Història contemporània de Catalunya (20079)
•· Tipus d'assignatura: Matèria optativa
•· Titulació / Estudis: Humanitats
•· Nombre total d'hores de dedicació a l'assignatura:
•· (nombre de crèdits ECTS x 25)
•· Temporalització:
- Curs: 3er i 4art Curs
- Tipus: Trimestre
- Període: 2on Trimestre
•· Departament: Humanitats
•· Professorat: Santiago Izquierdo Ballester
•· Grup: 1
•· Llengua de docència: català
Presentació de l'assignatura
Aquest Pla Docent té com objectius dissenyar i posar en pràctica l'adaptació de l'assignatura Història contemporània de Catalunya a les directrius de Bolonya. Aquestes impliquen un nou paradigma docent, on es pretén potenciar la participació dinàmica de professor i estudiants, l'avaluació continuada i l'autoaprenentatge dels alumnes (tutelat pel docent) i, com a conseqüència desitjable, l'aprenentatge conjunt de professor i alumnes.
L'assignatura Història contemporània de Catalunya és una assignatura que té com objectiu capacitar els alumnes d'Humanitats (així com a tots aquells procedents d'altres estudis que la triïn de lliure elecció) en el coneixement i anàlisi de la història de Catalunya durant els segles XIX i XX (1868-1960), des d'una perspectiva política, econòmica, social i cultural. Els continguts es vertebren entorn a cinc grans blocs temàtics que van de la Revolució de Setembre de 1868 a la consolidació de la dictadura franquista.
L'assignatura es basa en el desenvolupament de competències generals (que tendeixen a potenciar l'optimització de les capacitats i les qualitats de l'alumnat) i específiques (coneixement de la història contemporània de Catalunya), mitjançant les classes magistrals (en les que s'introdueixen els coneixements bàsics exigibles a l'assignatura), seminaris sobre aspectes concrets del temari (en el què és fonamental el treball dels alumnes) i les tutories. Els treballs vinculats als seminaris i un examen serviran per a posar de manifest el treball dut a terme pels alumnes al llarg del trimestre.
Temari
Part 1.- La força del federalisme republicà a Catalunya i el seu fracàs a Espanya, 1868-1874
1.- El Sexenni Democràtic i la Primera República (1868-1874)
2. El canvi cultural
Part 2.- La restauració canovista, 1875-1900
1. La política catalana sota la Restauració
2. Societat i economia al final del segle XIX
3. Del positivisme a la desclosa modernista
Part 3.- Catalanisme, anticatalanisme i obrerisme, 1900-1930
1. El nou impuls del capitalisme, 1900-1930
2. El canvi en la vida política
3. Cultura, societat civil i noves formes de lleure
4. Crisi social i política (1917-1923)
5. La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Part 4.- Segona República i Guerra Civil
1. La república autonòmica
2. De la reacció al triomf del frontpopulisme, 1934-1936
3. Democratització social i cultural
4. Revolució i Guerra Civil
Part 5.- El franquisme
1. La Catalunya de postguerra
2. La dictadura franquista i les actituds catalanes
3. Els anys cinquanta
Prerequisits per al seguiment de l'itinerari formatiu
Coneixements previs. L'alumnat ha de conèixer els principals esdeveniments del període. Hauria de saber alguna cosa de la història catalana i espanyola des de l'inici del segle XIX i fins a mitjans segle XX. Així mateix, seria recomanable que tingués uns coneixements mínims sobre la història moderna d'Espanya i de Catalunya.
Capacitats bàsiques necessàries per iniciar el procés d'aprenentatge. L'alumnat ha de poder seguir les classes magistrals i els seminaris que utilitzaran com a llegua vehicular el català.
Itineraris formatius dels quals forma part l'assignatura. L'assignatura forma part de l'itinerari d'Història política i social.
