb la seva dimensió de símptomes de l'estat contemporani de la imatge i el relat.

3. Continguts

Tema 1.- Ruïnes i contrahistòries. Teories de la postmodernitat i imaginari postmodern. De la imatge dialèctica a l'interval alucinatori: Walter Benjamin, Aby Warburg, Georges Didi-Huberman, Carl Einstein, Giorgio Agamben

Tema 2.- Lectures del classicisme: la tragèdia amagada i la segona oportunitat de l'heroi. Cap a un cinema comparat.De Clint Eastwood a Pedro Almodóvar.

Tema 3.-L'estat post-mortem: la causalitat absent i els somnis dels morts. El gran "altre" i les imatges de la conspiració; l'art del naufragi; arcàdies i replicants. De David Lynch i M. Night Shyamalan a la ficció televisiva post 11-S.

Tema 4.- Les imatges de la impaciència. La mort del fill i les traces perdudes de la modernitat: un temps sense Mesies. De Rossellini a Michael Haneke.

Tema 5.-Nova carn, nou cos. Poètica de l'actor i història del cos a través del cinema contemporani. David Cronenberg i l'anime de ciència-ficció.

Tema 6.-El contraplà en la penombra. Cinema humanista; ombres del cinema mut; paraula i utopia. Kiarostami, Kaurismaki, Oliveira, Monteiro, Pedro Costa.

Tema 7.-El temps plural i les poètiques barroques. Gèneres i manierismes:Coreografies, mitològiques. Lars von Trier, Peter Greenaway, Julio Medem.

Tema 8.-L'amor en fuga. Les formes representatives del melodrama en el cinema asiàtic. Wong Kar-wai, Hou Hsiao-hsien, Tsai Ming-liang.

Tema 9.- Les Ficcions del "jo" i les noves formes del documental: en primera persona; la desintegració del jo; masculí/femení; la imatge-nòmada; fronteres; el docu-diari. Mekas, Akerman, Van der Keuken.

Tema 10.-La transparencia del mal. Esferes i reticules: la suburbanització de la esfera pública. Jia Zhang-ke, Wang Bing, Apitchapong Weerasethakul.

Tema 11. Fantasmes de la història: Godard, Sokurov, Farocki, Marker.

Tema 12. La imatge-instal.lació: cinema expandit, pantalles de video-joc; la memoria de l'aigua; cultures liquides a la terra erma; Històrie(s) del cinema; convergència d'imaginaris.

4. Avaluació

L'avaluació de l'assignatura es farà seguint dos punts bàsics: la participació de l'alumne a classe i la presentació d'un treball escrit en el qual es mostri un apropament estètic a un objecte cinematogràfic o transversal entre cinema, televisió, còmic i videojoc.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

AGAMBEN, Giorgio, Profanaciones. Barcelona: Anagrama, 2005.

AUMONT, Jacques. À quoi pensent les films. Séguier, 1997.

BENJAMIN, Walter."Tesis de filosofía de la historia", en: Discursos Interrumpidos I.. Madrid: Taurus, 1992.

Bergala, Alain, La hipótesis del cine. Laertes, 2007.

DARLEY, Andrew. Cultura visual digital. Espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Barcelona: Paidós, 2003.

DELEUZE, Gilles. La imagen-tiempo. Estudios sobre Cine 2. Barcelona: Paidós, 1987.

-----. La imagen-movimiento. Estudios sobre Cine 1. Barcelona: Paidós, 1994.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes.Córdoba, Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora, 2005.

FONT, Domènec. Paisajes de la modernidad. Cine Europe 1960-1980. Barcelona:Paidós, 2002.

JAMESON, Frederic; Estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial;Barcelona: Paidós, 1995.

JOUSSE, Thierry. Pendant les travaux, le cinéma reste ouvert. París: Cahiers du cinéma-Etoile, 2003.

Frezza, Gino, La macchina del mito tra film e fumetti. Firenze: la Nuova Italia Editrice, 1995.

Godard, Jean-Luc, Histoire(s) du cinéma. París: Gallimard, 1998.

ZIZEK, Slavoj. Mirando al sesgo. Buenos Aires: Paidós, 2000

5.2. Bibliografia complementària

AGAMBEN, Giorgio, Stanze. La parola e il fantasma nella cultura occidentale. Einaudi, 2006.

AGAMBEN, Giorgio, Ninfe. Torí: Bollati Boringhieri, 2007.

