Curs 2014-2015
Fonaments d'Història i Teoria de l'Art (20004)
Una faula de l'art modern
Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 1r
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Eduard Cairol
1. Presentació de l'assignatura o descriptor
L'assignatura de FONAMENTS D'HISTÒRIA i TEORIA DE L'ART. Una faula de l'art modern aspira a acomplir el doble objectiu anunciat al seu títol: proporcionar un seguit de coneixements elementals d'Història i Teoria de l'Art.
Tot això, a través d'una estratègia molt concreta: d'una banda, partint de la present situació de la creació artística i del seu coneixement històric (caracteritzada com a crítica o fins i tot terminal), reconstruir les principals ruptures amb la tradició que ens han portat fins a avui, en els territoris de: la relació entre Art i Naturalesa, la problemàtica de la creació artística (amb especial accent en la incidència de la tècnica), i el caràcter de l'experiència o la recepció estètica (amb èmfasi en el fet del consum artístic); i, per altra part, explorar així, de manera temptativa i incidental, la naturalesa i implicacions de la imatge pictòrica, la imatge fotogràfica i la imatge cinematogràfica. Tot això articulat a partir d'un argument: l'evolució vers l'art contemporani com a una aventura guiada per l'ànsia d'allò Absolut.
Complementàriament, i amb certa autonomia quant al tractament, el curs vol abordar així mateix la mutació en el terreny de les categories estètiques, des de la primacia de la bellesa a fenòmens tan actuals com el kitsch o el camp.
Això, encara, mitjançant una doble mediació: la trajectòria d'una sèrie molt selecta d'artistes que han escenificat aquestes ruptures, i l'ajuda d'un conjunt reduït de filòsofs i teòrics de l'art que han contribuït amb les seves reflexions a la comprensió de l'abast i la naturalesa d'aquestes ruptures.
Al capdavall, el dispositiu desplegat al llarg del curs fa possible, doncs, la reconstrucció d'una sumària Història de l'Art (si més no del segle XX) i una igualment succinta Història de les Idees Estètiques. A tot això s'hi afegiria la preparació específica de l'estudiant per a comprendre i gaudir de l'art del segle XX a partir d'un argument específic: la recerca de l'obra d'art absoluta (cfr. supra.)
El curs, altrament, voldria tenir un caràcter fonamental d'autogestió, estar determinat en la seva concreció última pels interessos i les inquietuds particulars de cada estudiant, que hauria de convertir el mateix gairebé en un instrument a la seva pròpia mesura, en una mena de projecte personal d'investigació de la realitat artística.
2. Competències a assolir
|
Competències generals |
Competències específiques |
|
Instrumentals
1. Comprensió i interpretació crítica de textos de naturalesa fonamentalment conceptual.
2. Elaboració d'arguments amb consistència, amb vistes a la defensa i justificació de posicions pròpies o alienes. Formulació i presentació eloqüent i persuasiva de les pròpies posicions i argumentacions.
3. Capacitat per integrar en les pròpies argumentacions i exposicions materials i ingredients de naturalesa i origen diversos. En definitiva, per explorar i orientar-se en la transversalitat del coneixement.
Interpersonals
4. Discussió i confrontació de posicions en un context constructiu i no dogmàtic de recerca d'una veritat provisional. Adquisició, per tant, de l'hàbit de respectar les opinions alienes i divergents amb la pròpia que siguin satisfactòriament justificades.
5. Col·laboració, negociació i establiment de consens amb els companys per tal d'elaborar una argumentació en comú.
Sistèmiques
6. Educació d'un distanciament i una reserva crítics enfront dels tòpics o idees rebudes, capaç de reconèixer la seva filiació tradicional i el seu caràcter històric.
7. Desenvolupar el gust i l'interès per captar i desentranyar les pulsacions de l'actualitat i els seus mecanismes últims de funcionament.
|
1. Determinar i comprendre el teixit argumentatiu de textos sobre qüestions artístiques o estètiques, tot prenent així consciència de la racionalitat específica implicada en el judici i el discurs estètics.
2. Situar històricament, a l'interior d'un curs evolutiu, determinades nocions bàsiques de la reflexió a propòsit de l'art, així com llurs inflexions concretes. D'aquesta manera, prendre consciència de la historicitat de les obres d'art i, en conseqüència, adquirir l'hàbit de valorar-les d'acord amb els seus propis pressupòsits implícits.