Relació amb assignatures del pla d'estudis. Està relacionada amb les assignatures Història Contemporània I i II.
|
Competències a assolir en l'assignatura Competències generals |
Competències específiques |
|
Instrumentals 1.1. Comunicació oral i escrita adequada a la correcta exposició dels treballs requerits. 1 Correcció, claredat i precisió, en les seves exposicions orals o escrites. 2 Capacitat de síntesi: saber extreure i comunicar les idees principals d'un text. 3 Defensa dels arguments assumits davant del professor i dels companys de classe. 4 Capacitat de posar de manifest un esperit crític amb les interpretacions del professor, dels textos escrits i de la resta de companys. 5 Capacitat d'iniciativa: saber interactuar a les classes magistrals i els seminaris. 1.2. Capacitat investigadora. 6 Capacitat per a enfrontar-se a documentació secundària i primària. 7 Capacitat per a seleccionar la informació i, posteriorment, ordenar-la. 8 Capacitat per a oferir uns resultats clars i ordenats. 1.3. Capacitat analítica. 9 Capacitat per a interioritzar i desagregar els elements constitutius d'un text. 10 Capacitat de jerarquitzar els diversos elements d'un text prèviament determinat. 1.4. Iniciativa i capacitat per complementar la informació amb l'ajuda de textos bàsics. 11 Foment de la recerca bibliogràfica. 12 Habilitats informàtiques: recerca a internet. 13 Habilitats gràfiques: llegir i dinamitzar gràfics i situacions similars.
Interpersonals -2.1.- Bona aptitud per treballar en equip. -2.2.- Capacitat d'informar sobre el desenvolupament dels treballs. -2.3.- Receptivitat de la diversitat.
Sistemàtiques 3.1.- Capacitat d'aprenentatge. 3.2.- Aptitud per a integrar coneixements i mètodes de diverses disciplines. 3.3.- Disposició per a treballar autònomament. 3.4.- Habilitat per a la resolució de preguntes de temàtica històrica vinculades a la història política, econòmica, social o cultural. 3.5.- La capacitat d'aplicar el sentit comú els nous coneixements. 3.6.- Capacitat per a aplicar els coneixements teòrics a la pràctica |
1.1.- Adquisicions de conceptes bàsics, habilitats i raonament referits a l'àrea analitzada.
1.2.- Capacitat per endinsar-se en el llenguatge i en el raonament dels diferents protagonistes polítics, socials i culturals del període.
1.3.- Capacitat per a distingir entre esdeveniments històrics d'abast mundial dels regionals o locals
1.4.- Capacitat per a aconseguir informació històrica en algunes pàgines web bàsiques
1.5.- Capacitat per a contextualitzar articles de diari en el seu adequat context polític i sociològic
|
Avaluació
La qualificació de l'examen de la convocatòria ordinària, al final del trimestre, representarà el 70 % de la nota final; el 30 % restant s'aconseguirà a través de l'avaluació continuada als seminaris.
5.1. Concreció de les competències i de la seva avaluació
Condicions per concórrer a la recuperació:
a) Si un estudiant es presenta a l'examen final i suspèn, té dret a la recuperació de l'examen, encara que no hagi assistit a cap seminari ni fet cap presentació oral. En aquest cas, però, l'examen de recuperació només li podrà donar el 70% de la nota total, perquè el 30% dels seminaris, en ser una activitat d'avaluació presencial, l'haurà perdut. En aquest cas, per aprovar l'assignatura, haurà de tenir una bona nota a l'examen de recuperació, per arribar a 5 en la nota total.
b) Si un estudiant fa, com a mínim, una presentació oral (seminari), ja té dret a presentar-se a la recuperació, encara que no es presenti a l'examen. En aquest cas, farà l'examen en la recuperació, al qual caldrà sumar la nota que hagi obtingut als seminaris.
c) A la recuperació no es faran intervencions orals ni res que les substitueixi.
Aquests criteris desenvolupen la Normativa Acadèmica dels Ensenyaments de Grau de la UPF, de 9 de juliol de 2008, que en la seva modificació de 9 de maig de 2012 estableix com a novetat una única convocatòria per assignatura i curs acadèmic, la possible recuperació de les assignatures durant el curs (art. 10.3) i el tancament definitiu de les actes del curs acadèmic al final del mes de juliol (art. 11.3.4).
1. Podran optar a la recuperació d'una assignatura els estudiants que hagin obtingut la qualificació de Suspens en l'avaluació ordinària del trimestre corresponent.