AGAMBEN, Giorgio, Il tempo che resta. Torí: Bollati Boringhieri, 2000.

BERGALA, Alain i BALLÓ, Jordi (ed). De Víctor Érice a Abbas Kiarostami. Correspondències. Diputació de Barcelona, Barcelona, 2006.

Beau, Frank, P. Dubois i Gerard Leblanc, Cinema et dernières technologies. París-Bruxelles: De Boeck Université, 1998.

Beauvais, Yann, y Jean-Michel Bouhours. Le je filmé. París: Centre Georges Pompidou, 1995.

BRENEZ, Nicole. 1998. De la figure en general et de corps particuliere. Ed. De Boeck. Paris - Bruxelles.

CLIFFORD, James. Dilemas de la cultura: antropología, literatura y arte en la perspectiva posmoderna. Barcelona: Gedisa, 1995.

DANEY, Serge. Perseverancia. Buenos Aires: Ediciones El Amante, 1998.

DANEY, Serge. Cine, arte del presente. Buenos Aires: Santiago Arcos Editor, 2005.

DIDI-HUBERMAN, Georges. Lo que vemos, lo que nos mira. Buenos Aires.Ediciones Manantial, 1997.

DIDI-HUBERMAN, Georges, L'Image survivante. Histoire de l'art et temps des fantômes. París: Minuit, 2002.

HARVEY, David. The Condition of Postmodernity: An Enquire into the Origins of Cultural Change. Oxford: Blackwell, 1989. [N'hi ha traducció al castellà a Buenos Aires: Amorrortu, 1998].

ISHAGHPOUR, Youssef i GODARD, Archéologie du cinema et mémoire du siècle. Tours: Farrago, 2000.

JAMESON, Fredric. La estética geopolítica: cine y espacio en el sistema mundial. Barcelona: Paidós, 1995.

LANCEROS, Patxi. Verdades frágiles, mentiras útiles. Hiria, Alegia, 2000.

-----. La modernidad cansada y otras fatigas.Madrid:Biblioteca Nueva, 2006.

MAFFESOLI, Michel. El instante eterno. El retorno de lo trágico en las sociedades posmodernas. Buenos Aires: Paidós, 2001.

Sierek, Karl, Images oiseaux: Aby Warburg et la théorie de la culture, entre cinéma, photographie et image numérique. París: Klincksiek, 2007

ZIZEK, Slavoj. Todo lo que usted quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock. Buenos Aires: Manantial, 1994.

ZIZEK, Slavoj. Goza tu síntoma. Buenos Aires: Nueva Visión, 2006.

ZIZEK, Slavoj. Organs without bodies. On Deleuze consequences. Nova York:Routledge, 2001.

ZIZEK, Slavoj. Las metastasis del goce. Buenos Aires: Paidós, 2003.

ZIZEK, Slavoj. Lacrimae rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio. Madrid: Debate, 2006.

5.3. Recursos didàctics

L'assignatura promou un contacte directe amb les imatges, de manera que es despleguen tots els recursos didàctics a l'abast d'una presentació en classe: muntatges audiovisuals de fragments de pel·lícules, sèries televisives, video-clips, simulacions de joc de videojocs; power-points amb presentacions expositives i fotogràfiques, dossiers de fotocòpies i, en termes didàctics més amplis, es fomenta una contínua participació de l'estudiant en relació a aquestes imatges.

6. Metodologia

D'acord amb la estructura de l'assignatura i els objectius que es persegueixen, la metodología es centra en construïr els discursos teòrics amb la màxima participació de l'estudiant i partint sempre d'exemples concrets. L'edificació d'una capacitat interpretativa respecte de les matèries abordades i encaminada cap a una discusió filosòfico-estètica sempre parteix d'una dimensió pràctica i, de manera necessària, comparatista. És la dialèctica entre les imatges la que esdevé l'arrel de la reflexió, tot indagant en els mètodes iconològics de Warburg i en la disciplina post-heideggeriana d'Agamben, entre d'altres referents teòrics.

7. Programació d'activitats

El curs intenta, a més, fer partícep l'estudiant d'activitats directament vinculades a la vida cultural contemporània, des d'exposicions que eventualment puguin subratllar algunes de les questions abordades al curs com, naturalment, visionats de pel·lícules, lectures de textes destacats, revisions de planes web vinculades, etc. Es tracta, en definitiva, de que el curs comporti sempre una dimensió de seminari i fomenti la participació activa dels estudiants.