Història i Cultura Àsia Oriental (20034)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats      Curs: 4t Trimestre: 1r Nombre de crèdits ECTS:  5 ECTS Hores dedicació estudiant: 120 Llengua de la docència:  català Professorat: Ander Permanyer Ugartemendia / Carles Prado Fonts Aules: GRUP Matí 9:00-11:00 40.254 / GRUP Tarda: 15:00-17:00 40.252

 

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

Introducció general a les bases històriques, geogràfiques i civilitzatòries del àmbits xinesos i estudi d'aspectes temàtics (lingüístics, literaris, artístics, filosòfics, etc.) i de períodes particularment significatius de la seva història, amb una atenció a les claus històriques i culturals que permeten entendre la Xina contemporània.

2. Competències per assolir

Competències generals

Competències específiques

• Competència en gestió i tractament crític de la informació procedent de diverses fonts. • Capacitat d'anàlisi i de síntesi • Aplicar raonaments de menes diferents i buscar explicacions multicausals per comprendre els fets històrics i avaluar-ne les conseqüències. • Comprendre i interpretar d'una manera raonada i pertinent textos escrits i discursos orals i d'altres documents (imatges, mapes, etc.) de caràcter acadèmic. • Justificar amb arguments consistents les pròpies opinions i defensar-les públicament, davant d'un públic expert o profà en la matèria. • Utilitzar les eines informàtiques, amb les seves corresponents aplicacions, necessàries per a l'activitat acadèmica i professional en les humanitats.

• Identificar els fets més rellevants de la història antiga i moderna dels àmbits xinesos en el context de l'Àsia Oriental. • Conèixer els trets definidors de la llengua, la cultura, la literatura i el pensament xinès i el seu impacte a l'Àsia Oriental. • Reflexionar de forma crítica sobre esdeveniments i periodes significatius de la història xinesa. • Analitzar les causes i conseqüències dels fets històrics i culturals estudiats. • Entendre les perspectives històriques dels canvis que experimental la Xina i l'Àsia Oriental en el context de la història global • Analitzar el procés de relacions i percepcions mútues entre Xina i el món exterior, en especial amb els àmbits europeus i de l'Àsia Oriental.

 

3. Continguts

Coordenades

•1.     Territori

•2.     Llengua

•3.     Aproximacions europees

Les bases de la civilització

•4.     Bronzes, oracles (Shang)

•5.     Confucianisme (Zhou)

•6.     Daoisme (Regnes combatents)

•7.     Legisme (Qin)

•8.     Historiografia (Han)

Cultura i poder a la Xina imperial

•9.     Buddhisme (desunió)

•10.  Poesia (Tang)

•11.  Exàmens (Song)

•12.  Teatre / Ruta de la seda (Yuan)

Xina i el món

•13.  Comerç (Ming)

•14.  Segle d'humiliació (Qing)

•15.  Segle XX

4. Avaluació

L'assignatura s'avalua en dos trams:

0. Examen final (70%). L'examen constarà de 4 preguntes per desenvolupar en una pàgina d'extensió cadascuna. Qui no l'hagi superat el podrà tornar a fer a la fase de recuperació.
0. Seminaris (30%). Al margen de l'examen, caldrà fer un treball sobre un tema concret determinat pel professor i que caldrà presentar en una exposició durant les sessions de seminari. Aquest tram de nota no és recuperable.

Criteris bàsics d'avaluació de l'examen:

•1)       Capacitat de reflectir els coneixements requerits.

•2)       Capacitat d'articular un discurs reflexiu, profund, transversal i matisat.

•3)       Aportació personal, crítica, comparativa i analítica dels continguts exposats.

•4)       Capacitat de redacció precisa, concisa i consistent dels continguts exposats.

