Curs 2013-2014

Pensament antic i medieval (20011)

Titulació/estudi: Grau en Humanitats
Curs: 1r
Trimestre: 3r
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores dedicació estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català, castellà
Professorat: Amador Vega (grup 1)

Víctor Pallejà (grup 2)

Jacobo Zabalo (grup 3)

1. Presentació de l'assignatura o descriptor

En aquesta assignatura es proposa estudiar el desenvolupament del pensament filosòfic de la Grècia antiga i de l'Europa medieval. El curs tractarà temes fonamentals com el naixement de la filosofia grega, les escoles hel·lenístiques, els orígens del pensament cristià, l'impacte de la filosofia àrab i del pensament religiós jueu en els grans sistemes de la filosofia escolàstica, i els moviments espirituals a finals de l'edat mitjana.

Dia i horari de classe:

Dm 12:00-14:00 i Dj 12:00-14:00 (grup 1). Castellà
Dm 09:00-11:00 i Dj 09:00-11:00 (grup 2). Català
Dm 09:00-11:00 i Dj 09:00-11:00 (grup 3). Castellà

Tutoria:

Grup 1: Dimarts i dijous, 11:00-12:00

Grup 2: Dijous, 11:00-12:00
Grup 3: S'especificarà.

Correu electrònic del professorat:
Grup 1: [email protected]

2. Competències a assolir

Competències generals

Competències específiques

1 Us dels recursos bibliogràfics en format paper i en format electrònic
2 Confecció d'un treball segons els estàndards de rigor acadèmic
3 Capacitat de treballar en grup
4 Capacitat per formular i defensar els arguments assumits davant els companys de curs de forma coherent i científica.
5 Capacitat per desenvolupar esperit crític amb les interpretacions del professor, els companys de classe i els textos i materials analitzats.
6 Capacitat d'exercir la crítica de manera precisa i documentada.
7 Ús de la terminologia filosòfica, històrica i filològica per l'anàlisi de textos filosòfics en el seu context històric
8 Capacitat d'anàlisi crític dels textos filosòfics.

1 Selecció i organització d'una bibliografia crítica sobre temes de filosofia antiga i medieval
2 Redacció d'un treball acadèmic sobre temes de filosofia antiga i/o medieval
3 Exposició en grup d'un article sobre filosofia antiga
4 Estudi crític d'un text filosòfic antic i/o medieval.
5 Estudi d'articles de crítica sobre filosofia antiga i medieval
6 Coneixement dels temes fonamentals de la filosofia antiga i medieval

3. Continguts

L'assignatura es divideix en una part general i en un seminari. La part general es desenvoluparà a través de la classe magistral. En el seminari s'estudiaran textos de l'antiguitat clàssica i de la edat mitjana.

Tema 1

El problema del naixement de la filosofia a Grècia a la llum dels seus intèrprets antics i moderns. La transició des de la cultural oral a la cultura escrita. Fonts del pensament antic: física, mite, religió i poesia.

Tema 2

El pensament socràtic i els Diàlegs de Plató.

Tema 3

L'ideal filosòfic de la vida segons Aristòtil i l' organització de la ciència.

Tema 4

Escoles de saviesa durant l'hel.lenisme: epicuris, estoics, cínics. Plotí i el neoplatonisme antic.

Tema 5

Agustí d'Hipona i els orígens d'una filosofia cristiana.


Tema 6

Joan Escot Eriúgena: una nova concepció del món al segle IX. Anselm de Canterbury i l'anomenat "argument ontològic".

Tema 7

La concepció de la naturalesa al segle XII.

Tema 8

La transmissió de la filosofia antiga, les traduccions àrabs i la teologia escolàstica al segle XIII.

Tema 9

Jueus, cristians i musulman a la Península Ibèrica. Ramon Llull.

Tema 10

Els moviments espirituals europeus al segle XIV. El Mestre Eckhart i la mística renano-flamenca.


