Teoria de la Cultura de Masses (20480)

Titulació/estudi: Facultat de Comunicació
Curs: 3r. i 3rt.
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4 crèdits
Hores de dedicació de l'estudiant: 100 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Lorena Gómez

1. Presentació de l'assignatura

Aquesta assignatura es proposa obrir una reflexió entorn a la cultura audiovisual i el marc més ampli on se situa com a manifestació central de la cultura de masses actual. És una matèria optativa que presenta les diferents perspectives d'estudi de la cultura i els conceptes bàsics aplicats a l'anàlisi de la producció i el consum audiovisual en el context contemporani. L'objectiu principal de l'assignatura és oferir als estudiants un mapa a partir del qual puguin relacionar els coneixements adquirits durant els cursos precedents i construir noves mirades crítiques des de la reflexió i l'anàlisi de casos

2. Competències que s'han d'assolir

Competències generals

Instrumentals 1. Capacitat d'anàlisi i síntesi de la informació. 2. Capacitat d'interrelacionar conceptes a partir de l'anàlisi de casos. 3. Capacitat de documentació sobre temes específics. 4. Capacitat de comunicació oral i escrita. Interpersonals 5. Capacitat de treball en equip. 6. Capacitat de crítica i autocrítica. Sistèmiques 7. Capacitat per comprendre els fonaments de les principals teories d'anàlisi de la cultura. 8. Capacitat per aplicar els principis teòrics i metodològics.

Competències específiques

1. Ser capaç de construir una visió metacrítica de les diferents perspectives teòriques d'anàlisi de la cultura. 2. Ser capaç de dissenyar i dur a terme un projecte d'investigació original entorn a casos audiovisuals rellevants des de les teories de la cultura. 3. Ser capaç de buscar les claus interpretatives d'un fenomen cultural entenent la seva naturalesa reactiva envers paràmetres contextuals (localització espacio-temporal, agents i relacions socials). 4. Ser capaç de generar i participar activament de debats competitius entorn a l'aplicació de models teòrics i/o metodològics d'anàlisi cultural. 5. Ser capaç de desenvolupar la imaginació i el pensament productiu amb flexibilitat i fluïdesa per tal d'adoptar diverses perspectives d'anàlisi cultural. Amb la voluntat final de ser capaç de reflexionar sobre la cultura com a praxis, per tal de donar sentit a les pròpies accions i generar-ne de noves com a futurs professionals de la comunicació.

3. Continguts

Tema 1. Concepte de cultura. Nivells de cultura. Cultura de masses.

Anàlisi del concepte de cultura i la seva transformació i comprensió dins del sistema de comunicació de masses. El naixement de la cultura de gran consum i el naixement de la cultura de masses. Cultura popular i cultura de masses. El debat sobre els nivells de cultura. L'homogeneïtzació i la distinció de les identitats a través de la cultura de masses.

Tema 2. Teories de la cultura de masses. Tendències i autors

Descripció de les diferents tendències en l'estudi de la cultura de masses. Des de les teories crítiques als estudis culturals.

Tema 3. Cultura i indústria cultural. Consum i vida quotidiana

Procés de transformació dels diversos nivells de cultura a través de la indústria. La construcció de la cultura de consum. Influència de la cultura de consum en la vida quotidiana. El públic i la cultura de masses.

Tema 4. Els actors que intervenen en la cultura de masses

L'espectacle integrat a la construcció cultural. La pervivència del discurs intel-lectual en la cultura de masses. La institucionalització de la cultura de masses. Els mitjans de comunicació i la projecció de la cultura: valors industrials versus valors culturals.

Línies d'anàlisi i discussió

1.    Adaptació de la cultura popular a la lògica capitalista i les noves tecnologies: indústria i cultura de masses, internet i la transformació de l'accés, la producció i el consum cultural.

2.    Identitats culturals mediàtiques: identitat, diferència i alteritat; el subjecte en la postmodernitat; gènere i postcolonialisme; representacions i estils de vida.  

3.    Multiculturalisme i globalització: de l'etnocentrisme a la transculturalitat; els nacionalismes en el context mediàtic actual; globalització com a realitat o mite.  

4.    La dimensió política de la cultura: regulació i dirigisme en la cultura de masses; hegemonia i poder, models culturals i contraculturals; subcultures alternatives.