2. La recuperació de totes les assignatures de primer curs s'efectuarà al mes de juliol. En la resta de cursos, es farà a mitjans del trimestre següent, per a les assignatures del primer i el segon trimestre, i al mes de juliol, en el cas de les assignatures del tercer trimestre.
3. No podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que renunciïn a l'avaluació per mitjà de sol·licitud adreçada a la secretaria de la Facultat com a màxim el darrer dia de classe del trimestre pel procediment telemàtic establert (art. 11.4.2 i art. 11.5).
4. Tampoc no podran concórrer al procés de recuperació els estudiants que, tot i no haver renunciat formalment a l'avaluació, no hagin presentat o participat en cap dels exercicis, activitats, proves, treballs o qualsevol altre instrument d'avaluació previst en el PDA (art. 11.4.2). Només en aquest cas es qualificarà amb No presentat.
5. Únicament es podran recuperar les activitats d'avaluació que no hagin estat superades. Les notes parcials aprovades es guardaran i s'inclouran en la nota final amb el mateix pes o percentatge que tenien en l'avaluació ordinària.
6. Serà objecte de recuperació la totalitat de les notes suspeses de l'assignatura, llevat d'aquelles activitats d'avaluació continuada que exigeixin la presència de l'estudiant a classe.
7. Les activitats presencials no recuperables, però, no podran suposar mes del 30 % de la nota final de la recuperació, encara que en l'avaluació ordinària hagin tingut un percentatge superior.
8. A criteri del docent, es podran establir per a la recuperació unes activitats diferents de les emprades en l'avaluació ordinària, sempre que s'hi valorin les competències i continguts fonamentals exigits en l'assignatura i s'hi respectin el percentatges establerts en els punts anteriors.
9. Sobre el plagi: En el decurs dels darrers trimestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment, ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper o de documentació que es pot trobar a la xarxa, sense citar-ne la procedència i que es fa passar com a materials propis.
Des dels estudis, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.
Per a l'avaluació de l'estudiant es prioritzaran les següents competències:
•a) Avaluació final
L'examen final consistirà en el desenvolupament de preguntes teòriques que es correspondran amb temes del programa de l'assignatura. Mitjançant les preguntes teòriques de desenvolupament s'avaluarà el coneixement mes aprofundit de la matèria objecte de l'assignatura.
b) Avaluació contínua de les activitats en subgrup
|
Què s'avaluarà |
Com s'avaluarà |
|
Capacitat d'anàlisi i síntesi |
Activitats en subgrup |
|
Comunicació oral i escrita en la llengua nadiua |
Activitats en subgrup |
|
Raonament crític |
Activitats en subgrup |
Període temporal en què es durà a terme: l'avaluació continuada es durà a terme durant els seminaris i l'avaluació final es realitzarà en finalitzar el trimestre.
Tipus d'activitat: l'avaluació continuada cerca que l'alumnat adquireixi les capacitats d'aplicar i sintetitzar els coneixements adquirits durant el trimestre. L'avaluació final té com objectiu comprovar els coneixements de l'alumnat sobre la matèria.
Continguts
|
Conceptes |
Procediments |
Actituds |
|
•· L'alumnat ha de: 1. Entendre quins són els principals factors diferencials entre Catalunya i la resta de l'Estat. 2. Analitzar en quin moment, i per què, apareix el catalanisme polític. 3. Valorar la importància de la industrialització de Catalunya i del seu moviment obrer. 4. Analitzar les diferents conjuntures polítiques a Catalunya durant la Restauració. 5. Entendre quins van ser els canvis econòmics principals a Catalunya durant el període i valorar-ne els seus límits. 6. Relacionar la història de Catalunya amb el context espanyol i internacional. 7. Valorar la importància, també a escala internacional, de la cultura catalana durant aquest període. 8. Entendre que durant la Restauració es van assentar les bases per a la modernització de les estructures socials, polítiques i econòmiques catalanes. 9. Analitzar l'existència d'un fort anticatalanisme durant les dues etapes dictatorials del segle XX. 10. Entendre els principals esdeveniments i les causes de la crisi de la II República i el desenvolupament de la Guerra Civil. 11. Analitzar les diferents actituds catalanes davant la dictadura franquista |
La correcció en l'exposició oral dels treballs, de les intervencions en els Seminaris i dels treballs escrits. |
•· Interès per conèixer i ampliar la informació. •· Tendència a contrastar la informació rebuda. •· Presa de posicionament respecte a la informació analitzada. •· Actitud reflexiva sobre la implicació dels nous coneixements. •· Presa de consciència de la necessitat de planificar accions per integrar els nous coneixements. •· Tendència a la justificació i consistència científica dels treballs elaborats. •· Participació constructiva (escolta activa, respecte per les opinions dels altres...). |
Metodologia
La metodologia de l'assignatura no es basa únicament en les anomenades classes magistrals o de grup plenari, és a dir, les impartides pel professor de la assignatura, sinó que, a més, s'inclouen altres activitats docents, com:
•1 Presencial (a l'aula): les classes de grup plenari on s'introdueixen els coneixements bàsics de l'assignatura.