Fase de recuperació

0. L'examen final serà recuperable pel mateix valor del 70% de la nota.
0. En la fase de recuperació es conservarà inalterat el percentatge obtingut pel treball (30%), que no és per tant recuperable.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica EBREY, Patricia Buckley (2009), Historia de China, Madrid, La Esfera de los Libros. FAIRBANK, John King (1996), China: una nueva historia, Barcelona, Andrés Bello. GERNET, Jacques (2005), El mundo chino, Barcelona, Crítica. HANSEN, Valerie (2000), The Open Empire: A History of China to 1600, Nova York i Londres, Norton. HOLCOMBE, Charles (2010), A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century, Cambridge, Cambridge University Press. RAWSKI, Thomas, LI, Lillian, eds. (1992), Chinese History in Economic Perspective, Berkeley, University of California Press. ROPP, Paul. S., ed. (1990), Heritage of China. Contemporary Perspectives on Chinese Civilization, Berkeley, University of California Press. SCHIROKAUER, Conrad, BROWN, Miranda (2011), Breve historia de la civilización china, Barcelona, Edicions Bellaterra. TWITCHETT, Denis, FAIRBANK, John King, eds. (1978- ), The Cambridge history of China, Cambridge, Cambridge University Press.

 

5.2. Bibliografia complementària

Coordenades

El territori

CRESSEY, George B. (1934), China's geographic Foundations. A Survey of the Land and its People, Nova York, McGraw-Hill.

CHI Ch'ao-ting (1936), Key Economic Areas in Chinese History, Londres, Allen & Unwin.

LARIVIÈRE, Jean-Pierre (1999), Géographie de la Chine, París, Armand Colin.

LEEMING, Frank (1993), The Changing Geography of China, Oxford, Blackwell.

TROLLIET, Pierre (1993), Géographie de la Chine, París, PUF.

L'escriptura xinesa

BILLETER, Jean François (1989), L'art chinois de l'écriture, Ginebra, Skira.

BODDE, Derk (1991), «The Dynamics of written chinese», a Chinese Thought, Society and Science, Honolulu, University of Hawai'i Press.

CHIANG Yee (1954), Chinese Calligraphy. An Introduction to its Aesthetics and Technique, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1954.

DeFRANCIS, John (1989), The Chinese Language: Fact and Fantasy, Honolulu, University of Hawai'i Press.

LEDDEROSE, Lothar (2000), «The System of Script», a Ten Thousand Things: Module and Mass Production in Chinese Art, Princeton, Princeton University Press.

MARTÍNEZ ROBLES, David (2007), La llengua xinesa: història, signe i context, Barcelona, Editorial UOC.

NORMAN, Jerry (1988), Chinese, Cambridge, Cambridge University Press.

RAMSEY, S. Roberts (1989), The Languages of China, Princeton, Princeton University Press.

Aproximacions europees

DAWSON, Raymond (1967), The Chinese Chameleon: An Analysis of European Conceptions of Chinese Civilization, Oxford, Oxford University Press.

JONES, David Martin (2001), The Image of China in Western Social and Political Thought, London: Palgrave Macmillan Limited.

MACKERRAS, Colin (2000), Sinophiles and Sinophobes: Western Views of China, Oxford, Oxford University Press.

MARTÍNEZ-ROBLES, David (2008), «La representació occidental de la Xina moderna: orientalisme, culturalisme i crítica historiogràfica», a Digithum, núm. 10, pp. 7-16.

POLO, Marco (2008), Libro de las maravillas del mundo, ed. Manuel Carrera Díaz, Madrid, Cátedra.

SAID, Edward (1978), Orientalism, New York: Pantheon.

SPENCE, Jonathan (1999), The Chan's Great Continent: China in Western Minds, New York: W W Norton & Company.

ZHANG, Longxi (1988), «The Myth of the Other: China in the Eyes of the West», a Critical Inquiry, núm. 15, vol. 1, pp. 108-31.

Les bases de la civilització

ALLAN, Sarah (2007), «Erlitou and the Formation of Chinese Civilization: Toward a New Paradigm», a The Journal of Asian Studies, núm. 66, pp. 461-496.

Bielenstein, Hans (1980), The Bureaucracy of Han Times, Cambridge, Cambridge University Press.

Bodde, Derk (1938), China's First Unifier: A Study of the Ch'in Dynasty as Seen in the Life of Li Ssu (280?-208 b.c.), Leiden, E. J. Brill.

BODDE, Derk (1981), Essays on Chinese Civilization, Princeton. Princeton University Press.

