•1. Presentació de l'assignatura Literatura Llatina

L'assignatura «Literatura Llatina» es concep com una continuació i aprofundiment dels continguts i competències assolits a l'assignatura obligatòria «Cultura Clàssica», en la seva vessant romana. Així doncs, es posarà especial èmfasi en gèneres que no van ser tractats llavors (historiografia, novel·la, biografia, elegia etc.) i èpoques que no van rebre l'atenció suficient (el principat d'August i els segles I-II d.C.).

És ben sabut que la literatura greco-romana es troba a la base de la cultura occidental. La literatura llatina, en particular, fou durant molt de temps la via d'accés al món antic, ja que el coneixement del llatí fou durant molt de temps la columna vertebral de l'ensenyament a Europa. Les obres escrites en llatí van influenciar no només les formes i els continguts de la literatura occidental, sinó també altres manifestacions artístiques (arts plàstiques, música, escultura i jardineria, etc.).

Si la república romana fou el període històric on s'emmirallaren èpoques com el primer renaixement o l'era de les revolucions, el principat d'August va ser l'exemple a seguir de molts monarques absoluts que volien reproduir aquell Segle d'Or (com per exemple el rei Lluís XIV). D'altra banda, la imatge de luxe desbordat i decadència moral que hom relaciona amb l'Imperi, s'adiu especialment a èpoques com la nostra.

•2. Competències

[aprofundiment de les competències de "Cultura Clàssica"]

3. Continguts

Bloc introductori (ca. 2 sessions)

Aspectes generals de la literatura llatina. Recapitulació de l'època republicana.

a) Lucreci i l'epicureisme romà

Bloc I: el Principat d'August (ca. 7 sessions, incl. un seminari)

Aspectes historico-polítics del principat d'August. Panorama dels gèneres cultivats a l'època. La literatura augustea com "Segle d'or" de la poesia llatina.

a) August, Virgili i Horaci

b) la historiografia romana. Titus Livi

c) l'elegia eròtica romana i la seva posteritat

d) Ovidi

Bloc II: l'Alt Imperi (ca. 9 sessions, incl. tres seminaris)

Aspectes historico-polítics: les diferents dinasties. Panorama dels gèneres i de les tendències literàries (manierisme, neoclassicisme, arcaisme). Literatura llatina i literatura grega d'època imperial.

a) Sèneca i l'estoicisme

b) Petroni i la sàtira

c) Tàcit i la historiografia d'època imperial

d) Apuleu

Epíleg: literatura llatina de l'Antiguitat tardana (1 sessió)

Visió de conjunt de l'època del renaixement constantino-teodosià i del s. V

•4. Avaluació

L'avaluació de l'assignatura combina les modalitats continuada i final. L'avaluació final es durà a terme mitjançant un examen que representarà el 50% de la nota final. L'examen tindrà tres parts (un zero en qualsevol part invalidaria l'examen):

•- Preguntes breus de verificació de les lectures obligatòries (20%)

•- Comentari de text d'un dels autors treballats a classe (40%)

•- Tema a desenvolupar amb l'ajuda d'un seguit de textos que es proporcionaran a l'alumne (40%)

L'avaluació continuada representarà l'altre 50% es durà a terme principalment a partir dels seminaris. Els alumnes hauran d'entregar 24 hores abans del dia de seminari la petita recerca que se'ls hagi encarregat. Aquest treball escrit (d'un màxim de tres cares de foli) serà avaluat conjuntament amb la presentació oral el dia del seminari. Les intervencions més enllà de la presentació pròpiament dita podran millorar la nota. Es duran a terme 4 seminaris, l'últim dels quals estarà relacionat amb una o dues de les lectures obligatòries. El percentatge d'aquests i la seva temàtica (a concretar durant el curs) seran:

1.- 15%

2.- 15%

3.- 30%

4.- 40%

Normalment els seminaris s'articularan entorn a un o diversos textos comuns a tothom, excepte en el tercer seminari.

Per superar l'assignatura cal aprovar independentment cada part (l'avaluació continuada i la prova final). La còpia o el plagi comporta suspendre l'assignatura.

Recuperació de l'assignatura

Els alumnes que no superin l'assignatura hauran de fer un examen de recuperació al juliol. Aquest examen seguirà el mateix esquema que el de l'avaluació final de juny.

•a) Per als alumnes que tinguin aprovades les activitats d'avaluació continuada, l'examen de recuperació tindrà el mateix valor que l'examen d'avaluació final, és a dir, el 50%

•b) Per als alumnes que també hagin suspès les activitats d'avaluació continuada, l'examen de recuperació representarà el 75% de la nota; les activitats de curs no seran recuperables.

•5. Bibliografia bàsica

Es comunicarà als alumnes a través de l'Aula Global

•6. Metodologia i tipologia de les classes

Les sessions seran de tres tipus diferents:

•- Sessions teòriques: conduïdes pel professor, en les quals s'exposaran els conceptes generals de cada època, autor o gènere.

•- Sessions pràctiques: les explicacions del professor es complementen amb la lectura i l'anàlisi a classe dels textos proporcionats prèviament pel professor o d'extractes de les lectures obligatòries. La implicació dels alumnes en aquestes sessions podrà matissar (positivament) la nota final.

•- Seminaris: els seminaris es basaran en la feina feta prèviament pels alumnes i/o en les lectures obligatòries. Si el nombre de matriculats a l'assignatura ho requereix, es procedirà a dividir els alumnes per grups. Temàtica prevista dels seminaris:

1.- Sobre l'episodi d'«Acis i Galatea» de les Metamorfosis d'Ovidi,

2.- Sobre l'obra filosòfica de Sèneca (Lletres a Lucili),

3.- Sobre la literatura d'ocasió (Marcial, Estaci, Plini el jove, Aulus Gel·li),

4.- Sobre algun aspecte concret de les novel·les de Petroni i Apuleu.

Lectures obligatòries

Es requereix que l'alumne faci un seguit de lectures relacionades i complementàries als continguts de l'assignatura. Tot i que la verificació es duu a terme en la primera part de l'examen final, la majoria d'aquestes lectures es relacionen amb els continguts de les sessions teòriques, de les pràctiques o, fins i tot, dels seminaris. Aquestes són les 4 lectures obligatòries:

1.- Una antologia de les Metamorfosis d'Ovidi (n.b.: el primer seminari tracta sobre un dels passatges seleccionats),

2.- Suetoni, Vides dels XII Cèsars: vides de Calígula i de Neró (les sessions sobre Tàcit requereixen aquesta lectura)

3.- Petroni, Satiricó

4.- Apuleu, L'ase d'or (totes dues a llegir abans de l'últim seminari).