Tendències del videojoc (20467)
Titulació/estudi: Grau en Comunicació Audiovisual
Curs: Optatives tercer i quart
Trimestre: primer
Nombre de crèdits ECTS: 4
Hores de dedicació de l'estudiant: 100
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Óliver Pérez / Roc Parés
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura Tendències del Videojoc és un curs especialitzat d'anàlisi de la cultura audiovisual contemporània centrat en els videojocs, jocs d'ordinador i jocs en dispositius mòbils.
L'objectiu central d'aquesta assignatura és l'estudi del disseny de jocs, la història i l'evolució dels videojocs, els seus diversos gèneres, tipus i formes d'interfícies, i la seva relació amb la narrativa i amb altres mitjans i indústries audiovisuals.
2. Competències a assolir
Competències generals
- Capacitat d'anàlisi i síntesi. Demostrar coneixement, comprensió i capacitats pràctiques per analitzar i sintetitzar els coneixements adquirits.
- Autonomia. Conèixer i posar en pràctica el mode i la dinàmica de treballar autònomament amb comportament rigorós i professional.
- Aplicació creativa dels coneixements a la producció i recepció de la cultura audiovisual contemporània.
Competències específiques
- Comprendre els principis del disseny, les estructures així com el desenvolupament industrial del videojoc.
- Analitzar de forma comparada els diversos gèneres i tipus de videojoc i posar-los en relació amb la cultura audiovisual del nostre temps.
- Capacitat d'aplicació creativa dels coneixements adquirits
- Capacitat de dur a terme un "guió" de videojoc: game design document
- Capacitat per a desenvolupar una proposta de caràcter personal en funció d'una determinada modalitat de videojoc.
3. Continguts
Introducció. Fonaments de la història del videojoc
Introducció a la història del videojoc. Atari, la primera major. El "boom" del videojoc japonès. L'era Nintendo. Emergència del joc per PC i arribada de les 3D. El videojoc-franquícia: Konami, Capcom, Blizzard, Eidos. Noves vies: nous models d'interfície, social games, casual gaming, persuasive games, serious games, indie games.
Història jugada dels videojocs
Al llarg del curs es realitzarà una sessió pràctica a través de la qual es mostrarà l'evolució històrica d'alguns gèneres i formats de videojoc, interactuant amb ells a classe.
Teoria del Disseny de Videojocs
Disseny de joc i estructures lúdiques. Disseny de regles de joc. Regles del Personatge/jugador i del Món del joc (game-world). Disseny de gameplay: modes, nivells i quests. Mecàniques de joc. Experiència d'usuari, entreteniment i plaers del joc.
(Casos: The Sims, Grand Theft Auto, StarCraft, Ico, September 12th).
Narrativa del videojoc. Videojocs narratius i el model Hollywood. Estructures narratives no-linials. El videojoc com a món narratiu. Estètica cinematogràfica en els videojocs. La "veu" de l'autor.
(Casos: Half-Life, Uncharted, Fahrenheit, Psychonauts, Façade).
Game Design Document. Fonaments de desenvolupament d'un guió de videojoc.
Introducció a eines de desenvolupament tècnic
Repàs d'algunes eines per al desenvolupament de videojocs. Primer contacte amb entorns de treball i avaluació de les seves potencialitats, limitacions i nivells de dificultat.
Eines: Scratch, GameMaker, Construct2, Unity.
Pràctiques de creació de videojocs amb GameStar Mechanic
En dues sessions pràctiques es realitzarà una aproximació a la creació de videojocs a partir del joc en línia GameStar Mechanic.
Fases: disseny, desenvolupament, testeig, publicació i crítica (comunitat GameStar).
Exercicis: aproximació a la creació de videojocs top-down i de plataformes.
Indie Games i tendències en disseny de videojocs
Exploració de tendències en el disseny de videojocs contemporani. Anàlisi dels videojocs i el procés creatiu dels autors d'indie games.
(Casos: Super Meat Boy, Braid, Limbo, Journey, Minecraft).
4. Avaluació
1) Realització d'un Game Design Document. 50%
2) Anàlisi de videojoc. 15%
3) Exercici d'anàlisi d'indie games. 15%
4) Exercici GameStar Mechanic. 15%
(El 5% restant de la nota final correspondrà a una avaluació general sobre l'actitud i participació a classe de l'estudiant).
4.1. Recuperació
D'acord amb el nou model d'avaluació de la UPF, els estudiants que no hagin aprovat en la convocatòria ordinària podran accedir a la recuperació d'aquesta assignatura si compleixen uns mínims requisits respecte el seguiment del curs. En aquesta assignatura, les condicions d'accés a recuperació són:
- Haver presentat almenys tres dels quatre treballs de l'avaluació.
- Haver assolit una nota mínima de 3 sobre 10 com a promig de les notes obtingudes.
- Haver assistit a totes les sessions pràctiques i totes les sessions basades en presentacions d'exercicis i treballs dels estudiants.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
Caillois, R. (2001): Man, Play and Games. Urbana / Chicago: University of Illinois Press.
Donovan, T. (2010): Replay: The History of Video Games. Lewes: Yellow Ant.
Egenfeldt-Nielsen, S. et al. (2008): Understanding videogames. Nova York: Routledge.
Frasca, G. (2003): "Simulation versus Narrative: Introduction to Ludology". A: Wolf, M. J. P. i Perron, B. (ed.): The Video Game Theory Reader. Londres, Nova York: Routledge, pp. 221-235.
Fullerton, T. (2008): Game Design Workshop. Nova York: Morgan Kaufman.
Huizinga, J. (1998): Homo Ludens: el elemento lúdico de la cultura. Madrid: Alianza.
Juul, J. (2005): Half-Real: videogames between real rules and fictional worlds. Cambridge, Londres: MIT Press.