•2 Presencial (a l'aula): Seminaris vinculats a les competències i els continguts a assolir en aquesta assignatura. Aquests cerquen la participació activa de l'alumnat, amb la preparació de lectures, treballs i la intervenció oral en els seminaris.
•3 Dirigit (fora de l'aula): els treballs per als Seminaris i la possible utilització d'audiovisuals per a contextualitzar el període històric. Aquestes activitats tenen com a finalitat la participació de l'alumnat en el procés d'aprenentatge de la història del període d'entreguerres.
•4 Autònom (fora de l'aula): la lectura, utilització i recerca de fonts primàries i secundàries.
Fonts d'informació i recursos didàctics
Fonts d'informació per a l'aprenentatge
I. Bibliografia general
BALCELLS, Albert (dir.).- Història de Catalunya, Barcelona, L'esfera dels llibres, 2004.
BULDAIN, Blanca (coord.).- Historia contemporánea de España, 1808-1923, Madrid, Akal, 2011.
CARR, Raymond.- España, 1808-1975, Barcelona, Ariel, 1988.
CASANOVA, Julián.- República y guerra civil, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2007. Vol. 8 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
FONTANA, Josep.- La fi de l'Antic Règim i la industrialització (1787-1868), Barcelona, Edicions 62, 1991. Vol. V Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
FONTANA, Josep.- La época del liberalismo, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons. Vol. 6 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
GABRIEL, Pere (dir.).- Història de la cultura catalana, Barcelona, Edicions 62, 1994-1998. Vol. V: Naturalisme, positivisme i catalanisme (1860-1890); Vol. VI: El modernisme (1890-1906); Vol. VII: El noucentisme (1906-1918); Vol. VIII: Primeres avantguardes (1918-1930); Vol. IX: República, autogovern i guerra (1931-1939); Vol. X: Resistència cultural i redreçament (1939-1990).
HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni.- Atles d'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1997.
JULIÁ, Santos; GARCÍA DELGADO, José Luis; JIMÉNEZ, Juan Carlos; FUSI, Juan Pablo.- La España del siglo XX, Madrid, Marcial Pons, 2003.
MESTRE, Jesús (dir.).- Diccionari d'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1992.
MIRALLES, F. (dir.).- Història de l'art català, Barcelona, Edicions 62, 1983-1996.
MOLAS, Isidre (dir.).- Diccionari dels partits polítics de Catalunya. Segle XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
NADAL, Jordi (dir.).- Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1988-1994.
NADAL, Jordi; MALUQUER, Jordi.- Catalunya, la fàbrica d'Espanya, 1833-1936, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1985.
PAREDES, Javier (coord.).- Historia contemporánea de España (siglos XIX y XX), Barcelona, Ariel, 1998.
PUJADAS, Xavier; SANTACANA, Carles.- Història il·lustrada de l'esport a Catalunya, Barcelona, Columna-Diputació de Barcelona, 1994-1996.
RIQUER, Borja de.- La dictadura de Franco, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2010. Vol. 9 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
RIQUER, Borja de (dir.).- Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995-1999. Vol. 7: La consolidació del món burgès (1860-1900); Vol 8: L'època dels nous moviments socials (1900-1939); Vol. 9: De la gran esperança a la gran ensulsiada (1930-1939); Vol. 10: La llarga postguerra (1939-1960).