Seminari (alguns textos proposats):

Plató, Apologia de Sòcrates

Aristòtil, De anima

Marc Aureli, Meditacions

Agustí d'Hipona, Confessions (Llibres X-XI)

Joan Escot Eriúgena, La divisió de la naturalesa.

Anselm de Canterbury, Per què Déu es va fer home.

Ramon Llull, Llibre del gentil i dels tres savis.

Mestre Eckhart, Comentari al pròleg de l'Evangeli de Joan.

4. Avaluació

Grup 1:

L'assignatura s'avaluarà mitjançant un examen final (70 % de la nota) i les intervencions en els seminaris i presentacions voluntàries, orals o escrites (30 %). La recuperació mantindrà els mateixos percentatges i exercicis, llevat de les activitats presencials dels seminaris, que no es podran recuperar.

Grup 2:

L'assignatura s'avaluarà amb un examen final (70 % de la nota) i la participació en els seminaris, especialment la presentació oral que es farà per grups (30 %), malgrat que la nota obtinguda serà individual. La presentació oral es farà sobre una obra d'entre una llista d'obres proposades a l'inici del curs. No s'haurà d'entregar treball escrit de l'exposició oral. La recuperació mantindrà els mateixos percentatges i exercicis, llevat de les activitats presencials dels seminaris, que no es podran recuperar.

Grup 3:

L'assignatura s'avaluarà mitjançant un examen final (70 % de la nota), en la vessant teòrica, i les intervencions en els seminaris (10%), una breu presentació oral (10%) i un comentari de text (10%) en la vessant pràctica. Aquests dos últims exercicis són obligatoris, i s'han de realitzar un cop al llarg del curs, segons el calendari i les llistes de grups que es donaran a conèixer la primera setmana. La recuperació mantindrà els mateixos percentatges i exercicis, llevat de les activitats presencials dels seminaris, que no es podran recuperar.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

Brague, R., La sabiduría del mundo, Ediciones Encuentro, Madrid 2008.

Cruz Hernández, M., Historia del pensamiento en el mundo islámico, 3 vols., Alianza Universidad, Madrid 1996.

De Libera, A. La filosofía Medieval, Universidad de Valencia, Valencia 2006.

Flasch, K., El pensament filosòfic a l'Edat Mitjana: d'Agustí a Maquiavel, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2006.

Gilson, É., La filosofía en la Edad Media, Gredos, Madrid 1976.

Sirat, C., La philosophie juive au Moyen Àge, CNRS, París 1983.

5.2. Bibliografia complementària

Tema 1

Colli, G., El naixement de la filosofia, Ediciones 1984, Barcelona 2001.

Cornford, F. M. Principium Sapientiae. Los orígenes del pensamiento filosófico grieco, Madrid: Visor, 1987.

Dodds, E. R., Los griegos y lo irracional, Alianza Editorial, Madrid 1985.

Gadamer, H.-G. El inicio de la sabiduría, Paidós, Barcelona 2001.

Snell, B., El descubrimiento del espíritu. Estudios sobre la genesis del pensamiento europeo en los griegos, Acantilado, Barcelona 2007.

Tema 2

Friedländer, P., Platón: verdad del ser y realidad de la vida, Tecnos, Madrid, 1989.

Jaeger, W., Paideia. Los ideales de la cultura griega, FCE México:, 1974.

Reale, G., Platón. En busca de la sabiduría secreta, Herder, Barcelona 2001.

Ross, D., La teoría platónica de las Ideas, Càtedra, Madrid, 1986.

Tovar, A., Vida de Sócrates, Alianza Universidad, Madrid 1999.

Tema 3

Aubenque, P., El problema del ser en Aristóteles, Taurus, Madrid 1981 (2008).

Barnes, J. Aristotle, Oxford University Press, 1992.

Jaeger, W., Aristóteles, FCE, México 1983.