3. Contemplar les obres d'art com a dispositius on convergeixen aspiracions i voluntats d'una determinada època. En fi, adquirir l'aptitud de manejar i integrar en la comprensió i anàlisi de les obres d'art testimonis, materials i ingredients de naturalesa i origen diversos, com a elements que contribueixen a definir el seu horitzó de sentit, tot posant la transversalitat al servei del coneixement de les obres d'art.
4. Veure les obres d'art com a centres irradiadors capaços de transcendir la seva determinació històrica. En definitiva, prendre consciència de la intemporalitat de les obres d'art i, en conseqüència, adquirir la capacitat de fer dialogar les obres del passat amb el present. Així, també, a través de la seva confrontació amb la pròpia tradició, incrementar notòriament la capacitat d'entendre i àdhuc d'empatitzar amb la situació artística present, i amb l'art contemporani molt particularment.
5. Adquirir l'hàbit i la competència per argumentar racionalment en matèria de preferències artístiques a fi d'elaborar, organitzar i comunicar les pròpies respostes davant una obra d'art en forma de judicis estètics i, en un grau superior d'articulació, com a crítica artística. |
3. Continguts. Una faula de l'art modern
Bloc de contingut 1: L'ART I LA NATURALESA (Pintura)
• Tema 1: Les teories mimètiques de l'art.
• Tema 2: Les teories expressives.
• Tema 3: La deshumanització de l'art.
Bloc de contingut 2: LA CREACIÓ ARTÍSTICA (Fotografia)
• Tema 1: Doctrina tradicional de l'art.
• Tema 2: Les teories del geni.
• Tema 3: La reproductibilitat tècnica.
Bloc de contingut 3: L'EXPERIÈNCIA ESTÈTICA (Cinema)
• Tema 1: La norma del gust.
• Tema 2: El judici estètic.
• Tema 3: La pèrdua d'aura.
-Seminaris en grup reduït: LES CATEGORIES ESTÈTIQUES
• Tema 1: Modern
• Tema 2: Sublim
• Tema 3: Desestetitzat
• Tema 4: Kitsch
4. Avaluació
En Primera Convocatòria, el curs serà avaluat a través d'un DOBLE sistema:
1)AVALUACIÓ CONTINUA: a) Es demanarà a l'estudiant que al llarg del curs confeccioni un DICCIONARI DE CATEGORIES ESTÈTIQUES amb les entrades següents: MODERN, SUBLIM, DESESTETITZAT i KITSCH a partir dels SEMINARIS que serà lliurat al docent la setmana després del corresponent; i b) L'estudiant haurà de presentar també els exercicis i activitats previstos per als Seminaris quan així es requereixi.
2) AVALUACIÓ FINAL: Consistirà en primer lloc en a) un exercici de SIMULACIÓ del comissariat d'una exposició d'art. L'estudiant triarà unes 10 OBRES per il·lustrar un determinat procés dels examinats durant el curs. El recorregut anirà acompanyat necessàriament d'un breu text on sigui presentada la TESI principal de l'exposició i de cartel·les explicatives de cada obra i de la seva relació amb el conjunt; b) un BREU EXAMEN o TEST amb preguntes elaborades a partir de les LECTURES OBLIGATÒRIES del curs (Balzac, Ortega y Gasset i Walter Benjamin), així com dels CONCEPTES FONAMENTALS abordats a les classes plenàries.
- Tots els exercicis seran INDIVIDUALS, a excepció de la SIMULACIÓ, que s'haurà de realitzar per PETITS GRUPS DE DOS O TRES ESTUDIANTS.
- El valor de cada exercici en relació a la nota final serà: Exercici 1.a): 30%; Exercici 2.a): 30%; Exercici 2.b): 30%; Exercici 1.b): 10% restant.
- La recuperació de l'assignatura s'ajustarà a les mateixes característiques. Així, doncs, caldrà realitzar un examen i presentar el DICCIONARI o el COMISSARIAT (o TOTS DOS exercicis) en el cas que NO estiguessin aprovats. Per tal de beneficiar-se de la recuperació o convocatòria extraordinària caldrà haver presentat almenys els exercicis corresponents a 3 dels 4 seminaris del curs (DICCIONARI i activitats complementàries).
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
• Lectures obligatòries:
- BALZAC, Honoré de, L'obra mestra desconeguda.
- BENJAMIN, Walter, L'obra d'art a l'època de la reproductibilitat tècnica.
- ORTEGA Y GASSET, José, La deshumanización del arte.