RIQUER, Borja de; CULLA, Joan B.- El franquisme i la transició democràtica (1939-1988), Barcelona, Edicions 62, 1989. Vol. VII Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
RISQUES, Manel (dir.).- Història de la Catalunya contemporània, Barcelona, Pòrtic, 1999.
ROVIRA I VIRGILI, Antoni.- Resum d'història del catalanisme, Barcelona, Barcino, 1936.
SOBREQUÉS, Jaume (dir.).- Història contemporània de Catalunya, Barcelona, Columna, 1998.
SOBREQUÉS, Jaume (dir.).- Història de Barcelona, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, 1991-1997.
TERMES, Josep.- De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939), Barcelona, Edicions 62, 1989. Vol. VI Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
VICENS VIVES, Jaume; LLORENS, Montserrat.- Industrials i polítics (segle XIX), Barcelona, Vicens Vives, 1983.
VILLARES, Ramon; MORENO LUZÓN, Javier.- Restauración y Dictadura, Barcelona-Madrid, Crítica-Marcial Pons, 2009. Vol. 7 Historia de España, dirigida per Josep Fontana i Ramon Villares.
II. Bibliografia per temes
Part 1.- La força del federalisme republicà a Catalunya i el seu fracàs a Espanya, 1868-1874
ANGUERA, Pere.- El català al segle XIX. De llengua del poble a llengua nacional, Barcelona, Empúries, 1997.
CABANA, Francesc.- Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1992-1994.
CASASSAS, Jordi.- Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora de la segona meitat del segle XIX, Barcelona, La Magrana, 1990.
CASASSAS, Jordi; GHANIME, Albert.- Homenatge a Francesc Pi i Margall, 1824-1901, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001.
COLOMER, Leandre.- Catalunya i el federalisme, Vic, Eumo, 1991.
CUCURULL, Fèlix.- Orígens i evolució del federalisme català, Barcelona, 1970.
DOREL-FERRÉ, Gràcia.- Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedó, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
FONTBONA, Francesc; JORBA, Manuel (ed.).- El romanticisme a Catalunya, 1820-1874, Barcelona, Pòrtic, 1999.
FRADERA, Josep Maria.- Cultura nacional en una societat dividida, Barcelona, Curial, 1992.
IZARD, Miquel.- Revolució industrial i obrerisme. Les tres Classes de Vapor a Catalunya, 1869-1913, Barcelona, Ariel, 1970.
JANUÉ, Marició.- La Junta Revolucionària de Barcelona de l'any 1868, Vic, Eumo, 1992.
JUTGLAR, Antoni.- Pi i Margall y el federalismo español, Madrid, Taurus, 1975-1976.
LLORENS, Jordi.- El federalisme català, Barcelona, Barcanova, 1993.
MARFANY, Joan Lluís.- Aspectes del modernisme, Barcelona, Curial, 1975.
NADAL, Jordi; MALUQUER, Jordi.- Catalunya, la fàbrica d'Espanya, 1833-1936, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1985.
PASCUAL, Pere.- Agricultura i indústria a la Catalunya del segle XIX, Barcelona, Crítica, 1990.
PICH, Josep.- Federalisme i catalanisme. Valentí Almirall i Llozer (1841-1904), Vic, Eumo, 2004.
RIERA, Santiago.- Història de la ciència a la Catalunya moderna, Vic-Lleida, Eumo-Pagès, 2003.
RISQUES, Manel.- El Govern Civil de Barcelona al segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria (ed.).- El carlisme i la seva base social, Barcelona, Llibres de l'Índex, 1992.
TERMES, Josep.- Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1864-1881, Barcelona, Ariel, 1972.
TOLEDANO, Lluís Ferran.- Carlins i catalanisme. La defensa dels furs i de la religió a la darrera carlinada, 1868-1875, Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2002.
VALENTÍ, Eduard.- El primer modernismo catalán y sus fundamentos ideològicos, Barcelona, Ariel, 1973.
Part 2.- La restauració canovista, 1875-1900
ALBERTÍ, Santiago.- El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923), Barcelona, Albertí, 1972.