CHANG, Kwang-Chih (1980), Shang Civilization, Yale, Yale University Press.

CHANG, Kwang-Chih (2009), Arte, mito y ritual. El camino a la autoridad política en la China antigua, Buenos Aires, Katz.

CHANG, K.-C., XU, P., LU, L., & ALLAN, S. (2005), The formation of Chinese civilization: an archaeological perspective. Culture & civilization of China, New Haven, Yale University Press.

Di Cosmo, Nicola (2002), Ancient China and Its Enemies: The Rise of Nomadic Power in East Asian History, Cambridge, Cambridge University Press.

Hsu, Cho-yun (1965), Ancient China in Transition: An Analysis of Social Mobility, 722-222 b.c., Stanford, Stanford University Press.

KEIGHTLEY, David N. (1983), The Origins of Chinese Civilization, Berkeley, University of California Press.

LOEWE, Michael (2006), The Government of the Qin and Han Empires, 221 B.C.E.-220 C.E., Indianapolis i Cambridge, Hackett.

*LEWIS, Mark Edward (2007), Early Chinese Empires: Qin and Han, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

LI Xueqin (1985), Eastern Zhou and Qin Civilizations, New Haven, Yale University Press.

LI, F. (2006), Landscape and power in early China: the crisis and fall of the Western Zhou, 1045-771 BC, Cambridge, Cambridge University Press.

*LOEWE, Michael, i SHAUGHNESSY, Edward L., eds. (1999), The Cambridge History of Ancient China, Cambridge, Cambridge University Press.

THORP, R. L. (2005), China in the early bronze age: Shang civilization, Filadèlfia, University of Pennsylvania Press.

SIMA Qian (1991), La fundació de l'imperi xinès, trad. de Dolors Folch, Barcelona, Empúries.

VANDERMEERSCH, Léon (1980), Wangdao ou la vie royale: recherches sur l'esprit des institutions de la Chine archaïque, París, École française d'Extrême-Orient.

Wang Zhongshu (1982), Han Civilization, New Haven, Yale University Press.

Pensament

BILLETER, Jean François (2003), Cuatro lecturas sobre Zhuangzi, Madrid, Siruela.

BODDE, Derk (1942), «Dominant ideas in the formation of Chinese culture», a Journal of the American Oriental Society, vol. 62, núm. 4, pp. 293-299.

*CHENG, Anne (2002), Historia del pensamiento chino, Barcelona, Edicions Bellaterra.

Cook, Constance A. (2006), Death in Ancient China: The Tale of One Man's Journey, Leiden: E. J. Brill, 2006.

JULLIEN, François (1999), Tratado de la eficacia, Madrid, Siruela.

Levi, Jean (1989), Los funcionarios divinos, Madrid, Alianza Universidad.

Levi, Jean (2005), Confucio, trad. d'Albert Galvany, Madrid, Trotta.

LOEWE, Michael (1994), Chinese ideas of life and death: faith, myth and reason in the Han period (202 BC-AD 220), Taipei, SMC Publishing.

*MOTE, Frederick W. (1989), Intellectual Foundations of China, Nova York, Alfred A. Knopf.

SUNZI (2001), El arte de la guerra, trad. d'Albert Galvany, Madrid, Trotta.

VANDERMEERSCH, Léon (1965), La Formation du légisme. Recherche sur la constitution d'une philosophie politique caractéristique de la Chine ancienne, París, École française d'Extrême-Orient.

Art

*CLUNAS, Craig (1997), Art in China, Oxford, Oxford University Press.

*LEDDEROSE, Lothar (2000), Ten Thousand Things. Module and Mass Production in Chinese Art, Princeton, Princeton University Press.

*RAWSON, Jessica, ed. (2007), The British Museum Book of Chinese Art, Londres, The British Museum Press.

Cultura i poder a la Xina imperial

BOULNOIS, Luce (2004), La ruta de la seda: dioses, guerreros y mercaderes, trad. d'Anna Busquets Alemany, Barcelona, Península.

CH'EN, K. (1972), Buddhism in China, Princeton, Princeton University Press.

