Curs 2014-15

Lingüística (20015)

 

● Curs acadèmic: 2014-15 Curs (1r, 2n...): 2n Trimestre: 1r

● Titulació / Estudis: Grau en Humanitats - UPF Codi assignatura: 20015

● Nombre de crèdits ECTS: 4 Hores dedicació de l'estudiant (ECTSx25): 100

● Llengua o llengües de docència: català (lectures en català, castellà i anglès; textos de l'estudiant en català o castellà).

● Professorat: Josep M. Castellà Lidon i Carla González Collantes

 

1. Presentació de l'assignatura

L'assignatura consisteix en una reflexió sobre la llengua i la comunicació humana, en relació amb la resta de disciplines humanístiques que s'interessen pel llenguatge (literatura, filosofia, teoria de l'art, etc.). Vol ser una modesta contribució, des d'una perspectiva lingüística, a la tasca ingent, pertinaç i sempre inconclusa de resposta a alguns dels grans interrogants sobre la naturalesa humana. Amb aquest objectiu, s'hi presenten alguns dels conceptes i dilemes bàsics de la història de la lingüística, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica, les relacions llenguatge-ment-societat, l'adquisició d'una primera o segona llengua, la relació entre metàfora i cognició, la diversitat i el canvi lingüístic, la vida i la mort de les llengües, etc.

D'altra banda, dins del conjunt del Pla d'Estudis del Grau en Humanitats, aquesta assignatura és una de les que assumeixen la funció específica d'avaluar el domini instrumental que tenen els estudiants de la llengua pròpia, català o castellà, en què escullin de redactar l'examen, el treball i els exercicis del curs. Atès que aquest aspecte és important en l'avaluació, es recomana als estudiants que atenguin de manera especial les convencions d'escriptura acadèmica i la normativa general de les llengües catalana i castellana.

2. Competències a assolir (cal consignar-hi en primer lloc les que s'estableixen al Pla d'Estudis per a cada assignatura)

 

Competències generals

1. Comprendre i interpretar de manera pertinent i raonada textos escrits de nivell i caràcter acadèmic. 2. Ser capaç de justificar amb arguments consistents les pròpies posicions i de defensar-les públicament. 3. Ser capaç de comunicar-se amb propietat oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, és a dir, en català i en castellà, tant per a audiències expertes com inexpertes. 4. Dominar les eines informàtiques i les principals aplicacions que tenen a l'activitat acadèmica ordinària. 5. Desenvolupar la capacitat de raonament autònom amb distància crítica en temes o qüestions controvertides. 6. Acceptar la diversitat de punts de vista com un ingredient fonamental de la vida acadèmica i consubstancial a la societat contemporània, i ser capaç de fer conèixer les opinions pròpies dins del respecte a les opinions divergents. 7. Tenir consolidats hàbits d'autodisciplina, autoexigència i rigor en la realització del treball acadèmic, i també en l'organització de la feina i en una correcta temporalització.

 

Competències específiques

1. Identificar les principals etapes, temes i autors de la lingüística contemporània. 2. Relacionar l'estudi del llenguatge amb la literatura, la història, l'art i el pensament. 3. Analitzar i reflexionar sobre alguns dels principals textos de lingüística i anàlisi del discurs. 4. Emprar oralment i per escrit la terminologia relacionada amb conceptes bàsics en diferents branques i escoles de la lingüística i l'anàlisi del discurs. 5. Reforçar la consciència del caràcter transversal del coneixement sobre el llenguatge i de la necessitat de transcendir les fronteres entre especialitats acadèmiques i, en particular, la divisió entre les anomenades "dues cultures", humanística i científica. 6. Conèixer i usar de manera acceptable els principals recursos lingüístics i retòrics en almenys una de les dues llengües oficials de Catalunya (català o castellà).

 

3- Continguts

 

• Tema 1: Les ciències del llenguatge

1.1- Les teories lingüístiques: principis generals.

1.2- La gramàtica tradicional (P. Fabra).

1.3- La lingüística estructural (F. de Saussure, L. Bloomfield).