Lloyd, G. Aristotle. The Growth and Structure of his Thought, Cambridge University Press

Ross, D. Aristotle, Routledge, 1995.

Tema 4

Elorduy, E., El estoicismo, Gredos, Madrid 1972.

Hadot, P., Introduction aux "Pensées" de Marc Aurèle, Fayard, París 1997.

Hadot, P., Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid 2006.

Long, A. A. La filosofía helenística, Madrid, Alianza Universidad, 1977.

Tema 5

Arendt, H., El concepto de amor en san Agustín, Encuentro, Madrid 2001.

Brown, P., Agustín, Acento Editorial, Madrid 2001.

Flasch, K., Augustin. Einführung in sein Denken, Reclam, Stuttgart 1980.

Marrou, H.-I., Sant Agustí i l'agustinisme, Edicions 62, Barcelona 1967.

Wills, G., Saint Augustine, Weidenfeld & Nicolson, Londres 1999.

Tema 6

Beierwaltes, W., Eriúgena. Rasgos fundamentales de su pensamiento, Eunsa, Pamplona 2009.

McGinn, B. (ed.), Eriugena East and West (Congrés de Chicago 1991), Washington 1994.

Roques, R. (ed.), Jean Scot Érigène et l'Histoire de la Philosophie (Congrés de Laon 1975), París 1977.

Southern, R. W., St. Anselm: a portrait in a landscape, Cambridge University Press, Cambridge 1990.

Yates, F., "Ramon Llull i Escot Eriúgena" (Assaigs sobre Ramon Llull), Empúries 1985.

Tema 7

Chenu, M.-D., La théologie au douzième siècle, Vrin, Paris 1957.

Dronke, P. (ed.), A History of Twelfth Century Western Philosophy, Cambridge University Press, Cambridge 1992.

Gregory, T., Platonismo medievale. Studi e ricerche, Roma 1958.

Jeauneau, E., L'âge d'or des écoles de Chartres, Chartres 1995.

Klibansky, R., The Continuity of the Platonic Tradition during the Middle Ages, Londres 1950.

Tema 8

Corbin, H. Historia de la filosofía Islamica, Madrid, Editorial Trotta, 1994.

Davidson, H. A. Alfarabi, Avicenna y Averroes: their Cosmologies, theories of the Active Intellect and Theories of Human Intellect, Oxford: Oxford University Press, 1992.

Gilson, É El tomismo. Introdución a la filosofía de Santo Tomás de Aquino, Eunsa, Pamplona 1989.

Kenny. A. J. Tomás de Aquino y la mente, Herder, Barcelona 2000.

Van Steenberghen, F., La philosophie au XIIIe siècle, Paris 1998.

Tema 9

Colomer, E., El pensament als Països Catalans durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1997.

Pring-Mill, R. El microcosmos lul·lià, Palma de Mallorca: Moll, 2006.

Vajda, G. Introduction à la pensée juive du Moyen Âge, Vrin, Paris 1947.
Vega, Amador. Ramon Llull y el secreto de la vida, Madrid: Siruela, 2002.

Yates, F., Assaigs sobre Ramon Llull, Empúries, Barcelona 1985.

Tema 10

Eckhart, Maestro, El fruto de la nada (ed. A. Vega), Siruela, Madrid 2007 y Alianza Editorial 2011.
De Libera, A., Introduction a la mystique rhenane, OEIL, Paris 1984.

Haas, Alois M. Maestro Eckhart. Figura normativa para la vida espiritual, Herder, Barcelona 2002.

McGinn, B., The Mystical Thought of Meister Eckhart, Herder&Herder, New York 2001.

Sturlese, L., Storia della filosofia tedesca nel medioevo. Dagli inizi alla fine del XII secolo, Florència 1990.

5.3. Recursos didàctics

6. Metodologia (optatiu)

7. Programació d'activitats

Si s'escau, s'indicarà a l'inici del curs.