ABELLÓ, Teresa.- Les relacions internacionals de l'anarquisme català (1881-1914), Barcelona, Edicions 62, 1987.
BENET, Josep; MARTÍ, Casimir.- L'integrisme a Catalunya. Les grans polèmiques, 1881-1888, Barcelona, Vicens Vives-Fundació Caixa Catalunya, 1990.
CAMPS I ARBOIX, Joaquim de.- El tancament de caixes, Barcelona, Rafael Dalmau, 1961.
CANAL, Jordi.- El carlisme català dins l'Espanya de la Restauració, 1875-1900. Un assaig de modernització política, Vic, Eumo, 1994.
CASASSAS, Jordi.- Entre Escil·la i Caribdis. El catalanisme i la Catalunya conservadora en la segona meitat del segle XIX, Barcelona, La Magrana, 1990.
COLL, Joaquim; LLORENS, Jordi.- Els quadres del primer catalanisme, 1882-1900, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
CUCURULL, Fèlix.- Panoràmica del nacionalisme català, París, Edicions Catalanes de París, 1975.
DUARTE, Àngel.- El republicanisme català a la fi del segle XIX, Vic, Eumo, 1987.
FIGUERES, Josep Maria.- El Primer Congrés Catalanista i Valentí Almirall. Materials per a l'estudi dels orígens del catalanisme, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1985.
FIGUERES, Josep Maria.- Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1990.
FIGUEROLA, Jordi.- El bisbe Morgades i la formació de l'Església catalana contemporània, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
JARDÍ, Enric.- El desastre colonial i Catalunya, Barcelona, Pòrtic, 1998.
LLORENS, Jordi.- La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme polític. Dels orígens a la presidència del Dr. Martí i Julià, 1891-1903, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
LLORENS, Jordi.- Obrerisme i catalanisme: 1875-1931, Barcelona, Barcanova, 1991.
MARFANY, Joan Lluís.- La cultura del catalanisme. El nacionalisme català en els seus inicis, Barcelona, Empúries, 1995.
MARFANY, Joan Lluís.- Aspectes del Modernisme, Barcelona, Curial, 1990.
MIR, Conxita.- Lleida 1890-1936. Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
MIR, Conxita (coord.).- Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració, 1875-1923, Lleida, Virgili i Pagés-Institut d'Estudis Ilerdencs, 1989.
NÚÑEZ, Rafael.- El terrorismo anarquista, 1888-1909, Madrid, Siglo XXI, 1983.
PICH, Josep.- El Centre Català, la primera associació política catalanista, Afers, Catarroja, 2002.
RAMISA, Maties.- Els orígens del catalanisme conservador i La Veu del Montserrat, 1870-1900, Vic, Eumo, 1985.
RIQUER, Borja de.- Escolta Espanya. La cuestión catalana en la época liberal, Madrid, Marcial Pons, 2001.
TERMES, Josep.- Història del catalanisme fins el 1923, Barcelona, Pòrtic, 2001.
TERMES, Josep; COLOMINES, Agustí.- Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.
VARELA ORTEGA, José.- Los amigos políticos. Partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración (1875-1900), Madrid, Marcial Pons, 2001.
Part 3.- Catalanisme, anticatalanisme i obrerisme, 1900-1930
AINAUD, Josep Maria; JARDÍ, Enric.- Prat de la Riba, home de govern, Barcelona, Ariel, 1973.
ALBERTÍ, Santiago.- El republicanisme català i la Restauració monàrquica, 1875-1923, Barcelona, Albertí, 1972.
ÁLVAREZ JUNCO, José.- El Emperador del Paralelo: Lerroux y la demagogia populista, Madrid, Alianza, 1990.
BALCELLS, Albert.- Crisis económica y agitación social en Cataluña, 1930-1936, Barcelona, Ariel, 1982.
BALCELLS, Albert.- Història del nacionalisme català. Dels orígens al nostre temps, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992.
BALCELLS, Albert.- Rafael Campalans, socialisme català, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
BALCELLS, Albert.- Violència social i poder polític. Sis estudis històrics sobre la Catalunya contemporània, Barcelona, Pòrtic, 2001.