5.    Definició i avaluació de la cultura: criteris i perspectives de qualitat; democratització dels discursos avaluadors de la cultura; de la diversitat al pluralisme cultural en l'era de la individualització.

4. Avaluació

L'avaluació de les competències de l'assignatura és continuada a través de diverses activitats realitzades al llarg del període lectiu, que cal completar en la seva totalitat i que comprenen un requisit d'assistència mínima obligatòria.

L'avaluació constarà de diferents parts (Bloc 1 + Bloc 2) que s'hauran d'aprovar cadascuna per separat. La qualificació final de l'assignatura serà la suma del Bloc 1 més el Bloc 2, sempre que s'hagin aprovat tots dos. Es treballarà fonamentalment en grup però s'avaluaran individualment totes aquelles activitats subjectes a l'assistència a l'aula.

Activitats d'avaluació i ponderació en la nota final

	Activitat	Ponderació
BLOC 1	Treball de conceptualització i exploració analítica entorn una línia de discussió: temes, arguments i casos d'estudi	30%
	Exposició del treball anterior i proposta de debat competitiu	10%
BLOC 2	Conducció i avaluació d'un debat competitiu	20%
	Participació activa en la resta dels debats competitius proposats a l'aula	40%

 

 

Normativa i pautes de qualificació:

La segona part del curs comporta la realització d'un treball de conceptualització i anàlisi a partir del

qual generar un debat a l'aula. Ambdues activitats es treballaran en parelles o petits grups

(d'acord a les indicacions del docent) que s'inscriuran lliurement en un dels temes proposats a la

graella disponible al despatx 53.910 durant la primera setmana de curs.

Aquesta graella inclou un calendari detallat que posa en coneixement de l'estudiant les dates de

Tutoria, exposició i debat obligatòries que comporta l'avaluació. L'estudiant, en el moment de fer la inscripció a un o altre tema de treball assumeix i es compromet a respectar les dates fixades com a requisit per a ser avaluat.

1.  Treball de conceptualització i exploració analítica sobre un dels temes proposats (30%)

D'acord al dia i hora assignats per a cada grup en la graella d'inscripció, es realitzarà una primera tutoria obligatòria en què es presentarà un esquema previ, per escrit, de la proposta de treball: conceptes principals, eixos de reflexió, cas/os pràctic/s a analitzar, metodologia, bibliografia orientativa, etcètera. L'assistència i la participació individual en la tutoria és indispensable per a poder ser avaluats.

A final de curs, un cop realitzada l'exposició oral a classe i el conseqüent debat, es lliurarà el treball escrit, amb els següents apartats: plantejament del tema, conceptualització, anàlisi dels casos pràctics, línies de debat, síntesi i avaluació del debat dut a terme, i conclusions. L'extensió del treball no pot excedir les 30 pàgines (annexos i bibliografia apart) d'acord a les següents pautes d'edició: Times New Roman o Garamond, cos del text 11 i interlineat 1,5. Per als títols i subtítols es pot variar entre destacats en negreta, majúscula i minúscula, en cos 11 o 12.

2. Exposició del treball (WIP) i proposta de debat entorn al tema treballat (10%)

Comprèn l'exposició oral a classe d'algunes línies de reflexió explorades pel grup de treball, preferiblement a través de l'anàlisi d'algun cas pràctic, que permeti generar un debat entorn al tema proposat.

■       L'exposició oral no pot excedir els 40 minuts i els estudiants disposen d'absoluta llibertat a
l'hora de triar els dispositius i recursos tècnics a emprar o la distribució de rols entre ells.

■       Es valoraran tant els continguts exposats (selecció, pertinença, correcció), com la capacitat
de generar un debat coherent sobre el tema a classe.

3. Conducció i avaluació d'un debat entorn al tema treballat (20%)

Comprèn la conducció (proposta, seguiment i/o redreçament) del debat competitiu generat a l'aula entre els companys i la seva posterior avaluació, tant oralment en acabar la sessió com a través del darrer apartat del treball escrit (1).

■       Es valorarà tant la capacitat de generar i gestionar un debat coherent sobre el tema a classe com la capacitat de síntesi avaluativa en la seva conclusió.