1.4- La lingüística generativa (N. Chomsky).

1.5- L'anàlisi del discurs (J.L. Austin, D. H. Hymes).

1.6- Les teories lingüístiques aplicades a l'ensenyament de la llengua.

• Tema 2: Oralitat i escriptura

2.1- La perspectiva antropològica (C. Lévi-Strauss, W. Ong, J. Goody, P. Gee).

2.2- L'estudi lingüístic de l'oralitat i de l'escriptura (D. Biber).

2.3- La variació en el mode del registre (M.A.K. Halliday).

2.4- Trets lingüístics prototípics de la llengua oral i de l'escrita, i la qüestió de la complexitat.

• Tema 3: La naturalesa del significat

3.1- Paraula, oració, discurs, text i context (T.A. van Dijk).

3.2- L'arbitrarietat del signe. Significat i sentit (F. de Saussure, G.R. Kress)

3.3- El llenguatge com a representació: art, lògica i llenguatge (L. Wittgenstein).

3.4- La construcció psicològica del sentit discursiu (E. Bernárdez).

3.5- El procés cognitiu de la significació (D. Sperber i D. Wilson).

• Tema 4: La diversitat discursiva

4.1- Llengua i societat: l'estudi de la variació lingüística (U. Weinreich).

4.2- Les varietats lingüístiques: estàndard i llengua (G. Bibiloni).

4.3- El canvi lingüístic.

4.4- La diversitat funcional en el llenguatge (M.A.K. Halliday).

4.5- Vida i mort de les llengües: manteniment i substitució lingüístiques (L.V. Aracil, E. Boix i F.X. Vila).

 

4- Avaluació

4.1- Instruments. L'avalució de l'assignatura es concreta en els tres instruments següents:

A/ Assaig (65% de la nota final, obligatori)

L'assaig consisteix en l'exposició i/o argumentació escrita d'un tema d'una llista fixada prèviament pel docent, que s'acompanyarà amb un o més fragments de text que caldrà emprar com a font teòrica o bé com a il·lustració del que s'afirma en el desenvolupament del tema. S'hi ha de defensar, refutar, matisar, presentar, descriure, etc., un punt de vista concret respecte del llenguatge, dels seus elements constituents o dels paràmetres socials i psicològics dins dels quals és emprat i après.

L'elaboració de l'assaig és molt lliure: les úniques condicions que ha de complir són desenvolupar l'enunciat, referir-se a qüestions tractades a classe o a la bibliografia recomanada i citar alguna de les citacions obligatòries. A banda d'això, l'estudiant hi podrà incorporar continguts i opinions procedents d'altres fonts bibliogràfiques i d'altres matèries o àmbits, si són ben fonamentats. L'extensió haurà de ser d'entre 2.500 i 5.000 paraules (unes 5-10 pàgines, segons el format tipogràfic).

Des de l'inici del trimestre es farà pública la llista completa dels enunciats per a l'assaig i dels fragments de text corresponents. Caldrà lliurar l'assaig imprès al despatx 20.2E50 o, amb anterioritat, a la bústia del docent. No se n'acceptarà el lliurament per correu electrònic. El termini per al lliurament serà el dimarts 16 de desembre a les 14:00.

L'assaig és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'assignatura.

Criteris bàsics d'avaluació de l'assaig

1/ Coneixements, especialment de caràcter reflexiu, profund, transversal i matisat (la mera reproducció dels apunts de classe té poc valor, atès que les principals fonts de contingut de l'assignatura es poden tenir al davant en fer l'assaig).

2/ Originalitat i aportació personal, especialment en les citacions d'autors i en la capacitat de relació entre temes diversos, de la mateixa assignatura i d'altres assignatures dels estudis.

3/ Capacitat de redacció i d'elaboració discursiva, tant en l'estructuració global del contingut com en els aspectes de cohesió (puntuació, connectors, anacoluts, etc.).

4/ Correcció normativa (ortogràfica, lèxica i morfosintàctica) en llengua catalana o castellana, com a requisit bàsic de qualsevol persona culta -i més en futurs graduats i graduades en lletres.

