Curs 2014-2015
Història Moderna d'Europa (Codi: 20078)
Titulació/estudi : Grau en HumanitatsCurs: 3r - 4t
Trimestre: 1er
Nombre de crèdits ECTS: 5 crèdits
Hores dedicació estudiant: 125
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Maria Betlem Castellà i Pujols
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
Amb el subtítol Par le bonheur commun. França, la Revolució i l'Imperi (1787-1815) proposem un viatge que té per punt de partida l'Antic Règim i com a destí final la societat liberal del segle XIX. En el marc de catorze classes plenàries i sis classes de seminari analitzarem el procés revolucionari francès, les seves tensions i les seves ruptures, així com també, les seves causes i les seves conseqüències.
Donat que l'assignatura és una optativa de 3er i 4art els alumnes s'iniciaran en el camp de la recerca. Proposem l'elaboració d'un treball d'arxiu a partir de les fonts que podem localitzar en diferents arxius i biblioteques de Catalunya i de França, com ara, la Biblioteca de Catalunya, la Casa de l'Ardiaca, la Biblioteca Pública Arús o els fons de Gallica (Gallica.bnf.fr) de la Bibliothèque Nationale de France.
2. Competències a assolir
Competències generals |
Competències específiques |
1. Maneig adequat de la bibliografia i de la informació
2. Maneig adequat de les fonts primàries
3. Comunicació oral i escrita adequades
4. Capacitat de síntesi
5. Capacitat analítica i de contextualització en el moment històric
6. Interrelació del coneixement del concret amb els coneixements teòrics
7. Raonament deductiu, és a dir, obtenció d'una conclusió a partir d'unes premisses
|
1. Coneixements bàsics sobre la història de França de 1787 a 1815
2. Coneixements bàsics sobre les estructures de l´Antic Règim
3. Coneixements bàsics sobre el pensament, la política, la societat i la cultura durant el procés revolucionari francès
4. Adquisició de conceptes bàsics, habilitats i raonaments referits al període
5. Capacitats per endinsar-se en el llenguatge i raonament dels diferents protagonistes culturals i polítics del període
6. Capacitats per contextualitzar textos, documents, dades, imatges i gràfiques, en el moment social i polític. |
3. Continguts
1. La crisi de l'Antic Règim
1.1. L'Antic Règim a França
1.2. Mutacions i tensions d'una societat encorsetada
1.3. De la crisi financera a la Revolta dels Notables
1.4. De la guerra de les farines a la convocatòria dels Estats Generals
2. Drets naturals i Revolució
2.1. 1789: L'any del terror liberal econòmic
2.2. Els viatges d'un rei. De Versailles a París, de París a Varennes
2.3. De la fugida del rei a la caiguda del rei
2.4. De Lluís XVI a Robespierre
2.5. El govern revolucionari
2.6. Thermidor
3. De la fi du "Bonheur commun"
3.1. Del Directori al Consulat
3.2. Napoleó i l'Imperi
3.3. La Restauració
3.4. El llegat de la Revolució
4. Bibliografia
4.1. Diccionaris
· FURET (François) i OZOUF (Mona), Dictionnaire critique de la Révolution française, París, Flammarion, 1988.
· SOBOUL (Albert), Dictionnaire historique de la Révolution française, (sota la direcció de Jean-René Suratteau et François Gendron), París, Presses Universitaires de France, 1989.
4.2. Bibliografia general
· BIARD (Michel) i DUPUY (Pascal), La Révolution française, Dynamique, influences, débats 1787-1804, París, Armand Colin, 2005.
· Castells Oliván (Irene), La Revolución francesa (1789-1799), Barcelona, Editorial Síntesis, 1997.
· LEUWERS (Hervé), La Révolution française et l'Empire. Une France révolutionnée (1787-1815), París, Presses Universitaires de France, 2011.
· MARTIN (Jean-Clément), Nouvelle histoire de la Révolution française, París, Perrin, 2012 (traducció al castellà : La Revolución francesa. Una nueva historia, Barcelona, Editorial Crítica, 2013)
· MARTIN (Jean-Clément), La Révolution française, 1789-1799. Une histoire socio-politique, París, Belin, 2004.
· WAHNICH (Sophie), La Révolution française. Un événement de la raison sensible, 1787-1799, París, Hachette Supérieur, 2012.
4.3. Bibliografia especialitzada
· ANDRESS (David), El Terror. Los años de la guillotina, Barcelona, Edhasa, 2011.