4.  Participació als debats proposats pels companys (40%)

La professora durà un control d'assistència a les restants 4 sessions de debat (obligatòries) i avaluarà individualment la participació activa dels diferent equips d'acord als rols adjudicats per a cadascun dels debats proposats pels companys.

■       Els debats competitius tenen una durada prevista entorn als 90 minuts. La docent regularà la distribució de rols entre els participants, que disposaran d'absoluta llibertat a
l'hora de triar els dispositius i recursos tècnics a emprar.

■       Es valoraran tant la qualitat dels continguts (selecció, pertinença i correcció dels arguments), així com la documentació i preparació prèvia, i l'habilitat comunicativa a l'hora de defensar una i altra posició o adaptar-se als diferents intercanvis dialògics.

Avaluació i sistema de recuperació

BLOC 1

BLOC 2

 

Treball (1) + Expo (2)

Debat (3) + Participació (4)

 

Valor de l'avaluació	40%   (30 + 10)	60%   (20 + 40)
Criteri d'avaluació	Per aprovar tant el treball escrit com la generació del debat és necessari obtenir a cadascun una nota superior a 5 sobre 10.	Per aprovar les activitats individuals és necessari obtenir per a cadascuna una nota superior a 5 sobre 10.
Requisits mínims per aprovar l'assignatura (avaluació ordinària)	Assistir com a participant actiu a la tutoria inicial i a la sessió on es sostindrà el debat del grup. Lliurar el treball dins el termini. Aprovar amb una mitjana conjunta igual o superior a 20 sobre 40 aquest bloc.	Assistir com a participant actiu al total de les sessions de debat competitiu organitzades pels companys. Aprovar amb una mitjana conjunta igual o superior a 30 sobre 60 aquest bloc.
Requisits mínims per optar a la recuperació	Per presentar-se a recuperació és necessari haver obtingut una nota superior a 15 sobre 40 en el conjunt del bloc.	Per presentar-se a recuperació és necessari haver assistit al 75% de les sessions de debat competitiu organitzades pels companys (3 de 4) i aconseguir una nota superior a 20 sobre 60 en el conjunt del bloc.
Activitat de recuperació Treball co	Treball complementari tutelat pel professor (esmena d'errors o propostes alternatives).	Exercici analític (tutelat).
Requisits mínims per aprovar l'assignatura (recuperació)	Aprovar el nou treball escrit (amb nota igual o superior a 5 sobre 10 o equivalent).	Aconseguir una nota superior a 5 sobre 10 o similar al document d'esmena de la recensió o al conjunt d'aquest i el treball conceptual extra.

5. Bibliografia i recursos didàctics

5.1. Bibliografia bàsica

BUSQUET, J. El sublim i el vulgar. Els intel-lectuals i la cultura de masses. Barcelona: Proa,

1988.

BUSQUET, J. Els escenaris de la cultura. Les formes simbòliques i els públics culturals a

l'era digital Barcelona: Trípodos, 2005

ECO, U. Apocalípticos e integrados. Barcelona: Lumen, 1988.

MARIN, E.; TRESSERRAS, J. M. Cultura de masses i postmodernitat. València: 3 i 4, 1994.

MUÑOZ, B. Modelos culturales. Teoría sociopolítica de la cultura. Barcelona, Anthropos

editorial, 2005

WILLIAMS, Raymond. Cultura. Sociología de la comunicación y del arte. Barcelona: Paidós,

1981.

 

5.2. Bibliografia complementària

 

BARKER, C. Televisión, globalización e identidades culturales. Barcelona: Paidós. 2003

BAUMAN,  Zygmunt.  Vidas  desperdiciadas,  La modernidad y sus  parias.  Barcelona:

Editorial Paidós, 2005

BAUMAN, Zygmunt. La cultura como praxis. Barcelona: Editorial Paidós, 2002

BELL, D.(et al.) Industria cultural y sociedad de masas. Caracas: Monte Ávila, 1992.

BENJAMÍN, W. L'obra d'art en l'era de la seva reproductibilitat tècnica. Tres estudis de

sociologia de l'art. Barcelona: Edicions 62, 1993.

BERGER, P. L.; LUCHMANN, T. La construcció social de la realitat. Barcelona: Herder, 1988.

BERGER,  P.L.;  HUNTINGTON,  S.P.  (comps.)  Globalizaciones  múltiples.  La diversidad

cultural en el mundo contemporáneo. Barcelona: Paidós, 2002.

