Literatura Catalana (20023)
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 2n
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores dedicació estudiant: 150
Llengua de la docència: catalana
Professors: Ignasi Moreta (classes plenàries), Toni Sala (seminaris) i Mireia Campabadal (seminaris)
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
L'assignatura té per objectiu familiaritzar els estudiants amb la literatura catalana dels segles XIX i XX mitjançant la lectura d'algunes obres especialment representatives.
El domini de la normativa i la capacitat de redacció en català són requisits previs per cursar l'assignatura.
2. Competències a assolir
Competències generals
|
Competències específiques |
1. Competència cultural i artística.
2. Capacitat d'interrelacionar literatura, història, art i pensament.
3. Competència i domini de la llengua catalana, amb el nivell de correcció i la capacitat de redacció que s'ha d'exigir als futurs graduats en humanitats.
4. Desenvolupament de la capacitat de crítica i anàlisi de les obres literàries.
5. Interrelació del coneixement concret, episòdic, amb els coneixements teòrics.
6. Detecció de la informació cultural i ideològica d'un text.
7. Maneig de fonts d'informació en diversos camps del coneixement.
8. Organització i planificació del desenvolupament d'un discurs crític sobre un text.
9. Visió de conjunt dels fenòmens socials, històrics, artístics, literaris, etc.
|
1. Identificació de les etapes, els moviments, els autors i les obres de la literatura catalana al llarg de la seva història.
2. Interpretació dels textos literaris utilitzant evidències del text mateix i informació procedent de l'època, l'autor i el context literari.
3. Identificació dels vincles essencials entre el conjunt de la producció literària catalana contemporània i la producció corresponent europea.
4. Tenir criteris clars d'anàlisi i valoració dels textos objecte d'estudi.
5. Saber entendre i analitzar estèticament els textos de la tradició literària catalana, prèvia consulta de la bibliografia recomanada. |
3. Temari
1. Èpica i elegia en Jacint Verdaguer
2. L'exploració metafísica de Joan Maragall
3. Josep Maria de Sagarra, memorialista, novel·lista, dramaturg i poeta
4. La recerca interior de Salvador Espriu
5. Mercè Rodoreda i els desastres de la guerra
4. Lectures obligatòries
Jacint Verdaguer, Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista. Edició recomanada: Jacint Verdaguer, Canigó. Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista, edició crítica a cura de Narcís Garolera, Quaderns Crema, Barcelona, 1995.
Joan Maragall, El comte Arnau. Edició recomanada: Joan Maragall, El comte Arnau, estudi preliminar, propostes de treball imaterial complementari a cura de Lluís Quintana, edició a cura de Glòria Casals, Educaula, Barcelona, 2010.
Josep Maria de Sagarra, Vida privada. Edició recomanada: Josep Maria de Sagarra, Vida privada, dins Obra completa, vol. 7, a cura de Narcís Garolera, amb la col·laboració de Maria Nunes, Tres i Quatre, València, 1997.
Salvador Espriu, Cementiri de Sinera. Edició recomanada: Salvador Espriu, Cementiri de Sinera. Les hores. Mrs. Death, edició crítica i anotada amb estudi introductori a cura de Joan Ramon Veny-Mesquida, Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu i Edicions 62, Barcelona, 2003.
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant. Edició recomanada: Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, Club Editor, Barcelona, 2013 (25.ª edició dins Club Editor Jove).
5. Avaluació
60%: examen.
30%: treball escrit.
10%: intervencions als seminaris.
L'examen tindrà tres parts: 1) una o diverses preguntes teòriques, 2) un qüestionari per verificar que s'han fet les lectures obligatòries, i 3) un comentari de text. L'examen s'avaluarà en un màxim de 6 punts (2 punts per cada una de les parts).
El treball escrit serà sobre un dels sis temes següents:
1. Canigó, entre el món mític i la cristiandat (tutor: prof. Ignasi Moreta)
2. Ruyra i Pla: el paper del jo a les seves proses (tutor: prof. Toni Sala)
3. Ascetisme i sensualitat a El comte Arnau de Maragall (tutor: prof. Ignasi Moreta)
4. Classicisme i elegia a la poesia de Josep Carner (tutor: prof. Mireia Campabadal)
5. El temps narratiu a Vida privada de Sagarra (tutor: prof. Ignasi Moreta)
6. Aloma i la Colometa, dues heroïnes catalanes (tutor: prof. Toni Sala)
7. L'Antígona d'Espriu: més enllà del mite (tutor: prof. Mireia Campabadal)
No s'admetrà, per tant, cap treball que consisteixi en una presentació general d'un autor o d'una obra, sinó que caldrà acotar l'estudi als aspectes concrets del tema escollit. És imprescindible que l'estudiant sotmeti al tutor corresponent (com a màxim durant la quarta setmana del curs) una proposta de desenvolupament del treball, que el tutor haurà d'aprovar o reconduir. No s'admetrà cap treball si l'estudiant que el lliura no ha sotmès prèviament el projecte de treball al tutor. El treball es lliurarà al tutor corresponent en les dates acordades i tindrà una extensió aproximada d'entre 12.000 i 20.000 espais, bibliografia exclosa.
Per superar l'assignatura caldrà aprovar l'examen i el treball escrit. Si se suspèn només un dels exercicis, en el període de recuperació es podrà recuperar l'exercici suspès: la nota de l'exercici aprovat es conservarà.
6. Bibliografia i recursos didàctics
6.1. Bibliografia bàsica
Glòria Bordons; Jaume Subirana (ed.), Literatura catalana contemporània. Barcelona: EdiUOC/ Proa, 1999.
Joan Fuster, Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial, 1972.
Martí de Riquer; Antoni Comas; Joaquim Molas, Història de la literatura catalana, 11 vols. Barcelona: Ariel, 1964-1990.
Joan Ducrós; Toni Sala; Carme Arenas; Antònia Carré, Solc 9. Literatura catalana: història i textos. Barcelona: Edicions 62, 2010.
Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, a cura de Narcís Garolera. Barcelona: Curial, 1982-85, 4 vol.
Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions, a cura de Narcís Garolera. Barcelona: Columna, 1994-95, 2 vol.
6.2. Bibliografia complementària
S'anirà donant a mesura que s'expliquin els temes del programa.
6.3. Recursos didàctics
Es penjaran textos a l'Aula Moodle.
7. Metodologia
A les classes plenàries s'evitarà el model de classe de literatura entesa com 'el dictat d'un manual d'història de la literatura', que acabaria consistint en un mer llistat d'autors i obres. Sense negligir els continguts teòrics, sense els quals no és possible una lectura informada, es prioritzarà al màxim l'estudi de la literatura a partir de la lectura de la literatura. Això significa, per exemple, donar més protagonisme a la literatura que a la metaliteratura (crítica literària, historiografia literària, terminologia acadèmica sobre literatura...), sense que això impliqui menystenir, però, la importància de la consulta de bibliografia secundària.
Als seminaris (l'estructura dels quals es troba a l'Aula Global) es complementaran els continguts de les classes plenàries amb la lectura d'altres textos literaris fonamentals del període de l'assignatura (segles XIX i XX).