5/ Pulcritud ortotipogràfica i d'edició (errors tipogràfics, marges, interlineat, separació dels paràgrafs, incisos entre parèntesis o guions, sistemes de citació i de referència bibliogràfica, etc.).

B/ Examen on-line (20% de la nota final, obligatori)

L'examen consisteix en una prova objectiva en format de resposta múltiple que es realitzarà a l'Aula Global de l'assignatura, responent a qüestions sobre els continguts de les classes i de la bibliografia bàsica recomanada, que inclou les lectures dels seminaris. Té per objectiu d'assegurar que l'estudiant adquireix coneixements relatius a tots els temes de l'assignatura.

L'examen estarà disponible on-line a l'Aula Global des del dijous 4 de desembre fins al dimarts 16 de desembre a les 23:30.

L'examen és un exercici obligatori i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'avaluació.

C/ Comentari de les lectures dels seminaris (15% de la nota final, obligatori)

Es tracta de redactar un comentari d'un dels textos de lectura per als seminaris. El comentari haurà d'explicar el contingut del text tot situant-lo en relació amb altres textos i amb les explicacions de classe. No podrà ser un mer resum i haurà de contenir citacions del text i, si escau, d'altres obres.

El termini de presentació serà 7 dies posterior al seminari en què s'hagi tractat el text. L'extensió serà d'entre 600 i 1.200 paraules (2-4 pàgines, segons el format).

El comentari és un exercici obligatori (llevat que sigui substituït per la presentació oral als seminaris, punt D) i eliminatori, en el sentit que, si no s'aprova, l'assignatura queda en suspens fins a la recuperació, siguin quines siguin les notes dels altres apartats de l'avaluació. Els criteris d'avaluació seran el mateixos que s'han indicat per a l'assaig.

D/ Presentació oral als seminaris (15% + 5%, opcional)

Els estudiants podran fer una presentació oral, individual o per parelles (10-15 minuts per estudiant individual, la meitat cadascun si és en parella), d'una de les lectures assignades a cada seminari (s'acordarà amb el docent si es fa de tota la lectura o només d'una part).

La presentació oral equivaldrà a la nota del comentari de text, que ja no caldrà presentar, i tindrà a més una valoració de fins a un 5% afegit opcional, que se sumarà a les puntuacions obtingudes en els altres exercicis i comptarà per dilucidar la nota en cas de dubte entre qualificacions contigües (aprovat i notable, notable i excel·lent) i per a l'atorgament de matrícula d'honor.

En el cas de la presentació en parella, equivaldrà a la presentació del comentari, però no donarà opció a nota afegida.

Lectures per als seminaris

Primer seminari

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.) - Es tracta que cada estudiant presenti un o dos capítols dels quatre que té l'obra. El professor completarà la resta.

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.). - Un estudiant presentarà les conferències 1 i 2, i l'altre les conferències 6 i 8. Opcionalment, ambdós podran afegir-hi comentaris d'altres conferències.

Segon seminari

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.) - Es tracta que entre dos estudiants presentin part del contingut del pròleg de Josep M. Terricabres (traducció catalana) i alguns fragments esparsos d'entre els primers 120 de l'obra (tota l'obra té una redacció fragmentària). Per a l'assignatura, els més rellevants són els següents: pròleg de l'autor, 1, 5, 7, 11, 12, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 26, 27, 31, 32, 38, 46, 47, 49, 50, 57, 58, 64, 68, 71, 79, 81, 89, 90, 91, 114, 115, 117, 119, 120 (no cal presentar-los tots, ni només aquests: queda al criteri dels dos estudiants). A banda, un altre estudiant presentarà la biografia de Wittgenstein.

Tercer seminari

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]- Cal presentar tot l'article (no és gaire extens).

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): "La reproducció de les llengües: el manteniment i la substitució lingüístiques", dins Sociolingüística de la llengua catalana, cap. 5, pàg. 185-212, Barcelona, Ariel. [doc. pdf] - Cap presentar tot el capítol.