Murray, J. H. (1999): Hamlet en la Holocubierta: el futuro de la narrativa en el ciberespacio. Barcelona: Paidós.
Salen, K. i Zimmerman, E. (2004): Rules of Play: game design fundamentals. Cambridge, Londres: MIT Press.
Wolf, M. J. P. i Perron, B. (2005): Introducción a la teoría del videojuego. A: Formats, núm. 4. Universitat Pompeu Fabra. On-line: http://www.upf.edu/materials/depeca/formats/mwolf_esp_ar.htm
5.2. Bibliografia complementària
Bogost, I. (2006): Persuasive Games. Cambridge, Londres: MIT Press.
Pérez Latorre, Ó. (2012): El Lenguaje Videolúdico. Barcelona: Laertes.
Raessens, J. i Goldstein, J. (eds.) (2005): Handbook of Computer Game Studies. Cambridge, Londres: MIT Press.
Sicart, M. (2003): "Family values: ideology, computer games & The Sims". Comunicació presentada al Congrés Internacional de Digital Games Research Association (DiGRA). On-line: http://www.digra.org/dl/db/05150.09529
Sicart, M. (2009): The Ethics of Computer Games. Cambridge, Londres: MIT Press.
Tosca, S. (2009): "¿Jugamos una de vampiros? De cómo cuentan historias los videojuegos". A: Comunicación, núm. 7. On-line: http://www.revistacomunicacion.org.
5.3. Revistes i altres recursos on-line
- Game Studies. http://gamestudies.org/
- Games and Culture. http://gac.sagepub.com/
- Fòrum de Tale of Tales (fòrum de discussió sobre videojocs). http://tale-of-tales.com/forum/
5.4. Ludografia
Blizzard (1998): Starcraft. Blizzard
Blow, J. (2008): Braid
Delphine Software (1991): Another World. Delphine Software
DMA Design (1991): Lemmings. Psygnosys
Double Fine (2005): Psychonauts. Majesco/THQ
Frasca, G. (2003): September 12th. Powerful Robot Games
Konami (2001): Metal Gear Solid 2. Konami
LucasArts (1990): The Secret of Monkey Island. LucasArts
Maxis (2000): The Sims. Electronic Arts
Mojang (2011): Minecraft
Naughty Dog (2007): Uncharted. Sony Computer Entertainment
Nintendo (1990): Super Mario World. Nintendo
Pajitnov, A. (1984): Tetris
Playdead (2010): Limbo
Polytron (2012): Fez
Procedural Arts (2005): Façade. Procedural Arts
Quantic Dream (2005): Fahrenheit. Atari
Rockstar North (2009): Grand Theft Auto IV. Rockstar Games
Rohrer, J. (2007): Passage
SuperGiant Games (2011): Bastion
Team ICO (2001): Ico. Sony Computer Entertainment
Team ICO (2005): Shadow of the Colossus. Sony Computer Entertainment
Team Meat (2010): Super Meat Boy
Thatgamecompany (2012): Journey. Sony Computer Entertainment
Ubisoft (2003): Prince of Persia: Las Arenas del Tiempo. Ubisoft
Valve (1998): Half-Life. Sierra
Valve (2007): Portal. Valve
5.5. Programari vinculat a pràctiques
- GameStar Mechanic: http://gamestarmechanic.com
6. Metodologia
Al llarg del curs es combinaran els següents mètodes d'aprenentatge:
- Classes teòriques
- Anàlisi de casos amb participació dels estudiants
- Exercicis a classe i treballs fora de classe dels estudiants
- Visionat de documents audiovisuals
- Sessions de tutoria
La dedicació dels estudiants a aquesta assignatura és de 100 hores (4 crèdits ECTS), 40h dins de l'aula + 60h de treball de l'estudiant fora de l'aula. El temps dins l'aula es reparteix entre classes plenàries i classes en grup reduït (seminaris, tallers, tutories grupals).
Al llarg del curs serà fonamental la participació activa de l'estudiant a classe, en la realització d'exercicis, presentacions orals, debats, etc.
7. Programació d'activitats
Setmana |
Dijous |
Divendres |
Treball de l'estudiant fora de classe (orientatiu) |
Setmana 1
|
Introducció. Història del videojoc |
Teoria del disseny de videojocs - 1 |
|
Setmana 2 |
Teoria del disseny de videojocs - 2 |
Teoria del disseny de videojocs - 3 |
|
Setmana 3 |
Teoria del disseny de videojocs - 4 |
Teoria del disseny de videojocs - 5. Game Design Document |
Assignació de treballs als estudiants (GDD; anàlisi videojoc; exercici indie games) |
Setmana 4 |
Introducció a eines de desenvolupament tècnic |
GameStar Mechanic - 1 |
- Exercici de GameStar Mechanic - Anàlisi de videojoc |
Setmana 5 |
GameStar Mechanic - 2 |
Tutories plantejament projecte GDD |
- Exercici de GameStar Mechanic - Anàlisi de videojoc |
Setmana 6 |
Història jugada dels videojocs |
1 de novembre. Festiu
|
- Exercici indie games - Projecte GDD |
Setmana 7 |
Anàlisi de videojoc - 1. Exposicions dels alumnes i reflexió a classe
|
Anàlisi de videojoc - 2. Exposicions dels alumnes i reflexió a classe |
- Exercici indie games - Projecte GDD
|
Setmana 8 |
Indie games - seminari 1 |
Indie games - seminari 2 |
- Projecte GDD |
Setmana 9 |
Tutories finals projecte GDD |
Indie games - Conclusions |
- Projecte GDD |
Setmana 10 |
Presentacions dels estudiants: GDD - 1 |
Presentacions dels estudiants: GDD - 2 |
|