Literatura Llatina (20.032)
•1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura «Literatura Llatina» es concep com a continuació i aprofundiment dels continguts i competències assolits a l'assignatura obligatòria «Cultura Clàssica», en la seva vessant romana. Així doncs, per tal d'evitar repeticions, es posarà especial èmfasi en gèneres que no van ser tractats llavors (historiografia, novel·la, elegia etc.) i èpoques tractades més superficialment (el principat d'August i els segles I-II d.C.); alguns autors, com ara Virgili i Horaci, es tornaran a tractar des de punts de vista diversos; altres, com Ciceró, Catul o els comediògrafs (Plaute i Terenci) s'ometran en aquest curs.
És ben sabut que la literatura greco-romana es troba a la base de la cultura occidental. La literatura llatina, en particular, fou durant molt de temps la via d'accés al món antic, ja que el coneixement del llatí era la columna vertebral de l'ensenyament a Europa. Les obres escrites en llatí van influenciar no només les formes i els continguts de la literatura occidental, sinó també altres manifestacions artístiques (arts plàstiques, música, escultura i jardineria, etc.).
•2. Competències
- Ser conscient del caràcter "exemplar" que tenen les produccions de la literatura romana (inclús les de caire "secundari") en la tradició literària d'Occident.
- Situar i interpretar els principals autors romans i llurs obres segons el doble vector del "gènere literari" en el que s'inscriuen i de l' "època literaria" en la que visqueren, amb els condicionants històrics i estilístics que això suposa.
- Utilitzar una terminologia precisa en el comentari de textos o en el desenvolupament de temes en format d'assaig: de figures estilístiques, relatius a etapes històriques (república, principat d'august, alt imperi, dominat), relatius a etapes de la història literària ("Edat d'Or", "Edat de Plata"), a corrents estètics (clàssic / post-clàssic, manierisme / classicisme, etc.) i de caràcter específicament literaris (concinnitas / inconcinnitas, període ciceronià, brevitas, Ringkomposition...)
- Saber aplicar aquests conceptes a obres de les literatures modernes que segueixen la tradició iniciada pels clàssics romans (p.e., els diferents estils en la prosa)
- Conèixer de primera mà (en la mesura del possible) alguns exemples clàssics de figures retòriques (p.e.: hipàl·lage, al·legoria, al·literació)
- Conèixer de primera mà alguns loci classici de la literatura romana i ser capaç d'interpretar-los i utilitzarlos (en produccions originals) sense caure en usos i interpretacions incorrectes.
- Interpretar adequadament textos de caire històric, o d'especial importància pel seu ús com a font històrica.
- Conèixer la bibliografia secundària bàsica de la matèria i ser capaç d'utilitzar-la adequadament per a entendre textos primaris (obres literàries o fragments d'obres literaries, tot evitant que la "bibliografia secundària" sigui presa com a "font primària".
- Conèixer algunes de les principals obres sobre l'Antiguitat per tal de poder usar-les en el futur (acadèmic o professional) o simplement per interpretar millor textos científics en els que aquestes siguin citades: repertoris de textos (col·leccions de clàssics llatins, la Patrologia Latina Migne, MGH, etc.), històries de la literatura, diccionaris i enciclopèdies de l'Antiguitat Clàssica, etc.
3. Continguts
Aspectes introductoris (ca. 3 sessions)
Aspectes generals de la literatura llatina; literatura llatina vs. literatura romana; el sistema de gèneres de la literatura romana; les èpoques de la literatura romana
Poesia (ca. 9-10 sessions, incl. almenys un seminari)
Principals gèneres poètics i llurs autors; es posarà especial èmfasi en l'època d'August.
a) Virgili i l'èpica (el gènere èpic en època de Ciceró; Virgili obres menors i Eneida; èpica posterior a Virgili: èpoques de Neró, dels Flavis, Antiguitat Tardana).
•b) Ovidi i les Metamorfosis. L'elegia eròtica.
•c) Horaci i la poesia lírica. Sàtira i Musa pedestris.
Prosa (ca. 5-6 sessions, incl. un seminari)
Principals gèneres de la prosa; tendències estilístiques en les èpoques d'August i de l'Alt Imperi
•a) La historiografia llatina: Sal·lusti, Titus Livi, Tàcit, Ammià Marcel·lí
•b) Eloqüència i filosofia: Sèneca, Tàcit, Boeci
•c) La novel·la llatina: Petroni i la sàtira; Apuleu
•d) La literatura cristiana primitiva.
•3. Avaluació
L'avaluació de l'assignatura combina les modalitats continuada i final. L'avaluació final es durà a terme mitjançant un examen que representarà el 70% de la nota final:
•- Preguntes breus (ubicació d'autors i coneixement de llurs obres, etc.) (20%)
•- Comentari de text d'un dels autors treballats a classe o tema a desenvolupar a partir d'un conjunt de textos (40%)
•- Preguntes relacionades amb les lectures (40%)
L'avaluació continuada representarà un 30% de la nota final i es durà a terme principalment a partir de seminaris, és a dir, exercicis de comentari de text: amb suficient antelació el professor donarà a conèixer a l'Aula Global el text a comentar, allò que caldrà comentar i unes petites indicacions bibliogràfiques. L'avaluació es farà a partir de les discussions orals el dia del seminari (sense entregar cap exercici per escrit): els alumnes només podran dur al seminari el full del text (amb totes les anotacions que hi hagin fet), però cap altre document addicional (en paper o electrònic). Es valoraran principalment els coneixements aplicats de l'alumne i la capacitat d'expressar-los de manera precisa, emprant la terminologia adequada.