4.2- Avaluació de l'ús lingüístic

L'assignatura implica una habilitat de redacció suficient i un coneixement normatiu acceptable en una de les dues llengües oficials, català o castellà, a elecció de l'estudiant. Demana, també, la pulcritud tipogràfica i de presentació, i l'ús adequat de les convencions pròpies del discurs acadèmic. Qualsevol d'aquests aspectes és condició sine qua non per superar l'assignatura.

4.3- Assistència a classe

L'assistència dels estudiants a les classes plenàries i als seminaris no és obligatòria, llevat que l'estudiant hagi adquirit el compromís de fer-hi una presentació oral, cas en el qual no ha de faltar-hi si no és per causa de força major i avisant amb tota l'antelació possible.

4.4- Recuperació de l'assignatura

D'acord amb les instruccions de la facultat, la recuperació dels estudiants suspesos en l'assignatura es farà a mitjans del segon trimestre i per optar-hi caldrà haver presentat almenys un dels exercicis de l'assignatura. Les condicions i percentatges en la recuperació seran exactament els mateixos que al mes de desembre per als exercicis obligatoris. L'activitat opcional, en canvi, ja no es podrà realitzar. Les notes obtingudes en els exercicis presentats i aprovats, obligatoris i opcionals, es guardaran per a la recuperació.

5- Bibliografia i recursos didàctics

5.1- Bibliografia bàsica recomanada

AUSTIN, John L. (1962): Cómo hacer cosas con palabras, Barcelona, Paidós, 1982 (Original How to Do Things with Words. The William James Lectures Delivered at Harvard University in 1955, compilat per J.O. Urmson, Oxford, The Clarendon Press.)

BIBILONI, Gabriel (1997): Llengua estàndard i variació lingüística, València, Tres i quatre.

BOIX, Emili i VILA, F. Xavier (1998): Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

CASTELLÀ, Josep M. (1992): De la frase al text. Teories de l'ús lingüístic, Barcelona, Empúries.

CASTELLÀ, Josep M. (2004): Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat en el llenguatge, Barcelona, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

CHOMSKY, Noam (1966): La lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970, traducció de Gabriel Ferrater. (Original: Cartesian Linguistics: A Chapter in the History of Rationalist Thought, Nova York, Harper & Row.)

ESPINAL, M. Teresa (1988): Significat i interpretació, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

GREGORY, Michael i CARROL, Susanne (1978): Lenguaje y situación. Variedades del lenguaje y sus contextos sociales, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1986. (Original: Language and Situation. Language Varieties and their Social Contexts, Londres-Nova York, Routledge & Kegan Paul, 1978.)

TUSÓN, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

WITTGENSTEIN, Ludwig (1953): Investigacions filosòfiques, Barcelona, Laia, traducció i introducció de Josep M. Terricabras, 1983. (Original: Philosophical Investigations, Oxford, Basil Blackwell, 1963, publicació pòstuma.)

5.2- Bibliografia complementària o d'ampliació (es presenta més detallada en el document de bibliografia de cada tema)

BAKHTIN, Mikhail (1952): "El problema de los géneros discursivos", dins Estética de la creación verbal, Madrid, Siglo XXI, 1982, pàg. 248-293. (Original: Estetika Slovesnogo Tvorchestva, Moscou, Iskussto.)

BASTARDAS, Albert (2003): "Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad", Lingüística en la red, 1, 11/11/2003. [doc. pdf]

BERNÁRDEZ, Enrique (1982): Introducción a la lingüística del texto, Madrid, Espasa‑Calpe.

BERNÁRDEZ, Enrique (1995): "La coherència del text com a fenomen d'autoregulació", dins Rosa Artigas (ed.), El significat textual, Barcelona, Generalitat de Catalunya. [doc. pdf]

BERNSTEIN, Basil (ed.) (1971): Class, Codes and Control. Theoretical Studies towards a Sociology of Language, Londres, Routledge and Kegan Paul.