GERNET, Jacques (1956), Les Aspects économiques du bouddhisme dans la société chinoise du V^e au X^e siècle, París, École française d'Extrême-Orient.

GERNET, Jacques (1992), La China imperial: en la víspera de la invasión de los mongoles 1250-1276, Buenos Aires, Javier Vergara.

*KUHN, Dieter (2009), The Age of Confucian Rule. The Song Transformation of China, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

*LEWIS, Mark Edward (2009), China's Cosmopolitan Empire. The Tang Dynasty, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

*LEWIS, Mark Edward (2009), China Between Empires. The Northern and Southern Dynasties, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

LIU, James T. C. (1988), China turning inward: Intellectual-political changes in the early twelfth century, Cambridge, Council on East Asian Studies, Harvard University Press.

Miyazaki, Ichisada (1981), China's Examination Hell, New Haven, Yale University Press.

*MOTE, Frederick W. (1999), Imperial China, 900-1800, Cambridge (Mass.), Harvard University Press.

Needham, Joseph (1977), La gran titulación. Ciencia y sociedad en Oriente y Occidente, Madrid, Alianza.

Sivin, Nathan (1995), Medicine, Philosophy and Religion in Ancient China, Aldershot (Hampshire), Variorum.

Van Gulik, R.H. (2000), La vida sexual en la antigua China, Madrid, Siruela.

Poesia

CAI, Zong-qi, ed. (2008), How to Read Chinese Poetry: A Guided Anthology, New York, Columbia University Press.

CHENG, François (1993), Vacío y plenitud. El lenguaje de la pintura china, Madrid, Siruela.

CHENG, François (2007), La escritura poética china, València, Pre-textos.

IDEMA, Wilt, i HAFT, Lloyd (1997), A Guide to Chinese Literature, Ann Arbor, Center for Chinese Studies, University of Michigan.

Jullien, François (1998), Elogio de lo insípido, a partir de la estética y el pensamiento chino, Madrid, Siruela.

Leys, Simon (1988), La Forêt en feu. Essais sur la culture et la poétique chinoises, París, Herrmann.

LIU, James (1966), The Art of Chinese Poetry, Chicago, University of Chicago Press.

Owen, Stephen (1981), The Great Age of Chinese poetry. The High Tang, New Haven, Yale University Press.

OWEN, Stephen (1997), An Anthology of Chinese Literature: Beginnings to 1911, New York, W. W. Norton & Company.

PIMPANEAU, Jacques (1989), Histoire de la littérature chinoise, Arles, Philippe Picquier.

Xina i el món

Adshead, S. A. M. (1995), China in World History, Nova York, St. Martin's Press.

BROOK, Timothy (1998), The confusions of pleasure: commerce and culture in Ming China, Berkeley, University of California Press.

*BROOK, Timothy (2010), The Troubled Empire. China in the Yuan and Ming dynasties, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

CHAN, K.S. (2008), «Foreign Trade, Commercial Policies and the Political Economy of the Song and Ming Dynasties of China», a Australian Economic History Review, núm. 48 (1), pp. 68-90.

CLUNAS, Craig (1991), Superfluous things: Material culture and social status in early modern China, Cambridge, Polity Press.

CROSSLEY, Pamela Kyle (2002), Manchúes: fundadores del imperio Qing, Barcelona, Ariel.

Dawson, Raymond (1970), El Camaleón chino: análisis de los conceptos europeos de la civilización china, Madrid, Alianza.

FLYNN, Dennis Owen, GIRÁLDEZ, Arturo i VON GLAHN, Richard, eds. (2003), Global Connections and Monetary History, 1400-1800, Aldershot (Hampshire) i Burlington (Vermont), Ashgate Publishing.

LINTON, Derek S. (1997), «Asia and the West in the New World Order. From Trading companies to Free-Trade Imperialism: The British and their Rivals in Asia», a EMBREE, Ainslie T. y GLUCK, Carol, eds., Asia in Western and World History. A Guide for Teaching, Nova York, M. E. Sharpe, pp. 81-116.

MAckerras, Colin (1991), Western Images of China, Oxford, Oxford University Press.