Per superar l'assignatura cal aprovar independentment cada part (l'avaluació continuada i la prova final, i cada una de les parts de la prova final). La còpia o el plagi comporta suspendre l'assignatura.
Recuperació de l'assignatura
L'examen de segona convocatòria tindrà la mateixa estructura que el de primera convocatòria.
•a) Per als alumnes que tinguin aprovades les activitats d'avaluació continuada (o que s'hagin presentat i no les hagin aprovat), l'examen de recuperació tindrà el mateix valor que l'examen d'avaluació final, és a dir, el 70% (si s'escau, s'hauran de recuperar els seminaris.)
•b) Per als alumnes que no s'hagin presentat als seminaris, l'examen de recuperació representarà el 75% de la nota; les activitats de curs no seran recuperables.
•4. Bibliografia bàsica
Albrecht, Michael von: Historia de la literatura romana: desde Andrónico [sic] hasta Boecio, Barcelona: Herder, 1997-1998 (2 vol.)
Codoñer, Carmen (ed.): Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra, 1997
Kenney, E. J. / Clausen, W. V. (edd.): Historia de la literatura clásica de Cambridge, vol. 2.: Literatura latina, Madrid, Gredos 1990
Bickel, Ernst: Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 19871 (20092)
Fuhrmann, Manfred: Literatura romana, Madrid: Gredos, 1985
Bieler, Ludwig: Historia de la literatura romana, Madrid: Gredos, 1971 (moltes reed.)
Bayet, Jean: Literatura latina, Barcelona: Ariel, 19852
Zenacker, H. / Fredouille, J. C.: Littérature latine, Paris: PUF, 1993
Fuhrmann, Manfred: Geschichte der römischen Literatur, Stuttgart: Reclam, 2005
Laurens, Pierre: Histoire critique de la littérature latine, Paris: Les Belles Lettres, 2013
Fitzgerald, William: How to Read a Latin Poem, if you can't read Latin yet, Oxford University Press, 2013
Col·leccions de textos
Bilingües:
Fundació Bernat Metge (català - llatí/grec) - Ed. Adesiara, col. "Aetas" (català - llatí/grec) - Colección de autores griegos y latinos del CSIC, antiga Alma Mater (castellà - llatí/grec) - Collection des Universités de France, "Guillaume Budé" (francès - llatí/grec) - Loeb Classical Library (anglès - llatí/grec)
Només traducció:
Biblioteca Clásica Gredos (castellà), la 'Biblioteca básica Gredos' és una selecció en butxaca de la col·lecció anterior - Les editorials Akal, Alianza (El Libro de Bolsillo), Cátedra (col. Letras Universales) tenen en els seus catàlegs, sobretot la primera i la segona, col·leccions dedicades als clàssics; càtedra edita alguns poetes en edició bilingüe
•5. Metodologia i tipologia de les classes
Les sessions seran de tres tipus diferents:
•- Sessions teòriques: conduïdes pel professor, en les quals s'exposaran els conceptes generals de cada època, autor o gènere.
•- Sessions pràctiques: les explicacions del professor es complementen amb la lectura i l'anàlisi a classe dels textos proporcionats prèviament pel professor o d'extractes de les lectures obligatòries. La implicació dels alumnes en aquestes sessions podrà matissar (positivament) la nota final.
•- Seminaris: els seminaris es basaran en la feina feta prèviament pels alumnes i/o en les lectures obligatòries. Si el nombre de matriculats a l'assignatura ho requereix, es procedirà a dividir els alumnes per grups.
Lectures obligatòries
La base d'una assignatura com aquesta és, naturalment, la lectura d'una selecció prou ampla d'autors romans antics i tardo-antics. Es requereix com a mínim la lectura de:
•a) el dossier de textos de l'assignatura sobre el que es basa la docència diària. Aquest dossier estarà a disposició dels alumnes a l'Aula Global i inclourà els textos que es comentaran a classe (i que, en conseqüència, no es repartiran a l'aula, si no es tracta d'afegits posteriors). El tipus de text inclòs en aquest dossier serà similar al dels comentaris de text dels seminaris i de la pregunta 2 de l'examen final. [Els textos es presentaran indistintament en castellà o català, segons les millors traduccions disponibles; dels textos poètics s'oferirà també la versió original].
•b) també es requeriran lectures obligatòries, que s'anunciaran a l'aula global uns mesos abans d'iniciar-se el curs. Eventualment, es proposaran diferents opcions. A més a més de la lectura en sí, caldrà fer una petita ampliació temàtica amb bibliografia secundària sobre temes concrets proposats pel professor. La lectura i la recerca relacionada seran l'objecte de la pregunta 3 de l'examen.