Curs 2014-2015
Estètica Moderna i Contemporània (20133)
Titulació/estudi: Humanitats
Curs: 2014-2015
Trimestre: Segon
Nombre de crèdits ECTS:
Hores dedicació estudiant:
Llengua o llengües de la docència: Català
Professorat: Jordi Ibáñez Fanés
1. Presentació de l'assignatura
El curs, sota el títol de El gust pels objectes i els objectes del gust, girarà al voltant del gust i el criteri estètic, entesos com una qüestió central per analitzar el valor social, moral i polític d'un tipus de judici capaç tant de definir els individus com d'articular vincles i identitats compartides. La complexa discussió al segle XVIII sobre els estàndards del gust i el judici estètic és reveladora de com un dels problemes fonamentals de la modernitat està constituït pel doble vincle entre distinció i identificació, entre el reconeixement de la subjectivitat i la individualitat i l'articulació d'una forma o altra de "pertinència" a la comunitat. Després, al segle XIX, el fenomen del dandi, des del Beau Brummel i Barbey d'Aurevilly a Baudelaire o Oscar Wilde, permetrà d'entendre els elements evolutius i distorsionats del judici de gust, i particularment la formació del gust distingit i del gust per la distinció, en el procés ampli de l'era de les revolucions industrial i política i en els contextos culturals britànic i francès, principalment (en les metròpolis del XIX: París i Londres). L'art d'avantguarda abolirà aparentment la qüestió del criteri de gust afavorint altres tipus de criteris. I tanmateix, el criteri del perfeccionament cultural, entès com a criteri de distinció social, de refinament moral i polític, i com a forma d'autoconstrucció de l'individu, es mantindrà fins molt entrat el segle XX, tal com ho palesen la novel·la de Peter Weiss, L'estètica de la resistència i el llibre de Pierre Bourdieu, La distinció. La crítica social del judici, els dos de 1979. Finalment, per entendre la vigència del problema del gust al món immediatament anterior a l'estricta contemporaneïtat, ens fixarem en tres camps: el gust associat amb l'acumulació i la propietat, el gust relacionat amb la conversió de necessitats bàsiques en experiències sofisticades, i el gust lligat als criteris de consum i de poder adquisitu. Així, ens fixarem en el col·leccionisme, en la literatura grastronòmica i l'aparició d'una crítica i d'un discurs culte al voltant del menjar, i en els estils del vestir i del consum d'objectes culturals, particularment als anys seixanta i setanta del XX.
2. Competències a assolir
|
Competències generals |
Competències específiques |
|
Desenvolupar la capacitat d'anàlisi de fenòmens artístics i estètics en un sentit ampli, a partir de textos, imatges, modes, objectes i actituds culturals. Relacionar teories filosòfiques amb actituds culturals socialment rellevants i/o significatives. Adquirir consciència històrica sobre el sentit i l'origen de tendències i fenòmens culturals actuals. Interpretar críticament la cultura contemporània.
|
Coneixements de la literatura gastronòmica, de la història de la moda i del col·leccionisme com a fenòmens culturals vius amb una tradició i una història al darrere. Comprensió dels debats filosòfics sobre el gust al segle XVIII (Hutcheson, Kant, Hume, Schiller) i la seva relació amb teories més actuals (Dickie, Danto) i la seva vigència en la cultura contemporània. Comprensió del potencial polític del judici de gust. Comprensió de la dinàmica social del criteri estètic.
|
3. Continguts
1. Introducció al concepte de gust. Les teories estètiques al XVIII. La seva actualització en la filosofía política i la sociologia del XX (Arendt i Bourdieu lectors de Kant)
2. El problema de l'estàndard del gust.
3. Hegel i la crisi del criteri estètic davant la historicitat del bell.
4. El problema del gust en els discursos de l'art al segle XX.
5. Els discursos de la gastronomia, de Brillat-Savarin al Bulli.
6. Col·leccionisme: ordenació, compulsió, criteri. Des dels cabinets de meravelles del XVIII fins a les grans col·leccions privades del XX (el cas Saint-Laurent/Pierre Bergé)
