Història del Cinema II (20375)
Titulació/estudi: grau en Comunicació Audiovisual
Curs: primer
Trimestre: segon
Nombre de crèdits ECTS: 6
Hores de dedicació de l'estudiant: 150 hores
Llengua o llengües de la docència: català
Professor: Xavier Pérez i Alan Salvadó
1. Presentació de l'assignatura
L'assignatura Història del Cinema II té per objectiu recórrer els principals moviments de la història del cinema des de 1960 fins a finals del segle XX. El recorregut es farà a partir de l'estudi de l'obra dels directors cinematogràfics més significatius d'aquest període de la història del cinema i es posarà especial èmfasi en els elements de posada en escena d'aquests creadors.
2. Competències que s'han d'assolir
Habilitat de recollir i d'interpretar dades rellevants (dintre i fora del camp d'estudi) per emetre judicis que incloguin la reflexió sobre temes de la història del cinema.
Habilitat d'aprenentatge que permeti continuar els estudis de manera àmpliament auto dirigida o autònoma.
Capacitat i habilitat en el maneig de les tècniques per a la construcció d'un discurs sobre la història del cinema.
Habilitat en els processos de construcció i d'anàlisi dels relats audiovisuals des del punt de vista de la posada en escena.
Capacitat per llegir i analitzar l'escriptura dels directors cinematogràfics.
Capacitat per detectar i comprendre els diversos moviments i tendències de la història del cinema.
3. Continguts
Tema 1
Moviments i tendències La nouvelle vague. El free cinema. El nou cinema alemany. Els cinemes de l'Est. La modernitat a Itàlia. EL nuevo cine español. El Cinema Novo brasiler El sistema de Hollywood i la seva evolució.
Tema 2
L'evolució del llenguatge a través dels autors. Els grans cineastes francesos:F. Truffaut. J.L. Godard. E. Rohmer. J. Rivette. A. Resnais. Cinema metafísic i transcendental: I. Bergman, R. Bresson. A. Tarkovski. K. Kieslovski. Cinema oriental: A. Kurosawa. S. Ray .Evolució del cinema italià: L. Visconti, F. Fellini, M. Antonioni, P.P. Pasolini. El nou cinema alemany: W. Herzog, R.W. Fassbinder, W. Wenders. USA., anys 60: J. Cassavetes, S. Kubrick, R. Polanski. Europa, anys 70:: T. Angelopoulos. USA, des dels anys 70:, F..F. Coppola, M. Scorsese ,W. Allen. Emergència del cinema iraní: Abbas Kiarostami.
4. Avaluació
Avaluació final a partir d'un examen i d'un treball escrit: en el primer, tipus test, l'alumne s'examinarà dels continguts generals de l'assignatura; l'aprovat de l'examen és imprescindible per ser avaluat del treball; en el treball escrit, l'estudiant desenvoluparà, de manera acadèmica, l'estudi d'un film.
Recuperació
En cas d'haver suspès l'examen , l'estudiant tindrà dret a un segon examen en la data de recuperació que la secretaria de la facultat determini, i a ser avaluat del treball ja presentat.
En el cas d'haver suspès el treball, l'estudiant tindrà dret a presentar un nou treball en la data que la secretaria de la facultat determini.
5. Bibliografia i recursos didàctics
5.1. Bibliografia bàsica
GUBERN, R. Historia del cine. Barcelona: Lumen, 1986.
FONT, D., Paisajes de la modernidad. Cine europeo, 1960-1980. Barcerlona: Paidós, 2002.
GUARNER, J.L. Historia del cine americano., vol. 3. Barcelona: Laertes, 1993.
LOSILLA, C. La invención de la modernidad o cómo acabar de una vez por todas con la historia del cine. Madrid: Cátedra, 2012.
TALENS, J.; ZUNZUNEGUI, S. (coord.). Historia general del cine. Madrid: Cátedra, 1995. Vol. X-XII.
Filmografia bàsica
Los 400 golpes , F. Truffaut, 1959
Pickpocket, R. Bresson, 1959
La aventura, M. Antonioni, 1960
8 1/5 F. Fellini, 1960.
El año pasado en Marienbad, A. Resnais, 1961
Como en un espejo, I. Bergman, 1961.
Le mépris,, J.L. Godard, 1963.
El gatopardo, L. Visconti, 1963
Repulsión, R. Polanski, 1965.
2001, una odisea del espacio, S. Kubrick, 1968
Ma nuit chez Maud, E. Rohmer, 1969
Aguirre, la cólera de Dios, W. Herzog, 1972.
El Padrino, F.F. Coppola, 1972
Todos nos llamamos Alí, R.W. Fassbinder, 1973
El espejo A. Tarkovski, 1974
Una mujer bajo la influencia, J. Cassavetes, 1974
El viaje de los comediantes, T. Angelopoulos, 1975
Taxi Driver, M. Scorsese, 1976
Manhattan, W. Allen, 1979
Paris, Texas, W. Wenders, 1984
5.2. Bibliografia complementària
José Carlos Avellar. Glauber Rocha. Madrid: Càtedra, 2002.
Antoine de Baeque, Charles Tesson. Una cinefilia a contracorriente: la Nouvelle Vague y el gusto por el cine americano. Barcelona: Paidós, 2004.