· BELL (David), La primera guerra total. La Europa de Napoleón y el nacimiento de la guerra moderna, Madrid, Alianza Editorial, 2012.
· BERTAUD (Jean-Paul), La presse et le pouvoir de Louis XIII à Napoléon, París, Perrin, 2000.
· BERTAUD (Jean-Paul), Le Consulat et l'Empire (1799-1815), París, Armand Colin, 1989.
· BIARD (Michel), Missionnaires de la République. Les représentants du peuple en mission (1793-1795), París, Comité des Travaux Historiques et Scientifiques, 2002.
· BOUDON (Julien), Les Jacobins. Une traduction des principes de Jean-Jacques Rousseau, París, LGDJ, 2006.
· BRUNEL (Françoise), Thermidor. La chute de Robespierre, Bruxelles, Éditions Complexe, 1989.
· BURSTIN (Haim), Une révolution à l'œuvre, Le faubourg Saint Marcel (1789-1794), Seyssel, Champ Vallon, 2005.
· FÉLIX (Joël), Louis XVI et Marie Antoinette. Un couple en politique, París, Éditions Payot, 2006.
· GROSS (Jean Pierre), Égalitarisme jacobin et droits de l'homme 1793-1794 (La Grande famille et la Terreur), París, Arcantères éditions, 2000.
· JAUME (Lucien), Les déclarations des droits de l'homme, 1789, 1793-1848-1946, París, Flammarion, 1989.
· LEVER (Évelyne), Marie-Antoinette. Correspondance (1770-1793), París, Tallandier, 2005.
· LUCAS (Colin), La structure de la Terreur. L'exemple de Javogues et du département de la Loire, Saint-Etienne, Centre Interdisciplinaire d'Etudes et de Recherches sur l'Expression Contemporaine, Université Jean Monnet, 1990.
· MARTIN (Jean-Clément), Contre-Révolution, Révolution et Nation en France 1789-1799, París, Éditions du Seuil, 1998.
· MATTA-DUVIGNAU (Raphaël), Gouverner, administrer révolutionnairement: le comité de salut public (6 avril 1793 - 4 brumaire an IV), París, L'Harmattan, 2013.
· OZOUF (Mona), Varennes. La mort de la royauté, 21 juin 1791, París, Gallimard, 2005.
· PALMER (Robert R), Le gouvernement de la Terreur. L'année du Comité de salut public, Armand Colin, París, 1989.
· PETITFILS (Jean-Christian), Louis XVI, París, Perrin, 2005.
· TACKETT (Timothy), La Révolution, l'Église et la France, París, Les éditions du Cerf, 1986.
· TACKETT (Timothy), Le roi s'enfuit. Varennes et l'origine de la Terreur, La Découverte, 2004.
· TACKETT (Timothy), Par la volonté du peuple. Comment les députés de 1789 sont devenus révolutionnaires, París, Albin Michel, 1997.
· THOMPSON (Edward P.) i altres, La Guerre du blé au XVIIIe siècle. La critique populaire contre le libéralisme économique au XVIIIe siècle, París, Les éditions de la Passion, 1988.
· TROPER (Michel), Terminer la Révolution. La Constitution de 1795, París, Fayard, 2006.
· VOVELLE (Michel), La découverte de la politique, géopolitique de la révolution française, París, Éditions de la Découverte, 1993.
· VOVELLE (Michel). Historia de la Francia contemporánea. La caída de la Monarquía, 1787-1792, Barcelona, Ariel, 1979.
· WAHNICH (Sophie), La Liberté ou la mort. Essai sur la Terreur et le terrorisme, París, La Fabrique éditions, 2003.
5. Seminaris
Els objectius dels seminaris són els següents:
1) Aprofundir els coneixements impartits en les classes plenàries
2) Apropar la ciència històrica als alumnes
3) Donar a conèixer als alumnes diferents fons d'arxiu a partir dels quals poder treballar sobre la Revolució francesa i el seu impacte
4) Treballar les fonts primàries i l'ús de la bibliografia
5) Desenvolupar la capacitat de síntesi i d'exposició oral
Per tal d'aconseguir aquests objectius els alumnes hauran de redactar un treball i presentar-lo als seus companys en el marc dels seminaris. La redacció del treball i la presentació del mateix són obligatoris.
5.1. Treball
Els alumnes podran escollir entre fer un treball de recerca modalitat A (90% de la nota final) o fer un treball de recerca modalitat B (25% de la nota final).