BALCELLS, Albert.- El pistolerisme a Barcelona (1917-1923), Barcelona, Pòrtic, 2009.
BALCELLS, Albert; CULLA, Joan B.; MIR, Conxita.- Les eleccions generals a Catalunya, 1901-1923, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1982.
BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric.- Història de l'Institut d'Estudis Catalans (1907-1942), Barcelona-Catarroja, Institut d'Estudis Catalans-Afers, 2002.
BALCELLS, Albert; PUJOL, Enric; SABATER, Jordi.- La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia, Barcelona, Proa-Institut d'Estudis Catalans, 1996.
BARAS, Montserrat.- Acció Catalana, 1922-1936, Barcelona, Curial, 1984.
BENGOECHEA, Soledad.- Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya. Tradició i corporativisme entre finals de segle i la Dictadura de Primo de Rivera, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.
CACHO, Vicente.- El nacionalismo catalán como factor de modernización, Barcelona-Madrid, Quaderns Crema-Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1998.
CAMPS I ARBOIX, Joaquim de.- Història de la Solidaritat Catalana, Barcelona, Destino, 1970.
CASTELLS, Víctor.- La Catalunya rebel. El procés de Francesc Macià i els protagonistes dels fets de Prats de Molló, Barcelona, Símbol, 2003.
COLOMINES, Agustí.- El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
CONELLY ULLMAN, Joan-. La Semana Trágica, Barcelona, Ariel, 1972.
CREXELL, Joan.- El complot de Garraf, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
CUADRAT, Xavier.- Socialismo y anarquismo en Cataluña, 1899-1911. Los orígenes de la CNT, Madrid, Ediciones de la Revista de Trabajo, 1976.
CULLA, Joan B.- El republicanisme lerrouxista a Catalunya, Barcelona, Curial, 1987.
FIGUERES, Josep Maria.- La premsa catalana, Barcelona, Rafael Dalmau, 1989.
GALÍ, Alexandre.- Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, Barcelona, Fundació Alexandre Galí, 1978-1986.
GONZÁLEZ CASANOVA, José Antonio.- Federalisme i autonomia a Catalunya, 1868-1938, Barcelona, Curial, 1974.
IZQUIERDO, Santiago.- La primera victòria del catalanisme polític. El triomf electoral de la candidatura dels "quatre presidents" (1901), Barcelona, Pòrtic, 2002.
JARDÍ, Enric.- Francesc Macià, el camí a la llibertat, Barcelona, Aymà, 1977.
LLADONOSA, Manuel.- Catalanisme i moviment obrer. El CADCI entre 1903 i 1923, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
MALUQUER, Jordi.- Història econòmica de Catalunya. Segles XIX i XX, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2000.
MASGRAU, Roser.- Els orígens del catalanisme polític: 1870-1931, Barcelona, Barcanova, 1992.
MASSOT, Josep.- L'Església catalana al segle XX, Barcelona, Curial, 1975.
MOLAS, Isidre.- Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia, Barcelona, Edicions 62, 1972.
PANYELLA, Vinyet.- Cronologia del Noucentisme (una eina), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
PRADAS, Maria Amàlia.- L'anarquisme i les lluites socials a Barcelona, 1918-1923. La repressió obrera i la violència, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.
RAMISA, Maties.- Els orígens del catalanisme conservador i La Veu del Montserrat (1870-1900), Vic, Eumo, 1985.
ROMERO MAURA, Joaquín.- "La Rosa de Fuego". El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909, Madrid, Alianza, 1989.
RIQUER, Borja de.- Lliga Regionalista: la burgesia catalana i el nacionalisme, 1898-1904, Barcelona, Edicions 62, 1977.
ROIG ROSICH, Josep Maria.- La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
SÁNCHEZ FERRÉ, Pere.- La maçoneria en la societat catalana del segle XX, Barcelona, Edicions 62, 1993.
SELLÉS, Magda.- El Foment del Treball Nacional, 1914-1923, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.
SOLÀ, Pere.- Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya, 1909-1939, Barcelona, La Magrana, 1978.