BIBER, Douglas (1988): Variation across Speech and Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

BIBILONI, Gabriel (2002): "Un estàndard nacional o tres estàndards regionals?", dins Bernat Joan (ed.), Perspectives sociolingüístiques a les Illes Balears, Eivissa, Res Publica Edicions. (Publicat també a http://www.bibiloni.net/textos/estandard(s).htm). [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (1996): "Las tipologías textuales y la enseñanza de la lengua. Sobre la diversidad, los límites y algunas perversiones", TEXTOS de didáctica de la lengua y la literatura, núm. 10, pàg. 23-31.

CASTELLÀ, Josep M. (2002): "La llengua oral formal: una fesomia gramatical pròpia", dins Montserrat Vilà (ed.), Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, cap. 5, pàg. 95-110, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

CASTELLÀ, Josep M. (2005): "Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 33, pàg. 42-46.

CHOMSKY, Noam (1965): Aspectos de la teoría de la sintaxis, Madrid, Aguilar, 1970. (Original: Aspects of theTheory of Syntax, Cambridge EUA, Massachusetts Institute of Technology Press.)

CONNOR, Ulla (1996): Contrastive Rethoric. Cross-cultural Aspects of Second-language Writing, Cambridge, Cambridge University Press.

CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de la llengua, València, Tàndem.

DIJK, Teun A. van (1978): La ciencia del texto. Un enfoque interdisciplinario, Barcelona, Paidós, 1983. (Original: Tekstwetenschap. Ean interdisciplinaire inleiding, Utrecht, Het Spectrum.)

HALLIDAY, M.A.K.; McINTOSH, Angus i STREVENS, Peter (1964): "The Users and Uses of Language", dins Joshua Fishman (ed.), Readings in the Sociology of Language, La Haia, Mouton, 1968. (Primera publicació: "The Users and Uses of Language", dins M.A.K. Halliday, Angus McIntosh i Peter Strevens, The Linguistic Sciences and Language Teaching, Londres-Nova York, Longman, 1964.)

JUNYENT, Carme (1992): Vida i mort de les llengües, Barcelona, Empúries.

MALINOWSKI, Bronislaw (1923): "El problema del significado en las lenguas primitivas", dins C.K. Ogden i I.A. Richards (eds.), El significado del significado, Barcelona, Paidós, 1984. (Original: "The Problem of Meaning in Primitive Languages", dins C.K. Ogden i I.A. Richards, The Meaning of Meaning, Nova York-Londres, Harcourt Brace Jovanovich.)

MOLLÀ, Toni (2002): Manual de sociolingüística, Alzira, Bromera.

MONTOYA, Brauli (2002): «La llengua catalana: presentació general», dins Joan Solà et al. (eds.): Gramàtica del català contemporani, pàg. 4-33, Barcelona, Empúries.

ONG, Walter J. (1982): Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 1987. (Original: Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, Londres-Nova York, Methuen, 1982.)

PAYRATÓ, Lluís (1988): Català col·loquial. Aspectes de l'ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València, 2a. edició corregida i amb addicions, 1990.

PAYRATÓ, Lluís (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l'anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

SAUSSURE, Ferdinand de (1916): Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 1945, traducció d'Amado Alonso. (Original: Cours de linguistique générale, Lausana, Payot, 1916, publicat per Charles Bally i Albert Sechehaye, amb la col·laboració d'Albert Riedlinger.) (2a versió castellana: Curso de lingüística general, Madrid, Akal, 1980, traducció de Mauro Armiño.)

SPERBER, Dan i WILSON, Deirdre (1986): La Relevancia. Comunicación y procesos cognitivos, Madrid, Visor, 1994, traducció d'Eleanor Leonetti. (Original: Relevance. Communication and Cognition, Oxford, Basil Blackwell.)

VILÀ, Montserrat (ed.) (2002): Didàctica de la llengua oral formal. Continguts d'aprenentatge i seqüències didàctiques, Barcelona, Graó. [doc. pdf]

WEINREICH, Uriel (1953): Llengües en contacte. Descobriments i problemes, Alzira, Bromera, 1996. (Original: Languages in Contact. Findings and Problems, Nova York, Publications of the Linguistic Circle of New York.)