Els treballs de recerca modalitat A hauran d'iniciar-se a partir d'una pregunta o d'una hipòtesi formulada per part de l'alumne i presentada al professor que decidirà si l'alumne pot iniciar o no el treball de recerca. Els treballs de recerca de modalitat A hauran de tenir dues parts ben lligades i treballades: 1) un estat de la qüestió sobre la temàtica plantejada i 2) un treball de camp. Els treballs de recerca modalitat A, per ser avaluats i aprovats, hauran d'elaborar-se a partir de l'estudi d'un nombre important de fonts primàries que facin referència al procés revolucionari francès. Els treballs de recerca modalitat A es faran sempre sota la supervisió del professor.
Treballs de recerca - Modalitat A |
|
1 |
Pregunta o hipòtesi |
2 |
Estat de la qüestió |
3 |
Presentació de les fonts primàries i secundàries a partir de les quals es vol iniciar el treball de camp |
4 |
Treball de camp |
5 |
Conclusions |
6 |
Bibliografia |
Els treballs de recerca modalitat B hauran d'iniciar-se a partir de l'elecció d'una o vàries fonts primàries que facin referència al procés revolucionari francès. Els alumnes podran treballar discursos, correspondència, òrgans de premsa, materials gràfics, etc. Els alumnes hauran de presentar al professor quines fonts han escollit per treballar i un cop obtinguin el vist-i-plau del professor iniciaran el seu treball.
Treballs de recerca - Modalitat B |
|
1 |
Raons per les quals s'han escollit les fonts primàries del treball |
2 |
Presentació de les fonts |
3 |
Presentació de l'autor / autors de les fonts |
4 |
Contingut de les fonts |
5 |
Contextualització històrica de les fonts |
6 |
Bibliografia emprada per a la contextualització |
7 |
Conclusions |
5.2. Presentació
Les pautes per a realitzar el treball seran les mateixes que els alumnes empraran per a presentar el treball en el marc dels seminaris.
6. Criteris d'avaluació
6.1. Modalitats d'avaluació
Hi haurà 2 modalitats d'avaluació.
1) Treball de recerca (nivell A) + Presentació
2) Treball de recerca (nivell B) + Presentació + Examen
Els alumnes hauran de decidir durant la primera setmana del curs a quina modalitat d'avaluació volen acollir-se. Tots els alumnes hauran de presentar al professor, entre la primera i la segona setmana d'iniciar-se el curs, una proposta de treball de recerca. Cap treball de recerca serà corregit sense haver estat presentat i aprovat pel professor, sigui aquest de nivell A o de nivell B.
Modalitat (1) : Treball de recerca (nivell A) + Presentació
Els alumnes que dediquin els seus esforços a fer un treball de recerca nivell A no hauran de fer l'examen. El treball valdrà un 90% de l'assignatura mentre que la seva presentació en el marc dels seminaris valdrà un 10%.
Modalitat (2) : Treball de recerca (nivell B) + Presentació + Examen
Els treballs de recerca (nivell B) valen un 25% de l'assignatura, la seva presentació val un 10% i l'examen final un 65%.
6.2. Avaluació del treball
Per tal d'avaluar el treball s'empraran les següents matrius de punts:
TREBALL - MODALITAT A (250 punts)
|
|||
Primer apartat (60 punts) |
Segon apartat (60 punts) |
||
Bibliografia (presentació) |
10 |
Pregunta o hipòtesi |
10 |
Capacitat de síntesi |
10 |
Estat de la qüestió |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Presentació de les fonts primàries i secundàries a partir de les quals es vol iniciar el treball de camp |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Treball de camp |
10 |
Redacció |
10 |
Conclusions |
10 |
Correcció lingüística |
10 |
Bibliografia |
10 |
Tercer apartat (130 punts) |
Quart apartat (250 punts negatius) |
||
Valoració del treball en general |
130 |
El treball té parts copiades d'un altre treball o publicació (El treball queda suspès d'immediat i l'assignatura també) |
L'assignatura queda suspesa |
El treball segueix el mateix esquema explicatiu al d'un altre treball presentat a classe |
-125 |
||
El treball té paràgrafs semblants als d'un altre treball presentat a classe |
-125 |
TREBALL - MODALITAT B (250 punts)
|
|||
Primer apartat (60 punts) |
Segon apartat (70 punts) |
||
Bibliografia (presentació) |
10 |
Raons per les quals s'han escollit les fonts bases del treball |
10 |
Capacitat de síntesi |
10 |
Presentació de les fonts |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Presentació de l'autor / autors de les fonts |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Contingut de les fonts |
10 |
Redacció |
10 |
Contextualització històrica de les fonts |
10 |
Correcció lingüística |
10 |
Bibliografia emprada per a la contextualització |
10 |
Conclusions |
10 |
||
Tercer apartat (120 punts) |
Quart apartat (250 punts negatius) |
||
Valoració del treball en general |
120 |
El treball té parts copiades d'un altre treball o publicació (El treball queda suspès d'immediat i l'assignatura també) |
L'assignatura queda suspesa |
El treball segueix el mateix esquema explicatiu al d'un altre treball presentat a classe |
-125 |
||
El treball té paràgrafs semblants als d'un altre treball presentat a classe |
-125 |
Qui obtingui 250 punts del treball de recerca obtindrà un 10. En el cas dels treballs de recerca (nivell A) significarà que l'alumne ha conseguit 9 punts de 10 (del total de punts que hi ha en joc en el marc de l'avaluació), mentre que en el cas dels treballs de recerca (nivell B) significa que l'alumne haurà aconseguit 2,5 punts de 10.