TORRENT, Joan; TASIS, Rafael.- Història de la premsa catalana, Barcelona, Bruguera, 1966.
Part 4.- Segona República i Guerra Civil
BADA, Joan.- Guerra Civil i Església catalana, Barcelona, Facultat de Teologia-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.
BALLESTER, David.- Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya, 1936-1939, Barcelona, Columna-Fundació Josep Comaposada, 1998.
CAMPILLO, Maria.- Escriptors catalans i compromís antifeixista, 1936-1939, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
CUCURULL, Fèlix.- Catalunya republicana i autònoma, 1931-1936, Barcelona, La Magrana, 1984.
CULLA, Joan B.- El catalanisme d'esquerra. Del grup de «L'Opinió» al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, 1928-1936, Barcelona, Curial, 1987.
GERPE, Manuel.- L'Estatut de Catalunya i l'Estat integral, Barcelona, Edicions 62, 1977.
IVERN, Maria Dolors.- Esquerra Republicana de Catalunya, 1931-1936, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
JARDÍ, Enric.- Francesc Macià, president de Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981.
MOLAS, Isidre.- Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia, Barcelona, Edicions 62, 1972.
PAGÈS, Pelai.- La Guerra Civil espanyola a Catalunya, Barcelona, Els Llibres de la Frontera, 1987.
RAGUER, Hilari.- La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps, 1931-1939, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1976.
RIQUER, Borja de.- L'últim Cambó (1936-1947). La dreta catalanista davant la Guerra Civil i el franquisme, Vic, Eumo, 1996.
ROIG ROSICH, Josep Maria.- L'Estatut de Catalunya a les Corts Constituents, 1931, Barcelona, Curial, 1978.
SALLÉS, Anna.- Quan Catalunya era d'esquerra, Barcelona, Edicions 62, 1986.
SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILLARROYA, Joan.- Catalunya sota les bombes (1936-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.
SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILLARROYA, Joan.- La repressió a la rereguarda de Catalunya, 1936-1939, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
UCELAY, Enric.- La Catalunya populista. Imatge, política i cultura en l'etapa republicana (1931-1939), Barcelona, La Magrana, 1982.
VILANOVA, Mercè.- Atlas eletoral de Catalunya durant la Segona República, Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1986.
VILLARROYA, Joan.- Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1981.
VINYES, Ricard.- La Catalunya internacional. El frontpopulisme en l'exemple català, Barcelona, Curial, 1983.
Part 5.- El franquisme
BENET, Josep.- Exili i mort del president Companys, Barcelona, Empúries, 1990.
BENET, Josep.- L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.
DD. AA.- La instauració del règim franquista a Catalunya, Barcelona, L'Avenç, 1989.
DÍEZ ESCULÍES, Daniel.- El catalanisme polític a l'exili (1939-1959), Barcelona, La Magrana, 1991.
DÍEZ ESCULÍES, Daniel.- L'oposició catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposició, 1939-1960, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
FERRER, Miquel.- La Generalitat de Catalunya a l'exili, Barcelona, Aymà, 1977.
FONTANA, Josep (ed.).- España bajo el franquismo, Barcelona, Crítica, 1986.
GONZÀLEZ AGÀPITO, Josep; MARQUÉS, Salomó.- La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943), Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1996.
MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere.- L'oposició antifranquista a Catalunya (1939-1950), Barcelona, La Magrana, 1981.
MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere.- Catalunya durant el franquisme, Barcelona, Empúries, 1999.
MOLINERO, Carme; YSÀS, Pere.- El règim franquista. Feixisme, modernització i consens, Vic, Eumo, 1991.
SAMSÓ, Joan.- La cultura catalana entre la clandestinidad i la represa pública, 1939-1951, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994-1995.
SAURET, Joan.- L'exili polític català, Barcelona, Proa, 1979.
SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria.- La repressió franquista a Catalunya, 1938-1953, Barcelona, Edicions 62, 1985.
SOLÉ I SABATÉ, Josep Maria; VILLARROYA, Joan.- Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes sota el franquisme, 1936-1975, Barcelona, Curial, 1994.
THOMÀS, Joan Maria.- Falange, Guerra Civil i franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del règim franquista, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.