7. Dandys i dandysme. La invenció de l'elegància. La identitat del desclassat. Les metamorfosis del dandy al segle XX.
4. Avaluació
El curs s'organitzaen quatre seminaris: sobre literatura i criteris del gust gastronòmic des del XVIII fins a l'actualitat, sobre el concepte de gust en l'estètica il·lustrada, sobre col·leccionisme i sobre dandysme. La participació activa i l'assistència a classe són requisits necessaris perquè l'estudiants pugui ser avaluat. L'avaluació consisteix en un treball (5 punts sobre 10), d'una extensió d'uns 12 fulls a doble espai, cos 12, amb fonts i bliografia ben utilitzada, sobre qualsevol tema relacionat amb la matèria o proposat a classe. El tema ha de ser sempre acordat prèviament amb el professor. L'altra meitat de la nota (5 punts sobre 10) s'obtindrà amb un examen-treball a partir d'un tema a escollir entre cinc proposats al final del trimestre pel professor. La recuperació de l'avaluació es farà amb un sol treball d'una extensió equivalent als dos exercicis (uns 20 fulls), excepte que l'estudiant hagi presentat un dels dos exercicis. En aquest cas només haurà de presentar a la recuperació el que tenia pendent. Tant el tema del treball del curs com el de l'avaluació haurà de ser anunciat prèviament al professor, i rebre el vist-i-plau d'aquest.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Tim Blanning, El triunfo de la música, El Acantilado, Barcelona, 2011.
Valeriano Bozal (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, 2 vols., Visor, Madrid, 1996.
Valeriano Bozal, El gusto, Visor, Madrid, 1999.
George Dickie, El siglo del gusto, Visor,
Iris Murdoch, La soberanía del bien, Caparrós, Madrid, 2001.
Galvano della Volpe, Historia del gusto, Visor, Madrid, 1987.
Richard Wollheim, La pintura como arte, Visor, Madrid, 1997 (Particularment els capítols 1, «Lo que hace el artista» y 2, «Lo que ve el espectador»).
5.2. Bibliografia complementària
Per a cada seminari es lliurarà un dossier i una bibliografia complementària específica.
5.3. Recursos didàctics
Els estudiants disposaran de dossiers amb textos específics per llegir, estudiar i discutir a classe.
6. Metodologia
El curs s'organitza, com es pot veure en l'apartat següent, alternant les classes «magistrals» amb els «seminaris». Però en funció del nombre d'estudiants, es pot considerar que el curs funciona com un llarg seminari sostingut al llarg de les 10 setmanes.
7. Programació d'activitats
Sessió I: Introducció. Comentari de les pel·lícules Ma nuit chez Maud de Rohmer, Stella Dallas de King Vidor, i de Les afinitats electives de Goethe.
Sessió II: Introducció als conceptes. Teories realistes, contextualistes i institucionalistes del gust. La qüestió de l'objecte i del criteri. El criteri davant el fantasma. Gust i plaer. Gust i confort. Un diccionari de la qüestió i una topografía.
Sessió III: El gust bàsic i les seves sofisticacions. Sobre la literatura gastronòmica des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX: Escoffier, Muro, Camba, Curnonsky, Pla, Cunqueiro, Luján y Vázquez Montalbán. Gust, aliments, productes, procediments, experiència, educació i cultura.
Sessió IV: Seminari I sobre escrits gastronòmics. Dossier A.
Sessió V: El debat del gust al segle XVIII i les seves ressonàncies i continuacions a la segona meitat del XX: Hutcheson, Alison, Addison, Hume, les querelles dels antics i els moderns, Diderot y Rousseau; Baumgarten y Kant.
Sessió VI: El debat del gust al segle XVIII. Continuació.
Sessió VII: Seminari II sobre els textos del debat del XVIII. Dossier B.
Sessió VIII: Seminari III: Continuació de l'anterior. Dossier B.
Sessió IX: Seminari IV: Sobre els ecos del debat al segle XX: Arendt i la filosofia política de Kant. La recuperació analítica del problema del bell. Dossier C.
Sessió X: Seminari V: Continuació de l'anterior. Dossier C.
Sessió XI: Historicisme, romanticisme, avantguardisme. La crisi del concepte al XIX i primera meitat del XX.
Sessió XII: Seminari VI: El gust entès com a expressió d'una determinació social, històrica o ambiental: del naturalisme a Bourdieu. Dossier C.
Sessió XIII: La determinació psíquica i cognitivista. El fantasma i l'aura. L'objecte i el gust per l'objecte. L'objecte com a imatge i la imatge com a objecte.
Sessió XIV: Els objectes que s'acumulen i s'endrecen, els objectes com a figures del coneixement i del gust. Objectes i fetitxes.
Sessió XV: Història, teoria i pràctica del col·leccionisme.
Sessió XVI: Seminari VII: L'assaig de Walter Benjamin sobre Eduard Fuchs. Dossier D.
Sessió XVII: Seminari VIII: Continuació de l'anterior. Dossier D.
Sessió XVIII: El gust en la vida quotidiana: el dandysme i el sistema de la moda.
Sessió XIX: Seminari IX sobre el dandysme i el sistema de la moda. Dossier E.
Sessió XX: Seminari X. Continuació de l'anterior. Dossier E.