Liberalisme polític Segle XXI  (21713)

Titulació/estudi: Grau en Ciències Polítiques i de l'Administració
Curs: 3er/4rt
Trimestre: 1r
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professorat: Ivan Serrano

 

1. Presentació de l'assignatura

Els sistemes liberals representatius són la forma bàsica d'organització de les democràcies contemporànies. Els seus fonaments teòrics han estat i són objecte de discussió constant, més encara en l'època actual. L'assignatura plantejarà alguns dels reptes i debats contemporanis, teòrics i aplicats, a què s'enfronta la teoria política en relació a la democràcia liberal.

 

2. Competències

Capacitat d'anàlisi i síntesi

Capacitat de de debat i de treball en equip.

Coneixement d'una segona llengua (anglès)

Capacitat d'aprenentatge

Reconèixer, conèixer i comprendre les teories polítiques contemporànies. .

Reconèixer la dimensió històrica dels processos polítics i socials. La competència consisteix en conèixer i interpretar els marcs polítics i socials històrics, com antecedents explicatius dels actuals, amb l'objectiu d'obtenir una major comprensió de la realitat actual i la prospecció futura.

 

 

 

 

 

3. Continguts

Sessió 1. Introducció: El liberalisme, preguntes clàssiques i problemes actuals

  

Sessió 2. Els termes del debat teòric sobre el liberalisme polític

 

Gargarella, R. (1999). Las teorías de la justicia después de Rawls: un breve manual de filosofía política.

Vallespín, F. (2000). Una disputa de familia: El debate Rawls-Habermas.

 

Sessió 3. La idea d'igualtat en el liberalisme i les seves crítiques

 

Cohen, G. A. (1989). On the currency of egalitarian justice. Ethics, 99(4), 906-944.

Dworkin, R. (2003). Equality, luck and hierarchy. Philosophy & Public Affairs, 31(2), 190-198.

Scheffler, S. (2003). What Is Egalitarianism? Philosophy & Public Affairs, 31(1), 5-39.

Kymlicka, W. (2006). Left-liberalism revisited. A The Egalitarian Conscience: Essays in Honour of GA Cohen, 226-249, 9-35.

 

Sessió 4. La idea de llibertat en el liberalisme i les seves crítiques.

 

Berlin, I. (1969). Two concepts of liberty. Berlin, I, 118-172.

Pettit, P. (2010). Llibertat i govern: republicanisme. Barcelona: Angle Editorial.

 

Sessió 5. Entre l'individu i la comunitat: La ciutadania reformulada?

 

Sandel, M. J. (1996). Democracy's Discontent. Cambridge, MA: Harvard University Press. Cap 1.

Kymlicka, W. (2001). Contemporary political philosophy. Oxford University Press Oxford. Cap 7.

 

Sessió 6. Pluralisme de valors i democràcia agonística.

 

Berlin, I. (1953). The Hedgehog and the Fox: An Essay on Tolstoy View of History. Simon and Schuster.

Mouffe, C. (1999). Deliberative Democracy or Agonistic Pluralism? Social Research, 66(3), 745-758.

Requejo, F., Gonzalo, E., & Navarro, E. G. i. (2009). Desigualtats en democràcia: Les teories de la justícia socioeconòmica al segle xxi. Vic: Eumo Editorial. Cap 4

 

Sessió 7. Els 'neo': liberalisme i conservadurisme

 

Brown, W. (2006). American Nightmare Neoliberalism, Neoconservatism, and De-Democratization. Political Theory, 34(6), 690-714.

Fukuyama, F. (2006). America at the Crossroads: Democracy, Power, and the Neoconservative Legacy. Yale University Press. Cap 2

Scruton, R. (2013). Is democracy overrated? BBC News Magazine.

 

Sessió 8. Liberalisme, estat, nació, identitat

 

Miller, D. (1994). The nation-state: a modest defence. Political restructuring in Europe: Ethical perspectives, 137-62.

Bauböck, R. (2008). Beyond Culturalism and statism. Liberal responses to diversity. Eurospheres project.

Taylor, C. (1997). The politics of recognition. New contexts of Canadian criticism, 98-131.

Seymour, M. (Ed) (2004). The fate of the nation-state. Montréal: McGill-Queen's University Press.

 

Sessió 9. Liberalisme, nacionalisme i secessió

 

Beran, H. (1984). A Liberal Theory of Secession. Political Studies, 32(1), 21-31.

Tamir, Y. (1995). Liberal nationalism. Princeton: Princeton University Press.

Norman, W. J. (2006). Negotiating nationalism: nation-building, federalism, and secession in the multinational state. Oxford University Press.

Buchanan, A. (2013). "Prólogo a la edición española". A Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Barcelona: Planeta.

  

Sessió 10. La fi de la democràcia liberal? De l'àgora republicana a la república d'internet

Villaverde, M. J. V. (2008). La ilusión republicana: Ideales y mitos. Madrid: Tecnos. 2a part, Cap. 3.

Sunstein, C. R. (2008). Neither hayek nor habermas. Public Choice, 134(1-2), 87-95.

Morozov

  

Metodologia

 

El curs combinarà aspectes presencials que inclouen l'assistència a les sessions teòriques, presentació de lectures i altres activitats individuals i en grup, amb activitats a realitzar fora de classe que consistiran en la preparació i redacció d'assajos i recensions sobre temes i bibliografia proposada.

 

 

 

 

 

Avaluació

Hi ha tres grups d'activitats que formen part de l'avaluació.

Primer, s'hauran de lliurar dues recensions crítiques de textos inclosos a la bibliografia. Les recensions s'han d'estructurar a partir del seu context teòric, exposició dels arguments i crítiques. S'avaluarà conjuntament amb els seminaris pràctics i la participació a classe, consistent en la preparació, exposició i discussió a nivell individual i de grup de diversos materials proposats. Aquest conjunt d'activitats d'avaluació continuada equivaldrà a un 40% de la nota final de l'assignatura.

Segon, hi haurà un examen final que tindrà un pes del 30% en la nota de l'assignatura.

Tercer, caldrà lliurar un assaig sobre una temàtica tractada en el programa que tindrà un pes del 30% de l'assignatura.

Recuperació

Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que havent participat a més de la meitat de les activitats d'avaluació continuada i havent-se presentat a l'examen final de l'assignatura (en el cas que hi hagi previst examen obligatori dins el sistema d'avaluació), hagin obtingut la qualificació de suspens de l'assignatura corresponent en l'avaluació trimestral.

Recuperació de les assignatures de primer trimestre: s'habilitarà en el calendari acadèmic un període de recuperació situat entre la quarta i cinquena setmana del segon trimestre. Aquest període podrà incloure alguns dissabtes i/o horaris de tarda dins la setmana lectiva. En tot cas, la programació d'exàmens dins d'aquest període no coincidirà amb horari lectiu de les assignatures del segon trimestre.

L'assignatura "El liberalisme polític al segle XXI" es recuperarà amb un examen per a la part teòrica, un assaig i dues recensions crítiques. Es conservaran les notes de les parts aprovades durant el curs.