BOURDIEU, P. La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus, 1991

BROCKMAN, J. (ed.) Cultura. Barcelona: Ed. Crítica, 2012.

DEBORD, G. La sociedad del espectáculo. València: Pre-Textos, 1999.

FRADE, C. (ed). Globalització i diversitat cultural. Barcelona: Pòrtic, 2002.

HALL, S. Culture, media, language Working paper in Cultural Studies (1972-79). London:

Routledge, 1980.

JOHNSON, Steven. Si és dolent t'ho recomano. Com la cultura de masses ens fa més

intel-ligents. Barcelona: Edicions La Campana, 2009

LIPOVETSKY, G.; SERROY, J. La cultura-mundo. Respuesta a una sociedad desorientada.

Barcelona: Ed. Anagrama, 2010

MAALOUF, Amin. Las identidades que matan. Por una mundialización que respete la

diversidad. Madrid: Editorial Alianza, 1999

MARTÍN-BARBERO,   J.   De  los   medios   a  las   mediaciones   (comunicación,   cultura  y

hegemonía). Barcelona: Gustavo Gili

THOMPSON, J.B. Los media y la modernidad: una teoría de los medios de comunicación.

Barcelona: Paidós, 1998.

WOLF, M. Els efectes socials dels mitjans de comunicació de masses. Barcelona: Pòrtic,

1992.

WOLTON, D. Elogio del gran público. Barcelona: Gedisa, 1995.

 

5.3. Recursos didàctics

L'estudiant disposarà dels guions de les classes en format PDF a Campus Global i d'un

dossier de lectures complementàries (seminaris inicials) al servei OCÉ.

A banda de la bibliografia recomanada bàsica del curs, s'indicaran els títols específics

adients per a cada treball de grup en hores de tutoria.

Es recomana consultar Campus Global/Moodle [Correu] freqüentment (Avisos; Unitats

didàctiques/Materials Complementaris)

 

6. Metodologia

El curs compaginarà la teoria amb l'anàlisi de la praxis de la cultura amb l'objectiu que l'estudiant apliqui els conceptes assolits en la realitat de la creació i el consum cultural.

■       Les primeres cinc setmanes del curs concentraran les classes magistrals a càrrec de la
professora, i les sessions de seminaris destinades a la discussió de les lectures
complementàries.

■       Les darreres cinc setmanes del curs es dedicaran a les exposicions de casos per a la
reflexió i l'anàlisi a través dels quals els estudiants plantejaran diferents temes de
debat sobre la realitat de la cultura (esp. l'audiovisual).

7. Programació d'activitats

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Setmana	Activitat a l'aula                                Activitat fora de l'aula
0	Sessió 0 - Presentació de l'assignatura, sistema d'avaluació, bibliografia i dinàmiques del curs.	- Creació de grups de treball i selecció de línia de discussió (àmbit de treball).
1	Sessió 1 - Classe magistral	- Inscripció de grups de treball.
	Sessió 2 - Classe magistral	- Definició del tema de l'anàlisi a desenvolupar.
2	Sessió 3 - Classe magistral	Preparació del  guió de treball (tutoria)
	Sessió 4 - Classe magistral	- Tutories obligatòries (1-2)
3	Sessió 5 - Classe magistral	- Tutories obligatòries (3-4)
	Sessió 6 - Classe magistral	- Tutories obligatòries (5)
4	Sessió 7 - Classe magistral	Seqüencialment els grups: - Elaboren el treball i preparen les exposicions
	Sessió 8 - Classe magistral
5	Sessió 9 - Classe magistral
	Sessió 10 - Exposició 1
6	Sessió 11 - Debat 1	Seqüencialment els grups: - Prepararen el debat   Un cop realitzat el debat, recullen les impressions finals i tanquen la redacció definitiva del treball (lliurament en periode d'avaluació)
	Sessió 12 - Exposició 2
7	Sessió 13 - Debat 2
	Sessió 14 - Exposició 3 Grup3  32333 1
8	Sessió 15 - Debat 3

	Sessió 16 - Exposició 4
9	Sessió 17 -  Debat 4
	Sessió 18 - Exposició 5
10	Sessió 19 -  Debat 5
	Sessió 20 - Conclusions	Treball escrit (redacció final)