MARTÍNEZ SHAW, Carlos i ALFONSO MOLA, Marina, eds. (2003), El Galeón de Manila, Madrid, Aldeasa.

Ollé, Manel (2002), La empresa de China: de la Armada invencible al Galeón de Manila, Barcelona, El Acantilado.

Pomeranz, Kenneth (2000), The Great divergence: Europe, China, and the making of the modern world economy, Princeton, Princeton University Press.

*ROWE, William T. (2009), China's Last Empire. The Great Qing, Cambridge (Mass.), The Belknap Press of Harvard University Press.

*SPENCE, Jonathan D. (2011), En busca de la China moderna, Barcelona, Tusquets. [http://wec.shu.edu.tw/corner/culture/wen_index.htm]

VAN DYKE, Paul A. (2005), The Canton Trade. Life and Enterprise on the China Coast, 1700-1845, Hong Kong, Hong Kong University Press.

WANG Gungwu (1991), China and the Chinese Overseas, Singapur, Times Academic Press.

Wills, John E. (1998), «Relations with maritime europeans» a Twitchett, D. i Mote, F. W., eds., The Cambridge History of China, vol. VIII («The Ming Dynasty»), part 2, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 333-375.

Zelin, Madeleine (1997), «China's Economy in comparative perspective, 1500 onward», a EMBREE, A. T. i C. GLUCK, eds., Asia in Western and World History, Nova York, M. E. Sharpe, pp. 474-493.

ZHENG Yangwen (2012), China on the sea, Leiden, Brill.

5.3. Recursos didàctics

A l'aula s'usaran suports de presentació audiovisual per explicitar referents de cultura material, peces d'art, mapes, etc. L'assignatura comptarà amb l'aula virtual Moodle activa.

6. Metodologia

El curs alternarà les sessions expositives amb la lectura crítica de textos, fonts primàries i secundàries, i amb el debat i la reflexió sobre aspectes plantejats pels textos llegits. Per a poder seguir i participar activament en algunes sessions del curs, caldrà previament haver llegit algun text a casa. Caldrà realitzar també un treball sobre un tema, i que caldrà exposar a les sessions de seminari.

7. Programació d'activitats

Horari matí: dilluns-dimecres 9:00-11:00

Dilluns	Dimecres
29 de setembre 1. Territori	1 d'octubre 2. Llengua
6 d'octubre 3. Aproximacions europees	8 d'octubre 4. Bronzes, oracles (Shang)
13 d'octubre 5. Confucianisme (Zhou)	15 d'octubre 6. Daoisme (Regnes combatents)
20 d'octubre 7. Legisme (Qin)	22 d'octubre 8. Historiografia (Han)
27 d'octubre 9. Buddhisme (desunió)	29 d'octubre 10. Poesia (Tang)
3 de novembre 11. Exàmens (Song)	5 de novembre 12. Teatre / Ruta de la seda (Yuan)
10 de novembre 13. Comerç (Ming)	12 de novembre 14. Segle d'humiliació (Qing)
17 de novembre 15. Segle XX	19 de novembre seminari
24 de novembre seminari	26 de novembre seminari
1 de desembre seminari	3 de desembre seminari

  

Horari tarda: dimarts-dijous 15:00-17:00

Dimarts	Dijous
	25 de setembre 1. Territori
30 de setembre 2. Llengua	2 d'octubre 3. Aproximacions europees
7 d'octubre 4. Bronzes, oracles (Shang)	9 d'octubre 5. Confucianisme (Zhou)
14 d'octubre 6. Daoisme (Regnes combatents)	16 d'octubre 7. Legisme (Qin)
21 d'octubre 8. Historiografia (Han)	23 d'octubre 9. Buddhisme (desunió)
28 d'octubre 10. Poesia (Tang)	30 d'octubre 11. Exàmens (Song)
4 de novembre 12. Teatre / Ruta de la seda (Yuan)	6 de novembre 13. Comerç (Ming)
11 de novembre 14. Segle d'humiliació (Qing)	13 de novembre 15. Segle XX
18 de novembre seminari	20 de novembre seminari
25 de novembre seminari	27 de novembre seminari
2 de desembre seminari