6.3. Avaluació de la presentació
L'avaluació de la presentació es farà conjuntament entre el professor i els alumnes que assisteixen als seminaris. La matriu de punts emprada per procedir a l'avaluació de les presentacions serà la següent:
PRESENTACIÓ - MODALITAT A 90 punts (10% de la nota final) |
|||
Nota dels Alumnes |
Nota de la Professora |
||
Capacitat de síntesi |
10 |
Capacitat de síntesi |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Pregunta o hipòtesi |
10 |
Pregunta o hipòtesi |
10 |
Estat de la qüestió |
10 |
Estat de la qüestió |
10 |
Presentació de les fonts primàries i secundàries a partir de les quals es vol iniciar el treball de camp |
10 |
Presentació de les fonts primàries i secundàries a partir de les quals es vol iniciar el treball de camp |
10 |
Treball de camp |
10 |
Treball de camp |
10 |
Conclusions |
10 |
Conclusions |
10 |
Bibliografia |
10 |
Bibliografia |
10 |
PRESENTACIÓ - MODALITAT B 100 punts (10% de la nota final) |
|||
Nota dels Alumnes |
Nota de la Professora |
||
Capacitat de síntesi |
10 |
Capacitat de síntesi |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Capacitat analítica |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Claredat expositiva |
10 |
Raons per les quals s'han escollit les fonts bases del treball |
10 |
Raons per les quals s'han escollit les fonts bases del treball |
10 |
Presentació de les fonts |
10 |
Presentació de les fonts |
10 |
Presentació de l'autor / autors de les fonts |
10 |
Presentació de l'autor / autors de les fonts |
10 |
Contingut de les fonts |
10 |
Contingut de les fonts |
10 |
Contextualització històrica de les fonts |
10 |
Contextualització històrica de les fonts |
10 |
Bibliografia emprada per a la contextualització |
10 |
Bibliografia emprada per a la contextualització |
10 |
Conclusions |
10 |
Conclusions |
10 |
6.4. Assistència als seminaris
Els alumnes han d'assistir obligatòriament als seminaris. De no assistir-hi el seu treball de recerca i el seu examen no seran corregits. Es passarà llista a l'inici i al final de cada sessió de seminari.
6.5. Examen
Els alumnes que hagin escollit la segona modalitat d'avaluació hauran d'examinar-se obligatòriament dels continguts impartits a l'aula. L'examen consistirà en tres temes transversals. Els alumnes hauran d'escollir-ne un i defensar-lo per escrit el dia de l'examen.
7. Recuperació
Els alumnes que acollits a la modalitat A d'avaluació suspenguin el treball de recerca tindran dues opcions per recuperar l'assignatura: O bé repetir el treball o bé presentar-se a l'examen de recuperació.
Els alumnes que acollits a la modalitat A d'avaluació no presentin el treball no tindran dret a la recuperació. Tindran automàticament un "No presentat". Per tant, per tal de poder recuperar l'assignatura hauran d'haver entregat el treball de recerca.
Tots aquells alumnes que acollits a la modalitat B d'avaluació no hagin fet ni el treball ni l'examen no podran recuperar l'assignatura i rebran un "No presentat". Per tant, per tal de poder recuperar, els estudiants hauran d'haver fet una de les dues coses.
8. Programació d'activitats