Peter Biskind. Moteros tranquilos, toros salvajes: la generación que cambió Hollywood. Barcelona: Anagrama, 2009.
David Bordwell, La narración en el cine de ficción, capítols. 10-13. Barcelona: Paidós, 1996.
Núria Bou. Plano/contraplano. De la mirada clásica al universo de Michelangelo Antonioni. Madrid: Biblioteca Nueva, 2002.
Núria Bou (et al.). Alain Resnais. Viaje al centro de un demiurgo. Barcelona, Paidós, 1998.
Juan Miguel Company. Ingmar Bergman. Madrid: Càtedra, 1990.
Peter Cowie. Coppola. Madrid, Ediciones Libertarias, 1992.
Gilles Deleuze, La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1. Barcelona: Paidós, 1984
Gilles Deleuze, La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2. Barcelona: Paidós, 1987.
Alberto Elena. Abbas Kiarostami. Madrid, Cátedra, 2002.
Alberto Elena, Satyajit Ray, Madrid, Cátedra, 1998.
Rainer Werner Fassbinder. La anarquía de la imaginación: entrevistas, ensayos y notas. Barcelona: Paidós, 2002.
Domènec Font. Michelangelo Antonioni. Madrid: Càtedra, 2003.
Pere Gimferrer. Cine y literatura. Barcelona: Seix Barral, 1999.
Sam B. Girgus. El cine de Woody Allen. Madrid: Akal, 2005.
Román Gubern. Historia del cine español. Madrid, Cátedra, 1995.
Andrew Horton. El cine de Theo Angelopulos: imagen y contemplación. Madrid: Akal, 2001.
Thierry Jousse. John Cassavetes. Madrid: Càtedra, 1992.
Suzanne Liandrat-Guigues, Jean-Louis Leutrat. Jean-Luc Godard. Madrid: Càtedra, 1994.
Carlos Losilla (Ed.). François Truffaut. El deseo del cine. Donostia: Donostia-Kultura, 2010.
José Enrique Monterde, Daniela Aronica (et al.). En torno al nuevo cine italiano: los años sesenta: realismo y poesía. Valencia: IVAC, Festival Internacional de cine de Gijón, Centro Galego de Artes da Imaxe, Filmoteca Española, 2005.
José Enrique Monterde. Martin Scorsese. Madrid, Cátedra, 2000.
Pier Paolo Pasolini. Pier Paolo Pasolini contra Eric Rohmer. Barcelona: Anagrama, 1970.
Brad Prager, The Cinema of Werner Herzog.: aesthetic ectassy and truth. Londres: Wallflower, 2007.
Roman Polanski. Roman por Polanski. Barcelona: Grijalbo, 1985.
Angel Quintana. El cine italiano, 1942.1961: del neorrealismo a la modernidad. Barcelona: Paidós, 1997.
Andrej Tarkovski, Esculpir el tiempo. Reflexiones sobre el arte, la estética y la poética del cine. Madrid. Rialp, 1991.
Manuel Vidal Estévez, Akira Kurosawa. Madrid: Càtedra, 1992.
Antonio Weinrichter. Wim Wenders. Madrid: Ediciones JC, 1986.
Santos Zunzunegui. Robert Bresson. Madrid, Cátedra, 2001.
6. Metodologia
Classes magistrals
Tutories presencials
Treball individual
Estudi personal
7. Programació d'activitats
Setmana 1
Temes
La nouvelle vague . Els grans cineastes francesos ¡ F. Truffaut. J-L. Godard.
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat, projecció del film A bout de souffle. (J-L. Godard, 1959)
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 2
Temes:
Els grans cineastes francesos J-L Godard, E. Rohmer, A. Resnais.Bresson.
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 3
Temes:
Cinema metafísic i transcendental I. Bergman.
Cinema Oriental . Akira Kurosawa /S. Ray
La modernitat a Italia (I). L. Visconti
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat.
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 4
Temes:
La modernitat a Itàlia (II). M. Antonioni, F. Fellini, P.P. Pasolini
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat.
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 5
Temes:
El Free Cinema. El nou cinema alemany (I). Werner Herzog., R.W: Fassbinder.
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 6
Temes:
El nou cinema alemany (II)., W. Wenders.
Els cinemes de l'Est. A. Tarkovski K. Kieslovski.
EL nou cinema espanyol.
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual.
Setmana 7
Temes:
El cinema novo brasiler.
Recapitulació sobre el cinema modern.
La imatge-temps, del cinema d'autor al cinema de gènere
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 8
Temes:
.John Cassavettes
Cineastes-demiurgs: S. Kubrick, R. Polanski
EL sistema de Hollywood i la seva evolució De la generació de la televisió a la generació dels 70
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 9
Temes:
M. Scorsese. F.F. Coppola. W. Allen.
L'era dels blockbustters
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Setmana 10
Sexe i política al cinema d'autor post-68
Evolució del cinema europeu. T. Angelopulos..,
Emergència del cinema iranià: Abbas Kiarostami.
Activitats a l'aula: classes magistrals, projecció de fragments, debat.
Activitats fora de l'aula: recerca bibliogràfica i audiovisual
Període d'exàmens
Avaluació: lliurament dels treballs.
Avaluació: realització de l'examen tipus test a l'aula