• Bibliografia general:
- AUMONT, Jacques, La estética hoy.
- GOMPERTZ, Will, ¿Qué estás mirando? 150 años de arte moderno...
- JIMÉNEZ, José, Teoría del arte.
- LIESSMANN, Konrad Paul, Filosofía del arte moderno
- MERLOT, Michel, Breve historia de la imagen
• Bibliografia específica sobre la crisi de l'art contemporani:
- BAUDRILLARD, Jean, El complot del arte.
- ESPARZA, José Javier, Los ocho pecados capitales del arte contemporáneo.
- MICHAUD, Yves, El arte en estado gaseoso.
- UBERQUOI, Marie-Claire, ¿El arte va a la deriva?
- VETTESE, Angela, El arte contemporáneo. Entre el negocio y el lenguaje.
• Bibliografia específica sobre l'argument del curs:
- ASHTON, Dore, Una fábula del arte moderno.
- BELTING, Hans, The Invisible Masterpiece
- DANTO, Arthur C., La Madonna del futuro y otros ensayos
- DIDI-HUBERMANN, Georges, La pintura encarnada
- GOLDING, John, Caminos a lo absoluto
• Obres de referència:
- GOMBRICH, Ernst, La Història de l'Art segons E. Gombrich.
5.2. Bibliografia complementària
- BOZAL, Valeriano (ed.), Historia de las ideas estéticas y las teorías artísticas contemporáneas, 2 v.
- TATARKIEWICZ, Wladislaw, Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética.
6. Programació d'activitats
|
Classe plenària/seminari, continguts, activitats a l'aula |
Activitats fora de l'aula, dates lliuraments |
|
Sessió 1: PLENÀRIA: ¿La mort de l'art? |
|
|
Sessió 2: PLENÀRIA: Les teories mimètiques. |
|
|
Sessió 3: SEMINARI I - 1: Modern. |
|
|
Sessió 4: PLENÀRIA: Les teories expressives. |
|
|
Sessió 5: SEMINARI I - 2: Modern. |
|
|
Sessió 6: PLENÀRIA: La Deshumanització de l'art. |
|
|
Sessió 7: SEMINARI II - 1: Sublim. |
Lliurament DICCIONARI I(1) |
|
Sessió 8: PLENÀRIA: Doctrina tradicional de l'art. |
|
|
Sessió 9: SEMINARI II - 2: Sublim. |
Lliurament DICCIONARI I(2) |
|
Sessió 10: PLENÀRIA: Les teories del geni. |
|
|
Sessió 11: EXTRAORDINÀRIA: Lectura/es d'Ortega. |
|
|
Sessió 12: PLENÀRIA: La reproducció tècnica. |
|
|
Sessió 13: SEMINARI III - 1: Desestetitzat. |
Lliurament DICCIONARI II (1) |
|
Sessió 14: PLENÀRIA: La norma del gust. |
|
|
Sessió 15: SEMINARI III - 2: Desestetitzat. |
Lliurament DICCIONARI II (2) |
|
Sessió 16: PLENÀRIA: El judici estètic. |
|
|
Sessió 17: SEMINARI IV - 1: Kitsch. |
Lliurament DICCIONARI III (1) |
|
Sessió 18: PLENÀRIA: La pèrdua de l'aura. |
|
|
Sessió 19: SEMINARI IV - 2: Kitsch. |
Lliurament DICCIONARI III (2) |
|
Sessió 20: PLENÀRIA: Una faula de l'art modern |
|
|
Sessió EXTRAORDINÀRIA: Lectura/es de Benjamin. |
|
Dimarts |
Aula |
Dijous |
Aula |
|
|
SETMANA 1 |
PLENÀRIA |
|||
|
SETMANA 2 |
PLENÀRIA |
101 |
||
|
SETMANA 3 |
PLENÀRIA |
102 |
||
|
SETMANA 4 |
PLENÀRIA |
101 |
||
|
SETMANA 5 |
PLENÀRIA |
102 |
||
|
SETMANA 6 |
PLENÀRIA |
Saló ORTEGA |
||
|
SETMANA 7 |
PLENÀRIA |
101 |
||
|
SETMANA 8 |
PLENÀRIA |
102 |
||
|
SETMANA 9 |
PLENÀRIA |
101 |
||
|
SETMANA 10 |
PLENÀRIA |
102 |
||
|
SETMANA 11 |
PLENÀRIA |
Saló BENJAMIN |