Curs 2013-2014

 

GRAU EN CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L'ADMINISTRACIÓ

 

Nom assignatura:

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA DE LES SOCIETATS CONTEMPORÀNIES

 

Codi: 21287

Facultat de Ciències Polítiques i Socials

Curs:          1er

Trimestre:   1er

Nombre de crèdits ECTS:  4 ECTS

Hores dedicació estudiant:

Llengua de la docència:     Castellà

Professor: Martí Rodrigo

 

 

PRESENTACIÓ DE L'ASSIGNATURA

 

Estudi dels principals processos polítics, socials i culturals en les societats contemporànies, analitzats a la vegada des d'una perspectiva temàtica i diacrònica. Iniciació a l'estudi de la història contemporània a partir d'alguns temes clau del passat i el present de les nostres societats (moviments demogràfics i migratoris, democratització dels Estats liberals, construcció dels Estats-nació, imperialisme i antiimperialisme, ...).

 

 

COMPETÈNCIES A ASSOLIR

 

Competències generals:

 

  1. Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  2. Habilitat de gestió de la informació, provinent de fonts diverses.
  3. Capacitat crítica i autocrítica.

 

Competències específiques:

 

  1. Reconèixer la dimensió històrica dels processos polítics i socials. És a dir, conèixer i interpretar els marcs polítics i socials històrics com a antecedents explicatius dels actuals per tal d'obtenir una millor comprensió de la realitat actual i de la prospecció futura.

 

Coneixements disciplinars

 

a)    Conèixer les teories sobre el poder i la política.

b)    Conèixer diferents textos polítics per a integrar-los en esquemes interpretatius globals.

c)    Conèixer l'epistemologia i metodologia de la World History o Historia del Món.

d)    Conèixer la història política i social contemporània i les seves particularitats a Espanya.

 

Coneixements professionals

 

e)    Utilitzar fonts documentals històriques.

f)      Interpretar fenòmens polítics i socials.

g)    Establir anàlisis comparatius i dels factors de continuïtat i discontinuïtat en els processos de canvi històric

h)    Relacionar críticament aconteixements i processos polítics actuals i del passat.

 

 

CONTINGUTS

 

Unitat didàctica núm. 1:

El camí cap a la democràcia: la democratització dels Estats liberals

 

Unitat didàctica núm. 2:

La configuració de les societats contemporànies: els moviments migratoris

 

Unitat didàctica núm. 3:

La configuració del món modern: colonialismes i imperialismes.

 

Unitat didàctica núm. 4:

La construcció dels Estats-nació a l'Europa del s. XIX

 

 

 

AVALUACIÓ

La qualificació final de l'alumne serà el resultat de la suma de la valoració dels dos exercicis individuals corresponents als dos seminaris i de la seva participació activa als mateixos (20 %), de l'entrega d'un treball escrit en format de ressenya sobre un dels textos seleccionats pel professor (10 %) i de l'examen final de l'assignatura (70 %).

La recuperació de l'assignatura es farà a partir d'un únic examen (100 %) on s'avaluaran totes les competències i continguts de l'assignatura.

 

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

 

 

ÁNGEL BAHAMONDE, RAMON VILLARES: El mundo contemporáneo, siglos XIX y XX, Madrid, Santillana, 2001

 

CHRISTOPHER A. BAYLY: El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914: conexiones y comparaciones globales, Madrid, Siglo XXI, 2010

 

LUCIANO CANFORA: La democracia. Historia de una ideología, Barcelona, Crítica, 2004

 

DAVID K. FIELDHOUSE: Economía e imperio. La expansión de Europa, 1830-1914, Madrid, Siglo XXI, 1990

 

ERIC J. HOBSBAWM: La era del imperio, 1875-1914, Barcelona, Crítica, 1998

 

ROBERT B. MARKS: Los orígenes del mundo moderno: una nueva visión, Barcelona, Crítica, 2007

 

 

 

RECURSOS DIDÀCTICS

 

Web de l'assignatura

 

 

METODOLOGIA

 

El plantejament didàctic de l'assignatura es basa en la suma de tres activitats d'ensenyament-aprenentatge:

 

  1. Sessions plenàries del grup-classe a l'aula

 

  1. Sessions de seminari (5 subgrups; 2 sessions x 2 hores = 6 hores per subgrup).

 

  1. Tutories individualitzades amb el professor (en l'horari de tutories, al despatx del professor).

 

 

Les sessions plenàries tindran un plantejament de classe magistral socràtica. Les dues sessions de seminari es basen en la lectura prèvia d'un o dos textos per sessió i la seva discussió en grups relativament reduïts (25 alumnes) mentre que les tutories serviran per l'aclariment individualitzats de dubtes per part dels alumnes.