WITTGENSTEIN, Ludwig (1921): Tractatus logico-philosophicus. Barcelona. Laia, 1989, traducció de Josep M. Terricabres. (Original: Logisch-philosophische Abhandlung / Tractatus logico-philosophicus, Londres, Routledge & Kegan Paul, 1922, text original alemany amb traducció anglesa de C. K. Odgen i F. P. Ramsey, i introducció de Bertrand Russell; la 1a edició de 1921, amb deficiències, no es pot considerar pròpiament com la font original.)

5.3- Recursos didàctics (dossiers de textos, espais virtuals, materials de reforç)

L'assignatura disposa d'Aula Moodle activa (Metagrup MTC 20015), amb bibliografia, materials i exercicis. A més, l'estudiant podrà accedir a un altre Metagrup amb continguts gramaticals i exercicis per a la millora de l'ús normatiu de la llengua catalana.

6- Metodologia

Es promourà el treball en equip i l'expressió oral en públic en els seminaris, així com el treball autònom en la preparació de l'escrit més extens de l'assignatura: l'assaig acadèmic argumentatiu. La capacitat de redacció i d'interrelació dels continguts es practicarà de manera especial en la preparació de l'assaig, de caràcter no memorístic, que es farà a casa amb els apunts i tota mena de llibres a partir d'una llista d'enunciats i citacions que estarà a disposició dels estudiants des del primer dia de classe.

 

 

7- Programació d'activitats

 

ASSIGNATURA LINGÜÍSTICA Curs 2014-15 Segon curs Primer trimestre Grup 1: de 12 a 14 Grup 2: de 9 a 11
Setmana 1a	Dimarts 23 de setembre No lectiu	Dijous 25 de setembre 1a classe plenària Presentació de l'assignatura, Tema 1: 1.1
Setmana 2a	Dimarts 30 de setembre 2a classe plenària Tema 1: 1.2- Lingüística tradicional, 1.3 Lingüística estructural	Dijous 2 d'octubre 3a classe plenària Tema 1: 1.4- Lingüística generativa
Setmana 3a	Dimarts 7 d'octubre 4a classe plenària Tema 1: 1.5- L'anàlisi del discurs	Dijous 9 d'octubre 5a classe plenària Tema 1: 1.6- L'ensenyament de la llengua
Setmana 4a	Dimarts 14 d'octubre 1r seminari 101 i 201 Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin	Dijous 16 d'octubre 1r seminari 102 i 202 Lectures tema 1: N. Chomsky, J. Austin
Setmana 5a	Dimarts 21 d'octubre 6a classe plenària Tema 2: 2.1-La perspectiva antropològica	Dijous 23 d'octubre 7a classe plenària Tema 2: 2.2, 2.3- El mode del registre
Setmana 6a	Dimarts 28 d'octubre 8a classe plenària Tema 2: 2.4- Trets lingüístics de l'oralitat	Dijous 30 d'octubre 9a classe plenària Tema 3: 3.1- Text i context
Setmana 7a	Dimarts 4 de novembre 10a classe plenària Tema 3: 3.2, 3.3- L'arbitrarietat del signe	Dijous 6 de novembre 11a classe plenària Tema 3: 3.4, 3.5- La teoria de Pertinència
Setmana 8a	Dimarts 11 de novembre 2n seminari 101 i 201 Lectures tema 3: L. Wittgenstein	Dijous 13 de novembre 2n seminari 102 i 202 Lectures tema 3: L. Wittgenstein
Setmana 9a	Dimarts 18 de novembre 12a classe plenària Tema 4: 4.1, 4.2- Varietats i llengua	Dijous 20 de novembre 13a classe plenària Tema 4: 4.3, 4.4- El canvi lingüístic
Setmana 10a	Dimarts 25 de novembre 14a classe plenària Tema 4: 4.5- Vida i mort de les llengües	Dijous 27 de novembre 3r seminari 101 i 201 Lect. tema 4: G. Bibiloni, Gregory i Carroll
Setmana 11a	Dimarts 2 de desembre 3r seminari 102 i 202 Lect. tema 4: G. Bibiloni, Gregory i Carroll	Dijous 4 de desembre No lectiu